Portada
 La meva experiencia de la “Universitat Nova Història”Un jove estudiant d’Història, que ha assistit a la 10a Universitat, ens fa arribar el seu parer de la seva estada entre nosaltres.LLEGEIX-NE MÉS »
 'Le Monde' denuncia les fosques desaparicions a la Biblioteca Nacional espanyolaEl diari francès Le Monde ha denunciat les fosques desaparicions de llibres a la Biblioteca Nacional espanyola, entre elles obres de Galileu.
 Tal dia com hui del 1909 es va fer a Paterna el primer vol a motor d’EuropaEl 5 de setembre del 1909, Joan Olivert Serra va fer a Paterna (l’Horta Nord) el primer vol a motor d'Europa.
|
 Badalona Comunicació entrevista En Daniel Ibàñez sobre la mort de Carles IEn Daniel Ibàñez explica per què creu que Carles l va morir a Sant Jeroni de la Murtra, al programa BDN360º, de Badalona Comunicació.
 Machado contra la llibertat dels catalansQuè pensava Machado dels catalans que lluitaven per un estatut d'autonomia a l'any 32? Què pensava dels catalans que no se sentien espanyols? Què en pensava un cop acabada la Guerra Franquista? L'historiador Agustí Soler ens ho explica, citant les mateixes paraules del poeta andalús.
 Vídua catalana i fadrí occità: matrimonis que van canviar la fesomia del paísPubliquem un article molt interessant sobre l'onada d'immigració occitana al Principat a cavall dels segles XVI i XVII.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 En Servet i En Servent eren pare i fill?Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada i adulterada. Els cognoms són quasi idèntics. El primer era metge i el pare del segon també. Per què En Servent no parla mai del seu pare? Potser, com En Servet, era també mort? Potser van ser el mateix personatge?
 Clubs de lectura en línia amb En Jordi BilbenyUna nova iniciativa de l'Institut Nova Història per apropar-nos als nostres seguidors en aquests temps de pandèmia i de reclusió: les lectures en línia. Tot seguit us en fem cinc cèntims i us indiquem la manera d'inscriure-us-hi.
 El calendari de l’Imperi Universal Català: 1519-20191519-2019. De l’Imperi Universal Català amb capital a Barcelona a la restauració de la nostra memòria col·lectiva, 5 segles després, amb l'ajut del coneixement i el final de l'autoodi. Un calendari per celebrar els 500 anys de la proclamació de Carles I com a Emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic a Barcelona.
 El pes de la històriaEn l'article que avui ha publicat l'Agustí Colomines a «El Nacional.cat», aquest fa unes reflexions sobre la història molt anàlogues a les que defensa l'Institut Nova Història. La història no es fa, sinó que es refà, perquè l’evolució de la societat, de vegades lligada a les “descobertes” documentals i d’altres a la reinterpretació del que ja es coneixia, permet que la historiografia avanci en benefici del coneixement històric. Així, totes les històries són problemàtiques, de la mateixa manera que totes les històries tenen episodis mistificats pels intèrprets. Els vencedors, els que dominen l’estat, reinterpreten els fets per justificar la nova realitat.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  En Felip Rodríguez ha trobat un text que explicita de forma incontestable que el famós pintor de l'alt...[+]  Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]  L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]  Té alguna relació la sardana i la bruixeria? Com és que els primers textos històrics on s'esmenta aquesta...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube