Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
ARTICLES » 07-05-2011  |  MEMòRIA HISTòRICA
12617

Fa 700 anys, a Atenes

Per què no s'ha recordat la gran victòria catalana contra els francesos a Grècia el 13 de març 1311? Quim Torra ens recorda que amb aquesta victòria, Atenes i l'Acròpoli foren catalanes durant 80 anys.

El Partenó a l'Acròpoli d'Atenes.

Som al 13 de març de 1311. A la plana de Queronea l'exèrcit dels francs, comanat pel duc d'Atenes, Gualter de Brienne, amb més de 3.000 combatents i uns 12.000 soldats d'infanteria tenen atrapades les restes de la Companyia Catalana, que els darrers anys, precisament, havien estat ajudant al duc a consolidar el seu poder. La seva força és perillosament dèbil, tan sols 500 cavallers i 3.000 almogàvers a peu. Els catalans s'ho juguen tot. El fracàs sembla segur.

Francesc Xavier Hernàndez, a la seva monumental Història Militar de Catalunya, explica, amb gràfics i simulacions, el que Antoni Rubió i Lluch ja va apuntar: "Vèncer o morir era llur únic destí. La desesperació els obrí el camí, com els l'havia fressat abans la venjança. Però en un dia, en poques hores, destruïren el poder franc de la Grècia continental i peninsular. Aquesta victòria llegendària que en la seva època tingué arreu tan fort ressò per força havia de deixar un solc lluminós en la història". 

La batalla de Cefis, que Ramon Muntaner cantà èpicament (la impertorbabilitat dels almogàvers, la brillant i enginyosa trampa del pantà, la caiguda del duc en el fang, la matança despietada de milers de soldats i de tots els cavallers excepte dos) va significar moltes coses: pels francesos, el seu segon Azincour mediterrani en menys de vint-i-sis anys (després de la desfeta naval que els catalans havien infligit a la flota franca a la batalla de les illes Formigues, el 28 de juliol de 1285, quan onze galeres catalanes van desarborar la flota francesa de 24 naus, rematada el 4 de setembre següent en una segona victòria definitiva sota el comandament de Roger de Llúria). Per als catalans, obrir la porta de bat a bat a la "pus rica joia que al mon sia". L'Acròpoli, el castell de Cetines, va ser català durant 80 anys. Quan Pere el Cerimoniós va annexar-se els ducats d'Atenes i Neopàtria, l'imperi català va assolir el seu zenit. La Mediterrània, cap peix ja no gosava alçar-se sobre el mar si no portava lligada a la cua la senyera amb les quatres barres, i els naviliers en regulaven el comerç basant-se en el Llibre del Consolat de Mar, s'havia convertit en el pont de la mar blava per als catalans.

No sembla agosarat aventurar que els anglesos, si aquesta odissea hagués estat part de la seva història, probablement ja n'haurien fet unes 54 pel.lícules, 256 documentals i no sé quantes sèries de la BBC. L'aventura dels catalans a Grècia ho té tot: passió, mort, destrucció, venjança, política, art, violacions, assassinats, traïcions, bellesa, èpica, odi, sang, conquestes. I sexe. Un autèntic hit digne de prime time. I les escoles? És una oportunitat excepcional d'explicar als alumnes una part de la seva història, potser l'única que es basa en victòries i aventures llegendàries que haurien de servir per construir un imaginari col·lectiu nacional. Sense mites, qui som?

Tan acostumats a les derrotes i als fracassos, per una vegada tenim glòria i triomfs per oferir: ensenyar que noms com Llúria, Rocafort o Entença són alguna cosa més que carrers de l'Eixample i intentar explicar que aquestes quatre províncies havien estat un imperi. I que no ens surtin els bons progressistes de torn a recriminar-nos una conquesta que va ser fidel al que es pot esperar d'una conquesta -i d'una venjança-. Doncs, bé, en Francesc Puigpelat m'ho comentava fa unes setmanes: "Ja veuràs com aquí passa de llarg el setè centenari de la conquesta d'Atenes". Tenia tota la raó, pel que s'ha vist fins ara.

"No comprenc com un episodi que tant honora la història pàtria com l'expedició realitzada pels nostres avantpassats a les llunyanes contrades d'Àsia i Grècia, a pesar d'algunes taques que desllustren les seves pàgines, hagi sigut mirat amb tanta indiferència pels catalans fins als nostres dies". Així obria Rubió i Lluch un dels seus estudis més famosos, publicat a La Veu de Montserrat el 1881. Pobre don Antoni, si en algun país aquest tipus de reflexions no tenen sentit és el nostre. Continua sobtant que en ple setè centenari del cim més alt de l'Orientada no hi dediquem ni un documentalet d'aquells del canal 33 de dos quarts de dues de la matinada, ni una exposició, ni un miserable acte institucional.

Nicolau d'Olwer, viatjant "amb la Crònica d'en Muntaner com a Baedeker, per mars i terres que foren del nostre antic imperi" va convidar-nos, com a lectors, a creuar aquest "pont de la mar, blava espinada, mediterrània", menjant dàtils i tarongers. Fa set cents anys que vam conquerir Atenes, ni més ni menys que Atenes!, per què no hi tornem?, i que ens voltin ombres amigues, els vells fantasmes de la cultura catalana, i sota un cel ardent, d'un roig encès, tornem a somiar en la nació que vam ser, el país dels navegants que conqueriren la mar nostra i la van convertir en el nostre mar.

 

Quim Torra



Autor: Quim Torra




versió per imprimir

  1. Edmund Cooke
    09-07-2022 16:03

    …. Exemples pel gabacho:

    - camps cathalaunics : segle V - wiki
    - gran companyia cathalana : segle XIII - wiki
    - Coronica Universal del Principat Coronica Universal del Principat de Cathalunya : dirigida als Illustres y de molta magnificens senyors Francesch Palau Joseph Iahuan
    Any : 1609
    - «(...) es que las libertades eran tan catalanas, tan entrañadas en el alma colectiva, tan peculiares, que solamente las gentes de Cataluña podían entenderlas y guardarlas. » (...) «Al menos hasta donde llegan mis noticias, la primera vez que en la península se utiliza el vocablo "nación” con valor moderno de cuerpo político separado y no de simple comunidad de ascendencia etnográfica, se hace con aplicación a Cataluña y por escritores catalanes. Con la particularidad altamente signi- ficativa de que este hallazgo de la acepción moderna de nación no es labor de cualquier pluma de escritor ajeno a la vida cotidiana ni al bullir de los sucesos, sino decir del lenguaje usual de parla- mentos y palacios.»
    Francisco Elías de Tejada, Historia del pensamiento político catalán, Sevilla, 1963

    Nota final:
    - el botifler d'en pompeu fabra va ser qui va eliminar la "h” de la paraula Cathalunya….. potser per això el sòmines del gabacho no troba res….


  2. Mir de Tost
    08-07-2022 13:41

    Pel mateix motiu que no es troben referències, en general, als noms dels estats actuals: abans de França existien els francs; abans d'Alemanya els alamans i abans d'Espanya els espanyols (que per cert inicialment feia referència als catalans). Són els grups humans que acostumen a donar origen al nom del lloc que ocupen, no a l'inrevés.

    En tot cas, era Aragó que pertanyia, com un regne més, als regnes dels reis catalans; això de Corona d'Aragó és una denominació construïda a posteriori per obviar l'evidència.

  3. Bernal Francés
    21-05-2021 09:44

    Com és que no es troba cap referència a la paraula CATALUNYA abans de segle XII?

  4. Goosse
    20-05-2021 11:26

    En resposta al peke74
    Es prou connegut que força numeros de l´Administració espanyola, omplen el seu temps, ja sigui per diversió o per obligació, a contestar, insultar o desprestigiar diaris, webs, Instituts o altres formes de pensament catalá o catalanista, a modo de nous "Torquemadas" les mans llargues de l´Inquisidor Estat dit espanyol".
    Es curios que tots, sense escepció, utilitzan la mateixa argumentació, quan d´historia es tracta, la mateixa cantarella, semblan que no hagin estudiat res més que Don Pelayo, La Reconquista i La Corona d´Aragón.....ja que sempre posan com a tap La Corona d´Aragó, bé podrien fer-s´he unes preguntes ben asenyades......
    1º-Perqué Aragón segueix sen el mateix troç de terra sense importancia económica, militar o política en els darrers 1000 anys ??
    2º-Perqué un reine molt més nou, en termes de conquesta cristiana, ha cresqut molt més i rápidament que l´Aragó ??
    3º-Perqué sen l´Aragó el cap dels territoris que composaban la Corona, a lo llarg de tot els segles XII,XIII, XIV i XV, com es que no es va organitzar una sortida directament al mar ??
    4º-Com es que segles més tard, esen diversos alts nobles a la cort dels reis hispánics, no varen cuidar gens ni mica el seu territori ?? as al contrari, eixemples de malbaratament dels pocs recursos del seu territori (per eixemple, la destrucció del més gran bosc d´alcines als Monegres) es troven subint a la seva historia ??
    5º-Com es que no es trova cap referencia del mot ARAGON, avans del segle VIII ??

    Podrien seguir aprofundint en La Inmensa y Gran Relevancia de las gestas Aragonesas, pero molt tenen a tema tots aquest "Torquemades" de pá sucat amb oli, perque "piolin" a la minima i no els motivi a remoura la seva particular i lleugera historia....

    Ben conegut es arreu que a Castella la "picaresca" per no dir la "creativitat mentidera sense escrúpuls ni moral" era la moneda d´aquelles gentes.......donç aixó !!

  5. peke74
    11-08-2015 12:11

    Ains... qué penica! Os fastidie o no, en el año 1311 Cataluña no existía, no había imperio catalán, solo era un pedazo de tierra más que formaba parte de la Corona de Aragón.
    De todos modos, muchas gracias por contribuir a la grandeza de la Corona de Aragón.
    Ahora, inventad lo que queráis.
    Un saludo

  6. Guerau
    22-05-2011 14:54

    Queda clar qui ha estat l'enemic etern de Catalunya-Occitània: el Comte de Paris i Rei de França

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34928
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
És normal que quan es tradueix al francès la història de Don Quixote de la Mancha, se li digui precisament Dom...[+]
Ponència d'En Manel Capdevila al 8è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt...[+]
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]
És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que no es pot identificar amb cap paisatge italià concret,...[+]