A travel to the true Paradise/Un viatge al veritable Paradís

Si, Hug de Montcada és un dels candidats, és un personatge reconegut per la historiografia europea, i massa important , per passar desapercebut.

Encara que deguéren agafar alguna cosa d'aquest familiar i/o d'algun dels seus fills, que en hi ha un que se m'escapa...

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Hugo_de_Cardona_y_Gand%C3%ADa

Guerau, aquest és, o un d'ells, de moment, qui més paperetes té per ser el personatge històric en que es basen per elaborar el novelesc hidalgo Pedro Navarro.

Hug de Montcada i Cardona.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Hugo_de_Moncada

ROMERO DIU:
Pero,,,, es que todo, todo, todo, todo, todo, pero todo, todo, todo, absolutamente todo,,,,, es de origen catalán??? Todo, todo, todo, todo, todo, todo???, es que los demás habitantes de la península no hemos realizado nada??? Sabéis como se llama eso????
Això es diu, vagància, hahaha.

Quanta rao tens Lluis! Però res podem fer....aquests soques són així....És impossible raonar amb gamarussos que no fan servir la rao! Són sense saber-ho esclaus espectrals servils del regim despres de segles de tortures, apropiacions, inqusició, gardunya i censura....

Un individu ha escrit això en aquest fòrum:
"En Castilla la gente tenía muchos oficios porque siempre ha sido muy trabajadora y habilidosa, no como en Cataluña que tienen que venir de Andalucía para haceros el trabajo por vagos."
Aquesta mentida, és una mostra de la catalanofòbia sociològica que existeix a l'estat espanyol.
Una de els característiques de la història d'Espanya, és la misèria a que s'ha sotmès al poble espanyol per part de les seves elits. Sobretot a Andalusia, La Manxa i Extremadura, on hi ha hagut episodis de Fam en repetides ocasions. També a Castella i Galícia, potser una mica més ponderada.
I Fam no vol dir tenir gana, Fam vol dir, morir de gana; el 1940, el 1917, el 1868...i podríem continuar.
El meu avi manxec (d'un poble d'Albacete) va emigrar a Catalunya, no per fer el treball que els catalans no volien fer, no, va emigrar perquè al seu poble passaven gana.
I com ell, milions d'emigrants espanyols que han vingut a Catalunya per deixar de passar gana a la seva terra.
Sembla que els individus que, darrerament, escriuen en castellà en aquesta web són un exemple molt clar del que significa "odiar Catalunya i els catalans”, un exemple molt clar de la catalanofòbia sociològica existent entre part de la població espanyola i que en comptes de carregar els neulers contra els causants de la Fam del seu poble, els satisfà més carregar contra els catalans.
El meu avi, al cel sia, sempre parlava de la seva terra amb nostàlgia i de Catalunya amb respecte, molt de respecte i agraïment.
Amb el seu humil analfabetisme, era molt més savi que aquests espanyols ignorants que escriuen en aquests fòrums.

Avui sí, sí que estic malalt, avui m'he alçat mig sord d'una orella inflamada, de segur que per culpa de Beethoven.

Aquests dos individus que escriuen en castellà, son uns maleducats que insulten continuament a tots els fòrums que participen.

Uns ignorants i arrogants que no saben debatre sense insultar.

L'agresivitat que destilen, és una característica de la seva españolitat?

La veritat és que aquest article de la wiki que deixes, Guerau, està enrevessat, mal redactat, amb repeticions, canvis de noms, etc. Però que vamos, ens surt el de Nájera, el que desconeixia és que fos, com diu ahi, no res més que el regent de Castilla y León (això trontolla) i que es dugués mal amb Ferran el Catòlic, el que sabem és que és el sogre i concunyat de JRFC.
Ens surt també El Gran Capità, un Centelles, Cisneros, l'altre RFC, un d'Icard, el duc d'Alba.

El fan capità general de l'armada?¿

Naufraga en Tunísia i va a parar a Turquia?¿

Quin liu.

Un mort per trecents de l'altre bàndol??


Açò és un cuento xino. Emilio Salgari. Tota la literatura d'aventures anglosaxona del XIX va ser inspirada després de llegir aquestes historietes espanyoles, estic segur. Julio Verne també les va llegir.


Però no en diuen absolutament res del balener!!!

Qui podrà ser aquest tio, qui!

Total, que al final el Navarro era Cantabro. Nyas coca!!

Lo que m'estranya és que no narren els anys que estar enrolat en un BALENER!!

Pero falso por qué, no pudo haber sido pastor o qué? En Castilla la gente tenía muchos oficios porque siempre ha sido muy trabajadora y habilidosa, no como en Cataluña que tienen que venir de Andalucía para haceros el trabajo por vagos.

El que diuen de Pedro Navarro, Comte d'Oliveto:

Durante su juventud se dedicó al pastoreo y las labores propias de la tierra, y puede que también trabajase en alguna mina de hierro de Vizcaya.

https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Navarro

Tota la historia oficial és una manipulació.

¿Pero tú te crees que me voy a poner a hacer un resúmen de un libro de casi 300 páginas porque no te da la gana de leerlo? Pero nos hemos vuelto locos o qué. Mira, léete sólo la parte que habla del siglo XIII que es la que he puesto de ejemplo porque es la más interesante en mi opinión, y me dices a ver qué es lo que es falso y me lo argumentas, y yo te lo contraargumento.

Pepsi…. BLA, BLA, BLA…, ets molt cansino…més pesat que les mosques …. Si vols que et prenguem seriosament, deixa de donar excuses i fes el resum i prou de patalejar, ploramiques!

Querido chaval puig, la moreneta está esparcida por toda América, fijate, te digo, SI, POR SUPUESTO, y también la virgen del carmen, del rocío, las angustias, la hiniesta, la virgen del valle, del Mayor dolor, la quinta angustia, sigo??? Suerte en la vida

Osti tu què fort, Pepsi. Com s'ho passa el tió, de pipa.

Ara, qui estigui qualificat, haurà de respondre als extractes que aporta...

Sembla ser que Castellà tenia, a més de la llana, un comerç marítim bastant actiu. Que només vol dir això, que tenia comerç marítim, perquè el cert és que les caravel·les van surtir de Pals com que a mi em diuen Xavi.

Els catalans ja van navegar l'atlàntic el 1350 amb l'assentament a les Illes Canàries amb el Bisbat de Telde i l'assentament al Riu de L'or (actual Sàhara Occidental) amb l'expedició de Jaume Ferrer, com indica l'atles català el 1375.

El comtat de Trípols, primer estat d'ultramar català/occità on el català era oficial i es parlava a l'actual Líban-Síria. 1102-1289.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Tr%C3%ADpoli

Venga vamos contigo Edmundo, que hoy me siento generoso repartiendo tortas. Primero no te has leído el libro, por lo que no puedes opinar sobre su contenido, eso ya invalida cualquier intento de difamación tuyo. Yo ya con eso me abstendría de hacer cualquier valoración seria, pero tú ni corto ni perezoso le hechas un par de huevos y te lanzas a decir barbaridades infundadas como si no hubiese un mañana aportando 0 contraargumentos ni pruebas de que las fuentes que usa el libro sean falsas.

Resúmen de tu argumentación:
1. Las pruebas no son válidas porque lo digo yo.
2. El trabajo es antiguo por lo cual no es válido ya que en esa época estaba Franco. ¿Relación? Ninguna, pero Franco malo.
3. Esta doctora en economía histórica, experta en el comercio medieval internacional de Inglaterra en los siglos XIII y XIV no tiene ni idea porque lo digo yo que se más que ella aunque no haya estudiado absolutamente nada al respecto por el simple hecho de que mi ideología me obliga a partir de la tésis que Castilla es lo peor y qualquier persona que diga algo bueno de ella está bajo infuelcia de la censura.
4. El libro no tenía fotitos así que al nene no le gutó, yo si no veo una foto a pleno color expandible en dina 2 de un barco con una bandera catalana enorme no me parece creíble lo que cuenta, independientemente de lo que cuente porque no me lo he leído. Y no, lo de Salamanca no lo has leído bien, dice que había comerciantes salmantinos, no que Salamanca fuese un puerto. Porque lo que tienen los comerciantes modernos es que no hace falta que vivan en la costa, ellos llevan las finanzas y el papeleo en su casita, y luego sus empleados se encargan de transportar el género y fletar los barcos en los puertos, o símplemente arrendaban barcos a compañías mercantes para transporte sin tener que poseerlos ellos.

Efectivamente el libro da citas y fechas completas, de meses y días incluso en la parte que habla del siglo XIII, pero sin leérselo es difícil encontrarlas. Si te da la gana de leerlo para rebatirlo de verdad, y no este montón de nada que has escrito, puedes copiar las citas que quieras buscar literales, y buscarlas en google. Con suerte ese documento estará digitalizado y el mismo google te buscará en enlace directo al documento. Prueba escribiendo Pedro de Mundenard por ejemplo, y te aparecerán los libros donde aparece este comerciante anglo-castellano.

@Guerau, ahí patinas, el comercio marítimo en el Atlántico ya se producía en abundancia en la prehistoria, de hecho era el eje comercial entre estos pueblos, con lo cual la tradición marinera siempre ha estado ahí, independiente por completo del mediterráneo. Afirmar que en la costa atlántica española no había tradición marítima es simple y llanamente absurdo, mira el sello medieval de la ciudad de San Sebastián.

@Frede, si, en Cataluña se desarrolló un gótico excelente pero en el siglo XIV, en Castilla se desarrolló con mucha mayor anterioridad debido a esta pujanza económica. En general en la Península Ibérica el románico tuvo mucho más tirón gracias a las órdenes cistercienses y a que arraigó como tradición, el gótico no dejaba de eser un estilo importado del norte de Francia.

No hi ha cap dubte, els castellans van descobrir Amèrica. Per això trobem la seva patrona la Moreneta, escampada per mig món. Bateja'n una illa amb el nom de Montserrat. Cerro de Montserrate a Bogotà, també s'hi puja amb funicular - telefèric. Santuário Nossa Senhora do Monte Serrat, a Santos, també s'hi puja amb telefèric. Abadia de Montserrat a Manila, Filipines. De talles de la Moreneta se'n troben en Santuaris, ermites per tota Amèrica. A Xile tenim l'església La Viñita, també dominada com a Santuari de Nostra Senyora de Montserrat, té el seu origen amb una ermita manada a construir per la conquistadora extremenya Inés Suárez, la mà dreta d'en Pedro de Valdivia. El Camí dels espanyols s'hi troba una església de Montserrat. L'anterior talla de la Macarena de Sevilla era una Moreneta, l'anterior talla de Verge de La Montaña de Càceres, era una Moreneta. En Dani Bello troba els rastres d'una abadia de Montserrat al País Basc. El Tapís (1) el mapa, per commemorar la conquesta de Tunísia, ens trobem amb el Monestir de Montserrat, i les úniques ciutats d'on surten les armades, Barcelona i Lisboa, ni rastre del regne de Castella.

Pero,,,, es que todo, todo, todo, todo, todo, pero todo, todo, todo, absolutamente todo,,,,, es de origen catalán??? Todo, todo, todo, todo, todo, todo???, es que los demás habitantes de la península no hemos realizado nada??? Sabéis como se llama eso????

Pep, no havia sentit mai parlar d'aquesta senyora Wendy Childs.
Ja t'he indicat en altre xap que no se't pot pendre seriosament, per això entendras que no em possi a llegir el tomell de 257 pagines que has penjat sense fer abans una analisi previa del que ens vols fer empassar....
En primer lloc, la bibliogafria en que es basa la profesora d'historia esta tota contaminada per la censura d'estat castillana/española, per tant NO te validesa.... et recordo que aquest xat i la web de l'inh existeixen precisament per escatir el que va esborrar la censura desde el s.XII fins al XIX, i resulta ridicul per part teva que pretnguis fer-nos empassar la merda inquisitorial com a realitat historica... ho sento per la Sra. Wendy, però per molta bona fe que posses per fer aquest treball, o no, no serveix de res....es una novela cavalleresca pseudohistoriica....
En segon lloc, el treball sembla que es va realitzar entre 1970 i 1978, any aquest darrer de la publicació del tomell de 257 pg....en plena feina de l'estat castillano/apanyol fent l'encaix per poder perpetuar el regim transformant-lo en una dictadura monarquia parlamentaria que ens van vendre com a democracia....Algú s'empassa que en aquesta cojuntura la Sra. Wendy Childs, una professora d'historia mediaval depenent de l'estat britanic podria publicar res que no fos per engrandir la castella apanyola?
En tercer lloc, i despres de fer una lectura molt en diagonal del totxo que ens vols fer empassar, et dire que no he pogut llegir mes que foteses generiques sense els detalls que voldria trobar qualsevol investigador, però això no es tot ja que fins i tot m'ha semblat llegir que salamanca comerciava amb categoria de port!....segur que no ho he llegit be, oi pep?....
Mira marrec, quan et creixi la barba, fas un resum de les 257 pagines, però nomes ens dones els detalls que no he sabut veure, i que porto dies demanan-te a tu i al Ramiro....personatges, noms, dades, dates concretes i mesurables..... a veure si te n'assabentes d'una per totes....no volem mes alegories inquisitorials! Tros de soca!

How these Spaniards amuse me outdated, old from the beginning, arrogant, defamatory, who still believe that they are in the time of the Spanish Empire where the sun never set...
. Their empire is sunk, their colonies became independent and now only Catalonia they cling to in order to survive,
Poor Spaniards, poor in their life as usurpers and since Catalonia will go away never to return..
A free Catalonia, proud that it has fought to survive the black Spanish Inquisition!
We will win because we are right, We will win because it is justice, We will win because we have fought and we will fight to the death for our beloved Catalonia

No és tan difícil d'entendre. Història de la navegació: Egipte, Fenícia, Grècia, Roma, Croades medievals, Catalunya, Gènova, Venècia, musulmans (tots al mediterrani). A partir d'ací expansió de la navegació a l'Atlàntic.

Mariners "castizos”, de Madrid a Cuba via Manzanares. Teatre de la Comedia. Obra de Romerin i Pepsim.

Els famosos jutges del comtat primigeni de Castella que van donar rang polític al comtat eren catalans.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Pasturar ovelles potser feia que la economia fos una economia boyante', però moderna, vanguardista i innovadora, Pepsi??

Vinga va, per la mort de Déu!!

I si no va penetrar el gòtic francès és perquè, com a Itàlia (que també es Europa), nosaltres teníem les nostres pròpies formes i no ens limitaven a copiar.

M'ha dolgut lo de la Seu de València.
En la seva refinada senzillesa li pega quaranta patades a la de Castro-Urdiales, que cosa més lletja, per carregada, i en les portes ni punt de comparació.

La chavaleria suprema,,,, nos dice,,,,, que todos los habitantes de las costas portuguesas, andaluzas, gallegas, asturianas, etc etc,,,,,, se lo deben todo a los catalanes mediterráneos,,,,,,,, antes no sabían navegar,,,,, os mereceis que digáis eso delante de varios amigos portugueses delante de una copa de amarguiña,,,,, y que os,,,,, mejor me callo,,,, que poca vergüenza

https://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_gótica_en_España

Per a tu, Pepsi, és de la wiki, però així et cultives:

https://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_gótica_en_España

Potser s'equivoquen, però parlen d'un gòtic exquisit a Catalunya. També que va ser una de les vies d'entrada. En relació al romànic, hauries de saber què és l'expressió més essencial de l'espiritualitat cristiana i desprès millorada amb el gòtic. El romànic va néixer a la nació catalana. Com el camí de Santiago.

A Romerito, a Pepsi i altres desgasificats.
Copia literal:
EL NACIMIENTO DE LA CARTOGRAFÍA PORTUGUESA EN EL SIGLO XV.
SUS PRIMERAS REFERENCIAS ESCRITAS.
….De cualquier modo, tanto si ese hombre era Jafuda Cresques o no, era en todo caso un catalano-mallorquin, y puede por lo tanto ser considerado, sin exagerar, como un representante de una de las mejores escuelas cartográficas de su tiempo. Y es un hecho que en sus inicios, la cartografía portuguesa mostrará aspectos estilísticos similares a los de la catalano-mallorquina…
Autor: Alfredo Pinheiro Marques.
ATLAS UNIVERSAL DE DIOGO HOMEM, pàg 33, MOLEIRO Editor.

Pero vamos a ver Edmundo, el condado de Castilla siempre tuvo costa, cómo dices que no. Segundo, estas citas son literales de libros ingleses que no están traducidos al español, libros ingleses escritos por ingleses, no me invento nada. Es más, antes de a unión dinástica eran frecuentes los marineros y comerciantes leoneses en Inglaterra, procedentes de Mondoñedo, Santiago, Salamanca, Zamora o León. León tenía ya a principios del siglo XIII importante presencia marítima, de hecho la existencia de La Coruña fue que se fundó la ciudad como puerto por Alfonso IX de León, ya que el puerto de Mondoñedo, en una ría, se había quedado pequeño para las grandes carracas y naos mercantes que iban y venían de toda Europa. Y tras la unión dinástica con Castilla se convirtió en una potencia, todos los puertos del norte de la península unidos bajo el mismo rey. Castilla en el siglo XIII era una economía boyante y moderna, vanguardista e innovadora. Por Castilla penetró el gótico clásico y radiante, ni por Aragón, ni por Cataluña ni por Navarra. Las mejores catedrales góticas del siglo XIII son las de la Corona de Castilla, mientras se levantaba la Catedral de Burgos allá por los 1220s en el último grito de la Isla de Francia en Cataluña aún no habíais salido de románico, no hace falta más que hechar un vistazo a la Catedral de Valencia o a la Seo de Lérida, que parecen levantadas en el siglo XII, totalmente atrasadas. Hecha un vistazo a Castro Urdiales y a su colegiata, levantada en gótico radiante a semejanza de la Catedral de Burgos en la segunda mitad del siglo XIII, justo en pleno boom comercial y financiada íntegramente por los marinos de la villa.

No hay más que hechar un vistazo a los vestigios pétreos de la época para evaluar la potencia de su economía y de su apertura al resto de Europa.

A parte aquí te dejo uno de los links de los que he extraído al información, el otro no lo he encontrado todavía. Si no te deja abrirlo directamente copia y pega el link entero.
https://www.bristol.ac.uk/Depts/History/bristolrecordsociety/publications/childsanglo.pdf

A veure si ho he entes pep:
…segons la wiki apanyola el regne de castella es crea l'any 1029. Si miras els milers de mapes d'en Ramiro veuras que en aquesta data Castella no tenia costa ni mar, ni ports, ni mariners, ni escoles nautiques ni cosmografiques…de fet mai ho ha tingut tot aixo…. Sigui com sigui i continuant amb la wiki apanyola, en unificar-se amb el regne de Llio el 1230, castilla ja sí tenia costa atlantica pel nord…. I t'has cregut que nomes en 20 anys castella tenia armada i marineria comercial per navegar pel mon en competencia amb els Anglosos durant la segona meitat del segle XIII?….Es simplemnt i sencillament impossible gamarus !
Pep si pots passar els titols, autors i pagines de la novela castillana en angles que t'has empassat i ens has escrit podré entrar al detall i tombar-t'ho tot …perque tot el que has escrit es un nyap botifler que no s'ho empassa ni un llimac!

Los portugueses no reconocen eso, no inventes apreciado Edmundo. Aquí tienes prueba de la supremacía atlántica de Castilla ya en el siglo XIII:
Estractos de libros INGLESES hablando sobre su mayor socio comercial durante la Edad Media, la Corona de Castilla. Pruebas definitivas de la supremacía marítima castellana en el Atlántico en los siglos XIII y XV, en concreto voy a hablar del XIII:

"In early XIII century on the few occasions when details of home-ports and home-towns are given, it is clear that there are as many ships from Castro Urdiales, Laredo, Santander and other ports as far west as La Coruña and Pontevedra, and that most merchants came from Santiago, Leon, Salamanca, and Burgos. Ships of Bayonne were also very active in the Bay of Biscay carrying northern Spanish goods for Spanish merchants to Gascony and England."

Curiosa anécdota sobre un barco castellano saqueado en el puerto de Sandwich, a los ingleses no les gustaba que los castellanos les hiciesen competencia.

"So in 1227 we find a mariner named Dennis commited to Newgate for being present when a Spanish ship was plundered and her crew slain at Sandwich."
"The ship seized and robbed at Sandwich in 1227 gives a clear picture of the sorts of cargoes sent: it had aboard wine, grain, goatskins, skins of wildcat, hare, fox and lamb, cordwain, base and thread. If there were no Spanish ships available then the Spanish merchants used those of Bayonne."

La cosa cambia en la segunda mitad del siglo XIII:
"The activity becomes much clearer in the second half of the thirteenth century. The Anglo-Castilian treaty of 1254 and the marriage of Eleanor of Castile to the future Edward I of England brought close political relationships and greater security to the route, and despite what is sometimes said3, Anglo-Spanish trade flourished. At Southampton Spanish merchants hired houses and received tax exemptions in the 1260s, and a few surviving tax returns for the 1260s and 1270s at Winchelsea (only a minor port) show considerable amounts of peaceful trade there too. These accounts are important because they show clearly that the merchants ‘de Hispania' were using Basque ships. In 1267-8, alongside three ships from Castro Urdiales, at least twelve Basque ships arrived. A ship of San Sebastián unloaded wine in June; a merchant of San Sebastián in an unnamed ship unloaded iron, almonds, cider and cheese in September; then a small fleet of five ships from Fuenterrabía unloaded wine on 24 December and another from Fuenterrabía and two from San Sebastián unloaded wine on 31 December; two more from Fuenterrabía brought mixed cargoes after Epiphany. In subsequent years through to the end of the 1270s ships of Castro Urdiales predominated, but vessels of San Sebastián and Fuenterrabía still appeared. Trade was also flourishing in London, which was probably the main center for Spanish trade. Here we have no customs accounts, but records of debts to foreign merchants show that sixty-five of 208 debts recorded between 1276 and 1284 were for Spanish merchants, and in 1285 forty four of 102 debts recorded were for Spaniards6. The Spaniards were by far the largest foreign group; many were from Burgos, but others came from Vitoria and Valmaseda, and it is very likely that they too were using shipping from Castro and the Basque Provinces."

"Spanish merchants traveled inland to Winchester and Boston for the great fairs of St Giles and St Botolph, and the casual type of information we have on this and their presence in ports implies that their trade was carried on peacefully enough with the Castilians welcomed and with little need for formal license or protection, except for those men of San Sebastián who fell foul of the seamen of the Cinque Ports and in 1237 thought it prudent to arm themselves with a five-year safe-conduct specifically for protection against Cinque Port marauders."

"For these thirty years after 1254 Spanish merchants made the most of the friendship. Almost immediately the Castilian ambassadors successfully supported a claim for freedom for four years from the king's prize for Apparicius and Matthew de Bures and Juan Petri of Spain. A few Castilians met difficulties in the Barons' war but found the king ready to order reward wherever possible. Others found local difficulties, but in cases of mistreatment also found they could rely on royal support, as in 1263 when the king rebuked the local officials at Southampton for charging unjust tolls, and then granted the Castilians a house of their own for seven years for residence in Southampton when trading there. Further in 1267, those Castilians lodging with Nicholas Barbeflete in Southampton managed to obtain exemption from the town's murage dues for seven years."

"These grants suggest strongly that Southampton was the center of Castilian activity and the port at which a small colony of Spanish merchants might be growing up; if so their activity must have been considerable as trade at Winchelsea where they had no privileges was far from negligible: in 1266-7 at least twelve Spanish ships were ther ~ ight from Fuenterrabia, two from Castro Urdiales, and two from San Sebastian and in 1268-9 a further eight entered-two of Fuenterrabia, five from Castro, and one from San Sebastian which entered twice. The accounts for 1271-2 and 1272-3 show one and three ships there, all of Castro; that of 1274-5 indicates some nine Spanish shippers there from Castro, San Sebastian, Fuenterrabia, and Pontevedra. 22 The apparent decline in their numbers may be because Winchelsea's erosion problems were already forcing them to seek new harbors or more likely because they were attracted by the privileged group growing up at Southampton."

Y ojo que aquí llega lo mejor, los comerciantes castellanos que estaban asentándose por toda Inglaterra se convierten en los suministradores del rey, y los castellanos se convierten, cito textualmente, en el grupo de extranjeros más abuntante en Inglaterra:

"Mercantile favours to Spaniards increased after the accession of Edward and Eleanor through whom petitions were often addressed by her fellow countrymen. Long-term grants of protection were given to Pedro de Mundenard in 1276 and 1285, and to Gundesalvus and Giles Martini in 1277. These last were described as 'King's merchants', so were probably regular suppliers of the royal household and were important enough for Gundesalvus to be sent in 1278 to Castile on the king's business, either in some minor diplomatic capacity or possibly for household supplies. Other Spaniards by this time were taking a minor part in the export of English wool. The Spaniards could still count on royal inquiries into complaints of unjust taxation, this time at Portsmouth where four merchants aboard two ships felt aggrieved and the preamble in the letter of commission of oyer and terminer felt it worth while including the comment (probably found in the original petition) that because of the injustice the 'merchants and others have entirely withdrawn their trade from the said port to the great loss of the said town and the adjacent parts'. A legal inquiry into the robbery of two Spaniards at Winchester in 1277 shows them still attracted by the fair and apparently using Southampton as its outport. By 1285 Southampton offered enough business to at least one merchant, Juan de Mundenard, to encourage him to settle and become a burgess of the town in late October or early November of that year; he may in effect have become the permanent English agent of a family firm dealing in Southampton and London over the previous twelve years."

"Most merchants of any standing were likely to find themselves dealing in London as well as Southampton, and London was probably the most promising centre for Spanish trade, particularly in skins, furs and leather: the amount of Spanish and Portuguese trade there was so great that by 1283 special brokers were appointed to deal with the distribution. Although there are no customs records yet to illuminate the movement into the port, the London letter books and recognisance rolls are invaluable for the history of the Spaniards' dealings once ashore. From 1276 to 1284 quite a number of the alien merchants in London who took the trouble to have their debts properly recorded and enrolled were Spaniards.The decline in numbers after 1279 indicates that they found the method either inadequate or, more probably, no longer necessary once regular and trustworthy customers had been established."

És a dir Guerau, que una escola nautica a Portugal ( puertogallo en castillà), d'origen catalá, reconegut per l'Estat de Portugal, aquests gamarussos diuen que es de Castilla?….això no es apropiació oi?…aquest es el rigor academic del ramiro i en pep…. Tot un exemple a no seguir….no sera que tenen tal complexe d'inferioritat que patalejen i rondinen com a marrecs maleducats?….

L'escola de Sagres a Portugal és una escola catalana de pilots i portolans, ells els Portuguesos ho admeten.

Hahahaaaa!…. Què bo ets! pep si, us plau vull mes acudits que m'estic pixant del riure pel ridicul que llueixes….mes vull mes mariners castillans!!…. Cap nom, cap personatge?…. Identifica nomes un d'aquest mariners atlantics extremenys i castillanos, que te'l faig catalans amb un tres i no res, cantinflas pocasolta!

Si, chaval, Portugal,,,,,, la escuela de navegantes de Sagres, la era de los descubrimientos,,,,,,, abandona la secta

Seguís partiendo de la falsa tésis de que Colón no pudo partir de Castilla porque en Castilla no hay tradición marítima, cuando es lo rotundamente contrario. El castellano lleva el mar en su sangre, la castilla más antigua tiene su orígen en la costa, y su economía siempre giró en torno a sus puertos siendo el atlántico su ámbito natural. Si colón tuviese que elegir un reino de España para emprender su expedición marítima el último sería el de Aragón, puesto que es un reino mediterráneo y no atlántico. Colón necesitaba de experimentados marineros atlánticos.
http://www.gipuzkoamuseobirtuala.net/img_upload/teselas/179/B22b%20ok.jpg

Això es nou! .... ruta colombina a Portugal?....hahaha!.... molt bona Ramiro!
Respecte?.... a quina mena de respecte et refereixes?.... al que tu practiques menyspreant l'opinio d'una noia extrangera que despres de passejar-se per Barcelona descobreix la veritat?....igualet igualet que Dom Quixot, que en arribar a la gran ciutat mediterranea recuperà el seny.... pren nota gamarus, i recupera el teu.

Haz una ruta colombina, desde palos de la frontera a sanlucar de barrameda, desde Sevilla a sanlucar ca barrameda, desde rota a Sagres (Portugal), desde Rota a gibraleon, desde Santa fe de Granada a lagos (Portugal),,,, anda, hágalo usted y me lo cuenta,,,,, ahora, respetas y seréis respetados