Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi

QUI SOM » El patronat »

Jordi Bilbeny

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Va ser membre de Junta del Centre d'Estudis Colombins d`Òmnium Cultural i  ho és de la Taula Permanent del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació. Ha publicat diversos llibres de poesia, un assaig sobre L'independentisme d'En Joan Salvat-Papasseit, un Diccionari Pornogràfic en clau d'humor i un munt d'articles en revistes de tota mena sobre aspectes molt diversos de la catalanitat de la descoberta d'Amèrica i la seva adulteració per la censura espanyola.. És columnista setmanal de l'edició del Maresme del diari El Punt i, més esporàdicament, de la revista La Fura i del setmanari El Temps. Es guanya la vida escrivint, fent conferències i com a professor de llengua, ara per ara, al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona i al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants.

Creu en la llibertat de Catalunya, la bellesa, la justícia social, l'amor a la terra i en la resurrecció de l'esperit. Estima la tendresa i la gosadia. Creu en la raó i en l'amor absolut i en la força que han de desvetllar dins de tot ésser lliure. Veu la poesia, l'art i la història com un camí cap a la consciència i la plenitud personal i col·lectiva.

www.jordibilbeny.com

Monografia sobre Jordi Bilbeny



Albert Codinas

Nascut a Barcelona el 1962, llicenciat en Història Contemporània. President de l'executiva de la Fundació Catalunya Estat, president de la Fundació Institut Nova Història, secretari de l'Associació Catalunya 2014, vocal del Patronat Via Fora, co-fundador de l'associació Plataforma pel Dret a Decidir i ex-vocal de l'executiva del Cercle Català de Negocis.

Actualment administra un grup d'empreses dels àmbits sòciocultural, d'organització d'esdeveniments, i exposicions culturals (Airun/Tasca/Jan BCS), i LART empresa d'oratòria i de comunicació i expressió.

Vinculat a l'àmbit d'excursionisme, va ser responsable de la Secció d'Iniciació a la Muntanya d'UEC Barcelona, Consell General, i vocal de l'ECAM-excursionisme a la FEEC, i coordinador dels cursos ATE-monitor d'excursionisme federat així com president de la Coordinadora d'Entitats Juvenils i Infantils de l'Eixample.



Pilar Montoliu

Pilar Montoliu (Barcelona), estudià cinema l'any 1997, ha produit dos curt-metratges i tres documentals amb el director David Grau, d'entre ells L'Enigma Cervantes i L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?,  basats en l'estudi de Jordi Bilbeny sobre la catalanitat de dos personatjes: Cervantes-Sirvent i Colom. Actualment està preparant un altre documental sobre el llibre d'en Jordi Bilbeny Colom Prìncep de Catalunya també sota la direcció d'en David Grau i l'assesorament d'en Jordi Bilbeny.

Pel·licules produïdes (imdb.com) :
  1. Four Roses (2010) (anunciada) (productora)
  2. Enigma Cervantes (2006) (productora)
  3. A la recerca del Grial (2005) (productora)
  4. L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat? (2003) (productora executiva) (productora)
  5. Jazz (2000) (productora)


Josep Mayolas

En Pep Mayolas és investigador de l'Institut Nova Història. Ha escrit en premsa local del Maresme (Pedra de Toc, El Correu del Maresme i El Nap), ha guanyat en diverses edicions la Mostra Literària d'Arenys de Mar i d'altres guardons literaris. Ha fet de guionista i locutor a Ràdio Arenys i publica habitualment a la revista Terra Rubra sobre temes colombins. Aquest octubre de 2011 acaba de publicar el seu primer llibre, La princesa a l'exili (Llibres de l'Índex), una aproximació biogràfica a la figura de Felipa de Coïmbra i d'Urgell, la segona esposa del descobridor d'Amèrica.

Cesc Batlle Perales

Cesc Batlle i Perales (Girona, 1964) és Enginyer Industrial Superior per la UPC  i Master en Administració d’Empreses per ESADE. La seva trajectòria professional l’ha portat a treballar en el sector dels bens d’equip i, darrerament, en el del software industrial, tant des d’empreses locals com des de multinacionals. Escriu articles a El Punt sobre la situació política del nostre país i sobre la seva gran passió i preocupació: el medi ambient i el canvi climàtic.






DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  Juan Del Encina, el gran compilador
2.  Revisió historiogràfica de la construcció de la nació espanyola
3.  Amb l'Església hem topat
4.  Conferència de Jordi Bilbeny "Miguel de Cervantes, català: raons d'una ocultació" a l'UB
5.  Els Inguanez de Malta, provinents dels Guanech o Desguanech catalans
6.  Almiralls de la 'tercera edat' en actiu als segles XV i XVI
7.  Entrevista de Ràdio Canet a En Jordi Bilbeny
8.  Jordi Bilbeny i la catalanitat d’En Colom al MACBA
9.  En defensa de l’Institut Nova Història: un col·lectiu que investiga la Història perquè estima el País.
10.  El llibre dels Jochs Partits dels Schacs en nombre de 100
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  Comunicat del Patronat de l'Institut Nova Història
2.  Coronen Caterina, la reina catalana d'Anglaterra
3.  Els Borja i l’odi dels italians cap als catalans: així es va forjar la llegenda negra
4.  Cervantes i el català
5.  Investigar?
6.  L'escut català de Clusone i el Gran Capità
7.  Carta oberta a Sàpiens
8.  Si el periodisme no difama i no porta a cap linxament, quin sentit té escriure articles?
9.  «Corona d’Aragó», nom impropi de l’Estat dels Prínceps de Catalunya
10.  Ho tornarem a fer
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Cervantes, català
4.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
7.  Joies representant la nau Santa Maria d'En Colom enlluernaren l'Europa del segle XVI
8.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
9.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla
10.  12 d'octubre: Diada nacional de Catalunya