Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat."
Søren Kierkegaard
ARTICLES » 06-06-2012  |  LLEONARD I LA CORONA CATALANA
11837 lectures

Domingo Albero, un canonista de Morella a la Cúria de Sixte IV

Si com exposa en Jordi Bilbeny, els Della Rovere són els Rovira de Morella, llavors Sixte IV hauria d’haver tingut alguna relació amb aquesta ciutat. En Pep Mayolas ens en documenta una de prou important: el nomenament per part del mateix Papa Della Rovere d’En Domingo Albero, arxipreste i canonista de Morella, com a escrivà familiar seu.

Municipi de Morella. País Valencià.

Tot buscant informació sobre el misteriós meridià de Morella, documentat a principis del segle XV, vàrem consultar una obra en tres volums editada al darrer terç del segle XIX sota el títol Morella y sus aldeas. Per bé que no vam saber trobar cap referència al meridià esmentat a les pàgines de breus biografies de personatges originaris d'aquesta capital dels Ports, ens va cridar l'atenció la nota dedicada a Domingo Albero, que fou designat Arxipreste de Morella l'any 1454. Era natural de Morella, fill de Domingo i Guiamona, de qui se sap que feren carta de noces el 1403. Doctor en ambdós drets i savi canonista, Sixte IV el cridà a Roma, on estigué molts anys d'escriptor familiar, bo i deixant la regència de l'arxiprestatura a Francesc Cubells, capellà de Vistabella. El 1478 assolí una butlla de Sa Santedat per la qual li concedia moltes gràcies a la seva església, i facultat per absoldre de reservats. Sent d'edat molt avançada tornà a Morella i el 1481 encara presentà la Rectoria de Sant Joan1.

El més remarcable d'aquesta síntesi és que el papa Sixte IV cridés a Roma un expert en lleis i canonista de la vila de Morella. Les notes biogràfiques d'aquest papa solen coincidir a fer-lo originari de Celle Ligure, Savona, i la majoria parlen d'una família modesta. Hi ha, en canvi, qui el fa fill d'un llinatge il·lustre, de manera que la contradicció fa aflorar les primeres sospites de falsedat. El cas, però, és que no sembla haver-hi constància que Francesco della Rovere visités mai Morella. El seu nebot, Giuliano della Rovere, que el 1503 pujarà al soli de Sant Pere amb el nom de Juli II, havia estat abat comendatari del monestir de Montserrat durant alguns anys del pontificat del seu oncle, però aquesta dignitat, si hem de fer cas de les fonts oficials, sempre fou exercida des de la distància i a través de delegats, i per tant, tampoc no hauria tingut oportunitat de conèixer personalment Domingo Albero per recomanar-lo a Sixte IV.

Per altra banda, el poc que sabem d'Albero és que fou designat arxiprest de Morella el 1454, just quan és a punt de ser escollit papa Alfons de Borja, el Calixt III (1455-1458) que a Roma s'envoltarà de súbdits catalans i de familiars valencians. Per tant, si Albero comença les seves activitats a Morella com a arxiprest el 1454, difícilment el trobarem a la cúria romana —la seva nota biogràfica no en diu pas res—, on tindria ocasió de relacionar-se amb el futur Sixte IV. Aleshores, havent-hi tants altres canonistes catalans en seus més importants com ara Tarragona, Tortosa, Barcelona o València, com s'explica que el pontífex de Savona cridés al seu costat un morellenc i el convertís en el seu escriptor familiar?

Tot plegat cobraria un sentit diferent si, com suggereix en Jordi Bilbeny, els pontífexs que han passat a la història amb el cognom della Rovere pertanyessin a una de les més destacades nissagues de Morella, els Rovira. En Manuel Grau i Montserrat ja detecta en un nucli poblacional agregat a aquesta vila la presència d'un Guillem Rovira en temps de Jaume I: "El 4 de desembre de 1272 és l'aprovació de la donació feta per l'alcaid [Alaman Lope de Jassa] de les cases a on vivien Joan Roig, Guillem Rovira i Guillem Guimerà, per a poblar com els altres –aliorum populatorem eiusdem loco".2

El mateix Manuel Grau ens documenta un Francesc Rovira com a jurat de Morella cent quinze anys després; un Rovira que, per la seva cronologia, podria ser plausiblement el pare o un oncle del futur papa Sixte: "Segons consta en els Establiments de 27 d'abril de 1387, fets pels jurats Pere Doménec, savi en dret, Francesc Rovira, Jaume Ferrer i Miquel Çavall, ajuntats a la Sala del Consell, per veu d'en Bernat Tamarit, corredor, a instàncies de l'honrat Pere Navarro, lloctinent de Romeu Estrany, Justícia de Morella, al principi els hostals eren obligats d'arreplegar a les dones públiques a les seues alcoves"3.

Per la seva banda, en Manuel Milian i Boix ens confirma que els Rovira eren vilatans il·lustres de Morella quan els situa al costat dels Vinatea en facilitar-nos una relació dels "grans morellans anomenats Barreda, Palma, Tarrascons, Gaçulla, Doménec, Segarra, Atzor, d'En Pí, Gargallo, Allepuç, Miró, Aster, Santalínia, Gavaldá, Sanxo, Punter, Rovira i els Vinatea".4

El fet que Domingo Albero, un anònim canonista morellà, el cognom del qual no figura entre els llinatges més destacats de la capital dels Ports, fos cridat pel mateix papa Francesco della Rovere (Sixte IV) a la cúria romana i constituït en escriptor familiar del pontífex; i el fet que en les breus biografies de personatges destacats de Morella no hi figuri en cap moment del temps un sol membre de la família Rovira, quan hem vist que els Rovira estan documentats durant més de dos segles en càrrecs prominents en relació al municipi, ens convida a sospitar que ha tingut lloc una apropiació d'identitat de la que seria, sens dubte, la nissaga més important de la història de Morella, els Rovira, convertits en els històricament cèlebres della Rovere.

 

Pep Mayolas

1 JOSÉ SEGURA Y BARREDA, Morella y sus aldeas, Imprenta de F. Javier Soto, Editor, Morella, 1868, vol. I, p. 332.

2 MANUEL GRAU i MONTSERRAT, "El castell d'Olocau (segles XI-XV) (Morella-Castelló)", Boletín de amigos de Morella y su comarca, Any IV, 1974-78, Impremta Marí Montañana, València, 1980, p. 44.

3 MANUEL GRAU i MONTSERRAT, "El bordell medieval de Morella", Boletín de amigos de Morella y su comarca, Any IV, 1974-78, Impremta Marí Montañana, València, 1980, p. 29.

4 MANUEL MILIAN i BOIX, "Francesc de Vinatea, l'heroi defensor dels Furs del reialme de València", Boletín de amigos de Morella y su comarca, Any IV, 1974-78, Impremta Marí Montañana, València, 1980, p. 70.



Autor: Pep Mayolas




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Amic
    06-12-2015 02:44

    A Mexic hi ha un estat que es diu Morelia. Sabeu si pot tindre relació amb la població catalana?

  2. Assumpció Cantalozella
    31-03-2015 21:37

    Fa pocs dies, un analista literari d EUA va fer un apropament a la poca consideració que el poble espanyol mereixia a Cervantes. L' escriptor se ' n reia.

  3. Guerau
    08-06-2012 03:39

    "La teoria Bibleny" és ja indispensable per a qualsevol per entendre com funciona la psique i el comportament humà en grup, políticament i personalment, és la base per entendre com uns s'imposen als altres a través del poder de la manipulació i la censura.

  4. Pep
    07-06-2012 22:47

    Era un aparell d'Estat, Osvaldo. Tenien el control de tots els llibres que es publicaven: no hi havia privilegi reial per imprimir-se si l'obra no passava pel consell censor. Per altra banda, aleshores, hi havia la censura als arxius. Els registres de l'activitat normal es duien a terme escrupulosament, però un cop arxivats, hi havia d'haver un cos de funcionaris que prenia els documents i els "passava a net". Tot allò que s'havia decidit que tenia lloc a Castella, desapareixia com a activitat registrada a casa nostra i, un cop traduït i manipulat, passava a engreixar els arxius castellans. I eren funcionaris reials catalans, valencians, aragonesos... els qui duein a terme aquesta tasca, contractats per la monarquia. Així, no és estrany que, al segle XVI (i cito textualment Enrique Ucelay-Da Cal) “hi hagué tal proliferació de tractats localistes sobre ciutats o d’altres sobiranies, totes buscant engalanar-se amb la seva genealogia gratificadora, que s’ha argumentat que, en realitat, la historiografia hispana sota els Àustria estigué partida en dues opcions gairebé professionals, com a camins per fer mèrits: o s’aspirava a ser ‘cronista del rei’ o es practicava la ‘corografia’, l’estudi a fons d’una particularitat, molt comuna en la literatura del Renaixement. En efecte, del segle XV en endavant, els autors catalans lluitaren per demostrar la bondat dels orígens catalans i per a assegurar que la seva genealogia era tan bona —o millor— que la dels seus rivals castellans”. (Tanco cita) És natural: la censura reial els estava reescrivint i canviant la Història davant mateix dels seus nassos, atribuint totes les gestes i els mèrits recents catalans als homes de Castella. La primera reacció fou intentar demostrar la preeminència dels catalans invocant la genealogia i els aconseguiments d’avis i besavis, quan no una reivindicació d’una Espanya fundada per catalans o reconquerida en gran part gràcies a les armes catalanes. Quan l’intent d’edició d’aquesta mena d’obres topava amb la censura, que oferia editar el text traduït i manipulat o bé en segrestava la publicació, en veient que els arguments catalans eren rebatuts o desmentits per les Cròniques oficials que s’anaven editant, el contrariat fill o nét de conquistadors es recloïa en una narració de les seves particularitats genealògiques, per conservar, ni que fos en fulls manuscrits i per a constància familiar, les gestes dels avantpassats. No és pas en va que a mitjans i finals del XVI es dispara l’escriptura privada de dietaris personals, torna amb força l’ofici de copista —quan feia 150 anys que s’havia inventat la impremta!—..., i tot per no haver de passar per la censura que implicava dur un llibre a un estampador.

  5. PAolo
    07-06-2012 22:26

    La historiografia italiana que he trobat cita el primer Della Rovere conegut, un tal Leonardo, noble i pare de Francesco futur papa Sixte IV, i que es va establir a Celle Ligure, on queden algunes restes del seu palau. No tenen cap idea d'on vingui, diuen del Piemont, potser de Sardenya, no ho poden demostrar de cap manera... un buit absolut. El curiós és que no s'entén com un noble deixi les seves possessions, siguin on siguin a Itàlia, per acabar a Celle Ligure, un poblet de pobres pescadors..., i el seu fill tingui una carrera fulgurant entre els Franciscans fins al càrrec pontifici... La catedral de Savona, i adjunta capella sistina, tenen alguns elements que recorden els papes Della Rovere, entre els quals el monument funerari al fundador de la família, és a dir Leonardo... Mala sort que la catedral original dels Della Rovere va ser destruïda pel genovesos al segle XVI per posar-hi el fort del Miramar, una mena de Ciutadella per control·lar militarment tota la ciutat...

  6. Osvaldo
    07-06-2012 10:47

    Cada dia flipo més amb l'envergadura que va prenent tot plegat... Com és possible que ho fessin tan bé? Reconeguem-ho: la tasca censora és de primera!

  7. Pep
    06-06-2012 23:55

    Gràcies, German. Això és el més interessant: que la gent que viviu o teniu parents a les zones al·ludides aneu estirant fils i aporteu allò que aneu trobant, a veure si de mica en mica podem recuperar la Història de tots plegats. Quan Ferran II torna de Nàpols el 1507, es diu que troba la seva filla Joana transtornada, vagant amb el cadàver del seu marit Felip el Bell per la zona de Tórtoles i Arcos (a Castella, per variar). Més aviat, jo sospitaria que es belluga entre Tortosa, Vilalba dels Arcs... i Morella. Tal vegada Joana buscava consell o seguretat, o una manera de posar-se en contacte confidencial amb familiars del vigent papa Juli II, que era Giuliano della Rovere, un Julià Rovira o Çarrovira... probablement originari de Morella, com el seu oncle Sixte IV.

  8. german
    06-06-2012 23:09

    genial..... genial.... genial..... genial...... tinc amics, algun familiar i coneguts, que son ROVIRA, de la zona de Morella i de pobles del voltans,,,, DESDE TOTA LA VIDA... investigaré eixa linea... com van encaixant totes les coses.... poc a poc... desde L'ALDANA, que feu presoner a FRANCESC I de França, ... desde Despuig que ens diu que el gran Capita dels terços de Italia era en Ramon de Cardona, ( no Gonzalo de Cordoba )... Morella, en aquells temps, depenia de la Catedral de Tortosa, del seu cabildo, .... el papa BORJA es deia a si mateix, bisbe de Tarragona i cardenal de Tortosa, avans de ser papa de Roma... moltes coses van encaixant.... borges --- rovira -- despuig -- vespuig ---

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
36914 lectures
23è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya
11a UNH - Presentació de la universitat
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny, aparegut al 1994, que identifica com a "llegua catalana" la "llegua...[+]
Si com exposa en Jordi Bilbeny, els Della Rovere són els Rovira de Morella, llavors Sixte IV hauria d’haver...[+]
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que...[+]
L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]