CARLES I SENSE CENSURA

Un llibre sobre les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella

Va desaparèixer l'imperi català arran de la descoberta i conquesta d'Amèrica? La versió oficial ens diu que els catalans no van tenir cap paper en aquelles primeres expedicions colombines i que tot el pes de l'empresa colonitzadora la van dur a terme els castellans. ¿Ens hem de creure que els mariners, marins, cosmògrafs, navegants, comerciants, polítics i soldats catalans que al llarg dels segles XIII, XIV i XV es van expandir arreu de la Mediterrània, quan es va tractar de passar a l'Atlàntic, precisament també amb un rei català com Ferran II i, després, amb els seus descendents, van deixar de ser actius com per art d'encantament i van quedar al marge de la història? Si ens criem la versió oficial sobre En Colom i els primers viatges transoceànics, no podem dir res més. Però si estem convençuts, com hem demostrat ja als llibres anteriors, que En Colom era català i catalans tots aquells navegants i colonitzadors, potser, després, Catalunya es va mantenir més viva i activa dins la subsegüent política imperial espanyola del que ens han explicat. N'han quedat traces? O hem de continuar admetent que els catalans, en el moment del seu màxim apogeu cultural, militar i polític, van renunciar, de cop i volta, a tot? Van deixar de navegar, van deixar de comerciar i van deixar de conquerir? van deixar d'escriure i crear? Van deixar de ser? I si la base i el fonament de l'imperi eren els seus ports, el seu comerç, les seves naus i la seva potència naval i militar, tot això va desaparèixer de la Nació Catalana i va brollar en un país com Castella, on fins llavors no havia existit?

I, pel que fa al paper de Carles I, ¿va venir a Espanya a prendre possessió dels seus dominis i va estar quasi tot el temps de la seva primera visita, com la història oficial reconeix sense embuts, als regnes d'Aragó i Catalunya? Si Catalunya no tenia res a veure amb Amèrica, ¿per què l'Emperador va organitzar tota la seva política americana des de Saragossa i Barcelona i, en canvi, no va posar mai els peus a Sevilla, on, segons se'ns diu, hi havia el centre neuràlgic del comerç transatlàntic? Per què va convertir Barcelona en la capital universal del seu imperi i aquí i des d'aquí es van fer totes les gestions perquè fos proclamat Emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic? I si això ja és més que sospitós durant la seva primera estada a Espanya, ¿hem de creure que la resta de temps canviaria i faria de Castella «el port» estratègic de la seva gran política mediterrània i antiturca? O els fets no van anar exactament així i la censura d'estat, com és ja habitual, hi va posar més cullerada de la que ens pensem, i va aconseguir reescriure la història en benefici de Castella?

Això és el que mira d'escatir aquest el llibre. De repensar els fets. De tornar a les fonts. De comparar els relats primitius i posar-hi nova llum, coherència i sentit. En Bilbeny fa un pas de gegant i esmicola la versió oficial amb múltiples fonts i documentació que el món acadèmic infravalora, desconeix, o obertament menysté, perquè el seu mètode científic és repetir autor rere autor, segle rere segle, que l'única història versemblant i digna de crèdit és l'escrita directament per la Inquisició i la censura. En Bilbeny no s'ho creu. I, és clar: n'escriu un nou relat. Una nova història, on, com era de suposar, ni Catalunya ni els catalans desapareixen, ni queden bocabadats amb les gestes heroiques dels grans navegants castellans, mentre ells miren cap a un altre costat, indefensos, descol·locats, al·lèrgics a tota acció superior d'estat.

El llibre d'En Bilbeny és un nou intent per recuperar aquesta història de la nostra Nació que la censura d'estat, amb el suport inconfessable del nostre món acadèmic, polític i mediàtic, ens han usurpat i amagat.

Si creus en el projecte meravellós de restaurar el nostre passat segrestat i esborrat per la censura d'Estat, aquest llibre no pot mancar de cap de les maneres a la teva biblioteca, ni a la biblioteca d'algun amic o parent teu, a qui també els hi pots regalar.

No te'l deixis perdre. Renuncia a ser un mer observador, un indiferent més, un català neutre i neutral. I sigues protagonista d'aquest nou projecte. Ajuda'ns a tirar-lo endavant!