Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 09-09-2022  |  MEMòRIA HISTòRICA
2581

Quan la patrona actual de Barcelona amaga la nostra història

En Jordi Colomer ens explica com van desaparèixer dels carrers de Barcelona unes estàtues de catalans insignes.

En el quadre de l'Exposició Universal de l'any 1888 que tingué lloc a Barcelona es va instal·lar al passeig de Lluís Companys escultures representant 8 personalitats significatives de la nostra història. Diferents escultors van ser els encarregats de crear aquesta sèrie d’estàtues. Actualment, d’aquelles  vuit escultures de bronze tan sols dues de les originals es conserven in situ: la que representa el pintor barroc Antoni Viladomat, amb la paleta a la mà, obra d'En Torquat Tasso i, a l’altra banda, la de l’almirall Roger de Llúria, amb armadura i espasa, feta per En Josep Reynés.


També hi havia al passeig la figura del darrer conseller en cap, Rafel Casanova, de l'artista Rossend Nobas, que fou traslladada del seu lloc original fins a la cantonada de la Ronda de Sant Pere amb el carrer Ali-Bei, on diuen que va caure ferit. El transferiment de les estàtues es féu l’any 1914, moment en què la imatge fou col·locada sobre un pedestal esculpit per En Josep Llimona. Al passeig, en el seu lloc, hi aparegué una altra escultura d'un altre personatge, En Pau Claris, el president de la Generalitat que va proclamar la República Catalana durant la Guerra dels Segadors al 1641, obra d'En Rafel Atché (1917). Les estàtues d’En Viladomat i d’En Roger de Llúria foren llevades l'any 1937, i el monument a En Pau Claris fou amagat en un magatzem, durant dècades, fins que va ser reinstal·lat a la via pública després de la mort del dictador espanyol Franco, l'any 1977.

 

Les cinc estàtues desaparegudes

Els altres cinc prohoms i il·lustres catalans solament els coneixem gràcies a antigues fotografies. Aquests eren:

L’arquitecte Jaume Fabre, que començà la catedral de Barcelona, de Pere Carbonell; l’historiador Bernat Desclot, conegut per haver escrit la segona de les quatres grans Cròniques −el Llibre del rei En Pere−, estàtua feta per Manuel Fuxà; i el comte Guifré, fundador de la dinastia comtal de Barcelona, obra d’En Venanci Vallmitjana.

Els altres dos eren el comte Ramon Berenguer el vell, de Josep Llimona, i Pere Albert,  important jurista i eclesiàstic català que fou canonge de la catedral de Barcelona de l'any 1233 fins a la seva mort, esdevinguda l'any 1261. Fou el primer jurista que va provar de relligar el dret romà als usos i costums catalans. La seva estàtua era obra d’Antoni Vilanova.

El comte Ramon Berenguer el vell, de Josep Llimona, i el jurista Pere Albert, d’Antoni Vilanova.



L’arquitecte Jaume Fabre, que començà la catedral de Barcelona, de Pere Carbonell; l’historiador Bernat Desclot, autor d'una de les quatre cròniques, feta per Manuel Fuxà, i el comte Guifré, obra de Venanci Vallmitjana.

 

Aquestes cinc estàtues de bronze van ser eliminades després de la guerra d'Espanya (1936-1939), quan el nou règim va voler tornar a posar la imatge de la Mercè al capdamunt de la seva basílica barcelonina. Recordem que la Mercè fou consagrada com a única patrona de la capital després de ser acceptada pel Papa Pius IX a petició de 70 nobles barcelonins (1868). La imatge original, de Maximí Sala, fou instal·lada l’any 1888, però  desaparegué durant la guerra d'Espanya, aprofitada per a fer-ne  material bèl·lic. Un cop acabada la guerra i ocupada Catalunya, els franquistes volgueren que aquesta patrona tornés a destacar sobre els teulats de la ciutat i per a això feren fondre el bronze d'aquestes cinc estàtues trobades en un magatzem. Així, l’any 1959, el bronze de les cinc imatges fou aprofitat per fabricar una estàtua de la Mercè, obra dels germans Oslè.

Escultura que corona la cúpula de la Basílica de la Mercè de Barcelona.


Eliminar estàtues i substituir Santa Eulàlia

D'aquesta manera, el règim dictatorial espanyolista havia aconseguit dues coses. La primera, fer impossible el retorn d'aquestes cinc estàtues a la via pública i delir de la nostra  memòria col·lectiva uns personatges que demostraven que Catalunya fou una nació poderosa, amb reis, estat, exèrcit i grans militars, llengua i cultura pròpia, artistes, i grans científics i intel·lectuals.


La cripta de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona.

 

La segona, reforçar la imatge de la Mercè en detriment de Santa Eulàlia. Recordem que el penó d'aquesta antiga patrona té una connotació històrica molt significativa, car onejà al balcó de la Casa de la Vila el juliol del 1713 quan el Consell de Cent, durant la guerra de Successió, prengué la determinació de no retre's. En la fase crucial de la batalla de l'11 de setembre del 1714, En Rafel de Casanova, conseller en cap, féu treure la bandera de Santa Eulàlia a fi d'encoratjar la lluita de les tropes catalanes. Hi havia tanta fe dipositada en la patrona, que la bandera de Santa Eulàlia animà els assetjats a envestir impetuosament els agressors estrangers i àdhuc els féu recular. La imatge de Santa Eulàlia guarnia l'estendard  que enarborà En Rafel de Casanova quan fou ferit durant la darrera escomesa durant la defensa de la ciutat contra les tropes d'ocupació borbòniques franco-castellanes.

 

Caldrà exigir als nostres polítics que aquestes estàtues siguin restituïdes al Passeig de Lluís Companys? No sols seria un desgreuge envers aquests prohoms il·lustres de la nostra Història, sinó un deure per restablir la nostra memòria col·lectiva i el nostre orgull nacional.

 

Jordi Colomer

 

BIBLIOGRAFIA

- EDU GARCIA, "Vuit estàtues al passeig", web Barcelona es poderosa; http://barcelonatienepoder.blogspot.com/2012/06/vuit-estatues-al-passeig.html

- "Passeig de Lluís Companys", Viquipèdia

-"Pius IX va acceptar la Mercè com a patrona de Barcelona el 1868", La Vanguardia, 24 de setembre del 2019



Autor: Jordi Colomer




versió per imprimir

  1. CescT
    14-09-2022 13:28

    Tinc les Cròniques d' en Pere Miquel Carbonell (una de les estàtues esmentades a l'article i feta desaparèixer per els franquistes ).
    Pere Miquel Carbonell fou escrivà i arxiver del rei nostre senyor.

    Títol: - Cròniques d'Espanya fins aquí no divulgades
    - Any de publicació 1547 .
    El llibre està digitalitzat a la Boston public Library

    https://archive.org/details/bostonpubliclibrary?&and[]=languageSorter%3A%22Catalan%22&and[]=year%3A%221547%22


    No em sorprèn que Franco eliminés aquesta estàtua

  2. Frede
    12-09-2022 09:28

    Tranquil, Jordi, tranquil. No ho faran. Com tampoc faran res per a restituir la nostra història, encaparrats en el minso poder autonòmic. Ho estem veient en el silenci còmplice en relació a l'INH. Val a dir que parlant de l'INH, ni Òmnium fa res, entitat suposadament cultural i en la defensa del país per fer visible la tasca d'en Bilbeny i la resta. Com tampoc es fa res per la llengua cada dia més castellanitzada. De retruc, els saberuts de l'Institut van incorporant paraules castellanes en el nostre diccionari amb l'argument que es la parla del poble, quins collons!, sense fer res per a reivindicar i recuperar els nostres mots. Amb la col·laboració inestimable de la CCMA. Mala peça al teler. Et diré més. Encara que ens en sortim, farem una còpia maldestre del país veí. Ho vaig constatar quan vaig passar per Junts i en l'elaboració del que havia de ser el manifest o programa polític no em van acceptar ni una aportació, convençut jo, ingenu! que si es vol una revolució, la independència, el programa de govern ha de ser revolucionari. Sí, sí. Més val ser un país independent que sotmès, però ostres! quina mediocritat redéu! Tornant al principi. L'única possibilitat és que ho faci un mecenes. Però heus aquí una altra mancança notable. No en tenim. Desapareguts. En fi.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Un mapa interactiu permet descobrir els noms de carrers i places de la ciutat californiana, alguns dels quals...[+]
Tot i que Vilanova de Sixena, el lloc on la història oficial fa néixer En Miquel Servet, és una població...[+]
Article publicat al butlletí «Sobirania i Justícia», núm. 20 el 14 d'octubre del...[+]
Primera part: La destrucció i adulteració de les fonts...[+]