Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Història és, per descomptat, exactament el que es va escriure, però ignorem si és exactament el que va succeir"
Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) Escriptor
NOTICIES » 25-05-2012
4997 lectures

Un llibre nou i estimulant: El Descubrimiento de América. Una historia censurada políticamente

En Ramon Serrano ens fa una ressenya del llibre de la Susana Rodriguez-Vida, publicat per Servidoc (Barcelona, 2012), que posa en escac la història oficial del descobriment castellà d'Amèrica, redactada per la censura política, i en vindica la seva autoria absolutament catalana

Portada del llibre de Susana Rodriguez-Vida

Aquest llibre recentment publicat en castellà per la Susana Rodríguez-Vida (Buenos Aires, 1948), és un llibre diferent a tots els que s'han publicat en els darrers anys. No és pas que el títol sigui gaire estimulant o innovador, però sí que ho és el que ve després: pel seu contingut, per com ens ho va presentant, per la manera d'explicar-ho i, fins i tot, per l'origen de la seva autora.

La Susana va arribar no fa massa anys a Catalunya i, quan va sentir parlar de la possible catalanitat d'En Colom, va creure, d'entrada, que tot plegat responia a un deliri nacionalista. Però tot va ser llegir la Brevíssima Relació de la Destrucció de la Història, d'en Jordi Bilbeny, i veure que tot l'embolic que gravita sobre el Descobridor tenia una explicació sola i potent: la censura. La censura política que, diu ella, encara avui patim. Després, a base de llegir i llegir llibres i documents de molts autors, es va fer una idea de tot plegat, una composició ferma i clara del que va passar i del que ens van voler fer creure que havia passat.

Aquest llibre és un recull de centenars de proves, indicis i raonaments favorables a la tesi catalana de la descoberta d'Amèrica i, alhora, de tantes i tantes irracionalitats, badades i tergiversacions maldestres dels censors, que ella ens explica de manera fàcil i, molts cops, amb un toc d'ironia, que encara en fa més gratificant lectura. De manera que, sense dificultats, amb molt bon passar, el lector s'acabarà el llibre amb un bon regust, amb la sensació que ha fet un viatge curt, però intens i molt ben aprofitat –es nota que la Susana és lingüista–, i pensarà, com ho fa ella, en Bilbeny, jo, i tants d'altres, que ja els tenim, que se'ls veu el llautó miris per on t'ho miris, que no se'ns poden escapar ni poden seguir explicant la nostra història segons els seus interessos. Tampoc, i encara menys, no poden fer-se-la seva i penjar-se'n les medalles. Al fil d'aquest raonament, no us perdeu la conclusió –amarada d'aquesta ironia–, que comença amb la narració d'una possible explicació cronològica dels esdeveniments feta amb les ulleres brutes i desenfocades de la censura, i que, com diu ella, només és apta per a nens molt innocents. Per tot això, en acabar la conclusió l'autora es demana com és possible que encara avui els historiadors "oficials" segueixin sense voler posar-hi remei.

Però tot arribarà. Mentrestant, llibres com aquest, sempre són benvinguts, sobretot si l'autora és vinguda de fora, sense coneixements ni posicionaments previs, perquè els resultats del seu treball, a ulls d'aquests "genis", i encara més si estan escrits en castellà, potser seran dignes de la seva atenció.

Mentrestant, gràcies al sintetitzat, però molt entenedor treball de la Susana, qualsevol lector, fins i tot el més escèptic, pensarà que alguna cosa, o moltes de les que creia saber sobre la història del descobriement d'Amèrica, trontollen estrepitosament.

 

Ramon Serrano




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Francesc
    18-06-2012 19:41

    Catvalhallan. Perdona'm un apunt però pels espanyols (versió oficial) en Colom és Genovès no espanyol

  2. Catvalhallan
    17-06-2012 01:22

    Jo no es per ser aixafa guitarres... pero heu pensat alguna vegada que a Italia, Colom era italià; que a Portugal, era portugués; que a Espanya, espanyol, i ara també volem que sigui català??? Jo diria que va ser un personatge... com a mínim intrepid, oi? No debia estar gaire orgullós dels seus origens. No creieu?¿

  3. Joan S.
    09-06-2012 15:21

  4. jordi
    08-06-2012 23:44

    És increïble el que es pot trobar per internet. Si mireu la pàgina: http://blogdebanderas.wordpress.com/2012/06/04/de-donde-provienen-los-nombres-de-los-paises-de-la-a-a-la-b/ En el país de Brasil, diu: El origen del nombre de nuestro vecino del sur se remonta a la palabra celta barkino y que escribió en español como barcino. [...] Si eren Genovesos, fenicis (o castellans), perquè ha de tenir origen en el mot "Barcino"? (Nom romà de la ciutat de Barcelona)

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18396 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que...[+]
El diari Levante es feia ressò aquesta setmana de la catalanitat de Cervantes segons Lluís Maria Mandado, que...[+]
Era mort En Joan Colom al 1484 com insisteixen a demostrar des del Centre d'Estudis Colombins, perquè així...[+]