Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest article l'Ivan Giménez es demana si hi ha quelcom més que ens pugui fer sospitar que, salvant totes les manipulacions i rescripturacions textuals, siguem davant d'un únic i mateix personatge.

A partir de les dates de naixement i mort d'En Joan Colom i Bertran i d'En Cristóbal Colón, l'Ivan Giménez arriba a la conclusió que som davant d'un mateix personatge històric

Com és que es donen tantes semblances i coincidències, amb els noms i dates, entre l'Alfons d'Aragó i Gurrea i els seus descendents i Hernando Cortés, que també es diu Alonso, i els seus? Eren les mateixes persones?

A partir de coincidències en les dates i en els noms d'alguns reis hispànics, l'Ivan Giménez creu que Pere el Gran podria haver estat també rei de Xipre i Jerusalem

L'Ivan Giménez ha trobat un text del segle XVII on l'autor relata que Joan I de Castella es va morir l'any en què va traspassar Joan I de Catalunya.

Té alguna relació el topònim castellà de Tordesillas amb la valenciana Torre de Silla? Per què la història de les seves fundacions són tan idèntiques, s'encavalquen i s'arriben a confondre? L'Ivan Giménez en mira de treure el desllorigador en aquest article

L'Ivan Giménez fa un resum de la darrera conferència d'En Pep Mayolas sobre l'intent de fer desaparèixer la presència dels Reis Catòlics de la Ciutat i Regne de València.

L’Ivan Giménez s’estranya i treu conclusions molt valuoses del fet que la vila de Tordesillas, tan important per a la història de Castella, no aparegui en un llibre de geografia espanyola del 1548 i reeditat el 1566, i que sí que ho faci en una reedició del 1599

L’Ivan Giménez ens sorprèn amb una molt suggestiva teoria —ja defensada per alguns escriptors de finals del segle XV endavant— segons la qual la denominació Aragó pot provenir de Tarragona. Així mateix, ens descobreix que els reis de la Confederació Catalanoaragonesa també eren anomenats reis de la Tarraconensis.

L’Ivan Giménez ressegueix el possible desdoblament dels reis Enric IV de Castella i Alfons V de Portugal i ens menciona la curiosa errada d'una crònica de 1665 en relació a aquests reis.

L’Ivan Giménez, aprofundint en el seu estudi sobre el possible desdoblament del rei Joan II de Castella i el rei Joan II de Catalunya/Aragó, es demana per què en una crònica navarresa de 1709 s’hi diu que aquest començà a regnar a Navarra amb vint anys el 1425 quan de fet va néixer el 1398.

L’Ivan Giménez fa un viatge en el temps i ens exposa algunes de les teories i opinions més rellevants respecte a l’origen del nom Aragó.

L’Ivan Giménez ha recopilat fragments d’autors en què apareixen les expressions rei i regne d’Aragó com rei i regne de "Tarragona"

L’any 1091 es va crear l’orde dels cavallers tarraconenses. Fou el primer orde militar i religiós de la història i el seu objectiu era reconquerir als sarraïns la ciutat de Tarragona i la seva rodalia. L’Ivan Giménez ens ha fet un recull de textos que fan referència a la fundació de l’orde, fins a dia d’avui gairebé desconegut per la majoria d’historiadors i públic en general.

Segona part de l’article ‘Joan II: un rei de ploma i paper’ de l’Ivan Giménez.

L'Ivan Giménez, seguint les passes d'En Miquel Llauradó, aporta una prova irrefutable que hi ha hagut una política sistemàtica de desubicar personatges de la nostra història per fer-los aragonesos. També demostra que en molts textos «Tarragona» ha estat substituïda per «Aragó». Així, fan «aragonès» el cosmògraf Jeroni Girava, nascut a Tarragona. En Girava és, en realitat, d'origen «tarragonès».

L’Ivan Giménez continua trobant exemples del 'Regnum Tarraconense'. Fins a principis del segle XVIII determinats autors tenien la necessitat d’advertir al lector que el Regne d’Aragó era el Regne de Tarragona. Per què els historiadors catalans actuals obvien o silencien tota la documentació que anem trobant sobre l’existència d’un regne de Tarragona?

Tercer article de l’Ivan Giménez sobre textos que demostren l’existència d’un 'Regnum tarraconensium' que hom mira de substituir per 'Reino de Aragón'. Per què els estudiosos silencien tota al·lusió a aquest 'regnum Tarraconensium' i només esmenten el 'reino de Aragón'?

Cinquè article de l'Ivan Giménez sobre Aragó i el regne de Tarragona.

L'Ivan Giménez continua sorprenent-nos amb les seves descobertes sobre el Regne de Tarragona i l'Aragó. Aquesta vegada és En Lleonard da Vinci qui registra el terme 'Tarragona'.

Les 'Gesta Hammaburgensis Ecclesiæ Pontificum' i la ciutat d’Arragun. L'Ivan Giménez continua aplegant més testimonis que asseguren que el terme 'Aragó' i 'Tarragona' indiquen un mateix territori. Avui presentem la setena part de la sèrie "substitució de Tarragona per Aragó", que fa referència a un escoli d'una obra danesa que va ser escrita en llatí a finals del segle XI. Hi apareix el terme «Arragun», que només pot fer referència a la ciutat de Tarragona.

Avui publiquem el 8è lliurament de la sèrie "Substitució de Tarragona per Aragó", per mitjà de la qual l'Ivan Giménez demostra que Aragó substitueix l'antiga denominació 'Tarragona'. Aquest cop se centra en una llegenda la protagonista de la qual aconsegueix exhibir l'escut de les quatre barres d'Aragó per a alguns, pero també per a d'altres les "armes reials de la província Tarraconense".

Els propers 22 i 23 de novembre tindrà lloc a Arenys de Munt el 13è Simposi sobre la Descoberta catalana d'Amèrica. Aquest any, més de 30 ponents exposaran temes de recerca històrica i actualitat, es presentarà el tràiler del documental Desmuntant Leonardo, i es lliurarà el 5è Guardó Nova Història a En Xavier Quer, batlle de Crespià. Per acabar-ho de guarnir, durant aquesta setmana, el restaurant Triclinium servirà plats de cuina americana. Entrada Lliure. No hi falteu!!

Aquí teniu un breu resum del Simposi, elaborat per En Francesc Manzanera.

L'Institut Nova Història i l'Associació Plural-21 inauguraran el proper 6 de febrer el 4t cicle de conferències sobre l'espoli de la història de Catalunya. Enguany, el cicle comptarà amb un total de 8 conferències que s'escauran cada dijous a la seu de Plural 21

Els propers dies 21 i 22 de novembre del 2014 tindrà lloc, a la Sala Municipal de l'Ajuntament d'Arenys de Munt (El Maresme), el 14è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica, organitzada per l'Institut Nova Història (INH), i que enguany comptarà amb la participació d'una trentena d'investigadors. El simposi reuneix, en una exposició continuada durant tot el cap de setmana, les darreres troballes realitzades pels investigadors de l'Institut a l'entorn de la temàtica històrica de la descoberta de catalana d'Amèrica i altres aspectes propers.

En Joanjo Albinyana ens aporta dades sobre la participació del Comtat de Cocentaina en diverses activitats relacionades amb la descoberta d’Amèrica i, sobretot, de Mèxic. Segona i última part.

La bonica vila de Montblanc és la seu de la segona edició de la Universitat Nova Història que ha començat aquest dissabte 1 d'agost i tindrà lloc fins dimarts 4 d'agost del 2015.

Sempre se'ns ha dit que mai un mateix fet històric pot haver succeït en dos llocs diferents: un dels dos és fals. Segur? Poden existir dues cronologies paral·leles? L’Àngel Daniel reflexiona sobre com i què es fa amb la Història

En Daniel S. Bello ens comenta el ressó que va tenir la 2a Univeristat Nova Història, i ens fa un recopilatori dels articles que la premsa hi va dedicar.

Tercera i darrera part de la crònica del XVè Simposi. Institucions catalanes eliminades i la creació d’Espanya el 1716. Qüestions de metodologia i cronologia de la història. Altres investigacions. L’INH i la societat catalana (el paper dels periodistes, l’impacte polític de l’INH, la veritable descoberta d’Amèrica i les escoles).

L’institut Nova Història anuncia als seus seguidors i simpatitzants que ja té enllestit el programa del 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, que s’escaurà divendres 16 i dissabte 17 de novembre d’enguany a la Sala Municipal de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Hi incloem el programa, llocs on hostatjar-se i el formulari d'inscripció.

Article basat en la conferència d’En Pep Mayolas al 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya celebrat a Arenys de Munt els dies 16 i 17 de novembre del 2018.

En Pol Bragulat ens ofereix la crònica dels actes que s’han dut a terme al segon dia de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc.

Ja fa temps que En Manel Capdevila, En Pep Mayolas i l’Ivan Giménez han exposat les seves conjectures per les quals creuen que Carles I, llavors de la seva primera vinguda a Espanya, no va arribar a Astúries sinó al regne de València. Ara En Jordi Bilbeny hi insisteix amb noves proves i arguments.

L'Institut Nova Història fa a mans dels seus seguidors el programa del 19è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, que s'escaurà, com cada any, a la sala municipal de l'ajuntament d'Arenys de Munt el vespre del divendres 22 de novembre i tot el dissabte 23.

L'Institut Nova Història informa els seus seguidors que ha publicat novament els videus de les comunicacions presentades al simposi anual d'Arenys de Munt sobre la Història Censurada de Catalunya. En concret, les del 19è Simposi, que s'escaigué divendres 22 i dissabte 23 de novembre del 2019.

Us oferim un article d'En Josep M. Recasens i Comes, publicat el març de l'any 2005 a la revista del Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Tarragona —també el podeu llegir en format pdf—. Hi parla del cosmògraf tarragoní Jeroni Girava. L'Ivan Giménez ha provat que se l'havia volgut fer passar per «aragonès».

L'Institut Nova Història presenta un nou testimoni sobre la tradició històrica segons la qual 'Arragon'/'Aragon' hauria derivat de 'Tarragon'. L'hem recollit del blog la 'Història Usurpada' del 3 de febrer d'enguany.

En Pep Mayolas ens proposa la seva particular interpretació del fet que, en certs apunts de l’antic Dietari de la Generalitat, els copistes hagin hagut d’afegir entre línies el mot «reyna».

En Lluís Roldan ens avança una part del primer capítol d'un llibre que publicarà per Nadal. En Roldan, partint de tesis d’historiadors aragonesos, mira de demostrar que el fet de denominar «Corona d’Aragó» l’entitat política medieval formada per Catalunya i l'Aragó podria resultar inapropiat, si tenim en compte que el pes polític d’aquella «Corona» se sustentava abans en la nació catalana que en l’aragonesa.

En Joanjo Albinyana ens ha fet arribar un resum de la conferència que va impartir a Montblanc el 2 d’agost d’enguany en el marc de la 8a Universitat Nova Història. Ha trobat evidències segons les quals la dinastia Trastàmara s’hauria originat a la Nació Catalana. Concretament al castell de Tamarit, a tocar de Tarragona.

Comunicació que En Pau Mora va presentar al 20è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya. Per En Sebastian Münster, Catalunya i Aragó serien el mateix concepte.

El senyor Luis Gil Fernández (Madrid, 1927) és un professor emèrit de Filologia grega de la Universitat Complutense de Madrid, traductor, editor, comentarista d'autors clàssics i autor d'un ampli nombre d'articl...

Aportacions del prestigiós historiador britànic Alan Ryder (1928-2008)

L'AVUI digital va triar ahir una bona manera de celebrar la Hispanitat. La major...

Una llista del Decret de Nova Planta que cal no oblidar, per si de cas.

En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci? Era un Vinci? Molts dubtes apareixen quan es furga en aquest punt tan elemental.

Un article d’En Vicenç Pagès i Jordà, que extraiem del seu bloc, aborda i defensa amb clarividència i gosadia les recerques d’en Jordi Bilbeny

En Josep Maria Orteu acaba de publicar el primer llibre d'En Lluís Maria Mandado, El Quixote va esborrar el Quixot, a Llibres de l'Índex, que trobareu a les llibreries. Per fer-vos venir ganes de comprar-lo i llegir-lo aquí us oferim el pròleg d'En Jordi Bilbeny.

Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en català? En Carles Ortiz ens ho explica.

Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València, com defensen En Jordi Bilbeny i l'Àlex Sendra, hauria de tenir uns forts contingunts literaris catalans i evidenciaria un arrelament profund en la tradició literària catalana. En Rafael Beltran, sense ni tan sols sospitar-ho, ho posa en evidència en aquesta estudi.

Es van passar tots els escriptors catalans, d’un dia per l’altre, bruscament, a escriure en castellà, perquè era una llengua més noble? Per raons de mercat? O simplement per les coaccions, sancions i perills que van haver de patir per part de les autoritats competents i que, al final no van poder salvar? En Jordi Bilbeny ens ho explica en aquest document

Immersos en les pràctiques endogàmiques, l’intent desmesurat de mantenir i d’augmentar el poder dels Àustries, va portar un seguit de matrimonis, les conseqüències dels quals van fer que segones i terceres generacions tinguessin una consanguinitat molt elevada. Fruit d’aquesta consanguinitat varen venir al món uns individus amb salut molt delicada, uns de salut física dèbil i altres de dubtosa salut mental.

D'on ve el terme "virrey" que En Colom va utilitzar fins a l'avorriment? Directament del llatí? O és un manlleu del català? En Jordi Bilbeny ens ho desvela en aquest acuradíssim estudi

Sabies que la dona del gran compositor rus Seguei Prokófiev va ser la catalana Carolina Codina? En Bartomeu Mestre ens ho explica en aquest article

Té alguna relació la sardana i la bruixeria? Com és que els primers textos històrics on s'esmenta aquesta dansa són prohibicions eclesiàstiques i civils del ball? Com és que les dones acusades de bruixeria expressen que van als aplecs i que hi ballen sardanes? Podem establir alguna mena de connexió entre les prohibicions del ball i les prohibicions dels aplecs de bruixes? En Jordi Bilbeny intenta treure'n l'entrellat en aquest estudi

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article

En Jordi Bilbeny ens proporciona una llista de mots i girs lingüístics de la segona part del Quixot que el porten a creure que som davant d’una mala traducció d’un original català perdut.

Sabies que el fundador de la ciutat d'Odessa va ser un català que va exercir d'Almirall de la flota imperial russa? Va ser En Josep de Ribas.

Va ser Carles I rei d'Espanya i de Castella amb una gran predilecció per Catalunya o va ser rei de Catalunya i Espanya, sense cap interès per Castella, que restava al marge de la política mediterrània, italiana i imperial?

En Ramon Serrano ens fa la ressenya d'un llibre espanyol d'història, escrit per acadèmics, que comparteix punts de vista amb l'Institut Nova Història.

En Lluís Batlle rebutja que el veritable leitmotiv d'El Quixot es fonamenti en la voluntat d'eliminar els llibres de cavalleries. N'explica els motius i analitza fragments de l'obra que apunten cap a un altre sentit més profund.

Tot a punt per l'inici, demà dissabte a les 10h, de la segona Universitat Nova Història que enguany celebrarem a Montblanc entre els dies 1 i 4 d'agost.

En David Grau ens fa arribar la seva ressenya, en clau de vivència personal, emotiva i lúcida, del darrer llibre d’En Bilbeny.

¿Podem creure que el príncep Ferran, catalanoparlant fill de València, i la princesa Joana d'Aragó, catalanoparlant i filla de Barcelona, es van casar i a Nàpols van castellanitzar la Cort i el país sencer? O algú ho ha interpretat així amb una clara intencionalitat política i els nostres intel·lectuals no han fet res més que picar l'esquer?

Encara que avui dia s’hagin descrit les fogueres com el símbol de la renovació de la vida moderna en la crema dels mobles vells i d'altres andròmines, el cert és que antigament hi havia relació entre aquestes fogueres i els cultes xamànics d'iniciació. Article d’En Jordi Bilbeny.

Qui era en Juan del Enzina? On va néixer i quin fou el nom real d’aquest fundador del teatre espanyol, gran compositor i poeta del Renaixement? Va escriure en castellà o en català? Aquest article d’en Víctor Cucurull intenta aportar nova llum davant del garbuix de dades biogràfiques que han arribat fins avui sobre aquest literat.

En Marc Vicent Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article. Aquesta n'és la segona i última part.

El periodista Manuel Cuyàs reflexiona al diari El Punt-Avui sobre els factors que condicionen fortament la veracitat dels relats històrics.

L'institut Nova Història reprodueix el pròleg del nou llibre d'en Pep Mayolas: "Censura i postveritat en el segle XVI català."

La Montse Montesinos dóna a conèixer als catalans una obra fonamental i poc estudiada sobre la història de Catalunya: el "Tractat d'Armoria" d’En Jaume Ramon Vila.

Rere el cronista En Gonzalo Fernández de Oviedo s’hi amagaria En Martí de Valdés? Article d’En Raimon Balagué.

Article d'opinió de l'Isaac Mestres sobre el llibre "La data de naixement d'En Colom".

Com s’explica que si Germana de Foix era francesa i el duc de Calàbria italià i van instal·lar la seva cort poliglota en una ciutat catalanoparlant com València, s’hi castellanitzés del tot la literatura? O la cort no va castellanitzar re i l’aparició de tants llibres impresos en llengua castellana va ser una maniobra política més de la censura d’estat?

On era el gran confident d’En Colom en matèria cosmogràfica i nàutica, Johan Peres, a la vigília del primer viatge transoceànic? A Palos o a Pals? I, qui era realment: un frare andalús o un cortesà català? En Jordi Bilbeny ens ho exposa amb tota profusió de detalls.

La famosa anècdota de la discussió entre erasmistes catalans i el prior de la Murtra l’any 1528 pot constituir la prova definitiva conforme Erasme de Rotterdam, en contra del que diu la història, havia estat a la Península Ibèrica.

Jaume I no concebé que València fóra aragonesa. Féu de València un regne català. Amb el temps, la historiografia aragonesa no li ho perdonà. Article d'en David Garrido a "Diari La Veu".

Avui 3 d’abril del 2018 es compleixen 525 anys de la tornada d’En Cristòfor Colom a Barcelona, venint d’Amèrica, en la seva primera expedició transoceànica. Publiquem, per conmemorar-ho, un article antic d’En Jordi Bilbeny que ho glossa documentadament.

En Francesc Magrinyà ha confegit un petit estudi, una primera aproximació, sobre l’origen del terme «flamenco» i en conclou que ve d'una paraula únicament catalana o occitana, com totes les que acaben en «–enco». La llengua castellana va adoptar en forma de manlleu el mot «flamenc» i d’altres termes que acaben en el nostre «–enc» i les va adaptar a la seva fonètica. El «ball flamenc» ha de tenir un origen català.

El blog «Catalunya/Occitània» fa un extracte, en català i en occità, d'un article sobre els candidats catalans a Premis Nobel. Se centra en el paper clau de l'Estat Espanyol per impedir que el guardó fós atorgat a l'Àngel Guimerà.

Oriola, la vella capital meridional del Regne valencià. El seu passat il·lustre, quan el català ressonava pels seus carrers, encara s'expressa en el seu paisatge urbà. Article d'En David Garrido al diari digital valencià «La Veu» del diumenge 13 de gener del 2019.

En un pròleg erudit i llaminer, En Rafel Mompó introdueix de forma magistral i ens avança alguns tastets del nou llibre d’En Pep Mayolas.

En Roger Mallola ha redactat un profund i molt argumentat escrit de rèplica a l'article en què, des de la revista ‘Sàpiens’, tres historiadors desqualifiquen la feina d'investigació que l'Institut Nova Història duu a terme des de fa anys, seguint la cursa iniciada als anys noranta per l'avui cap de recerca de l'Institut, Jordi Bilbeny.

En Pep Mayolas ha indagat sobre la figura de l’hipotètic patrici genovès que la història situa rere l’aparició en llengua italiana, el 25 d’abril de 1571 a Venècia, de la primera biografia impresa del Descobridor d’Amèrica atribuïda a En Ferran Colom, segon fill de l’Almirall. Aquest article ens presenta unes pinzellades sobre una de les possibles identitats de l’anomenat Baliano de Fornari, el promotor de la Vida de l’Almirall.

Una recerca dels paral·lelismes entre dos cardenals hispànics del s. XVI no només posa de manifest la probable substitució documental del català pel castellà: també ens aporta una primera aproximació a la figura de l’Enric de Cardona, considerat un dels primers literats de l’Espanya de Carles I, però de qui no en queda cap títol ni obra coneguda.

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra. Article d’en Martí Crespo a l’edició de Vilaweb del 6 de desembre del 2019. La presència amagada dels catalans a Malta.

Reproduïm un antic article que En Daniel Ibànyez va publicar al web histocat.cat. Per què Hernan Cortés duia incorporada al seu escut l'àliga bicèfala, símbol de l'Imperi Bizantí?

En Cortès, era un humil 'hidalgo' extremeny o un membre de l'alta noblesa? Si ho era, quin era el seu escut original? Qui l'hi va ampliar? De quina manera? Quan? Per què? L'Enric Guillot, aprofundint en un article d'En Carles Camp que es troba al web d'histocat.cat, ens presenta documentació gràfica de la qual es desprèn d'una manera indubtable que En Cortès pertanyia directament al Casal dels Comtes de Barcelona.

Us oferim el pròleg d'En Pep Mayolas al nou llibre d'En Jordi Bilbeny, «Carles I sense censura». Una apologia del sentit crític, la recerca, el rigor i el compromís amb la veritat, ara que des de l'ortodòxia acadèmica es tanquen files a favor del pensament inquisitorial imposat durant segles, com si fos l'única forma d'intel·ligència possible. Esperem que el pròleg us faci venir ganes de llegir el llibre sencer i de promoure'l arreu.

En Flocel Sabaté resumeix l’estat de la qüestió a finals del segle XX sobre com des de Catalunya va ser considerada ‘Espanya’ durant l’Alta Edat Mitjana. La historiografia catalana encara no havia redescobert El 'Regnum Tarraconense’.

Després de visitar l'Havana per tercer cop en tres anys, En Jordi Bilbeny ens descriu les semblances i les identitats sorprenents que ha trobat entre aquesta ciutat cubana i Barcelona.

Un altre cas que clama al cel. Com pot ser que un igualadí, un escrivà de manament del rei Ferran II de Catalunya, visqués i fes testament a l'illa l'Espanyola si els catalans no teníem art i ni part ni en la conquesta ni en la colonització de les Antilles? Article de la Pilar Salmerón al blog 'De santa Creu a Sant Pau'.

Article d'En Pep Mayolas. Les comarques d’Alacant són la regió europea amb més vestigis arquitectònics medievals per quilòmetre quadrat, però la gran història ibèrica passa lluny d’aquelles contrades. El clima benigne, el port natural i l’inexpugnable Benacantil havien de convertir per força Alacant en un enclavament estratègic. Bo i així, resulta molt simptomàtic que no hi hagi passat mai res digne de memòria. Ni a nivell cultural, ni comercial, ni militar: res. O ben poca cosa. Si el passat sembla no haver-hi existit, però, potser és que una part de la història que s’hi visqué ha estat esborrada.

Pot ser que si En Colom fos català, i el rei Ferran hagués actuat en tant que rei de la Nació Catalana, les Índies podien haver estat concedides als catalans pel papa Alexandre VI, que era un Borja? Podria explicar això que el primer govern colonial del Nou Món fos integrat exclusivament per catalans? En Jordi Bilbeny ho intenta explicar en aquest article.

El caganer del nostre pessebre és un personatge àcid o groller? És una befa a la religiositat? O és un relicte vivent d'una sacralitat arcaica i perduda? En Jordi Bilbeny ens ofereix uns apunts d'un estudi més vast que està escrivint sobre un dels personatges de més ressò de la cultura popular catalana

Arran de la publicació al nostre web d'un article sobre la Catalunya bilingüe, En Jordi Bilbeny ha recollit nous testimoniatges que confirmen exactament el mateix: que molts catalans es van morir al segle XX sense saber parlar en castellà.

Va tenir mai Carles I un palau reial a Castella? O l'hi va tenir només als llibres? O el palau reial castellà de què parlen les cròniques, però que no s'ha trobat mai a la realitat física, era el Palau reial de València? Té alguna relació amb tot plegat que l'Exèrcit espanyol l'enderroqués al 1809? En Jordi Bilbeny ho mira de desllorigar en aquest estudi. Aquest article també és al vostre abast en format PDF.

La ciutat de València va tenir una imponent Casa de la Ciutat on ara hi ha un jardí situat al costat del palau de la Generalitat. Va ser construït a principis del segle XIV. Al segle XIX les autoritats municipals prengueren la lamentable decisió d'enderrocar-lo i no de rehabilitar-lo. Per què? Article extret de «Passejant per València amb ulls curiosos».

L’Institut Nova Història reprodueix un antic article, de l’any 1974, de l’Antoni Carner i Borràs que parla d’un escrivà de manaments d’Igualada, que va viure i morir a l’illa L’Espanyola: En Joan de Serrallonga. Estava a les ordres del rei Ferran el Catòlic, i no d’Isabel, i va fer una deixa a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que havia fet aixecar la família Colom.

Tipus d’acte: Conferència dins el cicle de conferències d'hivern sobre censura i manipulació a la història de Catalunya (hivern del 2020).Títol de la conferència: ...

Tipus d’acte: Nou cicle de conferències d'hivern sobre censura i manipulació a la història de Catalunya (hivern del 2020).Organitza: Institut Nova Histò...

DIVENDRES, 22 DE NOVEMBRE(Entrada gratuïta) Ll...

DISSABTE, 23 DE NOVEMBRE(Entrada: 10€  /  Adherits: entrada lliure) —9 matí: Acreditacions...

D...

Tipus d’acte: Nou cicle de conferències de tardor sobre censura i manipulació a la història de Catalunya (tardor 2018) Organitza: Institut Nova Històr...

Tipus d’acte: Nou cicle de conferències de tardor sobre censura i manipulació a la història de Catalunya (tardor 2018) Organitza: Institut Nova Històr...

PROGRAMA DIVENDRES, 18 DE NOVEMBRE ...

PROGRAMA DIVENDRES, 18 DE NOVEMBRE ...

  15è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA27 i 28 de novembre del 2015 ARENYS DE M...

  15è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA27 i 28 de novembre del 2015 ARENYS DE M...

Conferències: 28 d'octubre : ...

  Preus: Públic: 13 € sessió solta; 50€ Pac 5 sessions ...

L'activitat de l'UNH consisteix en un curs sobre la falsificació i restauració de la Història de Catalunya, en un entorn històric privilegiat on, a més a més d'aprendre història i compartir ...

14è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA21 i 22 de novembre del 2014 ARENYS DE MUNT ...