| ARTICLES » 2011-04-12 |
Mariners catalans i "marines" americans
No deixa de ser soprenent que el terme anglès "marine" s'assembli tant al mot català "mariner" i que s'apliqui a un mateix cos de combat: el dels mariners que quan desembarquen esdevenen la infanteria de guerra. En aquest article En Cesc Garrido ens mostra finalment la documentació que confirma que el terme anglès és manllevat directament de la llengua catalana.
Sempre m'havia semblat que el terme "marine" aplicat a les forces navals i terrestres de combat americanes era un terme de matriu catalana, ja que la paraula en si és la mateixa en anglès que en català (marine = mariner), però cada vegada que intentava convèncer algú d'aquesta idea em responien que de ser cert, això se sabria.
No únicament hi ha "marines" als Estats Units sinó que també existeix "The Corps of Her Majesty's Royal Marines" al Regne Unit.
Si busqueu per la xarxa trobareu que el Cos de Marines de Sa Majestat Reial (Royal Marines), són els cossos de marina i la infanteria amfíbia del Regne Unit i, juntament amb la Marina Reial i el "Royal Fleet Auxiliary", formen el Servei Naval. També són al Regne Unit especialistes en guerra amfíbia, incloent l'operació de llanxes de desembarcament, la guerra de muntanya i d'altres.
Dit això, resulta que fa uns quants dies estava llegint una mica d'història al portal britànic "British history online", quan vaig trobar una colla de documents que em van deixar petrificat davant de la pantalla. Eren documents del 17 de febrer del 1544 de l'època del Rei Enric VIII i, encara que jo sabia de sempre que mariner en anglès era "sailor" o "seaman", aquests documents es referien als mariners anglesos com a "mariners", emprant el terme en català.
Aquests són els documents:
"The names of the ships appertaining to the town of Hull and now being at home," giving, in columns, the names of nine owners of ten ships (named) of from 40 to 130 tons. There are sixteen masters now at home, ready to serve the King, and 84 mariners."
Certificate that only two ships, of 34 tons and 18 tons, belong to the town of Selby, and they are both in Norfolk "prest there for the King's Majesty, as it is said." It is not known when any strange vessels will be there. The names of the masters and mariners of Selby are subscribed. Selby, 17 Feb.
iii. "The names of divers ships and crayers appertaining to Newcastell and to the coasts of Northfolke and Southfolke now being at Hull," naming twelve owners of eleven ships (named) of from 20 to 120 tons. Also "a hulke of Lubyke of 300 tons with 24 men and 23 pieces of ordnance great and small being well tackled." Masters and mariners of the above, besides the Dutchmen, 98 men.
. "A sertefycasyon from ye bayly of Brydlyngton," viz. a certificate of the names of the ships (ten, of from 26 to 80 tons) with their owners belonging to Bridlington. All are "furnished with master and mariners."
2. Certificate of the names of the ships of Flamburghe (four, of from 60 to 26 tons), with their owners and masters which "shalbe in readiness against the time appointed" and also of the names of the 31 mariners of the town and quay of Flamburghe, "which are able to serve the Kinges Grace."
. Certificate of the names of the ships (eight, of from 20 to 60 tons), with their owners, masters and mariners, belonging to Rawclyff, in the bailiwick of Snaythe. All but one are now in Norfolk or on the way home. Signed by Peter Banke, bailiff.
[From: 'Henry VIII: February 1544, 16-25', Letters and Papers, Foreign and Domestic, Henry VIII, Volume 19 Part 1: January-July 1544 (1903), pp. 60-71. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=80297&strquery=mariners Date accessed: 07 March 2011].
Però això no era tot, sinó que hi havia molta més documentació al llarg del segle XVI I en què s'utilitzava el terme català "mariners". És la que indico tot seguit:
http://www.british-history.ac.uk/search.aspx?query=mariners
No tinc constància que el terme "mariner" es fes servir a Anglaterra abans d'Enric VIII. Llavors, ja que "mariner" és una paraula que prové del llatí i tant el singular "mariner" com el plural "mariners" només es correspon amb la llengua catalana, la primera pregunta que em vaig fer era qui havia donat entenent a Enric VIII que l'ofici de "mariner" era quelcom diferent a l'ofici de "sailor" o "seaman" fins al punt d'emprar un terme foraster. La segona pregunta era quines eren les virtuts de l'ofici de mariner en aquell temps, ja que el terme havia tingut el privilegi d'haver estat incorporat a la llengua anglesa?
La primera pregunta és de fàcil resposta, possiblement va ser Caterina d'Aragó, esposa d'Enric VIII o el seu entorn. Caterina d'Aragó era la tia de Carles V. Si va ser ella, Caterina d'Aragó va transmetre el mot "mariner" a Enric VIII en català i, a més a més, va ser qui va establir una diferència entre "sailor" o "seaman" i "mariner".
Quin era l'ofici de mariner? Penso que la característica principal d'un mariner en aquell temps tal com ho va entendre Enric VIII consistia en la capacitat de navegar llargues distàncies fins arribar a destí (si convenia remant) i una vegada allà entrar en combat d'una manera organitzada contra l'enemic si era necessari, conquerint o invaint un territori: més o menys, la mateixa funció que fan els "marines" americans.
Enric VIII establia una diferència entre mariners, soldiers (soldats) i gunners (artillers), però en els dos últims casos penso que es referia a forces terrestres com podeu veure en aquest document.
iv. Received, 16 Aug. 36 Hen. VIII., from Ryther, for wages of one captain and 39 mariners, soldiers and gunners to serve "in wafting of the wool fleet out of the river of Tamis into Callyes haven," 29l. 8s. 7d.
[From: 'Henry VIII: November 1544, 26-30', Letters and Papers, Foreign and Domestic, Henry VIII, Volume 19 Part 2: August-December 1544 (1905), pp. 396-421. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=80349&strquery=mariners soldiers Date accessed: 08 March 2011].
Què feia especials els mariners dels soldats i els artillers? Probablement la major duresa de la seva feina.
Francesc Garrido Costa
versió per imprimir
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE |
|
EDITORIAL
|
|
AGENDA
|
Al web de Numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] 
A la Década Primera de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia, d'En Gaspar Escolano,...[+] 
Tot i que la Taxa que precedeix l'edició del Quixot de 1605, ens diu ben clarament que el llibre ha estat...[+] 
En el meu primer lliurament d’aquesta secció del “Sabies que...”, apuntava la idea que la primigènia edició del...[+] |
Llegeix-ne més...
Vídeos
Audio MP3
Nova Història a Youtube
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Amic Joaquim, Els titulars de les revistes i noms propis d'altres matèries no tenen per què tenir un sentit exacte. Hi HA QUINZE és una forma simpàtica de relacionar el català amb l'esukera i amb el que fem, perquè Iakintza o Jakintza en euskera vol dir coneixement. Ens permets, oi, aquesta negligència?
Em deixeu astorat pel gavadal d'informacions que es poden "pescar" en els vostres articles. M'agrada veure la dedicació de tants historiadors i aficionats a tasques d'investigació i els resultats. Gràcies. Si us plau corregiu l'encapçalament del "HI HA QUINZE" que no té sentit, per "N'HI HA QUINZE".
Aprofitant l'avinentesa.... hom sabria-me dir si la denominació 'Parlament', referint-se a les cambres britàniques, pot ser d'origen català? Gràcies.
La NASA? Doncs sí, sondes Mariner. I també coses com Mercury, Saturn, Viking o Pioner (ho escriuen Pioneer) ;-)
La NASA? Doncs sí, sondes Mariner. I també coses com Mercury, Saturn, Viking o Pioner (ho escriuen Pioneer) ;-)
Sorprèn que en aquest diccionari etimològic no s'esmenti per a res la llengua catalana quan és perfectament demostrable que Ramon Llull, ja utilitzava el terme "mariner" en els seus textos. Diu el diccionari etimològic que esmentes: “Mariner.- late 13c., from Anglo-Fr. mariner, O.Fr. marinier, from M.L. marinarius, from L. marinus (see marine)”. Earlier and for long more common than sailor. Es a dir segons aquest diccionari etimològic el terme “mariner” és una paraula anglo-frascesa. Molt científic. Mira que era fàcil que en aquest diccionari etymològic aparegués escrit "mariner .- encara s'utilitza en llengua catalana .- El terme" mariner "s'utilitza a Catalunya des de temps inmemorials, o desde el segle ...." Como ha dit algú anteriorment en un dels seus comentaris sembla ser que la llengua catalana no ha existit mai.
Etimologia del terme anglès "mariner": http://www.etymonline.com/index.php?term=mariner
El filòsof i humanista valencià Joan Lluis Vives també va ser a la Cort d'Enric VIII i de Caterina d'Aragó, amb qui va trabar amistat. El català es debía sentir força en aquells temps a Anglaterra.
I la cosa no acaba aquí...entre el 1962 i 1973 la NASA va enviar 10 sondes espacials que es deien Mariner! http://es.wikipedia.org/wiki/Programa_Mariner
Any 1342: Order to deliver without delay a ship calles “la Seinte Marie” of Barselon, whereof John Spitals is master, and the master, mariners, merchants and the goods... Això es troba a Calendar of Close Rolls. Edwuard III – December 1342:, però hi ha una cosa que no tinc clara. No sé si es una traducció adaptada o que realment els anglesos ja escriuen “mariners” l’any 1342.
Això és d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.
Per estar-ne més convençut he accedit als diccionaris anglesos. L'etimologia que proposen és "marinus" del llatí i esmenten que el terme ja l'incorporava l'english middle (si fa o no fa, el de l'edat mitjana). Si pareu l'orella en la pronúncia de la paraula veureu que sona exactament igual que la francesa "marin".
I com podríem explicar la connexió entre la paraula catalana i l'anglesa?. Caterina d'Aragó podria ser-ne una explicació; la influència o lectura del llibre del Consolat de Mar, una altra. No ho sé, el cas, per això, és que, en francès, mariner és "marin" i l'ètim el pot adoptar l'anglès de la llengua francesa (afegint-hi una "e") amb més facilitat atesa la proximitat de tots dos països i les vinculacions històriques.
M'han dit que hi ha referències al terme "mariner" en la llengua anglesa abans d'Enric VIII. També m'han dit que per mi el terme "mariner" té connotacions de guerrer, i que no és així. És cert que hi ha referències del terme "mariner" en el lèxic anglès abans d'Enric VIII. Jo no ho sabia, però en el interval de temps que ha transcorregut entre el lliurament del meu article a l'editorial i la seva publicació, potser un mes i mig o dos, vaig poder comprovar com en l'època d'Eduard III d'Anglaterra els anglesos ja utilitzaven el terme "mariners" (l’any 1342, dos-cents anys avans). De qui era contemporani Eduard III?, ni més ni menys que d’en Pere terç anomenat Pere el gran. Escric aquesta dada perquè ens indica d'on surt la paraula. També vull dir, que en el meu article estic parlant en condicional quan em refereixo a Caterina d'Aragó (si és que va ser ella ...). El que em sorprèn és que durant el regnat de Caterina d'Aragó, ja que la història oficial espanyola diu que era una persona castellano parlant, ella no intentés canviar el nom de "mariner" per el de "marinero". Intento dir que a Catarina d’Aragó no li era extranya la llengua catalana. Sota el meu punt de vista, i no hi havia pensat , dir que el terme "mariner" per els anglesos d’aquell temps era sinònim de guerrer és exacte, a pesar de que molesti. Penso que l'ofici de "mariner" per els anglesos, no és el de "sailor" o "seaman". Per què els anglesos han d'adoptar un terme d'una altra llengua per a definir alguna cosa?. Jo diria, malgrat que no sóc ligüística que el terme "marine", referit als marines americans, és la la projecció del terme català "mariner". Si seguim el fil de la feina que efectuen els "marines americans” ens adonem que fan de guerrers, d’invasors, de comqueridors, per força la projecció del mot “mariner” ha de ser voler dir la projecció de l’ofici que comporta aquesta paraula. Penso que sí, que els mariners catalans eren guerrers. Ah! Per cert, jo aporto documentació del terme " mariners" Francesc Garrido Costa
La mare quem va parir! El meu cos militar favorit, l'USMC, te origuen catalá! Aquet es un gran descobriment! Visca! Espertaferro!!
I Armada???? No ho sé. Es pot indagar més o tot queda aquí. http://www.etymonline.com/index.php?term=army army late 14c., "armed expedition," from O.Fr. armée (14c.) "armed troop, armed expedition," from M.L. armata "armed force," from L. armata, fem. of armatus "armed, equipped, in arms," pp. of armare "to arm," lit. "act of arming," related to arma "tools, arms" (see arm (n.2)). Originally used of expeditions on sea or land; the specific meaning "land force" first recorded 1786. Transferred meaning "host, multitude" is c.1500. The O.E. words were here (still preserved in derivatives like harrier), from PIE *kor- "people, crowd;" and fierd, with an original sense of "expedition," from faran "travel." In spite of etymology, in the Anglo-Saxon Chronicle, here generally meant "invading Vikings" and fierd was used for the local militias raised to fight them.
Enhorabona pel magnífic estudi! Molt ben documentat, estructurat i desgranat. Sensacional! L'he reenviat a molta gent. Caldria veure què hi diu "el diccionari etimològic"...si el tenen els anglesos. Em temo el pitjor perquè ningú sap de l'existència de la llengua catalana al món i, per tant, mai la tenen en compte en cap de les seves etimologies potencials de cap mot.