Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 09-09-2022  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1270 lectures

Quan la patrona actual de Barcelona amaga la nostra història

En Jordi Colomer ens explica com van desaparèixer dels carrers de Barcelona unes estàtues de catalans insignes.

En el quadre de l'Exposició Universal de l'any 1888 que tingué lloc a Barcelona es va instal·lar al passeig de Lluís Companys escultures representant 8 personalitats significatives de la nostra història. Diferents escultors van ser els encarregats de crear aquesta sèrie d’estàtues. Actualment, d’aquelles  vuit escultures de bronze tan sols dues de les originals es conserven in situ: la que representa el pintor barroc Antoni Viladomat, amb la paleta a la mà, obra d'En Torquat Tasso i, a l’altra banda, la de l’almirall Roger de Llúria, amb armadura i espasa, feta per En Josep Reynés.


També hi havia al passeig la figura del darrer conseller en cap, Rafel Casanova, de l'artista Rossend Nobas, que fou traslladada del seu lloc original fins a la cantonada de la Ronda de Sant Pere amb el carrer Ali-Bei, on diuen que va caure ferit. El transferiment de les estàtues es féu l’any 1914, moment en què la imatge fou col·locada sobre un pedestal esculpit per En Josep Llimona. Al passeig, en el seu lloc, hi aparegué una altra escultura d'un altre personatge, En Pau Claris, el president de la Generalitat que va proclamar la República Catalana durant la Guerra dels Segadors al 1641, obra d'En Rafel Atché (1917). Les estàtues d’En Viladomat i d’En Roger de Llúria foren llevades l'any 1937, i el monument a En Pau Claris fou amagat en un magatzem, durant dècades, fins que va ser reinstal·lat a la via pública després de la mort del dictador espanyol Franco, l'any 1977.

 

Les cinc estàtues desaparegudes

Els altres cinc prohoms i il·lustres catalans solament els coneixem gràcies a antigues fotografies. Aquests eren:

L’arquitecte Jaume Fabre, que començà la catedral de Barcelona, de Pere Carbonell; l’historiador Bernat Desclot, conegut per haver escrit la segona de les quatres grans Cròniques −el Llibre del rei En Pere−, estàtua feta per Manuel Fuxà; i el comte Guifré, fundador de la dinastia comtal de Barcelona, obra d’En Venanci Vallmitjana.

Els altres dos eren el comte Ramon Berenguer el vell, de Josep Llimona, i Pere Albert,  important jurista i eclesiàstic català que fou canonge de la catedral de Barcelona de l'any 1233 fins a la seva mort, esdevinguda l'any 1261. Fou el primer jurista que va provar de relligar el dret romà als usos i costums catalans. La seva estàtua era obra d’Antoni Vilanova.