Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Història és, per descomptat, exactament el que es va escriure, però ignorem si és exactament el que va succeir"
Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) Escriptor

QUI SOM » Investigadors »


A continuació us mostrem alguns dels investigadors habituals de l'Institut Nova Història. Disculpeu si no hi sou tots, només mostrem els investigadors dels quals tenim biografia i fotografia, o que ens autoritzen la seva publicació. Per a qualsevol consulta envieu-nos un correu a info@inh.cat.


Jordi Bilbeny

Escriptor, conferenciant i investigador. Cap de Recerca de l'Institut Nova Història. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en la censura d'estat i la seva intervenció en la reescripturació de tota mena de llibres i documents, majorment en allò que afecta la història de Catalunya. Té diversos llibres publicats sobre aquest tema, com d'altres estudis sobre la catalanitat d'En Cristòfor Colom, Miguel de Cervantes, Américo Vespuche, el Pare Bartolomé de las Casas, Juan de la Cosa, Santa Teresa, Leonardo, Jeroni Bosch. Funadador a Arenys de Mar i Arenys de Munt del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació. Impulsor de la Taula Nacional del Maresme de Batlles i Regidors per l’Autodeterminació. Ha estat també un dels ideòlegs i impulsors de la 1a Consulta independentista d’Arenys de Munt. Des de l’any 2000 que ha impulsat els 17 Simposis sobre la Història Censurada de Catalunya. Director de la Universitat Nova Història.



Josep Mayolas

(Arenys de Mar, 1962). És investigador de l'INH. Ha escrit en premsa local del Maresme com Pedra de Toc, El Correu del Maresme i El Nap i, sobre temes colombins, a la revista Terra Rubra. També ha fet de guionista i de locutor a Ràdio Arenys. Com a investigador de l'INH ha publicat “La princesa a l'exili. Felipa de Coïmbra (1435-1497)” (2011) , “Fins que en Colom begui a galet” (2012), “Erasme i la construcción catalana d’Espanya”  (2014), “Madrix”, “València, capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics “ (2016) i “Censura i postveritat al segle XVI català” (2017), tots a Llibres de l'Índex.



Manel Capdevila Maresma

(Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia il'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació.. (instruments, taules de navegació i portolans,  pólvora catalana, ampolleta catalana, camí català, magrana catalana de pólvora, etc.).



Paolo Pellegrino

Paolo Pellegrino, nascut el 1969 a Sanremo, Itàlia, és professor a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona des del 2007. Ha obtingut el grau en Física a la Università degli Studi di Pavia i el doctorat en Electrònica a la Reial Escola Politècnica (KTH) d'Estocolm, on va viure 5 anys llargs de la seva joventut. Viu a Barcelona des de la tardor del 2001. És un gran aficionat, des de fa pocs anys, de la cultura i la història de Catalunya i en particular de les relacions entre Catalunya i el seu país d’origen.



Francesc Garrido Costa

Francesc Garrido i Costa és Enginyer Tècnic Industrial especialista en el càlcul d'estructures metàl · liques i sostres tèxtils, també és expert en fer patronatges de membranes tèxtils o veles. Va ser guitarrista del grup de rock Hernàndez i Fernàndez i va estar matriculat a la facultat de Filosofia i lletres en el departament d'història. Ja fa alguns anys que és investigador del INH


Pep Comajuncosa

Nascut l'any 1964, Josep Comajuncosa és llicenciat en Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, Master of Sciences i Doctor en Economia per la Universitat de Princeton i professor universitari d’Economia des de 1991. Escriu articles d’opinió i de divulgació econòmica a diversos mitjans de comunicació.



Enric Guillot

Enric Guillot i Colls (Barcelona, 1970) està casat i té dos fills. Fa tretze anys que resideix al Principat d’Andorra, on treballa com a informàtic. Des del 2002 investiga la iconografia històrica entre el segles XII i XVIII i arran d'això ha esdevingut col·laborador de l'Institut Nova Història. L’abril de 2012 va publicar el seu primer llibre, La descoberta i conquesta catalana d'Amèrica, una història reescrita per castellans, a l’editorial Librooks.



Joan Josep Albinyana i Gil

Investigador de l'INH. Va néixer a l'Olleria i és professor superior de piano i de música de cambra. Ha dirigit l'Orfeó Logronyès i l'Orquestra Filharmònica de La Rioja. Ha estat cap del Departament de piano al Conservatorio Profesional de Música de La Rioja i director del Conservatori Professional de Música d'Ontinyent. Com a solista ha fet recitals a diversos països europeus i americans. És membre fundador del trio B3 Classic, premi “Pierre Lantier” de París.



Lluis M. Mandado

Lector astorat de professió, estudis de dret i turisme , vaig participar a Histocat i ara a INH, a més d'altres llocs .Obra publicada: El Quixote va esborrar el Quixot, El Cid de València era català; i
actualment estic acabant l'edició de: La Revenja Borja: Orland furiós al descobert (2000 pàgines en 2 volum editats i 2 més properament)



Lluís Batlle

Nascut a Santa pau, La Garrotxa. Enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i aficionat a l'estudi de llengües i la Semàntica General. En el marc de l'Institut Nova Història estudia diverses metodologies que permetin distingir si la literatura del Segle d'OR castellà pot ser traduïda o no. http://www.quixot.cat



Albert Fortuny Garcia

És enginyer industrial, empresari i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha investigat aspectes tècnics de la descoberta catalana d’Amèrica, com ara l’existència del port de Pals a l’Empordà, i és autor de diversos articles i conferències. Investigador habitual de l’INH.



Josep Nicolau Torres


Carles Ortiz Juan

on,on

Joan A. Forès Jané

on,on


Lleonard Garcia i Solà

on,on

Rafel Mollar i Gumbau

on,on

lluís matamala i ribó

on,on


Perepau Ximenis

on,on

Josep Segarra Mullerat

on,on

Pere Baladron

on,on

Isaac Mestres Lobez

on,on

Francesc Jutglar i Jutglar

on,on

Felipe Rodríguez Badia

on,on

Montserrat Montesinos Poch


Ferran Mozas i Banzo


Andreu Marfull

on,on


PERE ALZINA

Biòleg i Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental. Va començar a treballar en el món de l'educació ambiental al PN dels Aiguamolls de l'Empordà, al Parc Nacional d'Aigüestortes-Estanya de Sant Maurici i, sobretot, a l'Escola de Natura del Corredor del parc homònim. Va continuar en el món de la consultoria ambiental fent estudis i projectes de vectors ambientals (residus, aigua, aire, etc), estudis territorials i urbanístics (Estudis   d'Impacte Ambiental, plans d'ordenació urbanística, etc.) i de biodiversitat (reintroducció del falcó pelegrí a Barcelona, projecte Orenetes www.orenetes.cat, Diagnosi dels Parcs Naturals de Bòsnia, etc.). Actualment treballa com a consultor a Barcelona Regional i complementa i enriqueix la feina amb conferències, cursos, tallers i sortides guiades de natura, muntanya, megalitisme i cultura a Catalunya (www.beyondbarcelona.com) i a països de l'Europa de l'Est (Polònia, Bulgària, Romania, etc.).



Jaume Marvà Agustí

Tècnic de turisme especialitzat en el món medieval, el patrimoni modernista i la Guerra de Franco. Actualment és al capdavant de l’Oficina de Turisme de la Baronia de Rialb. Economista de formació, i amb posterior ampliació d'estudis en turisme i patrimoni, ha creat l’empresa de guiatges culturals Viu l'Oest. També ha posat en funcionament un parell d’allotjaments turístics: Cal Comabella i el Repòs del Montsec, i dirigeix el magazine turístic de Ràdio Balaguer.



Alex Sendra

Àlex Sendra va néixer el 1970 i mai no s'hauria imaginat que el Siglo de Oro l'hagués d'interessar, però explica que l’any 2005 es va descarregar d’internet unes conferències de Jordi Bilbeny en què assegurava que el Quixot havia estat escrit en català, ja que presentava un seguit de catalanismes que no haurien de ser-hi si hagués estat escrit en castellà originalment. Deia que també sospitava de la resta del Siglo de Oro castellà. Arran dels catalanismes detectats per Bilbeny al Quixot, Sendra en va trobar d'altres al Quixot de l’Avellaneda, a La Celestina, al Lazarillo de Tormes i a La Galatea. Sabent que el Tirante el Blanco seria una obra del Siglo de Oro castellà si no fos per l’afortunadíssima particularitat que en coneixem l'original en català, va decidir comprovar si els catalanismes presents al Tirante eren presents també a altres textos del Siglo de Oro. Així, als Simposis de la Descoberta Catalana d’Amèrica d’Arenys de Munt, ha exposat l’aplicació d’aquest mètode a dues obres concretes del Siglo de Oro de dos cronistes suposadament castellans: Hernan Pérez de Oliva i Bartolomé de las Casas. El LLibre de les Dones de Francesc Eiximenis no ha fet més que validar aquest mètode, el qual, aplicat al Siglo de Oro en general, ha donat com a fruit la conferència d’aquesta jornada.