Crea el teu compte
Accedeix
"La intel·liència és la capacitat de canviar d'opinió quan se't presenta informació precisa que contradiu les teves creences"
Vala Afshar
NOTICIES »
Data de publicació: 01-05-2010  12532 lectures

La traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715)

el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de Successió

El llibre "La Traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715)" mostra el preu de l’abandonament de Catalunya pels anglesos i la importància de la diplomàcia de Felip V per aconseguir fer un tomb en la difícil situació política en què es trobava el 1709. El llibre planteja que la política espanyola no va anar sempre a remolc de la de Lluís XIV sinó que va gaudir d'un cert marge d’independència.

Bergheyck fou la peça fonamental en aquest canvi de rumb en el moment en què va proposar oferir als enemics anglesos i holandesos millors avantatges comercials que als aliats francesos. Bergheyck va reblar el clau quan va aconsellar al Borbó espanyol no consentir que el monarca francès negociés en el seu nom les ofertes comercials americanes.

Tot aplicant aquests principis, Monteleón, ambaixador espanyol a Londres, va negociar directament amb el govern tori anglès, però afegint, com a condició prèvia, que Felip V tingués les mans lliures per poder esclafar el poble català i les seves constitucions. La reina Anna, i el govern anglès, malgrat el Pacte de Gènova (1705) i la paraula de la reina de defensar-les, van cedir als desitjos del monarca espanyol de destruir la sobirania catalana, a canvi d’un sucós benefici comercial amb les colònies espanyoles d’Amèrica.

Per tot plegat, es pot dir que el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de Successió.

Antoni Muñoz i Josep Catà




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

  1. David2
    01-05-2016 15:09

    Un dels privilegis que van obtenir els britànics va ser el "asiento de negros", o sigui el comerç d'esclaus africans. O per què us penseu que la marina britànica perseguia els altres traficants, catalans per exemple?

  2. isleño
    14-02-2015 10:14

    Llavors, la perdua le Flandes, Nàpols, Sicilia, Milà,GIbraltar, Menorca i Cerdenya a Europa, Sacramento a l'América i la inferencia del anglesos al comerç americà no va sopesar una derrota per a tot el pobre espanyol en el ser conjunt, no? Si es que aquí només es por llegir nacionalisme radical i victimiste.

  3. Joaquin Beltran
    16-04-2014 01:03

    Tambien Aragon perdio y mucho.Por lo pronto sus señas de identidad,anulacion del consejo de Aragon manera de vivir y de gobernarse,Felipe V cargo a Aragon unos impuestos abusivos que empobrecieron el Reino, todas sus instituciones fueron abolidas y pasaron a depender del centralismo Borbonico castellanizante .Ya con FelipeII aprovechando el episodio de traicion de su consejero Antonio Perez, entro el ejercito extranjero (castellano) ,y decapito al Justicia Mayor Juan de Lanuza(figura genuinamente Aragonesa)como el defensor del pueblo actual,pero que venia ejerciendo desde el año 1250 por defender a Antonio Perez (aragones el)que se habia refugiado en Aragon al amparo de sus leyes.Los borbones mas tarde remataron la faena.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40049 lectures
Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
Llista de reproducció de tots els videus de la 12a UNH
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pep Mayolas ens dóna notícia del mercader, cònsol i ambaixador montpellerí Ramon de Conques a les mateixes...[+]
Durant segles, la Marededeu de Montserrat va ser la gran patrona espiritual de la monarquia hispànica. Des de...[+]
Com cal dir-ne, dels reis catalans? Eren catalans els nostres reis? Va ser Catalunya un regne? Un apèndix del...[+]
Va tenir Castella els 8 milions d’habitants que ens diuen que va tenir, constituint així el motor i el nexe...[+]