Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 16-07-2012  |  PROJECTE SERVENT
20696

El Quixot va ser dedicat al Comte de Barcelona

Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una d'elles s‚Äôha esborrat de la dedicat√≤ria la refer√®ncia al ‚ÄúConde de Barcelona‚ÄĚ. Per qu√®? ¬ŅNo volia l‚ÄôEstat que qued√©s const√†ncia que el Quixot va ser dedicat al comte de Barcelona? O no volia que se sab√©s que la primera edici√≥ del Quixot va tenir una relaci√≥ amb la capital catalana?

El 23 d'abril de 1953, diada de Sant¬†Jordi i¬†aniversari de la mort¬†de "Cervantes", l'Ajuntament¬†de Barcelona va organitzar¬†una¬†exposici√≥¬†bibliogr√†fica de temes¬†cervantins.¬†D'aquesta¬†exposici√≥, se'n va editar¬†un petit¬†manual,¬†dins¬†del qual¬†es¬†reprodu√Įa¬†una cap√ßalera¬†d'una¬†primera¬†edici√≥¬†del Quixot del¬†1605,¬†feta¬†a Madrid¬†(l√†mina A ).

El que crida molt l'atenci√≥¬†√©s¬†que a la versi√≥ oficial de la primera edici√≥ del Quixot, tamb√© del 1605, s'ha suprimit la refer√®ncia de¬†"Conde de Barcelona"¬†de la dedicat√≤ria i s'ha substitu√Įt per la de¬†"Conde de Benalca√ßar": un error ben estrany. Tamb√© s'esvaeixen les¬†refer√®ncies¬†als¬†regnes,¬†excepte¬†el de Castella.

Això traspua una voluntat d'eliminar qualsevol referència que no sigui castellana.

Feu clic sobre la imatge per obtenir-ne una versió ampliada.

Leandre Martí




versió per imprimir

  1. Andreu Marfull-Pujadas
    07-02-2016 14:25

    Però encara hi ha un altre important vincle, en aquest cas entre el Sirvent i les Carmelites Descalces.

    Joan Sirvent es cartej√† amb Estefania de Rocabert√≠, la co-fundadora del primer convent de Carmelites Descalces al Principat, a Barcelona, juntament amb Catalina de Cristo. Estefania fou la germana del primer co-fundador a les Espanyes d'un convent de Caputxins, a Sarri√†. B√©, doncs Estefania va viure i treballar mitja vida al Col¬∑legi de Betlem de Barcelona, pels Jesu√Įtes, i abans de fer la fundaci√≥ de Carmelites a la Ciutat Comtal feu una important donaci√≥ a la Companyia a trav√©s del mateix Joan Sirvent.

    Vet aqu√≠ la import√†ncia del vincle expl√≠cit entre Cervantes (El Quixot) i Santa Teresa de Jes√ļs(Estefania de Rocabert√≠ i Caterina de Crist, la segona familiar de la Santa), a trav√©s de Barcelona, la Companyia de Jes√ļs, Joan Sirvent i Gaspar Cervantes de Gaeta (nota: essent ell l'Arquebisbe de Tarragona, el Primat de les Espanyes, estant intervinguda Toledo, s'impulsaren els quatre processos inquisitorials contra Teresa de Jes√ļs).

    Jordi, em sembla que aquesta l√≠nia caldria explorar-la amb atenci√≥. L'amiga principal d'Estefania, mentre treball√† pels Jesu√Įtes, fou una tal Joana, que va n√©ixer aproximadament al mateix any que Joana d'Habsburg (diu que abans de 1538, i Joana va n√©ixer el 1535), germana de Felip II i regent d'Espanya el 1554, quan deman√† ingressar a la Companyia. Fou l'√ļnica dona jesu√Įta en secret de la hist√≤ria de la Companyia de Jes√ļs, a qui el mateix Ignasi de Loiola va demanar reformar els monestirs d'Espanya. Font: el llibre anterior, p√†g. 120.

    Salut,

  2. Andreu Marfull-Pujades
    07-02-2016 14:09

    En deixava un apunt. En Joan Sirvent ingress√† a Barcelona el 13 d'abril de 1574 (font llibre anterior p√†g. 677), justament quan en Gaspar Cervanets de Gaeta era arquebisbe de Tarragona i fundador de la Universitat de Tarragona el 1572. El 1575, abans de morir, fund√† una casa de provaci√≥ i noviciat de la Companyia de Jes√ļs i una resid√®ncia de pares jesu√Įtes. Fou inquisidor general del Regne d'Arag√≥ i fou un dels qui, nomenat pel Papa, jutj√† a l'arquebisbe de Toledo Bartolom√© Carranza de Miranda.

    Vet aquí un vincle explícit entre un Sirvent i un Cervantes ultra poderós, concretament un qui es diu que fou el cosí de Miguel de Cervantes Saavedra.

  3. Andreu Marfull-Pujadas
    07-02-2016 13:56

    Hi ha un Joan Servent, o Sirvent, nascut a Catalunya l'any 1557, que ingress√† com a sacerdot a la Companyia de Jes√ļs de Barcelona despr√©s d'haver estudiat literatura a Gandia. Fou el Procurador del Col?legi de Betlem, a les Rambles de Barcelona, oficialment fins l'any 1589, quan mor√≠ degut a la pesta. A trav√©s d'ell s'administr√† un important proc√©s de donaci√≥ de b√©ns a la Companyia, com els del Comte de Ribagor√ßa. Tenia a veure amb en Miquel Sirvent?, el temps i Gandia hi dialoguen. Font: llibre LA COMPA√Ď√ćA DE JES√öS EN BARCELONA EN EL SIGLO XVI. EL COLEGIO DE NUESTRA SE√ĎORA DE BEL√ČN, del pare Ignasi Vila Despujol. P√†g. 587 i 677.
    Té a veure amb el Comte de Barcelona? té a veure amb el Comte de Ribagorça i, de retruc, amb el Comte de Barcelona.

  4. Marquesito
    25-01-2016 15:59

    Se nota claramente que es un error de la primera tirada de la primera edici√≥n, no hay que buscar tres pies al gato. Los t√≠tulos del se√Īor al que va dedicada son muchos, uno de los cuales era el de conde de Benalc√°zar o Belalc√°zar, y los otros son los que se ven ah√≠: B√©jar, Puebla de Alcocer, Burguillos (que presenta una errata en la primera tirada, donde pone "Burgillos').

  5. Lluís
    25-01-2016 00:52

    √Čs all√≤ que et manen imprimir el llibre, tens tots els inquisidors vigilant que tot surti com cal durant el llargu√≠ssim proc√©s, amb el poder d'enretirar edicions si tenen cap ofensa, impressors que es juguen la vida segons qu√® s'atreveixin a publicar, ... i se'ls escapa per error canviar "Conde de Benalca√ßar" a "Conde de Barcelona" a l'edici√≥ de Madrit. Imagineu-vos els caixistes anar posant les lletres b√© una darrera l'altra: Conde de Barcelona. I els exemplars se'ns han conservat fins avui. Un detall del que no en sabem menci√≥ fins al s.XVIII. Molt b√© tot.

  6. Josep Lluis
    21-01-2016 12:37

    Para mí está claro lo que ha pasado... en una de las edicionese se equivocaron, y pusieron Barcelona en lugar de Benalcázar. Es evidente que el citado duque de Béjar no era el Conde de Barcelona. En ese caso hubieran escrito primero "Conde de Barcelona" porque es el título de más categoría. No hay que darle más vueltas ni buscar explicaciones tendenciosas.

  7. Lluís
    23-03-2015 00:52

    A Madrid conserven com a mínim dos exemplars amb peu de 1605 dedicats al "Conde de Barcelona". Un d'ells té una tatxadura al cim. L'acadèmia considera que hi ha dues edicions de Madrid el 1605; al s.XIX discuteixen quina és la primera, i arriben a l'acord que la primera és la que NO diu "Conde de Barcelona". Ja em diràs, quin error per fer a una segona edició, si només calia copiar la portada anterior.

    Per altra banda, hi ha un estudiós del Quixot del XIX (l'Astrana) que diu que algunes de les edicions conservades a la Biblioteca Nacional són falsificacions. Per exemple, d'aquesta segona edició, conclou que l'exemplar que té la tatxadura és autèntic, i el que no està tatxat és fals.

    Mira-ho en http://hhh.gavilan.edu/fmayrhofer/spanish/astrana/tomoV/p0000017.htm'>aquesta digitalització de l'obra de l'Astrana, cerca-hi el text "Conde de Barcelona" i llegeix per allà.

    A la BDH pots trobar-hi digitalitzat l'exemplar que NO té tatxadura. El de tatxadura el pots trobar al http://cervantes.tamu.edu/V2/CPI/variorum/index.htm'>Variorum electrònic.

  8. Otger Kathalon
    25-02-2013 13:28

    D'entrada dóna la impressió que s'hagi posat el nom Barcelona per Benalcaçar i després s'hagi rectificat. Ara bé, això és una impressió en primera instància, després caldrà demostrar-ho. Dóna aquesta impressió per què el compte de Béjar també ho era de Benalcaçar i en canvi el Comte de Barcelona era el rei felip i no pas el compte de Béjar. Però bé, només és una sensació.

  9. Fon Herrera
    25-01-2013 12:33

    Alonso, Duque de Bejar y Conde de Benalcazar...osea...el que financi√≥ la obra. Cualquier cronista serio se hubiera limitado simplenente a dar cuenta de una evidente errata y punto ...salvo que el pobre diablo que ha ingeniado esta tonter√≠a no se diera cuenta por ignorancia evidente que todos esos titulos hacian referencia a una sola persona y pensara que se hacia una enumeraci√≥n de distintas personas y titulos...lo que lo haria mucho mas pat√©tico a√ļn.( errata que ya se comenta en los estudios de Men√©ndez Pidal y que este avezado investigador no debe haberse molestado ni en comprobar) . Dado que el tal Duque no era Conde de Barcelona como es evidente y todos sabemos...descartado lo imposible, lo m√°s plausible es lo correcto....por cierto, la edici√≥n "princeps" no tiene nada que ver con las "tiradas " que dicha edici√≥n pudiera tener...y esto son distintas tiradas de esa edici√≥n con las correcciones pertinentes, que solian ser incontables por la √©poca. Es de pena lo de este art√≠culo ( por llamarlo de alg√ļn modo)

  10. manolo
    28-07-2012 20:57

    Quesada, Requesens,... ¡con lo fácil que sería llamarle "formatge"...! (Homenaje póstumo e inverso al inmortal Eugenio, humorista... como Esteve Renom). Saludos.

  11. Esteve Renom
    26-07-2012 13:14

    Sobre això que comenta en Pedrito, no sé diré una bestiesa, no sé si es pot trobar alguna proximitat entre 'Quesada' i 'Requesens': re - 'quese' -ns.

  12. Pedrito
    26-07-2012 12:34

    Arran del que diu l'Esteve Renom, al cap√≠tol primer del Quixot, Cervantes/Servent ja juga amb els dos noms del personatge i amb els que l'anomenen amb un nom que no es el seu, tamb√© sense cap justificaci√≥ liter√†ria , “Quieren decir que ten√≠a el sobrenombre de ¬ęQuijada¬Ľ, o ¬ęQuesada¬Ľ, que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso escriben.." i "...tomaron ocasi√≥n los autores desta tan verdadera historia que sin duda se deb√≠a de llamar ¬ęQuijada¬Ľ, y no ¬ęQuesada¬Ľ, como otros quisieron decir".

  13. Esteve Renom
    26-07-2012 09:28

    Totes aquestes funcions de 'mentor' i 'bra√ß dret' de Recasens envers Joan d'√Äustria, en les diferents circumst√†ncies b√®l¬∑liques coincideixen amb les que certa histografia oficial atribueix a Luis Quijada. Atribuci√≥, segons la meva pobra opini√≥ i percepci√≥, molt poc documentada. Aix√≠, en algun lloc he trobat que aquest paper de perceptor per part de Luis Quijada √©s atribuit 'segons va opinar' un cert hist√≤riador (el diuen, per√≤ ara no em surt el nom). S√≠ que es veu que hi ha un castell, avui totalment en runes, d'uns tals Quijada a Castella. Per√≤ d'aquest Luis M√©ndez Quijada se'n sap molt poc amb ple fonament. Ni tant sols apareix la seva biografia a wikip√®ndia, a difer√®ncia d'en Llu√≠s de Recasens. M'aclareixes b√© doncs que aquest vindria a ser el suposat Luis Quijada. M'agradaria afegir: Benvingudes siguin les cr√≠tiques, que sempre fan millorar. Per√≤ clar, vosaltres (nosaltres, encara que molt modestament) en un moment molt inicial d'aquestes noves l√≠nies d'estudi (Cervantes/Servent, Ferran Cort√®s...), a difer√®ncia d'altres temes com Colom, sobre qui ja fa anys que s'investiga i que penso que s'ha pogut anar molt lluny com es pot veure en les publicacions d'aquests darrers anys. Amb els primers, penso que hi ha uns indicis molt potents, fins i tot estridents, per√≤ clar, aix√≠ de bones a primeres sobta a molta gent. Al principi a mi tamb√© em va sobtar molt la q√ľesti√≥ Cervantes/Servent. Haig de recon√®ixer que la primera vegada que ho vaig sentir la meva expressi√≥ espont√†nia va ser d'escepticisme. Per√≤ quan hi vas entrant, no pots quedar-te indiferent davant les contradiccions i incoher√®ncies existents.

  14. Pep
    25-07-2012 13:23

    Esteve, en Requesens apareix com a conseller de Joan d'√Äustria en el conflicte de las Alpujarras, el 1569, despr√©s tamb√© se'l cita com a "mentor" del mateix Joan d'√Äustria i a Lepant figura com a "bra√ß dret" de Joan, el 1571 i 72, per√≤ "en realitat exercia com a segon cap de l'Armada i tutor del Pr√≠ncep". Si Felip III no va n√©ixer fins el 1578 i el fill anterior de Felip II, el dissortat pr√≠ncep Carles, va morir el 1568, nom√©s podia exercir de "tutor" del pr√≠ncep Ferran, un altre fill de Felip II nascut el 1571 i que morir√† el 1578. Per√≤ la viquip√®dia diu que aquest Ferran va n√©ixer el 4 de desembre de 1571, de manera que l'√ļnic hereu per via masculina, tot i que aparentment il¬∑leg√≠tima, de la monarquia era, a l'hora de la batalla de Lepant, Joan d'√Äustria. Aquest era l'√ļnic hereu de Carles I per via masculina si en aquell moment hagu√©s mort Felip II. Per tant, durant un curt estadi de temps podia ser considerat "el pr√≠ncep" i en Requesens el seu tutor. He dit "aparentment il¬∑leg√≠tim", perqu√® Joan d'√Äustria figura com a fill natural de Carles I tingut amb Barbara Blomberg, per√≤ fa poc el mateix Daniel Ib√†nyez va trobar que Barbara nom√©s era una cortina de fum per tapar una possible relaci√≥ incestuosa, que despr√©s d'investigar-ho una mica veiem que podria ser entre Carles I i la seva germana (o germanastra!) Caterina, la pretesa filla p√≤stuma de Felip el Bell i Joana la Boja. Seria filla de Joana, s√≠, per√≤ tal vegada no de Felip el Bell. Tot i ser una relaci√≥ il¬∑leg√≠tima, Joan d'√Äustria tindria pr√†cticament tanta sang reial com Felip II, i per aix√≤ aquest el va fer desapar√®ixer quan se sent√≠ amena√ßat. Si Joan d'√Äustria era conegut com el "jerom√≠n", en ser criat al monestir de jer√≤nims on Carles I s'havia retirat i all√≠ es f√©u viure en Luis de Quijada perqu√® fos el seu instructor, sabem que Carles I es va retirar en realitat a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona), que all√≠ es criaria Joan d'√Äustria, i que a dos trets de ballesta hi ha la Torre Pallaresa, finca que entre d'altres escuts t√© esculpit en pedra el de les armes dels Gralla. La llegenda diu que procedeix de l'enderrocament de la famosa casa Gralla de BCN per fer la Via Laietana, al segle XIX. Per√≤ potser √©s que l'esposa d'en Requesens, amb el seu marit, es va instal¬∑lar en aquella torre per instruir Joan d'√Äustria. Tindria la seva l√≤gica, per tal com veiem sempre en Requesens al costat de Joan d'√Äustria, aconsellant-lo, qui sap si formant-lo, per√≤ sobretot... vigilant-lo. Vigilant que no s'hi acost√©s ning√ļ per incitar-lo a encap√ßalar un focus de rebel¬∑li√≥ contra el tir√† Felip II. Si ens hi fixem, en Requesens mor el 1576 i Joan d'√Äustria sentir√† cants de sirena sediciosos, que el duran a la tomba nom√©s dos anys despr√©s, l'1 d'octubre de 1578, a Flandes.

  15. Esteve Renom
    25-07-2012 09:02

    Pep, t'agraeixo els teus comentaris. Se'm planteja llavors la q√ľesti√≥ de quina relaci√≥ tindria Joan d'√Äustria amb Llu√≠s Quijada (Requesens). Va ser Requesens preceptor de Joan d'√Äustria, per tal com les biografies que aquest va tenir com a preceptor Luis Quijada?

  16. Pep
    24-07-2012 18:01

    Valent, Pere Blavet, i tots els altres amics que ens feu costat: gr√†cies per la vostra defensa insubornable d'en Jordi i de l'INH. Els vostres √ļltims comentaris no han perdut ni un gram de contund√®ncia, per√≤ tenen un to m√©s desitjable i encertat -al meu parer- que algunes de les intervencions anteriors. Penso (√©s un opini√≥ i puc estar equivocat) que no hem de permetre que ens treguin de polleguera. Que siguin els altres que es retratin. L'argumentaci√≥ d'en JO √©s remarcable i digna de ser contestada, si hi ha alg√ļ de l'altra riba que s'atreveixi a collir el guant. Ho reitero: gr√†cies de nou.

  17. Pep
    24-07-2012 17:18

    Ben observat, Esteve. Crec que va ser en Daniel Ib√†nyez qui va identificar en Luis Quijana o Quijada amb en Llu√≠s de Requesens, fill d'Estefania de Requesens, que fou qui cri√† Felip II amb el seu esp√≤s Juan de Z√ļnyiga. Felip i Requesens pujaren junts, s√≥n carn i ungla, i en Requesens √©s qui des de Flandes escriu al seu company i rei, Felip II, per demanar-li qu√® fa amb una documentaci√≥ de N√†pols que li ha arribat (si la destrueix o li envia). Parlo de mem√≤ria, perqu√® aix√≤ √©s cosa que van trobar companys i m'ho van comentar al seu moment. Tinc per a mi que en Requesens √©s un dels grans fact√≤tums de la manipulaci√≥ i col¬∑laborador estret√≠ssim a l'hora de fer desapar√®ixer documents d'episodis cabdals de la nostra hist√≤ria. Quan s'havia de casar amb Jer√≤nima de Gralla, filla del mestre racional de Catalunya, aquest va prohibir el matrimoni a la seva filla, qui no f√©u cas al pare i matrimoni√† amb aquest noble i substitu√≠ el seu cognom patern pel matern. Crec que Francesc Gralla desheret√† la seva filla -no s√© si al final feren les paus- i despr√©s trobem algunes informacions que tracten en Fcesc Gralla de d√®spota, que pel seu caprici arruin√† la carrera militar d'un capit√† a qui f√©u detenir sota acusacions falses, etc. En Gralla fa la pinta de ser un patriota que coneixia el tarann√† dels Requesens, trastamaristes des del segle XV i pro-castellans, i la informaci√≥ oficial que ens ha arribat ja destil¬∑la ver√≠ i li va en contra. O sigui que en Servent podia tenir la intenci√≥ d'atacar aquest castellanista encara que fos de manera disfressada, per saltar-se la censura. Gutierre de Quijana podria ser un reflex d'un Galceran de Requesens, el governador joanista de Catalunya que la Diputaci√≥ empresona el 1461 quan sap que Joan II ret√© el pr√≠ncep de Viana. No dic que tot aix√≤ es reflecteixi al Quixot, eh? Simplement miro d'identificar personatges per si aix√≤ ens ajuda a avan√ßar en la descodificaci√≥ de l'obra.

  18. Esteve Renom
    24-07-2012 14:18

    Cervantes/Servent insisteix al final del llibre del Quixot, quan fa testament: Havent recalcat abans, com ha fet al llarg de la novel·la, "en aquesta història verídica", fa dir llavors a Dom Quixot que ell és Alonso Quijana, que descendeix de Gutierre Quijana. Gutierre Quijana havia estat un personatge real lligat a Alvaro de Luna i ascendent real de Luis Quijana, el preceptor de Joan d'Àustria. Aquesta voluntat de Cervantes/Servent de fer aquesta referència a Gutierre Quijana no sembla tenir cap justificació literària. Ha de ser llavors una altra la seva finalitat.

  19. valent
    23-07-2012 22:24

    Jo, ho sent, no em trec el barret, ni poso en un altar a ning√ļ,- que no s´ho guanyi - per molts t√≠tols d´historiador, doctor o sant var√≥ que hagi pogut aconseguir, estudiant o llepant. (per cert una gran batalla). Titols n´hi ha molts entre tots els qui col.laboren ac√≠ i no en presumeixen, i el cert √©s que de cap manera a mi la lectura de les intervencions em sugereixen un historiador i certs detalls de l´escriptura, vaia, encara menys. Tampoc en qui fa l´entrada al web com un elefant en un magatzem de plats i olles, o com un d´aquells pistolers a les pel.l√≠cules al "saloon", amb la pistola preparada i cercant al m√©s "guapo" - en Jordi -per afrontar-lo directament, reclamant la seva atenci√≥ exclusiva, menystenint als qui ja des del primer moment s√≥n, o som, qualificats de "hools", i que naturalment no estem a l´al√ßada de personatge tant excels, com desconegut per tothom, que ha fet aparici√≥ procedent de qui sap l´Olimp. No pretengui dons donar classes de bona educaci√≥ qui a la primera intervenci√≥ ja ens tracta de "paranoics" i a la segona, ja ho veu, de "fan√†tics"i de "poc valor". Abans doncs de donar consells miri i pensi que potser vost√© t√© molt per on millorar (el costum de pontificar per exemple : no est√†, per sort, -sento dir-li ho- en les seves mans, el censurar inquisitorialment ning√ļ dels qui ac√≠ escrivim de si som aptes, o no, "per al debat"). Per altra banda tinc l´impressi√≥ que jo sempre he estat a "l´altra riba" i per aix√≤ he trobat en Jordi i a molts altres, i no parlo a crits amb ning√ļ de "l´altra banda", perqu√© sencillament han deixat fa temps d´interesar-me, im´aborreixen si no en percebo una bona intenci√≥ i una mica d´humiltat i sencillesa. Crec que la tasca d´apropament es fa feinejant i no em sento pas un apostol, d´un discurs, que en el fons crec personal - no hi ha dos discursos 100 % iguals - . Sempre, per mil diversos motius, a vegades interesants i sorprenents, a vegades no tant, hi hauran veus discrepants, i modes. Per√≤ b√©, la discrep√†ncia √©s bona i no cal que tots siguem bons en el mateix ni ens agradi la mateixa. De fet l´hist√≤ria √©s remoure aigua pasada i no se si com diuen, mour√† o no moli. Els historiadors professionals, per fer-se valdre alguna vegada han dit que si, que si no coneixem el passat el repetirem al futur. Marx deia que en aquesta repetici√≥, la segona vegada la tr√†gedia es donava en forma de com√©dia. Tamb√© volgueren vestir el seu discurs de "cient√≠fic", com ho va ser tot el segle, els del XIX. I baixant graons la Ci√©ncia va esdevenir Rever√©ncia. Ara, aix√≤ ja no es preten d´aquella manera. Per a mi, l´unica ra√≥ pr√†ctica i clara l´ha formulat el Sr. Jordi Bilbeny, veient en la destrucci√≥, manipulaci√≥ i aniquilaci√≥ de la nostra hist√≤ria, la destrucci√≥ intencionada de la nostra consci√©ncia. Un atemptat directe a la nostra personalitat i al nostre futur, a la nostra llengua i al nostre esser, col.lectiu i tamb√© invividual. I aquesta √©s l´actualitat de la nostra feina i una manera d´apropar-la un xic m√©s a la veritat, que en el fons √©s l´objectiu inasolible que ens ha de guiar a tots, tinguem el t√≠tol de doctor o el de pastor.

  20. Pere Blavet
    23-07-2012 00:29

    Cr√≠tic: En refer√®ncia a la qualificaci√≥ de "mal educat" que fas en la teva √ļltima intervenci√≥. No hi ha major mala educaci√≥ que contestar a accions i afirmacions que no s'han fet pretenent que el lector casual dongui per fetes aquelles falses manifestacions a les que tu malintencionadament contestes. No hi ha major mala educaci√≥ que tenir les orelles tapades i insistir i insistir en els mateixos arguments ignorant les r√®pliques dels altres opinadors i encallant el debat. En resum, la prepot√®ncia i la condescend√®ncia gratu√Įta i pedant s√≥n de les pitjors formes de mala educaci√≥, i de tot aix√≤, senyor, v√≥s n'heu fet una gran exhibici√≥. No obstant no espero que entengueu res de tot aix√≤ perqu√® no es pot demostrar mitjan√ßant el m√®tode cient√≠fic, o almenys, de la forma que vost√® us l'imagineu.

  21. Pep
    22-07-2012 21:44

    Lector cr√≠tic: he repassat per sobre les seves intervencions en tot aquest debat i tinc una sensaci√≥ molt ferma d'estar davant d'un historiador. No nom√©s aix√≤: un Doctor en Hist√≤ria. Si aix√≤ √©s veritat, fins i tot tinc una intu√Įci√≥ de qui podria ser vost√® realment. No √©s important si jo he endevinat qui √©s o no. El que √©s important √©s que vost√® tregui el cap per aquesta web. Aix√≤ √©s una bona not√≠cia per a nosaltres (una petita vict√≤ria, si se'm permet), per√≤ tamb√© diu for√ßa en favor de vost√®. La seva curiositat l'honora entre els qui estan a la riba oficial. Nosaltres vivim a la riba oposada, l'extraoficial. I el riu que hi ha enmig √©s ample, i per aix√≤ ens comuniquem a crits, i per aix√≤, tamb√©, no ens entenem. Durant molts anys, la riba extraoficial nom√©s tenia un habitant, En Jordi Bilbeny, que ha hagut de suportar en solitud com des de l'altra banda se li donava l'esquena quan deia alguna cosa, se li rebentava qualsevol temptativa d'estendre un pont per travessar o se li tiraven pedres (se'l menyspreava p√ļblicament). Per aix√≤, despr√©s de tants anys amb la pell encetada de tantes garrotades, salta a la m√≠nima. Se li ha acabat la paci√®ncia. Crec que ens passaria a tots. Per√≤ la tenacitat d'aquest home, malgrat totes les adversitats, ha fet que tota una s√®rie de gent obr√≠ssim els ulls a les incongru√®ncies de la Hist√≤ria oficial (aquestes que vost√® tamb√© ha vist) i ens ha desvetllat l'afany de saber, de recuperar almenys una part del que notem que se'ns ha furtat. La riba extraoficial cada vegada est√† m√©s plena de gent, i sumant esfor√ßos de tots, de mica en mica avancem en direcci√≥ a la riba de vost√®s. I la gran not√≠cia √©s que vost√®, des de l'altra banda, ha fet una passa cap a nosaltres. Entremig de l'intercanvi de retrets i les contestes airades de tots plegats, em sembla llegir en vost√® un inter√®s sincer i fins i tot unes ganes de qu√® ho fem b√©. Estic segur que vost√® coneix personalment en Bilbeny de fa temps, i malgrat el rebuig acad√®mic que li provoquen algunes de les teories d'en Jordi, vost√® √©s prou honest i intel¬∑ligent com per recon√®ixer la validesa i la import√†ncia d'algunes altres de les seves aportacions. I per aix√≤ entra en aquesta p√†gina de tant en tant, o potser m√©s sovint del que ens pensem. Perqu√® a vost√® li agrada la Hist√≤ria, i aqu√≠, malgrat tots els malgrats que ens s√≥n imputables des de l'oficialitat, vost√® hi troba Hist√≤ria. La Hist√≤ria √©s una de les disciplines que suporta m√©s malament l'aplicaci√≥ rigorosa del m√®tode cient√≠fic. La ci√®ncia (la f√≠sica, per exemple) observa els fets per intentar explicar les lleis que els regeixen. Pot fer experiments, canviar temperatures, etc, per arribar a conclusions a trav√©s de l'experi√®ncia. A 500 anys de dist√†ncia, com ens movem nosaltres, els fets s√≥n els papers dels arxius i les cr√≤niques. I aqu√≠ tenim un problema de fiabilitat. S'admet que un cronista pugui ser un panegirista del b√†ndol vencedor i no ajustar-se a la veritat respecte als fets reals. En canvi, no s'admet que un arxiver hagi dipositat o modificat algun document d'un arxiu per servir la versi√≥ dels fets que d√≥na aquell cronista tendenci√≥s. Jo he sentit a dir a un historiador: "Els papers, els documents, no conspiren". I tenia ra√≥. Un paper √©s un paper. Per√≤ un paper pot haver estat dipositat amb un prop√≤sit concret, tal vegada documentant la intervenci√≥ d'un personatge (catal√†, posem per cas) en una senzilla transacci√≥ comercial a Barcelona per tal d'incompatibilitzar-lo amb la gesta que en realitat duia a terme a It√†lia en la mateixa data, i aix√≠ la gesta es pot atribuir a un altre personatge (castell√†, posem per cas). Entenc que per a l'acad√®mia, admetre aquest sup√≤sit comporta l'enfonsament de la confian√ßa en el m√®tode cient√≠fic. Si no confiem en els papers, que √©s l'√ļnic que tenim... com constru√Įm la Hist√≤ria? A l'INH fem preguntes i busquem respostes. I ens encanten els lectors cr√≠tics que ens vulguin ajudar a millorar. Perqu√® tots, a una i altra banda del riu que separa l'oficialitat de l'extraoficialitat, tots, tenim un ampli marge de millora. Gr√†cies per les primeres passes. Ep! ...si sou historiador. I si no ho sou... tamb√©.

  22. Daniel Fígols
    22-07-2012 19:52

    Al Lector C√≠nic: Continu√Į aix√≠. No li desitjo que canvi√Į, no arribar√† mai gaire lluny. A la resta dels lectors: Per dignitat i transpar√®ncia no responeu a qui no es digne a firmar amb el seu nom i l'√ļnic motiu de participaci√≥ en el forum √©s l'atac continu al treball fet i SEMPRE molt m√©s cr√≠tic que la historiologia oficial. No mereix la nostra atenci√≥, ni el nostre temps. En l'argot Internet, √©s un troll. A l'INH: seguiu aix√≠ teniu tot el meu suport: "la veritat ens far√† lliures", encara que hi hagi sempre alg√ļ que no ens vulgui veure lliures.

  23. Lector crític
    22-07-2012 13:33

    Encara que en alguna de les coses que defenseu tingueu ra√≥ la vostra falta d’educaci√≥ (Blavet, Valent i en mateix Bilbeny) cap a qui no est√† d’acord us impossibilita per participar en cap debat. Sort que almenys un es salva.

  24. Valent
    22-07-2012 12:36

    Que Madrid √©s part de Castella no hi ha cap mena de dubte. Que Castella sigui part de Madrid ja no est√† tant clar. Encara que per alguns tota espanya sigui prt de Madrid. Corria fins i tot una broma que feia de Val√®ncia la platja de Madrid, Galicia el port de Madrid, etc. B √©s de 1605, no 1604, per tant ja no pot ser la suposada "princeps", ni A ni B diuen estar editades a Portugal. Aix√≠ que ho sento, per√≤ aquesta manera de resoldre l´entuerto a la castellana "y no se hable m√°s" jo no trobo que resolgui cap tort. M√©s encara aquesta mena d´explicaci√≥ tant "chulapa", traspu√† casticisme i voluntat d´ocultaci√≥ per totes bandes

  25. Pep
    22-07-2012 01:11

    Manolo, benvingut al debat. Jo em demano quin duc de B√©jar i marqu√©s de Gibrale√≥n podia ser comte de Barcelona, quan aquest √©s un t√≠tol que va associat estrictament al REI de la Corona Catalano-aragonesa. O, en casos molt espec√≠fics i espor√†dics de la hist√≤ria -com la guerra civil catalana del segle XV-, l'ostentaven monarques rivals al rei vigent (Enric IV de Castella, Pere el Conestable i Renat d'Anjou van intitular-se tots, durant uns anys, reis d'Arag√≥ i comtes de Barcelona). La hip√≤tesi de l'intercanvi cronol√≤gic d'A per B no √©s possible, entenc. "Conde de Barcelona" est√† posat amb tota la intenci√≥, o √©s una badada del censor, que no ha esborrat del tot la dedicat√≤ria primig√®nia en catal√† al rei... o a un opositor de sang reial que en Servent tenia per l'aut√®ntic comte de Barcelona, i del qual no n'ha arribat not√≠cia. Un error tampoc ho √©s. Un error seria "conde de Blena√ßacar", d'un caixista d'impremta amb poques hores de son. Per√≤ "de Barcelona" √©s tota una declaraci√≥ de principis. Ara b√©, per no allargar aquesta discussi√≥ est√®rilment fins a l'infinit, jo proposo que ens llegim amb atenci√≥ l'article excepcional de l'√Älex Sendra que s'ha penjat fa poc en aquest web: "El Tirante el Blanco demostra que el siglo de oro castell√† va ser escrit en catal√†". Nom√©s hi ha la primera part de tres, en total. Per√≤ amb all√≤ se'ns passen les tonteries r√†pid a tots. Ei! I tothom t√© dret a discrepar, eh? Aquest √©s un dret immaculat que hem de conservar tots fins a la mort. Per√≤ si aquesta feina d'en Sendra no us conven√ß, aleshores no ho dubteu: √©s el moment de comprar un bitllet nom√©s d'anada a Lap√≤nia, per viure per sempre m√©s al pa√≠s del Pap√† No√ęl i el seu trineu tibat per rens voladors.

  26. Manolo
    21-07-2012 21:09

    Pues en alg√ļn libro de cuyo nombre no puedo acordarme le√≠ que la primera edici√≥n del Quijote (la considerada "princeps") data de finales de diciembre de 1604, salido de la imprenta de Juan de la Cuesta, con privilegio para Castilla (o sea Madrid); el gran √©xito de la obra hizo que tres meses m√°s tarde apareciese una segunda edici√≥n con privilegios extendidos a Arag√≥n y Portugal. Entremedias, el 27/02/1605, se obtiene licencia del santo oficio para su publicaci√≥n en Lisboa; el 27/03/1605 sale en la misma ciudad una edici√≥n en octavo m√°s barata. Esa explicaci√≥n no parece que "trasp√ļe" ninguna voluntad de eliminar cualquier referencia que no sea castellana (como sugiere el autor del art√≠culo). Si consideramos el documento A como B y el B como A y lo dotamos de un orden cronol√≥gico, comprobamos como se "desface el entuerto". Saludos. @lector cr√≠tic: las erratas de enmienda eran constantes en las diferentes ediciones. Francisco Rico computa no menos de doscientas para el Quijote, y m√°s de ochenta para las Novelas Ejemplares. En los mismos documentos que facilita el se√Īor Leandre Mart√≠ podemos verificar un "Burgillos" contrapuesto a "Burguillos". Saludos.

  27. Pere Blavet
    21-07-2012 01:15

    Ja donava per acabades les meves intervencions en aquest ofensiu, absurd i tant castell√† dewat(er) que el senyor Lector 'Icet√≤fil' Cr√≠tic ha generat a expenses del benvolgut Leandre Mart√≠ i la seva breu contribuci√≥. No obstant i despr√©s de llegir les dues √ļltimes opinions m'agradaria fer una pregunta: el 'Cr√≠tic' de 'Lector Cr√≠tic', √©s un abreujament de 'Mentalment Raqu√≠tic? L'administrador potser hauria de tancar la possiblitat de fer m√©s comentaris en aquest article, pel b√© com√ļ i perqu√® el Miquel es busqui un altre f√≤rum on tocar els pebrots.

  28. valent
    20-07-2012 23:53

    Vost√© "lector cr√≠tic" sembla tenir un atac de verbositat, que francament, no veig que es solucioni amb raons. Per tant li convenen altra mena d´apats que en aquest web no trobar√†. El que diu, per a mi, √©s completament irrellevant. √Čs que no diu res. Res de res. Crida molt, moltes maj√ļscules, insults i grans parrafades ideologico-pol√≠tiques que la veritat ni diuen res, ni aporten res de positiu, ni ens duen enlloc, vaja, que per a mi s´omple la boca - b√©, aquest espai del web - amb buidor absoluta - Sento dir-li que la seva descripci√≥ del "m√©tode cient√≠fic" per la hist√≤ria,√©s sencillament rid√≠cul, i en qualsevol, no ja universitat, sino institut de secundaria, es farien un tip de riure llegint-ho. Per favor, √©s d´una simplicitat de tant na√Įf quasi adorable. Per altra banda vost√© crida i crida demanant unes explicacions a uns fets als que sembla que vost√© en t√© ja la resposta. Sap que Colom era viu el 1492, no enten que la desaparici√≥ de la dedicatoria al comte de Barcelona, junt amb la llicencia per Arag√≥, castella i Portugal obre una incogn√≠ta que no t√© explicaci√≥ .Dons que pregunta?. Vol algun dialeg o simplement escoltar-se - o llegir-se - a si mateix? - A vegades sembla que voldria tancar aquesta web, de tanta rabia i tanta irritaci√≥ com semblen produir-li les opinions de tots el qui hi escrivim o colaborem. Pregunta inquisitiu per un document que vost√© pensa, creu o dedueix, que el Sr. Jordi Bilbeny ha vist, pel que vost√© diu li ha llegit o escoltat, i acaba la frase pontificant que "de ser aix√≠ seria un salt qualitatiu". Miri, no gr√†cies, no necessitem per res de la seva validaci√≥, ni de la seva autoritzaci√≥ ni de la seva valoraci√≥. Prengui paci√©ncia, fins i tot amb una cosa tan sagrada com la religi√≥ hi ha diversitat d´opinions i m√©s d´un Sant Pare, aix√≠ que no vulgui acaparar-ho tot. Si sent tan gran passi√≥, faci com el Sr. Jordi Bilbeny, escrigui un llibre, - el Sr. Bilbeny n´ha escrit m√©s d´un -ben ple de citacions i refer√©ncies i lluiti a veure si troba alg√ļ que li publiqui. No √©s f√†cil, ja li dic. Posis en positiu i aporti quelcom que pogui ser ben valorat pels dem√©s, com fa i aconsegueix el Sr. Bilbeny -amb molt√≠ssims seguidors - i no vulgui trobar la fama pel cam√≠ de parasitar o destru√Įr l´obra dels altres . Intenti ser millor

  29. Leandre
    20-07-2012 20:17

    Lector cr√≠tic, ¬Ņ vost√® sap que el nom oficial de Cervantes √©s Miguel de Cervantes Saavedra, el seu pare es Rodrigo de Cervantes i la mare Leonor de Cortinas, d’aix√≤ fa quatre-cents anys, ¬Ņvost√® Lector cr√≠tic i “oficialistas” no heu vist res de estrany? Hi ha moltas bajanadas a la hist√≤ria oficial i se las mengen amb patatas, sense dir ni mu. Recordeu all√≥ de ” Isabel es va vendre les joias… i no diuen res.

  30. Pep
    20-07-2012 18:45

    Lector Atent: estar√† b√© que tornis a llegir l'article de Castella. Vaig consultar Hamilton, conec Braudel per√≤ no l'he fet servir, crec que Gonz√°lez Enciso ja estava citat per alguna de les fonts que utilitzo i desconec Casalilla. Tenim problemes, per√≤, quan ens refiem de dades demogr√†fiques, per exemple, ja que moltes de les que utilitzen els nostres historiadors s√≥n exhumades per l'arxiver de Simancas Tom√†s Gonz√°lez, un senyor al qual es va enxampar mentint per patriotisme castell√†, despr√©s que el 1825 pass√©s informaci√≥ manipulada a Mart√≠n Fern√°ndez Navarrete, l'historiador espanyol m√©s prestigi√≥s del moment, sobre la protoinvenci√≥ de la m√†quina de vapor per Blasco de Garay el 1543, en un moment que Europa es disputava la paternitat de l'invent. Fins i tot Balzac es va creure la tesi que avalaven els documents d'en Gonz√°lez, i va haver de ser en Joaquim Rubi√≥ i Ors, diria, qui cap el 1880 va buscar els papers al¬∑ludits a Simancas i va trobar que all√† on Gonz√°lez situava una caldera d'aigua bullent, nom√©s hi havia un torn d'homes fent voltes a una roda. Barcelona va interrompre immediatament el proc√©s que havia endegat per fer un monument a Blasco de Garay com a inventor de la m√†quina de vapor. B√©, aquest mateix fray Tom√†s Gonz√°lez, doncs, √©s el qui ens proporciona les dades demogr√†fiques d'una Castella amb 8 milions d'habitants i una Corona d'Arag√≥ amb 1 mili√≥ esc√†s. I tamb√© √©s el qui ven, VEN, tota la documentaci√≥ de Carles V a Yuste als historiadors alemanys, belgues i anglesos que s'acosten a la figura de l'emperador i als seus vincles amb Espanya. I √©s amb aquestes dades que treballen els historiadors que segueixen escrupulosament el m√®tode cient√≠fic. Perqu√® s√≥n dades oficials autenticades per l'arxiver de Simancas. Com les de la m√†quina de vapor. Honor i gl√≤ria a la ci√®ncia. "Ni tinc espai i ni tu et mereixes con√®ixer, AVUI". "Avui", t'has deixat, Lector Atent. M√©s endavant, i al mateix temps que els nostres altres atents lectors, en tindr√†s oportuna informaci√≥. En Bilbeny ha vist documents on es cita Joan Colom com a testimoni o marmessor en l'obertura d'algun testament m√©s enll√† de 1484, i diria que de 1492. Jo tamb√© ho he sentit i no els he vist. Per√≤ deia que no em cal (ui! Dogma de fe! Anti-ci√®ncia!) perqu√® els descendents d'en Joan Colom que tinc estudiats em quadren amb els papers que la Hist√≤ria oficial atribueix als familiars del genov√®s Col√≥n. √Čs un estudi m√©s complex que t√© en compte el testament d'en Ferran Colom i que no ha estat publicat. I trigar√†, perqu√® encara √©s susceptible d'ampliaci√≥ i modificacions. Per√≤ quadra del tot amb els membres de la fam√≠lia d'en Joan Colom. Respecte a l'enfonsament de la Naci√≥ Catalana a causa de la pugna entre Val√®ncia i Barcelona, tamb√© ens haurem d'esperar. Estic acumulant not√≠cies, indicis, contrasentits oficials, dades inexplicables, etc, per donar prou elements com per entendre que els Reis Cat√≤lics es van casar, van viure, van tenir fills, van morir i van ser enterrats a Val√®ncia, cosa que va fer que, en el seu per√≠ode, Val√®ncia fos la capital de les Espanyes i la resid√®ncia reial, a la qual tornaven gaireb√© cada tardor i en marxaven per primavera o poc abans. Ja s√© qu√® diu la Ha. oficial. Que tot passava a Castella. Per√≤ no m'ho crec. I per aix√≤ faig un llibre, que no pret√©n ser definitiu, sin√≥ nom√©s obrir la porta a una altra interpretaci√≥ dels fets que ens han explicat. Tenim molts articles penjats, sobre molts temes i en graus molt diversos de concisi√≥ o simple enunciaci√≥, Lector Atent. La simple acumulaci√≥ ja hauria de ser suficient com per girar el dit acusador cap als esquarteradors de la Hist√≤ria, i no cap als qui denunciem l'assassinat. Crec que no ens correspon a nosaltres la tasca d'aprofundiment i l'aplicaci√≥ estricta del m√®tode cient√≠fic que ens reclames. Hi ha gent que cobra per a estudiar el passat i fer-nos-en el relat cient√≠fic. L'aplicaci√≥ del m√®tode cient√≠fic en la Hist√≤ria colombina, per√≤, du a les absurdes premisses de la Hist√≤ria oficial (Colom plebeu i analfabet es torna millor cosm√≤graf del m√≥n, t√© acc√©s a la cort, fa la gran gesta n√†utica de la Humanitat i √©s nomenat virrei) o b√© du a un carrer√≥ sense sortida (no hi ha documentaci√≥, i si n'hi ha, incompatibilitza el relat acad√®mic amb els personatges de les teories m√©s coherents) si s'accepta la nostra impugnaci√≥ de l'absurd oficial. Arribats al carrer√≥, podem dimitir i llegir Perrault o Hans Christian Andersen, o b√© enlairar una teoria que intenta omplir els buits de la Ha. oficial i explicar la correlaci√≥ dels fets tal com la interpretem. En aix√≤ estem. Dius que no ets historiador econ√≤mic. Per√≤ ets historiador?

  31. Lector crític
    20-07-2012 15:59

    Per cert, senyor Mayolas, ja que est√† per aqu√≠, i s’ha molestat en respondre alguns dels meus plantejaments aprofito per preguntar-li sobre un comentari seu que vaig llegir fa temps en que diu que el que va passar a l’edat moderna a l’imperi espanyol va ser la lluita fratricida entre Barcelona i una Val√®ncia castellanitzada, que era la capital de la monarquia en temps dels reis cat√≤lics. I que aix√≤ va provocar l’enfonsament de la naci√≥ catalana. Si t√© temps m’agradaria saber, ni que sigui de forma breu, en que es basa. Abans d’acusar-me de estar contra vost√®s, haurien d’estar satisfets de tenir lectors atents.

  32. Lector crític
    20-07-2012 15:50

    Gr√†cies a mitges Pep. Tot i els prejudicis i pressup√≤sits que empra contra mi (aquesta obsessi√≥ que estic contra vost√®s i falta de respecte) √©s la primera resposta interessant que veig des de que estic en aquest "debat". Reflexionar√© i llegir√© sobre el que ha escrit, especialment sobre Castella i Pierre Chaunu, Guicciardini, Pierre Vilar, Joan Regl√† etc. Jo no s√≥c historiador econ√≤mic per√≤ crec que tamb√© haurien de consultar a E. Hamilton, F. Braudel, A.Gonzalez Enciso, B. y un Casalilla entre d'altres per estar segur del que s'afirma. En qualsevol cas em llegir√© de nou el seu article. Sobre Felipa de Co√Įmbra, si no ho he ent√®s malament, diuen que s’assembla a Felipa Moniz, per tant no ho poden confirmar per√≤ tenen al sospita clara. Sobre al data de la mort de Joan Colom, crec que no m'he conf√≥s ja que tota l'estona preguntava que com demostraven vost√®s que era viu el 1492 (any del descobriment) perqu√® ja era mort abans. D'altra banda diu que t√© informaci√≥ sobre la q√ľesti√≥ perqu√® "ni aqu√≠ tinc espai ni tu et mer√®ixes con√®ixer" simplement terrible en alg√ļ que es diu investigador. En qualsevol cas he vist que en Bilbeny en reportatges deia que posseeix o ha vist documents on en Joan Colom apareix viu. √Čs cert aix√≤? Perqu√® si fos cert, la seva hip√≤tesi donaria un salt qualitatiu.

  33. Pep
    20-07-2012 15:08

    Lector Cr√≠tic, per al¬∑lusions: Que Castella era el regne m√©s pobre d'Europa no ho diem nosaltres, nom√©s ens en fem ress√≤. La frase √©s de Don Gabriel Maura Gamazo, duc de Maura, que en el seu llibre de 1944 "El pr√≠ncipe que muri√≥ de amor" diu que quan Isabel hereta el regne castell√†, aquest era EL M√ČS POBRE D'EUROPA. El crim de l'INH, en aquesta ocasi√≥, √©s repetir fil per randa la frase d'un historiador oficial. L'estudi que en fem a continuaci√≥ sembla que rebla l'afirmaci√≥ de Maura, per√≤ el Lector cr√≠tic no est√† content i exigeix "Vull l'estudi econ√≤mic comparatiu amb dades de tota Europa...": doncs busca'l tu, xato. Jo em limito a constatar per fonts bene√Įdes per l'acad√®mia (Pierre Chaunu, Guicciardini, Pierre Vilar, Joan Regl√†...) que el duc de Maura deu estar prou encertat en la SEVA afirmaci√≥. Respecte a la dona d'en Colom: El poc que sabem de Felipa Moniz (Aviz) de Perestrello (d'Urgell) √©s informaci√≥ pr√†cticament fotocopiada del poc que sabem sobre Felipa de Co√Įmbra: totes dues es diuen Felipa, totes dues s√≥n dames nobles que s'estan en un convent per√≤ sense professar, totes dues tenen vincles amb la reialesa (i aquesta √©s l'√ļnica ra√≥ per la qual en Colom i el seu projecte de descoberta no s√≥n llen√ßats escales avall quan arriba a la cort dels RRCC: perqu√® √©s un infant reial, parent pol√≠tic d'Isabel la Cat√≤lica). Felipa Moniz nom√©s existeix en la Vida de l'Amirall de l'Hernando Col√≥n, un miss√≤gin que no ens va deixar ni un mot de la seva mare (Beatriz Henr√≠quez, cordovesa), com si no exist√≠s, i en canvi √©s l'√ļnic que ens parla de la mare del seu germ√†, una tal Felipa Moniz que ell ni tan sols va con√®ixer. I el seu germ√†, el tal Diego Col√≥n, en el seu testament de 1523 diu que la seva mare i senyora es diu Felipa Mart√≠nez. ¬ŅJo m'he d'escarrassar a demostrar res a un Lector cr√≠tic esquenadret i perepunyetes, davant d'aquest quadre de la Hist√≤ria oficial? Lector Cr√≠tic: demana-li les proves de l'exist√®ncia de Felipa Moniz a l'Acad√®mia, i no m'assenyalis amb el dit perqu√®, amb la documentaci√≥ oficial potinejada i arranada, jo no puc presentar un certificat de matrimoni entre Colom i Felipa d'Avis i d'Urgell. Respecte a Joan Colom viu m√©s enll√† del 1462, tenim un munt de documents. T'has conf√≥s d'any. Volies dir la hist√≤ria del quondam de 1484. Quondam, com demostro en un altre article, pot voler dir "mort civil". Margarida de Montferrat era quondam com a comtessa d'Urgell el 1415, per√≤ f√≠sicament fou viva fins al 1420. A en Joan Colom, rebel a Joan II el 1472, li podia interessar ser declarat quondam abans de tornar a Catalunya sota una nova personalitat, la que ha transcendit a la Hist√≤ria: Crist√≤for Colom. Aquesta hip√≤tesi pot venir avalada per la pres√®ncia (tot i que manipulada) de descendents d'en Joan Colom en les not√≠cies que tenim de parents d'en Crist√≤for Colom, com s√≥n els seus familiars Juan Antonio i Andrea Colombo, els paral¬∑lelismes entre en Pedro de Harana i en Pere d'Al√≤s i m√©s tard en Pere Antoni d'Al√≤s, i d'altres coincid√®ncies tan cridaneres i sorprenents que sumen indicis de versemblan√ßa a la nostra hip√≤tesi, per√≤ que ni aqu√≠ tinc espai ni tu et mer√®ixes con√®ixer, avui. Els √ļnics retrats d'en Colom fets en vida del descobridor, per altra banda, tamb√© remen en la direcci√≥ que proposa en Jordi Bilbeny de fa anys: al retaule de la Mardede√ļ dels Navegants hom identifica en Colom amb la figura elegant, calba i amb cabells blancs, que reblen la condici√≥ nobili√†ria i l'edat avan√ßada. I el retrat d'en Pere Berruguet(e) em sembla definitiu per saber quina cara feia l'home que mor√≠ "de senectude bona". Entenc que la nostra investigaci√≥ et desfermi set de saber i ens exigeixis. A mi tamb√© em passa. Per√≤ tot t√© els seus processos, i aquests processos s√≥n m√©s lents si la informaci√≥ que ens han deixat est√† encaminada a despistar, m√©s que a documentar fefaentment. La feina de detall que demanes se la poden permetre els historiadors oficials, especialistes en estudiar profundament i amb estad√≠stiques enlluernadores l'√≠ndex de variaci√≥ del preu del caf√≠s de blat a Sevilla entre la data de naixement del pr√≠ncep Joan i la data del seu bateig. Jo no puc aspirar a aquest nivell de detall. Tal com ens han deixat la Hist√≤ria, nom√©s podem aspirar a emprovar hip√≤tesis, i si alguna t√© prou indicis de versemblan√ßa, bastir una teoria i defensar-la amb all√≤ que tenim a l'abast, per√≤ sense entrar amb el microscopi en un arxiu. No tenim aquest temps. De fet, tota aquesta restillera de comentaris √©s temps restat a la investigaci√≥, que suposo que √©s el prop√≤sit del Lector cr√≠tic. Disfruta dels minuts d'atenci√≥ que t'hem concedit. Objectiu acomplert.

  34. Pere Blavet
    20-07-2012 14:37

    Senyor Lector Cr√≠tic, vost√® ja cansa! Encara que aix√≤ ja ho deu saber perqu√® sembla que √©s el que busca des del principi. FACI UNA COSA SI LI PLAU: Escrigui un article sobre el m√®tode cient√≠fic i sobre totes les seves inquietuds i difer√®ncies envers a com es realitza el proc√©s d'investigaci√≥ hist√≤rica i presenti'l a l'INH. Jo nom√©s s√≥c un lector i no represento aquesta insitituci√≥ per res per√≤ estic conven√ßut coneixent el tarann√† i l'esperit obert dels seus integrants que li publicaran i aix√≠ portar√† el debat al lloc que toca i amb autoritat en comptes d'estar trinxarnt el f√≤rum d'opini√≥ d'un articulista que ha fet una breu aportaci√≥ per enriquir i avan√ßar en la descoberta del dogma urinari que alguns gaudeixen bebent a galet. I si tot i aix√≠ no vol identificar-se no crec que ning√ļ es molesti si signa com a Lector Cr√≠tic o com a Miquel Iceta...

  35. Gustau
    19-07-2012 22:25

    Potser siga una bestiesa, per√≤ si puc fer un afegit√≥: el ducat de B√©jar i els altres pertanyia a una branca dels Zu√Īiga. Per aleshores podem trobar-nos un altre Zu√Īiga del qual sabem la seua import√†ncia: en Llu√≠s de Requesens Zu√Īiga, qu√® havia esta als Pa√Įsos Baixos. Encara que fem una lleugera recerca per wikipedia, aquest ve per una altra branca, la de Miranda de Casta√Īar. Tot i tenim en compte la comparaci√≥ de Biar amb B√©jar...com indica Cesc, i la import√†ncia dels Requesens, aquest Llu√≠s i la seua descend√®ncia haur√≠en de tenir cap t√≠tol.

  36. Lector crític
    19-07-2012 22:19

    DISCULPIN EL MEU ESCRIT ANTERIOR EST√Ä MALAMENT HAN DESAPAREGUT TOTES LES CITES QUE HAVIA ESCRIT ENTRE CLAU ANGULARS <<>> I NO S’ENTEN. AQUEST √ČS EL CORRECTE: La meva identitat no l’interessa i el meu nivell acad√®mic tampoc (la seva intenci√≥ √©s fer un argument “ad hominem” contra les meves opinions , cosa que no aporta res a la discussi√≥). Aqu√≠ no estem parlant de cap article o escrit meu sin√≥ de al forma tenen vost√® i els seus col•laboradors de fer historia. Esperava molt m√©s de vost√® Bilbeny una resposta pat√®tica: 1-Faltant al respecte no aconseguir√† que el respectin a vost√®, jo he qualificat les seves accions ( tergiversa, per tant manipula com tamb√© f feien els censors) no ha vost√®, com fa vost√® amb mi insultant-me i acusant-me de estar en contra de que s'investigui quan no √©s cert, ans al contrari jo no faria altra cosa que fomentar la investigaci√≥ en tots els √†mbits. Per√≤ b√© alguna cosa ha de dir per desprestigiar les meves intervencions. Suposo que tot plegat deu ser una contrareacci√≥ a l’atac constant contar la seva figura, per√≤ no l’excusa. Aix√≠ mai podr√† discutir amb ning√ļ. 2-Afirma que el que ha passat amb el Quixot √©s un √©s un retoc pol√≠tic:"Un retoc pol√≠tic. Aquest √©s el punt substancial de l'articlet." Per√≤ no ho pot demostrar per ara. Potser va ser un error, potser va ser una manipulaci√≥ intencionada. Aqu√≠ afirma el que no sap. 3-Per molt que vost√® digui que el duc de B√©jar no √©s important, ho √©s, perqu√® hom ha d'entendre que aquest personatge no podia tenir el t√≠tol de comte de Barcelona, de cap manera, i en Leandre Mart√≠ no ho diu a l'article. 4-Fixis que m'est√† tergiversant: Bilbeny escriu: “Dius que "no cal ser un geni per veure que si ho van canviar era perqu√® a l'original hi avia un error evident". A s√≠, tens l'original? Noi, fa decennis que totom i va al darrera. Ara resulta que tu saps que hi deia a l'original. Mira, jo no pretenc ridiculitzar-te ni a tu ni a ning√ļ per no saber de qu√® va un tema.” Per√≤ jo en cap moment he dit aix√≤ de que a l’original havia un error evident. Jo vaig escriure aix√≤, cito textualment: “O va haver-hi un error en la impremta i us esteu muntant aqu√≠ un paranoia, o l’obra anava dedicada al rei i ho van amagar.” Tergiversar √©s manipular, vost√® tan docte que diu que √©s en censura ho hauria de saber.”o tamb√© “Jo en aquest article mai he posat en dubte que hi pugui haver manipulaci√≥.” 5- Diu que els entesos pensen que la dedicat√≤ria al duc de B√©jar √©s una manipulaci√≥, √Čs molt possible. Nom√©s li demano que em citi els entesos. 6- Torna a tergiversar, miri vost√® ha escrit: "jo no afirmo que el llibre fos dedicat a un altre comte de Barcelona que no fos el rei d'Espanya. Jo deia que el llibre estava dedicat al comte de BArcelona i que ho van tapar. I aix√≠ nom√©s podem saber que aquest t√≠tol de comte de BArceloan, ha estat substitut√Źt pel de Benalc√†√ßar." Aix√≤ √©s fals car abans va escriure: “Exacte, l'obra anava dedicada al rei, que era el comte de Barcelona. O no. O potser hi avia un altre comte de Barcelona, que aspirava a ser rei. I √©s aquest i no a Felip III a qui van esborrar.” Li repeteixo, tergiversar √©s manipular. 7- Comparar la dedicat√≤ria del Quixot amb la del Tirant lo blanc per dir que √©s possible que hi hagu√©s un altre comte de Barcelona que no fos Felip III no t√© gaire sentit. Als anys 60 del segle XV quan es va escriure el Tirant hi havia una gerra civil i diversos pretendents al tron a inicis del segle XVII no. 8- Sobre Carles I i Catalunya li recomano que llegeix a Eul√†lia Duran i a Angle Casals i sortir√† de molts dubtes sobre com va ser acceptat. Tanmateix jo recordo haver llegit articles seus on deia que Carles I i els catalans s'adoraven. 9- Em disgusta molt que m'escrigui: “no cal que tingui la prova definitiva. Si les tingu√©s totes, no investigaria. No hi hauria recerca, que aix√≤ √©s el que em sembla que tu voldries.” No ho sembla pas: jo li he dit en tots els meus escrits d’aquesta discussi√≥: “D’altra banda en cap moment he criticat que s’investigui aix√≤, simplement que es faci malament.” 10- Vost√® diu: “Nom√©s es tracta d'estudiar-los a fons, sense prejudicis, amb solv√®ncia, amb documentaci√≥ exhaustiva, contrastant les dades, dubtant del discurs oficial, proposant noves interpretacions. I aix√≤ √©s el que jo faig.” Per√≤ no √©s gaire cert, per norma general en els articles d'aquest web mai en mostren documentaci√≥ d'√®poca, com a mon agafen cites de monografies d'altres autors o de enciclop√®dies virtual. Tinc aqu√≠ a la m√† el seu llibre El dit d'en Colom i no cita cap document simplement bibliografia .Tothom ho pot comprovar. AIX√í HO ESCRIC EN MAJUSCULES PERQU√ą √ČS EL M√ČS IMPORTANT: JO LI DEMANAVA A LES MEVES INTERVENCIONS QUIN M√ąTODE CI√ąNTIDIC UTILITZA PER INVESTIGAR: “Els historiadors de tot el mon: 1-√Čs documenten bibliogr√†ficament sobre un tema.2- Troben les incoher√®ncies i es posen de manifest.3- S’investiga profundament aquestes incongru√®ncies. 4- S’arriba a unes conclusions. Vost√®s fan el seg√ľent: 1-√Čs documenten bibliogr√†ficament sobre un tema. 2- Es veuen les incoher√®ncies i les posen de manifest. 3-S’inventen unes conclusions que expliquin aquestes incongru√®ncies ( normalment que tal o qual √©s catal√† i la censura ho ha amagat, per√≤ no nom√©s a aquest personatge sin√≥ a tot un imperi mundial catal√†). 4- No fan cap investigaci√≥ documental, tot que a vegades de la pr√≤pia bibliografia trobem alguna pista molt remotament podria indicar que el personatge en q√ľesti√≥ tenia quelcom a veure amb Catalunya.” √ČS AIX√í EL QUE M'INTERESSA QUE M'EXPLIQUI. COM EN AQUEST WEB, PER EXEMPLE, S'AFIRMA QUE COLOM ESTAVA CASAT AMB FELIPA DE CO√ĮMBRA O QUE NO VA MORIR ABSN DE 1492. NO TINC CAP DUBTE QUE VOST√ą SAP MOLT DE CENSURA I QUE SOBREEL TEMA AMERIC√Ä HI HA HAGUT MOLTA. PER√í EN QUINES PROVES ES BASEN PER FER AQUESTES AFIRMACIONS, PER QU√ą AQUESTA DONA I NO UNA ALTRA? QUIN DOCUMENT CONEIXEN O QUINES PISTES TENEN? PER√í DIGUIN QUELCOM M√ČS QUE EL FET QUE AL CENSURA EXISTIA, AIX√í JA HO S√Č. EM REITER-HO, VULL QUE M’EXPLIQUI PERQU√ą INVESTIGUEN SUPOSADES HIP√íTESIS QUE ABANS DE CAP INVESTIGACI√ď JA S√ďN CONCLUSIONS.

  37. Lector crític
    19-07-2012 22:13

    La meva identitat no l’interessa i el meu nivell acad√®mic tampoc (la seva intenci√≥ √©s fer un argument “ad hominem” contra les meves opinions , cosa que no aporta res a la discussi√≥). Aqu√≠ no estem parlant de cap article o escrit meu sin√≥ de al forma tenen vost√® i els seus col•laboradors de fer historia. Esperava molt m√©s de vost√® Bilbeny una resposta pat√®tica: 1-Faltant al respecte no aconseguir√† que el respectin a vost√®, jo he qualificat les seves accions ( tergiversa, per tant manipula com tamb√© f feien els censors) no ha vost√®, com fa vost√® amb mi insultant-me i acusant-me de estar en contra de que s'investigui quan no √©s cert, ans al contrari jo no faria altra cosa que fomentar la investigaci√≥ en tots els √†mbits. Per√≤ b√© alguna cosa ha de dir per desprestigiar les meves intervencions. Suposo que tot plegat deu ser una contrareacci√≥ a l’atac constant contar la seva figura, per√≤ no l’excusa. Aix√≠ mai podr√† discutir amb ning√ļ. 2-Afirma que el que ha passat amb el Quixot √©s un √©s un retoc pol√≠tic:"Un retoc pol√≠tic. Aquest √©s el punt substancial de l'articlet." Per√≤ no ho pot demostrar per ara. Potser va ser un error, potser va ser una manipulaci√≥ intencionada. Aqu√≠ afirma el que no sap. 3-Per molt que vost√® digui que el duc de B√©jar no √©s important, ho √©s, perqu√® hom ha d'entendre que aquest personatge no podia tenir el t√≠tol de comte de Barcelona, de cap manera, i en Leandre Mart√≠ no ho diu a l'article. 4-Fixis que m'est√† tergiversant: Bilbeny escriu: <> Per√≤ jo en cap moment he dit aix√≤ de que a l’original havia un error evident. Jo vaig escriure aix√≤, cito textualment:<> o tamb√© <> 5- Diu que els entesos pensen que la dedicat√≤ria al duc de B√©jar √©s una manipulaci√≥, √Čs molt possible. Nom√©s li demano que em citi els entesos. 6- Torna a tergiversar, miri vost√® ha escrit: "jo no afirmo que el llibre fos dedicat a un altre comte de Barcelona que no fos el rei d'Espanya. Jo deia que el llibre estava dedicat al comte de BArcelona i que ho van tapar. I aix√≠ nom√©s podem saber que aquest t√≠tol de comte de BArceloan, ha estat substitut√Źt pel de Benalc√†√ßar." Aix√≤ √©s fals car abans va escriure:<> Li repeteixo, tergiversar √©s manipular. 7- Comparar la dedicat√≤ria del Quixot amb la del Tirant lo blanc per dir que √©s possible que hi hagu√©s un altre comte de Barcelona que no fos Felip III no t√© gaire sentit. Als anys 60 del segle XV quan es va escriure el Tirant hi havia una gerra civil i diversos pretendents al tron a inicis del segle XVII no. 8- Sobre Carles I i Catalunya li recomano que llegeix a Eul√†lia Duran i a Angle Casals i sortir√† de molts dubtes sobre com va ser acceptat. Tanmateix jo recordo haver llegit articles seus on deia que Carles I i els catalans s'adoraven. 9- Em disgusta molt que m'escrigui:<> No ho sembla pas: jo li he dit en tots els meus escrits d’aquesta discussi√≥: <> 10- Vost√® diu: <> Per√≤ no √©s gaire cert, per norma general en els articles d'aquest web mai en mostren documentaci√≥ d'√®poca, com a mon agafen cites de monografies d'altres autors o de enciclop√®dies virtual. Tinc aqu√≠ a la m√† el seu llibre El dit d'en Colom i no cita cap document simplement bibliografia .Tothom ho pot comprovar. AIX√í HO ESCRIC EN MAJUSCULES PERQU√ą √ČS EL M√ČS IMPORTANT: JO LI DEMANAVA A LES MEVES INTERVENCIONS QUIN M√ąTODE CI√ąNTIDIC UTILITZA PER INVESTIGAR: <> √ČS AIX√í EL QUE M'INTERESSA QUE M'EXPLIQUI. COM EN AQUEST WEB, PER EXEMPLE, S'AFIRMA QUE COLOM ESTAVA CASAT AMB FELIPA DE CO√ĮMBRA O QUE NO VA MORIR ABSN DE 1492. NO TINC CAP DUBTE QUE VOST√ą SAP MOLT DE CENSURA I QUE SOBREEL TEMA AMERIC√Ä HI HA HAGUT MOLTA. PER√í EN QUINES PROVES ES BASEN PER FER AQUESTES AFIRMACIONS, PER QU√ą AQUESTA DONA I NO UNA ALTRA? QUIN DOCUMENT CONEIXEN O QUINES PISTES TENEN? PER√í DIGUIN QUELCOM M√ČS QUE EL FET QUE AL CENSURA EXISTIA, AIX√í JA HO S√Č. EM REITER-HO, VULL QUE M’EXPLIQUI PERQU√ą INVESTIGUEN SUPOSADES HIP√íTESIS QUE ABANS DE CAP INVESTIGACI√ď JA S√ďN CONCLUSIONS.

  38. Pedrito
    19-07-2012 18:23

    Per què no li dedica també al Duque de Plasencia?

  39. Cesc
    19-07-2012 15:22

    Si mireu l'article de Joanjo Albinyana a http://cch.cat/php/ls.php?fx=../pdf/toponimia_valenciana.pdf&fy=2, ell ja apunta a estranyes paraules a la dedicatòria. Singular el fet de retocar també el "con privilegio...", i que no sàpiguen escriure Burguillos. Sent la de Madrid una edició apòcrifa, si no li ha sortit bé a la primera, cap problema, la retoquen un cop més... S'hauria d'investigar més la historia del impressor, podria aportar més informació.....

  40. Esteve Renom
    19-07-2012 14:34

    La ciència, tant física, química, tècnica o i social, sempre s'ha fet formulant hipotesis, en base a indicis, investigant després per veure si es poden confirmar.

  41. godminor
    19-07-2012 02:49

    B√©, Napole√≥ realment no va perdre la batalla de Waterloo, ja que mentre s'estava recuperant del mal que l'afectava els seus generals es van dedicar a fer c√†rregues de cavalleria a lo kamikaze.O sigui, que les ordres que realment van afectar la batalla no van venir d'ell. Perdoneu, per√≤ alg√ļ ho havia de dir. (Sorry)

  42. Lector crític
    19-07-2012 00:40

    Molt b√© senyor valent. Jo demano que m'expliqu√≠ alg√ļ com es construeix la hist√≤ria en aquesta fundaci√≥ i vost√® em surt amb que me l'ha construeixi jo? No √©s una resposta a la meva pregunta. √Čs anar de llest a veure si cola. No s√≥c jo qui diu que est√† “descobrint” la realitat amagada s√≥n la gent del INH. S√≥c jo qui fa les preguntes als que diuen que saben, que veuen m√©s enll√†. D’altra banda,tal com vost√® repeteix de forma innecess√†ria, jo ja he fet la meva aportaci√≥ al inici i sembla que li molesti. No estic discutint aquest article, nom√©s demano en que es bassa en Jordi Bilbeny per dir que potser hi havia un altre comte de Barcelona. El pot dir el que vulgui, per√≤ aix√≤ sembla absurd sense una s√®rie de fonaments. Argumentar que √©s fa perqu√® en Jordi s'ha adonat de: "la poca fiabilitat amb que ell ha detectat es construeix el relat oficial." √©s m√©s del mateix. Aix√≤ √©s la justificaci√≥ a tot i a res. Potser Napole√≥ no va perdre al batalla de Waterloo. En que em baso per fer aquesta suposici√≥? En la poca fiabilitat amb que ell ha detectat es construeix el relat oficial. Ja s√© que vost√®s ho posen tot en q√ľesti√≥, m’est√† b√©, el que no entenc √©s que els porta a fer suposicions en concret? No demano DNIs de personatges hist√≤rics, demano si t√© const√†ncia de cap cosa que el porti a pensar en una possible conspiraci√≥ catalana inicis del segle XVII, perqu√® si no la t√© √©s com dir que aix√≤ que l’aparici√≥ del comte de Barcelona en aquesta obra √©s perqu√® potser en Cervantes la dedicava a en Ramon Berenguer IV i no al duc de Bejar. Em baso en la poca fiabilitat amb que ell ha detectat es construeix el relat oficial. I aix√≠ cont√≠nuament. Ara si us plau alg√ļ em pot explicar com es construeixen les interpretacions hist√≤riques els col•laboradors d’aquesta fundaci√≥? Gr√†cies per endavant si hi ha alg√ļ que sigui capa√ß.

  43. Valent
    18-07-2012 23:58

    Lector cr√≠tic, nom√©s li demanaria un traball, una aportaci√≥ que hagu√©s fet vost√© a l´estudi, a la clarificaci√≥ de qualsevol episodi, esdeveniment hist√≤ric del temps que sigui, que l´autoritzi academicament a sentar tanta catedra com sembla que vol sentar. Vost√© vol proves , dons busqui-les. Sabr√† que les proves no es troben aix√≠ com aix√≠, que trobara indicis, incongruencies, per√≤ el que ben segur no trobar√† √©s el D.N.I. que acrediti a Colom com a catal√† - tamb√© ho fora si mallorqui o eivissenc, que no se si per vost√© aix√≤ est√† prou clar- o a Cervantes com a Sirvent. Que en Jordi digui que hi ha la possibilitat d√ļn altre comte de Barcelona, no √©s afirmar res m√©s que la creen√ßa en que aquesta possibilitat √©s possible donada la poca fiabilitat amb que ell ha detectat es construeix el relat oficial. Si vost√© no √©s capa√ß d´entendre aquesta subtilessa i es dedica a pontificar que "en Jordi afirma" √©s que s´ho ha de tornar a llegir. En Jordi no afirma el fet, sino la possibilitat, i aix√≠ no tanca portes ni finestres a l´estudi i a la ment sino que les obre. Per altra banda el seu discurs, pel que fa a reclamar la prova de vida de Joan Colom - en aquesta mateixa web hi m√©s d´un article - i pel que fa a la reclamaci√≥ d√ļn pret√©s "cientifisme- hist√≤ric" - ciencia √©s essencialment posar-ho tot en dubte i coneixer que el que avui √©s cert pot no ser-ho dem√† - que sona a segle XIX , em recorden les adveracions de l´entorn del Sr. Albadarner. Potser l´erro per√≤ s√≥n coses que ja s´han dit. Aix√≠ que si el que hem de fer √©s discurs ideol√≥gic o pol√≠tic, simplement dir-li que no ens cal, i que no interesa. Vost√© ja ha donat la seva opini√≥, ja ens ha dit el qui segons els seus coneixements era el duc de Bejar, qui el comte de Barcelona, Felip III i que no n´hi podia haver d´altra. Aquesta √©s la seva aportaci√≥. Dons ja est√† escrita, llegida i crec que prou contestada. Si t√© algun article enviil al web, segur que si val la pena i diu res de nou li publicaran

  44. Lector crític
    18-07-2012 23:18

    Benvolguts “ hools” de la nova historia, i especialment Pere Blavet , calma si us plau. Com preteneu investigar i q√ľestionar si no permeteu que es q√ľestioni res del que defenseu. No tinc res personal contra en Jordi Alsina Bilbeny, ans al contrari, √©s l’√ļnic de tots vost√®s que em causa simpatia, tot i que no estic gens d’acord en la majoria de coses amb ell. Jo en aquest article mai he posat en dubte que hi pugui haver manipulaci√≥. Al meu primer post vaig escriure: “O va haver-hi un error en la impremta i us esteu muntant aqu√≠ un paranoia, o l’obra anava dedicada al rei i ho van amagar.” O sigui que van ocultar deliberadament l’obra que anava dedicada en Felip III . Del que discrepo totalment √©s del que a dit en Bilbeny sobre un pretendent secreta a la monarquia. En que es basa? Aqu√≠ tothom m’est√† acusant d’√©sser defensor de la historia oficial censurada , de d’immobilisme. bla,bla, bla. No √©s m√©s que una excusa per no debatre el que estic plantejant des de el principi: no segueixen el m√®tode cient√≠fic per fer hist√≤ria (no es el m√®tode de historia espanyola √©s el de la hist√≤ria cient√≠fica mundial). Els historiadors de tot el mon: 1-√Čs documenten bibliogr√†ficament sobre un tema.2- Troben les incoher√®ncies i es posen de manifest.3- S’investiga profundament aquestes incongru√®ncies. 4- S’arriba a unes conclusions. Vost√®s fan el seg√ľent: 1-√Čs documenten bibliogr√†ficament sobre un tema. 2- Es veuen les incoher√®ncies i les posen de manifest. 3-S’inventen unes conclusions que expliquin aquestes incongru√®ncies ( normalment que tal o qual √©s catal√† i la censura ho ha amagat, per√≤ no nom√©s a aquest personatge sin√≥ a tot un imperi mundial catal√†). 4- No fan cap investigaci√≥ documental, tot que a vegades de la pr√≤pia bibliografia trobem alguna pista molt remotament podria indicar que el personatge en q√ľesti√≥ tenia quelcom a veure amb Catalunya. VULL QUE M’EXPLIQUIN, SI DIUEN QUE VOST√ąS FAN LA FEINA DELS HISTORIADORS, EL PERQU√ą D’IGNORAR EL M√ąTODE CI√ąNTIFIC QUE HE EXPOSAT, EN COMPTES D’ACUSARME DE XIMPLERIES. I, A PODER SER, M’AGRADARIA QUE HO FES EN JORDI BILBENY, NO PERQU√ą LI TINGUI CAP MANIA, COM JA HE EXPLICAT, SIMPLEMENT, PENSO QUE √ČS EL M√ČS PREPARTA DE VOST√ąS PER RESPONDRE A AIX√í (ESPERO QUE D’UNA FORMA BREU I CONCISSA).

  45. Pere Blavet
    18-07-2012 22:16

    Doncs ja estar senyor crític! TOTS CONTRA EN BILBENY I TOT RESOLT! El meu llenguatge de barroer no en té res, o en té tant com copiar i enganxar tota sencera una altra opinió, és absurd i la gent acaba fastiguejada. Només cal que facis referència al nom i l'hora en que s'ha posat una altra opinió si la vols contestar. En base però a la sordesa que sembla tenir vostè ja que continua contestant coses que no se li estan dient arribo a la conclusió que vostè té un problema personal amb el senyor Bilbeny i aquí ha trobat el seu particular camp de batalla. Fóra bò que utilitzés la seva cultura i coneixements d'història (que tal com escriu queda ben clar que els té) per a enriquir-nos a tots amb el seu coneixement en comptes de lluitar contra idees i opinions d'altri. Per ser crític s'ha de saber què critiquem i no pas inventar el que volem criticar. Això és una pèrdua de temps, és com intentar negociar alguna cosa amb el govern de Madrid, sempre se surt perdent.

  46. Leandre
    18-07-2012 20:20

    Lector cr√≠tic. ¬ŅUn error tipogr√†fic?. Pregunta: ¬ŅLa mentalitat castellana d'un "caxista de imprenta” del segle XVI del Regne de Castella “ , pot reempla√ßar inconscientment, comte de Benalcacar no pel comte de Castella per ejemple, sin√≥ pel comte de Barcelona. Tenint en compte que la voluntat hist√≤rica dels castellans, √©s negar tot el que fa refer√®ncia a la naci√≥ catalana. Leandre

  47. Esteve Renom
    18-07-2012 13:16

    En la biografia de Joan d'Àustria se'ns mostra amb ambició per a conquerir regnes, insulars o terrestres; se'ns mostra a vegades brutal (per ex. en la conquesta de Galera...), i altres totalment humanitari (cartes seves que descriuen la inhumanitat de l'expuslió dels moriscs...); contradicció; a vegades vencedor i altres topa amb el materialisme i garreperia del seu germanastre Felip II (a Flandes, no rep l'ajut de forces militars necessàries...); sempre coratjós i idealista; la seva mort, al llit, recorda la de Dom Quixot.

  48. Esteve Renom
    18-07-2012 12:15

    En la biografia de Joan d'Àustria, el màxim dirigent de Lepant, admirat per tothom i especialment pels catalans, es diu que l'emperador Carles va encomanar la guarda d'aquest seu fill adulter a un tal Luis QUIJADA. El nom civil del Quixot, abans de fer-se cavaller andant, és també Quijada. També un altra cosa curiosa, que ves a saber si podria tenir alguna relació amb el "comte de Barcelona" de la primera de les edicions de 1605.

  49. Lector crític
    18-07-2012 11:22

    1- "√Čs clar i catal√†, no calen grans esfor√ßos per entendre aquesta frase. En el fons el problema √©s sempre el mateix, hi ha una majoria que viu massa c√≤mode dins una relaci√≥ onanista amb el dogma i els aterroritza creuar el carrer per intentar descobrir el nom d'una bonica donzella desconeguda. S'anomenar√† "veritat", s'anomenar√† "alternativa", s'anomenar√† "coher√®ncia"? TANT SE VAL, aquesta majoria preferiu envellir essent uns reprimits que mai heu passat de masturbar-vos amb la pornografia dogmatista de l'amo castell√†. Pitjor encara, tampoc no en coneixeu el contingut d'aquesta pornogradia castellana perqu√® nom√©s mireu les fotos, si en lleg√≠ssiu el text tamb√© hi veurieu incoher√®ncies flatulentes, per√≤ √©s igual, √©s pronografia, amb les fotos en teniu prou. I amb tot aix√≤, si us heu d'emportar alg√ļ per al cam√≠ fem-ho amb en Bilbeny i el INH "que con estos catalanes todo sale gratis". Aix√≤ s√≥n prejudicsi m'est√† jutjant sense saber quins s√≥n els meus coneixements. A m√©s utilitza un llenguatge barroer innecessari quan s'est√† parlant d'hist√≤ria. I ja n'hi ha prou de acusar de sotmesos i espanyolistes a molts catalans que lluiten per al nostra naci√≥ catalana, per un estat propi i perqu√® es pugui investigar la nostra hist√≤ria, nom√©s perqu√® no estem d'acord amb els m√®todes que vost√®s utilitzen. Vergonya els hauria de fer. 2- "Per exemple, quan jo llegeixo d'en Bilbeny on diu: --- O potser hi avia un altre comte de Barcelona, que aspirava a ser rei. --- i sobretot si la situo en el seu lloc, o sigui, un altra entrada d'opini√≥ i no pas un article o un llibre, ni crec necessari que hi hagi d'aportar proves ni interpreto a la meva conveni√®ncia que √©s una asseveraci√≥ indiscutible passada a dogma." Que vost√® no consideri necessaries les proves no vol dir que no calguin. En Bilbeny pot opinar el que vulgui, tanmateix no pot pretendre que se'l respecti com a cient√≠fic quan opina sobre un tema hist√≤ric fent afirmacions que no pot demostrar. Per exemple, hi ha persones que fa anys que esperem les proves documentals que demsotren que en Jona Colom i Bertarn era viu el 1492 que en Jordi Bilbeny diu que ha vist. La hist√≤ria √©s ci√®ncia, i ho torno a repetir estic a favor que es posi de relleu la censura, el que no es pot fet √©s afirmar coma cert all√≤ que no es pot demostrar.

  50. Pere Blavet
    18-07-2012 10:50

    Benvolgut i of√®s Lector Cr√≠tic: En cap cas tenia inter√®s a con√®ixer la seva afiliaci√≥ pol√≠tica de la mateixa manera que quan em referia al col¬∑lectiu de membres del PSC em referia a aquelles persones que confonen certes pr√†ctiques amb el que seria una necess√†ria i leg√≠tima cr√≠tica constructiva. Si es torna a llegir la meva entrada veur√† que no estic personalitzat en vost√® aquesta observaci√≥ tot i que evidentment s√≥n les seves opinions les que m'inspiren. Tamb√© cal dir que si es torna a llegir la meva entrada i hi posa una mica de sentit interpretatiu entendr√† que quan parlo de PSC m'estic referint a una forma d'enfocar la catalanitat basada en la submissi√≥ i la abs√®ncia d'autoestima sumada a certes estrat√®gies per podrir les pomes del cistell propi, o dit d'altra manera, l'exercici de l'autoodi executat des de casa i per servilisme cap als castellans. √Čs en aix√≤ que vost√® segueix el mateix patr√≥ que la generalitat d'integrants relleveants d'aquest partit pol√≠tic perqu√®, insisteixo, vost√® denuncia coses que no es diuen o no succeeixen amb la finalitat de fer entendre que estan passant i confondre al lector ocasional a la vegada que intenta esborrar l'esperit constructiu d'aquest espai de debat. Per exemple, quan jo llegeixo d'en Bilbeny on diu: --- O potser hi avia un altre comte de Barcelona, que aspirava a ser rei. --- i sobretot si la situo en el seu lloc, o sigui, un altra entrada d'opini√≥ i no pas un article o un llibre, ni crec necessari que hi hagi d'aportar proves ni interpreto a la meva conveni√®ncia que √©s una asseveraci√≥ indiscutible passada a dogma. Qualsevol persona que s√†piga llegir sense prejudicis o entendr√† aix√≠. √Čs clar i catal√†, no calen grans esfor√ßos per entendre aquesta frase. En el fons el problema √©s sempre el mateix, hi ha una majoria que viu massa c√≤mode dins una relaci√≥ onanista amb el dogma i els aterroritza creuar el carrer per intentar descobrir el nom d'una bonica donzella desconeguda. S'anomenar√† "veritat", s'anomenar√† "alternativa", s'anomenar√† "coher√®ncia"? TANT SE VAL, aquesta majoria preferiu envellir essent uns reprimits que mai heu passat de masturbar-vos amb la pornografia dogmatista de l'amo castell√†. Pitjor encara, tampoc no en coneixeu el contingut d'aquesta pornogradia castellana perqu√® nom√©s mireu les fotos, si en lleg√≠ssiu el text tamb√© hi veurieu incoher√®ncies flatulentes, per√≤ √©s igual, √©s pronografia, amb les fotos en teniu prou. I amb tot aix√≤, si us heu d'emportar alg√ļ per al cam√≠ fem-ho amb en Bilbeny i el INH "que con estos catalanes todo sale gratis".

  51. Lector crític
    18-07-2012 09:24

    Dispenseu: "2-Per√≤ en comptes de investigar m√©s sobre el personatge (podent exceptuar els casos de Colom, on en bona mesura √©s m√©s un investigador que altra cosa) no es va m√©s enll√† no s’investiga." Aqu√≠ volia dir divulgador en comptes d'investigador

  52. Pere Blavet
    18-07-2012 00:23

    A m√©s observo que aquesta gent que critica sense haver llegit o ent√®s el que aqu√≠ es publica sempre intenten introdu√Įr la idea de que en aquest web s'esta professant una idolatria malaltissa i pueril cap en Bilbeny. Es veu en l'estructura de les cr√≠tiques una intenci√≥ de matar el missatger quan no es pot amb el missatge, un altre cop el rastre del tarann√† malalt√≠s de la castella m√©s madrilenya i centralista. Aix√≤ √©s una mica com quan a les pel¬∑l√≠cules de Hollywood els pinxos m√©s espavilats et diuen que s'ensumen els "polis" d'una hora lluny… …els mercenaris botiflers de l'espanya profunda tamb√© se us veu a venir, encara no heu entrat a Morella que ja us veiem des del cor de les Guilleries. √Čs que no en sabeu m√©s!

  53. Jordi Bilbeny
    17-07-2012 17:52

    Té raó el gran Lector Crític, el censor i manipulador sóc Jo. Gràcies per fer-m'ho veure. Realment crític, sí.

  54. Esteve Renom
    17-07-2012 17:37

    Evidentment que seran necess√†ries proves. No obstant, no deixa de ser positiu de posar en descobert incoher√®ncies, encara que de moment no es pugui con√®ixer amb certesa la ra√≥ de les mateixes. Perqu√®, el que √©s clar √©s que fer constar "comte de Barcelona" i despr√©s, en la segona edici√≥, treure-ho, no deixa de ser un fet estrany. Perqu√® precisament "comte de Barcelona" en un llibre editat a Madrid? El que √©s clar √©s que no es tracta d'un simple error tipogr√†fic. Un error tipogr√†fic seria un error de lletres, i no una q√ľesti√≥ de significants clarament identificables. En tot cas, q√ľestionar-se sobre aquestes incoher√®ncies o cercar-hi possibles explicacions, a vegades aventurades, per qu√® no, per√≤ que segur pot ajudar a anar trobant-hi la llum i encaminar una posterior recerca.

  55. Lector crític
    17-07-2012 02:38

    Bilbeny diu: Buuuuuu la manipulaci√≥. I tothom a tremolar, b√© gaireb√© tothom. √Čs evident que hi ha hagut censura i manipulaci√≥ a l’Edat Moderna, b√© des de que √©sser hum√† √©s √©sser hum√†. Ning√ļ li diu que no, Jordi, negar-ho seria digne d’ un fan√†tic, d’un hip√≤crita. El planeta est√† ple de gent aix√≠. Per√≤ vost√® fa quelcom m√©s que demostrar la manipulaci√≥ i la censura, vost√® √©s un artista: crea, inventa i produeix igual que feien els censors. I la majoria no ens conformem amb la seva paraula, necessitem proves m√©s enll√† de la manipulaci√≥, volem proves fefaents del que va passar i que vost√® afirma que van tapar. El que no volem √©s all√≤ que creu (fe) que va passar o el que li agradaria que hagu√©s passat(ficci√≥). Resulta tan dif√≠cil entendre-ho? I li sembla malament que alg√ļ critiqui el que fa? Diu que ens han enganyat. Clar que ens han enganyat, per√≤ en que es diferencia vost√®? Les seves frases contenen molts potser. Aix√≤ no serveix. Serviria que trobes les proves que demostrin que a l’√®poca de Felip III d’Habsburg (1598-1621) hi havia un altre candidat al tron de Barcelona o al de Madrid. Les posseeix? No? √Čs molt possible que les hagin cremat, tamb√© √©s molt possible que nom√©s hagin existit a la seva imaginaci√≥. En qualsevol cas jo puc defensar que l’home mai ha trepitjat la Lluna que tot ha estat un muntatge, potser tinc ra√≥, per√≤ per afirmar-ho cient√≠ficament caldria que la meva hip√≤tesi fos demostrada. Hom que estima la ci√®ncia hist√≤rica estar√† encantat que pugui demostrar al poble catal√† i al M√≥n sencer alguna cosa de les que afirma en el seu escrit. Realment molta gent, o almenys jo, xalar√≠em un munt amb una guerra de successi√≥ hisp√†nica encoberta a inicis del segle XVII. Per√≤ per ara el seu: “Exacte, l'obra anava dedicada al rei, que era el comte de Barcelona. O no. O potser hi avia un altre comte de Barcelona, que aspirava a ser rei. I √©s aquest i no a Felip III a qui van esborrar.” no val res. “ I jo crec que no es pot ser un Lector Cr√≠tic, ni un despistat cr√≠tic, ni tan simplement un cr√≠tic sense ser Lector, si es creu la hist√≤ria oficial.” Deixi d’utilitzar aquesta fal•l√†cia per intentar tenir ra√≥, si us plau. Jo no crec, com ja he dit, aqu√≠ no s’haurien de tractar q√ľestions de fe. Jo penso. Penso que la “historia” oficial √©s una creaci√≥ que respon uns interessos pol√≠tics com tamb√© penso que la “historia” que vost√® fabrica en respon a uns altres i que a la mes m√≠nima cr√≠tica vost√® ja treu l’excusa de: call√≠ creient de la hist√≤ria oficial. Per l’altre Jordi: El teu comentari √©s absurd, article en q√ľesti√≥ es criticable puix que, per comen√ßar, el que l’ha escrit (Leandre Mart√≠) no s’ha molestat en explicar ni qui era el duc de Bejar, ni perqu√® no podia ser comte de Barcelona. D’altra banda en cap moment he criticat que s’investigui aix√≤, simplement que es faci malament.

  56. Jordi
    16-07-2012 21:15

    completament d'acord amb en Bilbeny. Criticar un article que critica els fets de la història oficial no és pas criticar, sinó tot el contrari. Es a dir, que les coses quedin tal i com estan, o el que és el mateix, plenes de contradiccions i d'interessos amagats.

  57. Valent
    16-07-2012 21:06

    Tamb√© desapareixen "Castilla", "Arag√≥n" i "Portugal" i nom√©s queda "Madrid". El que resulta clar√≠ssim i per tant no √©s cap "paranoia" √©s que ac√≠, en aquesta coberta, s´hi ha ficat alguna m√† i s´han tractat d´esborrar de forma maldestre unes indicacions i uns senyals. Aix√≤ fa absolutament raonable i ponderable la possibilitat que hi haguessin altres - una tercera com a m√≠nim - coberta amb peu d´imprempta i dedicatories diferents, que ens aclar√≠s el perqu√© d´aquest desori, avui incomprensible ,m√©s que no pas la socorreguda apel.laci√≥ als "errors del tipograf"

  58. Jordi Bilbeny
    16-07-2012 20:41

    Exacte, l'obra anava dedicada al rei, que era el comte de Barcelona. O no. O potser hi avia un altre comte de Barcelona, que aspirava a ser rei. I és aquest i no a Felip III a qui van esborrar. De fet, tot s'ha de mirar amb lupa. I jo crec que no es pot ser un Lector Crític, ni un despistat crític, ni tan simplement un crític sense ser Lector, si es creu la història oficial. Cercar el que hi ha dessota tota manipulació i tergiversació política no és ser paranoic. Això és ser crític. Creure's que una obra independentista, que es publicava a Lisboa, Anvers, València i Barcelona, que se'n riu del rei d'Espanya i dels castellans que es creuen els llibres que llegeixen pot anar dedicada al Duc de Béjar, quan els entesos ja diuen que la dedicatòria a aquest duc és una interpolació, això no és ser crític ni res semblant. Ser crític és pensar. Reproduir la versió oficial és una altra cosa.

  59. Borràs
    16-07-2012 17:40

    Estic d'acord amb el Lector crític.

  60. Lector crític
    16-07-2012 15:42

    Dispenseu no cal ser un geni per veure que si ho van canviar √©s perqu√® al original havia un error evident. El duc de Bejar era Alfonso Diego L√≥pez de Z√ļ√Īiga-Sotomayor i P√©rez de Guzm√°n que alhora era comte de Benalca√ßar. Aquest noble no era comte de Barcelona, car el comte de Barcelona era el rei Felip III d’Habsburg. O va haver-hi un error en la impremta i us esteu muntant aqu√≠ un paranoia, o l’obra anava dedicada al rei i ho van amagar.

  61. Francesc Magrinyà
    16-07-2012 14:23

    Senascional! Em trec el barret!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19520
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L’estiu passat En Pep Comajuncosa se’n va anar a Roma i va fer un cop d’ull a l’església de San Pietro in...[+]
Si fos cert que la Celestina √©s una obra catalana tradu√Įda al castell√†, l'acci√≥ de la qual passa a Val√®ncia,...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli...[+]