Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una galeria de quadres en què hi ha pocs originals i moltes còpies."
Charles AIexis de Tocqueville
ARTICLES » 11-08-2015  |  LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
8122

El 'Curial' sí que va avançar el 'Tirant'

L'historiador Abel Soler situa la redacció de la novel·la de cavalleries anònima a Itàlia, entre 1445 i 1447

Imatge: Diari de Girona

UN MANUSCRIT TROBAT A FINALS DEL SEGLE XIX

Manuel Milà i Fontanals va descobrir el manuscrit (a la dreta) el 1876 a la Biblioteca Nacional. En ser la primera referència a aquest text del segle XV al qual falta el primer quadern, alguns van considerar que en va poder ser l'autor, teoria avui àmpliament rebutjada. A l'esquerra, una il·lustració de la novel·la de cavalleries "Curial e Güelfa".

Últimes dades sobre el Curial e Güelfa, la principal novel·la de cavalleries en llengua pròpia al costat del Tirant lo Blanc. La redacció del llibre se situaria a Itàlia i no a Barcelona entre 1445 i 1447. Fins ara, la forquilla era molt més àmplia: entre 1435 i 1462 (la datació clàssica de Martí de Riquer). I la localització de l'autor s'ha acostumat a traslladar a Barcelona, a la suposada cort del Príncep de Viana que notables investigadors situen a la capital catalana a partir de 1460. Allà s'hauria escrit fins i tot el Tirant, segons aquestes tesis.

Les últimes dades les aporta l'historiador Abel Soler, que va presentar una comunicació al 17è Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes, que es va celebrar la setmana passada a València. L'investigador d'Albaida, que no entra -almenys, per ara- a l'arrel catalana o valenciana del Curial (un dels grans eixos de debat entre especialistes en literatura catalana medieval), se centra en un episodi concret: el torneig entre catalans (defensats per Curial) i italians per refutar el tòpic de "l'avara povertà di Catalogna" -realment Dante es referia a Sicília- amb victòria, evidentment, dels primers i humiliació dels segons.

La conclusió de Soler és que tots els personatges remeten "a fets i personatges relacionats amb la cort de Nàpols" als anys 40 del segle XV. Es tracta de combinacions de noms de grans condottieri enfrontats en aquests anys amb els interessos de la corona d'Aragó, representats per Alfons el Magnànim, establert llavors a Nàpols.

Així doncs, l'autor anònim no només coneixia la llengua i la literatura italianes, com tradicionalment s'ha remarcat, sinó que aprofita la ficció per "establir un diàleg amb una realitat històrica de la dècada de 1440", sosté Soler: la rivalitat a Itàlia entre els condottieri i els catalani que dominaven Nàpols i aspiraven a l'hegemonia política a la Península de la mà del Magnànim. Posats a precisar, l'historiador es decanta per al voltant de 1447, quan la corona d'Aragó pretenia fer-se amb Milà.

La datació que proposa Abel Soler suposa que el Curial e Güelfa va precedir, com bona part de la catalanística pressuposava per raons estilístiques, al Tirant lo Blanc, que hauria estat escrit per Joanot Martorell, segons els descobriments de Chiner i Villalmanzo, entre 1460 i 1464.El Curial, novel·la oblidada durant dècades, ha vist com l'interès científic cap a ella es disparava en els últims anys. Queda pendent, però, posar nom a l'autor anònim. Caldrà esperar.

Alfons Garcia, València

Notícia apareguda al Diari de Girona el 12 de juliol del 2015



Autor: Alfons Garcia




versió per imprimir

  1. Francesc
    13-08-2015 19:19

    Bé, els teus comentaris en aquesta entrada han anat més aviat cap a l'altra banda. Però deixem-ho estar.

  2. Francesc
    13-08-2015 18:41

    Tens raó. M'agradaria que fos així. I potser és així. Potser. O, malgrat que no m'agradi, en Milà i Fontanals n'és l'autor --cosa que també trobo fascinant d'investigar i de dilucidar-- Em quedo, doncs en el registre de la contenció. Tu voldries que fos al revés pel que veig (i no ho dius).

  3. Marc
    13-08-2015 17:00

    L'autoria del Tirant no és gens clara, per cert. És molt interessant la tesi de Guia sobre l'autoria del Tirant. Guia sosté que en realitat l'autor del Tirant és Joan Roís de Corella.

  4. Xavier
    13-08-2015 13:49

    Em desvio de l'assumpte de l'article, però no poc deixar-ho passar per la vara que has pegat amb aquesta qüestió:

    Tigre, pots explicar per què la Rosa Navarro a l'enllaç que vas deixar referent al Curial (nota 8) tracta a la primera versió castellana del 1511 del Tirant lo Blanc com una TRADUCCIÓ?

    https://jfresan.files.wordpress.com/2011/12/curial.pdf

  5. Francesc
    13-08-2015 00:44

    Sí, ja ho sé que diu això l'article. Però jo m'inclino a pensar que és al revés. És evident que per a la datació segueixo el que diuen Lola Badia i Jaume Torró (2011). El Curial és del XV pel fet que el paper és datable de mitjan segle XV, pel fet que la lletra sigui una rodona cursiva catalana, pel fet que l'estudi codicològic i paleogràfic del manuscrit retrotrauen l'obra entre 1412 i 1465, tot posant-la en relació amb la d'altres còdexs i documents coetanis de mà catalana, propers a les oficines del mestre racional, pel fet que el relligat és de finals del XV i començaments del XVI i, finalment, pel fet que els fulls de farciment també indiquen aquesta data. Penso que són proves molt consistents. I a partir d'aquí en trec la conclusió, seguint les semblances que na Rosa Navarro Duran ha descobert, que aquesta novel.la cavalleresca va deixar reminiscències en les obres posteriors que ella cita, tot i que sóc conscient que aquesta filòloga diu que és al revés. No puc dir res més la veritat. Salutacions.

  6. Pau Lit.
    12-08-2015 22:08

    JUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUA
    No futis Francesc la paràgrafada.Són vosté segur que no falsificaste-lo vosté?
    Veiq el CARBONO 14 en la història de catalunya.
    UY UY UY UY UY UY UY ¿mentirillas?

  7. Josep Figols
    12-08-2015 21:52

    Gracires Francesc, acostumo a camnar amb el cap cot i tu fas molt de mal a la historia oficial espanyola. Gracies, gracies i mil gracies. Ja es veu que aquest personate que aqui apareix carregant se la versio catalana de la historia pretent impedir que surtin a la llum la veritat historica. Es la ultima bala que els queda per tirar. Recuperarem la nostra historia de ben segur i desenmasacararem als histiriadors professionas inventors de una falsa historia esoanyola









  8. Francesc
    12-08-2015 21:32

    Sí ja ho sé que és freqüent que manquin els primers quaderns, que registren el nom de l'autor i segurament la procedència i el títol de l'obra. El que és important és saber per què es feia, això. Bé, quant a la supressió d'obres per estar escrites en català, jo en sé un exemple segur: La disputa de l'Ase contra frare Anselm, de l'Anselm Turmeda.Només tenim, d'aquesta obra, una traducció francesa, que als anys 30 els Nostres Clàssics va retraduir al català. Es fa estrany que no s'imprimís també el Jacob Xalabin o tota l'obra de Bernat Metge o la d'Antoni Canals. (Només tenim, d'aquesta obra, una traducció francesa, que als anys 30 els Nostres Clàssics va retraduir al català). Després,sembla que tenim l'evidència que l'edició o reedició d'obres en català cau en picat als anys 30 del segle XVI. I això cal explicar-ho (Bé, ja s'explica). En fi, jo sóc del parer que el Curial no va passar al castellà perquè hi ha moltes referències al passat català dels comtes/reis del casal de Barcelona.com Pere el Gran.D'altra banda, el fet d'arrencar un quadern sencer s'explicaria pel fet que hi havia també un pròleg. I en aquest pròleg hi apareixeria la història del llibre, moltes dades de l'autor i també de la persona a qui va dedicada l'obra. És estrany que no imprimissin el Curial si havia de ser rendible com ho eren les novel.les de cavalleries, I si el Curial no és una falsificació d'en Milà i Fontanals, com s'explica? En fi, no vull fer demagògia, però tots sabem com s'han format els grans arxius nacionals. Sovint s'hi guarda el que és producte de conquesta, com l'arxiu de Salamanca, en la qual bé que hi ha obres i escrits en català productes del lladronici. Em demano si el Curial hi ha anat a parar pel mateix motiu. Sí, la Biblioteca de Catalunya té molts fondos en castellà del segle XVI i XVII i la majoria són obres editades a Catalunya i, en canvi, n'hi ha poques en català. Tot això cal explicar-ho. No, ja saps que decidir els resultats d'una investigació abans de començar-la no s'ha de fer Però, sí que cal partir del que es coneix, de tota la informació nova aparguda. Cal partir d'una hipòtesi de treball. Del Cid sí que existeix una obra que parla tota ella del d'aquest fet militar. Es va redactar a Ripoll i es diu Carmen Campidoctoris..




    6. No te sorprende que la Bib. Nacional, una entidad de un estado que sólo quiere aplastar la cultura catalana, insiste en la autenticidad de la obra? No te sorprende que los estudiosos serios (perdón, "oficialistas") discrepan entre ellos? No te das cuenta que todo el montaje del INH es una gran mentira?

  9. Guerau
    12-08-2015 20:11

    Totes biblioteques de les institucions polítiques i religioses, cases nobiliàries i burgesos de la Corona d'Aragó han estat saquejades constantment des de principis de segle XVI.

  10. Francesc
    12-08-2015 20:10

    Ah, que el Quixot originari va ser escrit en castellà, doncs ...no. L'originari, es clar. D'altra banda, se'm fa molt difícil acceptar que Milà I Fontanals va escriure el Curial. Realment, si ho va fer, aquest home hauria de ser un geni de la falsificació. Però tot un geni! Ja me'n recordo, d'aquesta polèmica ja...

  11. Francesc
    12-08-2015 20:02

    Ah! I la relació amb el Cortesà d'en Lluís del Milà també!!!

  12. Francesc
    12-08-2015 19:03

    La notícia diu que al manuscrit li manca el primer quadern, on hi havia d'anar el nom de l'autor i el títol real de l'obra. Aquest primer quadern ha desaparegut. Aleshores, és evident que algú en un moment donat va decidir que aquests no havien de ser coneguts. Aleshores s'imposa la pregunta: per què? Després tenim el fet que mai va ser editat. Es torna a imposar la pregunta: per què no el van imprimir? A continuació, hi ha la qüestió que el manuscrit va anar a parar a la Biblioteca Nacional del Madrid. I d'aquestes darrers fets, en neixen unes altres preguntes: com hi va anar a raure? En quines circumstàncies? On reposava abans? Per què se'l va traslladar a la BNE?. I encara una altra qüestió: que jo sàpiga no hi ha cap notícia d'aquesta obra en la tradició literària catalana fins a M. Milà i Fontanals. Per què? Ho trobo apassionant.

  13. Juan Fdez. Lv.
    12-08-2015 18:35

    CARBONO 14 Y EL "CURIAL"

    Está muy claro que el "CURIAL" necesita datación histórica justificativa ¡YA! de CARBONO 14.
    (Para el NHI el DON LIMPIO o el FAIRY les valdría)

  14. OCCITANIA 1° i PUNT
    12-08-2015 18:07

    guerau,cavalier,catalans:

    FREEDOM FOR OCCITANIA OCCITANIA IS NOT CATALONIA
    RESPECT

  15. Francesc
    12-08-2015 18:04

    Ufff, això del Curial del XIX ja està provat que no és així. Vegem-ho EL MANUSCRIT. "El Curial e Guelfa es conserva al manuscrit 9750 de la Biblioteca Nacional de Madrid (és accessible en imatge a través de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives http://www.lluisvives.com). El va descobrir Agustín Duran quan era director d'aquella institució i Manuel Milà i Fontanals li va assignar el títol quan en va donar notícia el 1876, gràcies a informacions rebudes d'Antonio Paz y Meliá. La primera edició, d'Antoni Rubió i Lluch a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, és del 1901. El còdex 9750 és un llibre registre de 228 folis de paper datable a mitjan segle XV, format per 19 quaderns de factura regular, amb espais en blanc entre capítols, destinats a unes rúbriques que no es van executar. El volum no té cap pretensió d'excel.lència. S'hi observen algunes capitals decorades amb dibuixos geomètrics de ploma i algunes anotacions de mà castellana. Està escrit en una lletra rodona cursiva catalana, tota d'una sola mà regular, amb un nombre escassíssim d'errades no detectades pel copista. S'hi observen algunes correccions i raspats, fruit d'un repàs dut a terme pel mateix amanuense. També hi ha comptats espais en blanc de la mida d'un mot o d'un paràgraf, que indiquen que ens trobem davant d'una còpia pendent d'una revisió definitiva. La hipòtesi de Riera (1993), segons la qual el "Curial" fóra una falsificació de Milà i Fontanals, ha estimulat l'estudi codicològic i paleogràfic del manuscrit. Perarnau ( 1992) i Gimeno (1994) daten respectivament la lletra entre 1430-1440 i 1412-1465, tot posant-la en relació amb la d'altres còdexs i documents coetanis de mà catalana, propers a les oficines del mestre racional, mentre que Hernández i Ruiz (1992) estimen que el relligat del volum és de darreries del XV o principis del XVI. En el curs de la restauració del còdex, duta a terme per la Biblioteca Nacional de Madrid l'any 2007, han aparegut uns fulls de paper de farciment de la coberta que confirmen aquesta darrera apreciació."Pàg. 10-11 Curial e Guelfa. Edició crítica i comentada de Lola Badia i Jaume Torró. Barcelona 2011. Quaderns Crema

  16. badu
    12-08-2015 16:54
  17. Cavalier Faidit
    12-08-2015 14:27

    Occitania 1...Se note que no sabes arren d'Occitania...ne tanpòc dera sua lengua e dera sua cultura. Es occitans e es catalans èm eth madeish pòble, t'agrade o non!! Per cèrt, qu'ei fòrça amusant aquerò de "Vive la Occitania! Allez Allez Allez" T'anirie ben apréner un pialèr de causes des que non as ne era mendre idea!!
    Jamès ei tard tà estudiar un shinhau!!

  18. Rial J.D.
    12-08-2015 13:11

    CATALA CATALA:Y no me olvides al argentino Pisarello para presidente del gobierno JUAJUAJUA

  19. OCCITÀNIA 1°
    12-08-2015 12:47

    To Catalonia and Mr.Guerau:

    FREEDOM FOR OCCITANIA!

    OCCITANIA IS NOT CATALONIA

    INDEPENDÉNCIA PER OCCITÀNIA

    ROBAIS A OCCITANIA.OCCITÀNIA NO ÉS CATALUNYA.NOSTRA LLENGUA OCCITANA NO ÉS CATALÁ.

    VISCA OCCITÀNIA LLIURE!

    ¡VIVA LA OCCITANIA LIBRE!
    OCCITANIA ALIVE.FREEDOM FOR OCCITANIA!
    Vive la Occitania! Allez Allez Allez

  20. Lluís M. Mandado i ros
    11-08-2015 19:43

    M'haureu d'excusar, però corregeixo el post anterior meu: mercès Srs. Abel Soler i Alfons Garcia per la vostra valentia.

  21. Lluís M. Mandado i R
    11-08-2015 19:39

    Algú diu que és fals i, si és quelcom català, s'encongeix i s'amaga. Ben fet Sr. Gàrcia per marcar com sortir de de l'atzucac.

  22. Guerau
    11-08-2015 19:37

    La pretensió d'Alfons el Magnànim de fer-se amb Milà té sentit, la llengua llombarda és germana de l'occitana i la catalana, tot apunta que l'estratègia era arribar a Occitània tot fent la volta, i fer un escac i mat a França i la seua colonització d'occitània, (la vertadera pedra a la sabata dels catalans, l'extirpació per part de París de la major part del territori entès pels catalans com a propi)

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34993
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va escriure Bernal Díaz del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España o ho va fer el...[+]
Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+]
Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]