Jordi Bilbeny al programa 'Para todos La 2' de TVE

Hi ha un fenomen conegut com a "titulitis" crònica que afecta de forma greu a persones que estan molt ben adaptades a un sistema caduc. Aquestes dues personalitats que passegen pel món el seu títol de catedràtics en Història, són uns potencials membres a fer bullir la seva cadira i de fer a diari la complexa tasca de fer classe a un grup d'alumnes cada dia de la seva vida laboral i de tant en tant guiar doctorats. Alguns fins i tot s'obliden d'un àrea molt interessant que és la recerca. Jo tenia una catedràtica a la facultat de dret de l'autònoma que ens va dir que tot el que ella explicava estava al seu llibre i que no era necessària la nostra assistència. Jordi, tu segueix així! ens aportes coses molt interessants!

i el presentador del programa fill d'un general de l'exercit espanyol, fins fa poc en exercici...

Els comtes d'Empúries i els Trastàmara estaven units per llaços familiars des de la guerra dels dos Peres, que bàsicamet es disputaven el sud del Regne de València i el comtat de Villena. Es lògic que els trastàmara negociaren amb els comtes d'empúries i s'organitzés a l'Empordà la descoberta i conquesta d'Amèrica, el negoci quedava en família...

Li posen dos "catedràtics" per a desmuntar "la teoria" i a més, per què quedi clar que no són "nacionalistes", els dos són d'universitats "catalanes". I un dels senyors "catedràtics" encara diu que s'ha "minoritzat" el paper dels catalans en el descobriment, però que la censura no hi té rés a veure. Ara, el que és de traca i mocador és el final: "val, al final ahurem d'acceptar pop com animal de companyia, però que consti que el pop és un animal detestable".

El llenguatge com a mitja de comunicació e instrument de pensament s’ha degradat. S’ha convertit en eslògans. El llenguatge permet interpretar la realitat. La manipulació lingüística dissol la realitat. Aquest és l’objectiu final manifest: manipular la realitat per interpretar-la i atiar l’enfrontament. No hi ha res d’innocent en això. Colom era un líder i patriota català. Amb el descobriment del Nou Mon, degut als títols que se li van reconèixer, a més, era un home poderós. Estava clar pels monarques "españols", que calia fer-lo desaparèixer del mapa, difuminar els seus orígens i manipular la historia. La historia que encara s'explica d'ell és una mentida interessada, com la d’España, que només pot ser gran si desapareix Catalunya.

En Jordi aporta proves i demostra fets, i el García Cárcel es limita a dir que "no comparte las tesis". En algún moment comenta el "per què?" no les comparteix? No. No les comparteix i punt. Molt constructiu per un catedràtic, si senyor.

Trobo genial que tot un catedràtic d'història ens aclareixi en un programa de televisió que "el obscurantismo no contribuye en absoluto al conocimiento de la verdad". "Toma pastillas de goma que són pa la to!

És molt fort admetre que eres expert i catedràtic de història i que tota la teua honorabilitat i prestigi està basat en un compte de fades. Estic convençut de la seua perplexitat al saber de les descobertes d'en Jordi, posant la mateixa cara que un noi qui s'aseventa de que és adoptat però no ho vol admetre; primerament senten un xoc psicològic i després han de triar entre admetre-ho o entestar-se en negar-ho. Està clar que ja han decidit; No volen saber res de la seua partida de naixement.

Després que en Jordi Bilbeny hagués aclarit en la seva primera intervenció que Àsia era coneguda i Europa hi comerciava des de feia segles, de manera que en Colom s'esforça per dur espècimens animals i humans per demostrar físicament que aquelles terres no són el Japó, i després de demanar títols de virrei i governador sobre uns territoris que no tenien amo (el Japó feia segles que en tenia, d'amo), el professor Ricard Piqueras encara fou capaç de sostenir la vella sonsònia que repeteix que en Colom va morir en la ignorància, pensant-se que havia arribat les costes d'Àsia, i no sabia que havia descobert un món nou. O no havia escoltat res, o és que no li interessava tocar ni una coma de la fal·làcia oficial. El doctor García Cárcel, per la seva banda, admeté que s'havia minoritzat "el paper de la Corona d'Aragó en la descoberta d'Amèrica", però dubtà i divagà llargament, i arribà a fer la sensació que s'acollia a circumloquis només per esgarrapar temps d'emissió i evitar que la veritat fos pronunciada en veu alta.

Lluitar contra el fonamentalisme dogmatic espanyol és perdre el temps.Encara que aparegues documentació que confirmés la catalanitat d'en colom,continuarien sense baixar del burru.Son espanyols i no és pot fer res. És la seva mentalitat que no dona per mes. nosaltres a la nostra, i bona feina!salut

M'ha semblat una pèssima entrevista. Començar dient que el normal seria haver entrevistat només a en Bilbeny, que és qui té les novetats. Però no, com és un tema d'ESTAT, posem-li 2 pàjarus prehistòrics per decantar la balança i dividir-li els minuts a 1/3. Després dir que les intervencions d'en Bilbeny no han estat del tot fines ni concises. Li he notat nervis. Aquella sensació de tirar-se enrera l'he palpat quan diu en castellà Bartolomé de las Casas i COLON. Mereix una entrevista personal més fresca. I insisteixo, hi guanyem amb un investigador que llueix pèls al pit? A mi no m'ha de convèncer, a la resta sí.

Renoi quin final. Quan no tenen arguments es dediquen a desqualificar, en aquest cas al propi Colom, a l'estil de la Varela. Però em de ser optimistes, la propia presencia d'en Jordi ens indica que alguna cosa està canviant.

Anem a veure, la censura, l'engany, l'ocultament forma part de l'activitat humana en tots els camps i en el del poder, la política i la història en un grau superlatiu. Com deia Benard Shaw qualsevol activitat humana és ja una conspiració... Catalunya no se n'ha sortit com a nació per què no ha conspirat suficientment i/o de manera efectiva...

Ostres! M'he quedat de pedra amb la obtusitat mental d'aquests suposats catedràtics d'història. Realment si no accepten les tesis d'en Bilbeny és perquè no els dóna la gana, perquè si havent llegit els llibres d'en Bilbeny -com reconeix un d'ells- no veuen llum on abans tot eren ombres, si -innocentment- no accepten la censura com a institució dirigida clarament amb un objectiu historicida, és que la seva capacitat investigadora i crítica està supeditada a la seva fanàtica filiació espanyolista, la qual cosa diu molt poc a favor de la seva vàlua professional.