Cercador de Nova Història
Resultats per: "Pare Manuel Marcillo (JHS)"
Temps de resposta: 1409.44 ms
- El «Crisi de Catalunya» i la descoberta catalana d'Amèrica
Autor: Pare Manuel Marcillo (JHS) Data de publicació: 01-05-2010 - El Pare Marcillo i les lletres catalanes
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 19-01-2022 - Santa Teresa de Jesús i el Pare Pere Gil
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 24-02-2021 - Darrers personatges cabdals: Margarit, els Torres i el pare Cases
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 05-01-2021 - Parlament d’inauguració d’En Manuel Civera a la 7a Universitat Nova Història
Autor: Manel Civera Data de publicació: 03-08-2020 - En Manuel Saumell i la música cubana
Autor: Joan Casajuana Data de publicació: 24-07-2020 - El pare del «Lazarillo de Tormes» va morir a l’illa de Gerba
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 15-02-2018 - Les troballes arqueològiques de Palos i el parer de l'INH
Autor: Daniel S Bello Data de publicació: 28-10-2014 - «El Conde Lucanor» de Don Juan Manuel. Notes sobre la llengua castellana antiga
Autor: Lluís Batlle i Rossell Data de publicació: 12-06-2014 - Manuel de Montsuar
Autor: Oriol Escuté Data de publicació: 06-03-2013 - Els espanyols assassinen Josep Maria Carbonell, pare de la pàtria colombiana
Autor: Marc Pons Data de publicació: 16-06-2025 - Caterina de Rocabertí, parenta propera de Santa Teresa
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 29-07-2024 - Conferència d'En Jordi Bilbeny: El Pare Gracián i Vicent Justinià Antist
Autor: Pol Bragulat Data de publicació: 17-05-2023 - Les desaparegudes Corts d'Aragó de 1534
Autor: Carles Camp Data de publicació: 05-12-2022 - El Pare Joan de Jesús Roca i la llengua de Santa Teresa
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 26-01-2021 - Santa Teresa estava emparentada amb famílies catalanes, segons un calendari del 1898
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 12-10-2020 - El pare Benet Viñes, un geni de la metereologia
Autor: LVC. Placa amb el nou nom del
Carrer Benet Viñes. \nEl Pare Viñes va descobrir les lleis de circulació i traslació ciclònica. “No només va poder determinar on hi ha el cicló segons els núvols; endemés, segons l’època de l’any, ell podia predir per on havia de passar la recorba famosa que fan els ciclons”, explica l’actual director de l’Observatori del Col·legi de Betlem.
\n“Ell deia: ‘durant els primers deu dies de juny, cicló que surt d’ Àfrica i va pel Carib passarà i recorbarà a tal altitud’. Va ser veritablement un geni de la meteorologia”, agrega el Pare Cartaya.
\nEl Pare Benet Viñes va fundar la Red de Estaciones Meteorológicas en el Caribe, i per això és considerat el Fundador de la Meteorologia Tropical, perquè va introduir un sistema més precís de predicció. “Fins aleshores es realitzaven només observacions esporàdiques. Se sabia que hi havia un cicló, però no pas per on havia de passar. Les seves prediccions exactes li van valer elogis”, continua el Pare Cartaya. “L’anomenaven el Pare Huracà pel gran encert que va tenir en els seus pronòstics; durant una època, els huracans eren anomenats Viñesas: Viñesa 1, Viñesa 2; però la pronúncia era difícil per als americans, així que vam perdre l’oportunitat que portin el nom d’un jesuïta. De primer, hom els va posar noms de sants; després, de dones; a continuació, d’homes i dones. I així fins avui”, diu el Pare Cartaya.
\n - Apareix el cos de l’únic gran mestre templer trobat fins ara
Autor: La Historiadora Data de publicació: 24-08-2019 - ‛Els pares mercedaris vam rescatar milers de presos’
Autor: Victor-M Amela Data de publicació: 29-05-2018 - “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
Autor: Francisco Rico Data de publicació: 26-09-2017 - Apareix a l’Arxiu de València un escrit amb la signatura d’En Cervantes.
Autor: EFE Data de publicació: 24-03-2017 - Qui dibuixa, qui pinta, qui escriu la història? Com és que hi ha dues signatures del pare Casas o Casaus?
Autor: Leandre Martí Data de publicació: 13-09-2016 - Tot llegint la «Brevíssima relació de la destrucció de les Índies» del pare Bartomeu Casaus
Autor: Jaume Romagosa-Nebot Data de publicació: 30-10-2015 - Idees polítiques i econòmiques del pare Bartomeu Cases
Autor: Joan Cassola i Coenders Data de publicació: 26-08-2015 - Dario Fo: «Lucrècia Borja no va tenir relacions íntimes ni amb el seu germà ni amb el seu pare»
Autor: Ángel Gómez Fuentes Data de publicació: 05-06-2015 - Apareix un manuscrit en català de l'humanista Leon Battista Alberti
Autor: Albert Codinas i Poch Data de publicació: 17-09-2013 - El Pare Bartolomé de las Casas no era 'espanyol'?
Autor: Lluís Batlle i Rossell Data de publicació: 28-08-2013 - En Servet i En Servent eren pare i fill?
Autor: Esteve Renom Data de publicació: 19-09-2012 - Sobre el mot castellà «rayo» que apareix en textos del Siglo de Oro amb el significat de «raig»
Autor: Alex Sendra Data de publicació: 25-06-2012 - Notes sobre el mot castellà «bostezo» que apareix en textos del siglo de oro
Autor: 2. Crull, escletxa produïda entre dues parts d'una cosa trencada (Gandesa, Val., Al.); cast. raja, grieta"3. L'Autoridades ho assimila i hi afegeix aquesta entrada: "Metaphoricamente se entiende el agujéro, ù concavidad de la tierra ù montaña, que forma adentro una obscuridád à manéra de garganta..."4. \nAmb aquesta accepció poden assimilar traduccions concretes de badall referint-se només a badalls en el terra o en muntanyes, com aquestes dues:
\n1.- "Se veía una cueva bruta, paca o bostezo de la tierra, que entre las malezas de unas peñas espantosas había formado el continuo azote de un arroyo, nacido del olvido, de cuya abertura..."5.
\n2.- "El altar de los ermitaños en aquella gruta retirada, bostezo del monte...", que trobem al 1629 al Panegírico al señor don Alonso Pérez de Guzmán el Bueno, de Pedro Espinosa6.
\nAl 1936, al Diccionario Histórico amplien l'aplicació de "bostezo" així: "fig. Abertura de la tierra, de las nubes, etc."7. Aquest versàtil "etc." sembla donar per fi al 1936 un valor general d'obertura a "bostezo", però realment no fan més que assimilar una altra traducció concreta de badall (aplicada ara als núvols) de textos com aquest:
\n"Sobrevino tal tempestad de aguacero, viento y truenos, que se hundía el mundo, ó quizá el cielo lloraba de congoja. Apresuró el Rey el paso, y apenas anduvo, como dicen, veinte, cuando el bostezo de una nube escupió un rayo..."8.
\nTot i que parlant d'obertures, en català el terra, les muntanyes i els núvols poden presentar badalls en sentit literal, mentre que per dir el mateix en el Siglo de Oro amb "bostezo" cal, segons la RAE, recórrer al sentit metafòric o figurat. Com a prova que som davant d'un mot català traduït al castellà, de moment anem fluixos.
\nÉs el moment, doncs, d'atendre a aquesta altra mostra del Siglo de Oro, que extrec de tres exemples prou reveladors, dels Comentarios del desengañado de si mismo, de Diego Duque de Estrada, escrits entre 1607 i 1645:
\nEl primer és aquest: "Habían de llevar mi ánima los demonios, pues pudiendo morir confesado y comulgado, quería morir rabiando, y que mirase aquellos instrumentos, que todos habían de hacer su oficio: las palas ardiendo para las plantas de los pies; los ladrillos para el vientre y asentaderas; los garrotillos para quebrantar los huesos; el hierro que llaman bostezo para abrirme la boca"9.
\nEl segon: "Pusiéronme el hierro llamado bostezo , que es como tenaza de forja que, apretando por el cabo, cierra el pestillo y abre dos hierros que hacen tener la boca abierta con extraña fuerza"10.
\nI, finalment, el tercer: "La aldaba de la frente no deja mover la cabeza, el bostezo no deja cerrar la boca, de modo que es una angustia mortal tan congojosa e insufrible que... "11.
\nHem llegit quina forma i funció tenia aquesta eina anomenada "bostezo" al Siglo de Oro. En castellà no existeix "bostezo" recollit a cap diccionari amb aquesta accepció. En català sí. A l'Alcover-Moll llegim el següent:
\n" Badall 4. Eina de ferro que consta d'un mànec i una peça corba amb els caps divergents, que serveix per fer obrir la boca a les bísties i mantenir-la badada el temps necessari per mirar-los o tocar-los l'interior de la boca (Mall.)"12.
\nL'entrada ve acompanyada d'una il·lustració com aquesta13:
\n \nSi no és l'eina que descriuen al Siglo de Oro, s'hi sembla molt. En castellà existeix només en la literatura del Siglo de Oro; en català, a la realitat.
\nÀlex Sendra
\n\n\n \n \n1 http://buscon.rae.es/ntlle/SrvltGUISalirNtlle
\n\n\n4 http://buscon.rae.es/ntlle/SrvltGUISalirNtlle
\n\n\n5 FRANCISCO SANTOS, Las tarascas de Madrid [1665], edició de Milagros Navarro Pérez, Instituto de Estudios Madrileños, Madrid, 1976, p. 255.
\n\n\n6 PEDRO ESPINOSA, Panegírico al señor don Alonso Pérez de Guzmán el Bueno; edició de \tFrancisco Rodríguez Marín, Real Academia Espanyola, Madrid, 1909, \tp. 387.
\n\n\n7 http://buscon.rae.es/ntlle/SrvltGUISalirNtlle
\n\n\n8 JERÓNIMO DE BARRIONUEVO, Avisos [1654-1658]; toms I, II, III i IV, a cura d'Antonio Paz y Meliá, Imprenta de M. Tello, Madrid, 1892-1893, p. II, 541.
\n\n\n9 DIEGO DUQUE DE ESTRADA, Comentarios del desengañado de sí mismo. Vida del mismo autor [1607- 1645], edició de Henry Ettinghausen, Editorial Castalia, \tMadrid, 1982, p. 128.
\n\n\n10 Ídem.
\n\n\n \n11 Ídem.
\n\n\n Data de publicació: 11-05-201213 Ídem.
\n - Per què en Joan Colom i Bertran és declarat mort al 1484 i per què apareix viu a partir del 1488
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 30-10-2010 - L'edició barcelonina desapareguda d'«El Quixot»
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 01-05-2010 - Santa Teresa de Jesús va néixer en una ciutat fundada pels fenicis
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 29-04-2021 - La Universitat de Barcelona fou fundada al 1450?
Autor: Manel Capdevila Data de publicació: 08-07-2013 - La bandera espanyola: història d’una apropiació
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 16-06-2025 - La Senyera a l’Armada del Sud (Virregnat del Perú)
Autor: Plural 21 Data de publicació: 09-06-2025 - El Sant Francesc sense censura d'En Jordi Bilbeny
Autor: Biel Ferrer Puig Data de publicació: 16-05-2025 - La tomba del rei Ataülf és al Mont Tàber de Barcelona, segons Esteve Gilabert
Autor: Bel·lònides Data de publicació: 07-04-2025 - Les despulles d’En Colom: una història construïda des de l’anomalia, la falsedat i la mentida
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 30-11-2024 - 'Amb Josep Gosalbes de Cunedo Alacant ja té el seu poeta del Renaixement'
Autor: Manuel Lillo i Usechi Data de publicació: 04-11-2024 - El Sant Francesc sense censura de Jordi Bilbeny
Autor: Biel Ferrer Puig Data de publicació: 03-10-2024 - Les bíblies catalanes medievals: una visió panoràmica i comparativa
Autor: Joan Cassola Coenders Data de publicació: 15-07-2024 - Catalans en les independències americanes
Autor: Josep Lluís Carod-Rovira Data de publicació: 08-07-2024 - El «Lazarillo de Tormes» i els rellotges mecànics catalans
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 01-07-2024 - Fem que es visualitzi la gran obra d’En Felip Pedrell i Sabaté
Autor: Josep Prats Data de publicació: 05-06-2024 - El català, llengua de Sardenya
Autor: David Garrido Data de publicació: 08-04-2024 - Salom i Alaix, dos catalans en l'última batalla alliberadora americana
Autor: Marc Pons Data de publicació: 09-02-2024 - La truita de patates és espanyola, és catalana o és francesa?
Autor: Marc Pons Data de publicació: 15-01-2024 - Un «rei d’Orient» que els holandesos podrien haver importat des d’Alacant
Autor: Manuel Lillo i Usechi Data de publicació: 05-01-2024 - Sant Francesc i la llengua provençal
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 24-12-2023 - Llums i ombres al testament del Rector de Vallfogona
Autor: Biel Ferrer Puig Data de publicació: 19-12-2023 - El «Càntic del germà Sol» de Sant Francesc i la llengua catalana
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 17-11-2023 - Les cares ocultes del Rector de Vallfogona: estat de la qüestió
Autor: Data de publicació: 01-09-2023 - Els censors d’El Quixot ens permeten intuir que la primera Casa de Contractació de les Índies no era a Andalusia
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 24-06-2023 - A qui pertany Tabarca?
Autor: Manuel Lillo i Usechi Data de publicació: 21-02-2023 - El retorn del Pixaner als pessebres catalans
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 23-12-2022 - La tesi doctoral de Natàlia Vilà Urriza sobre les falsificacions d'impresos de la Universitat de Cervera
Autor: Natàlia Vilà Urriza Data de publicació: 08-11-2022 - Quan la patrona actual de Barcelona amaga la nostra història
Autor: Jordi Colomer Data de publicació: 09-09-2022 - Neró i les barretines del seu funeral
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 19-07-2022 - Doctors contra l’Institut Nova Història (i 5)
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 20-06-2022 - Doctors contra l’Institut Nova Història (4)
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 24-03-2022 - El nom «Aragó» entre els segles IX i X: recorregut historiogràfic i documental
Autor: Ivan Giménez Data de publicació: 12-03-2022 - Doctors contra l’Institut Nova Història (3)
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 09-03-2022 - Isabel Losa de Còrdova, la sàvia inexistent que fins i tot té un carrer
Autor: Arturo Rodríguez Data de publicació: 06-03-2022 - Santa Teresa, les taronges i l’aigua de tarongí
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 03-03-2022 - Barcelona 1543: el primer vaixell de vapor de la història
Autor: Carles Camp Data de publicació: 11-02-2022 - Els deutes de Grup
Autor: Brauli Tamarit Data de publicació: 07-02-2022 - Doctors contra l’Institut Nova Història (2)
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 29-01-2022 - Als Països Catalans hi havia unitat jurídica
Autor: Manuel Lillo/Enric Solà Data de publicació: 20-01-2022 - Tal dia com hui del 1706 el Borbó Felip V va cremar Vila-real
Autor: Data de publicació: 13-01-2022 - L'armorial de Gelre i la Corona d'Aragó
Autor: Lluís Brines Data de publicació: 08-01-2022 - El cul del Caganer i el cul del Dimoni
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 22-12-2021 - La designació d’En Ferran Colom com a hereu del Descobridor
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 02-12-2021 - Fou el descobridor del Brasil un membre de la nissaga catalana dels Cabrera?
Autor: Daniel Belló Data de publicació: 22-11-2021 - El portuguès Joâo Infante i l’infant de Portugal Joan Colom i Bertran
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 21-11-2021 - Lèxic de 'la natural hystoria de las Indias', coneguda com 'Sumario', d'En Fernández de Oviedo
Autor: cové se culla Data de publicació: 08-11-2021 - Catalunya prové dels gals ‘catalauni’, segons l'historiador Anscari M. Mundó
Autor: Bel·lónides Data de publicació: 26-10-2021 - La Llotja, la Taula de Canvi i la Casa de Contractació de Barcelona en la descoberta d’Amèrica
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 02-10-2021 - Lazarillo de Tormes i La Celestina. Per què té raó En Jordi Bilbeny
Autor: Govert Westerveld Data de publicació: 16-08-2021 - Discurs d'obertura del President del Centre d'Estudis Falsetans
Autor: Anton Vidal Inglès Data de publicació: 01-08-2021 - La Catalunya imperial i l’Amèrica catalana
Autor: Biel Ferrer i Puig Data de publicació: 16-07-2021 - La devoció de Santa Teresa de Jesús a la Moreneta
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 21-06-2021 - Leonardo da Vinci no va anar mai a aprendre a pintar al taller d’En Verrochio
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 11-06-2021 - El «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (i 3)
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 29-05-2021 - El «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (2)
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 27-05-2021 - EL «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (1)
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 24-05-2021 - Les naus d’En Colom i l’armada de Joana «la Boja» (2)
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 13-05-2021 - La llengua secreta
Autor: Màrius Serra Data de publicació: 11-05-2021 - Les naus d’En Colom i l’armada de Joana «la Boja» (1)
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 10-05-2021 - En defensa de Sant Pere de Roda
Autor: Narcís Garolera Data de publicació: 06-05-2021 - Carles I i Felip II a Sant Jeroni de la Murtra
Autor: Jaume Aymar Data de publicació: 04-05-2021 - De banderes, himnes i visques
Autor: Josep-Lluís Carod-Rovira Data de publicació: 24-04-2021 - Fou el descobridor d’Amèrica senyor de Gibraltar al segle XV?
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 12-04-2021 - Jorge Pueyo: «S’ha fet un pas més perquè el món de l’aragonès isca de l’endogàmia»
Autor: Mnauel Lillo Data de publicació: 26-03-2021 - Un tastet de toponímia catalana a Malta
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 21-03-2021 - La mort i l’enterrament de Ferran el Catòlic al Regne de València
Autor: Pep Mayolas Data de publicació: 06-03-2021 - Quan els moros no eren musulmans
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 16-02-2021 - El patrimoni artístic de Sixena: crònica d’una operació d’estat
Autor: Lluís Roldán i Pascual Data de publicació: 07-02-2021 - Pero Vàzquez de Saavedra i Cristòfor Colom
Autor: Jordi Bilbeny Data de publicació: 03-02-2021