Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 06-06-2012  |  PROJECTE LLEONARD
4159

Domingo Albero, un canonista de Morella a la C√ļria de Sixte IV

Si com exposa en Jordi Bilbeny, els Della Rovere són els Rovira de Morella, llavors Sixte IV hauria d’haver tingut alguna relació amb aquesta ciutat. En Pep Mayolas ens en documenta una de prou important: el nomenament per part del mateix Papa Della Rovere d’En Domingo Albero, arxipreste i canonista de Morella, com a escrivà familiar seu.

Municipi de Morella. País Valencià.

Tot buscant informació sobre el misteriós meridià de Morella, documentat a principis del segle XV, vàrem consultar una obra en tres volums editada al darrer terç del segle XIX sota el títol Morella y sus aldeas. Per bé que no vam saber trobar cap referència al meridià esmentat a les pàgines de breus biografies de personatges originaris d'aquesta capital dels Ports, ens va cridar l'atenció la nota dedicada a Domingo Albero, que fou designat Arxipreste de Morella l'any 1454. Era natural de Morella, fill de Domingo i Guiamona, de qui se sap que feren carta de noces el 1403. Doctor en ambdós drets i savi canonista, Sixte IV el cridà a Roma, on estigué molts anys d'escriptor familiar, bo i deixant la regència de l'arxiprestatura a Francesc Cubells, capellà de Vistabella. El 1478 assolí una butlla de Sa Santedat per la qual li concedia moltes gràcies a la seva església, i facultat per absoldre de reservats. Sent d'edat molt avançada tornà a Morella i el 1481 encara presentà la Rectoria de Sant Joan1.

El més remarcable d'aquesta síntesi és que el papa Sixte IV cridés a Roma un expert en lleis i canonista de la vila de Morella. Les notes biogràfiques d'aquest papa solen coincidir a fer-lo originari de Celle Ligure, Savona, i la majoria parlen d'una família modesta. Hi ha, en canvi, qui el fa fill d'un llinatge il·lustre, de manera que la contradicció fa aflorar les primeres sospites de falsedat. El cas, però, és que no sembla haver-hi constància que Francesco della Rovere visités mai Morella. El seu nebot, Giuliano della Rovere, que el 1503 pujarà al soli de Sant Pere amb el nom de Juli II, havia estat abat comendatari del monestir de Montserrat durant alguns anys del pontificat del seu oncle, però aquesta dignitat, si hem de fer cas de les fonts oficials, sempre fou exercida des de la distància i a través de delegats, i per tant, tampoc no hauria tingut oportunitat de conèixer personalment Domingo Albero per recomanar-lo a Sixte IV.

Per altra banda, el poc que sabem d'Albero √©s que fou designat arxiprest de Morella el 1454, just quan √©s a punt de ser escollit papa Alfons de Borja, el Calixt III (1455-1458) que a Roma s'envoltar√† de s√ļbdits catalans i de familiars valencians. Per tant, si Albero comen√ßa les seves activitats a Morella com a arxiprest el 1454, dif√≠cilment el trobarem a la c√ļria romana ‚ÄĒla seva nota biogr√†fica no en diu pas res‚ÄĒ, on tindria ocasi√≥ de relacionar-se amb el futur Sixte IV. Aleshores, havent-hi tants altres canonistes catalans en seus m√©s importants com ara Tarragona, Tortosa, Barcelona o Val√®ncia, com s'explica que el pont√≠fex de Savona crid√©s al seu costat un morellenc i el convert√≠s en el seu escriptor familiar?

Tot plegat cobraria un sentit diferent si, com suggereix en Jordi Bilbeny, els pont√≠fexs que han passat a la hist√≤ria amb el cognom della Rovere pertanyessin a una de les m√©s destacades nissagues de Morella, els Rovira. En Manuel Grau i Montserrat ja detecta en un nucli poblacional agregat a aquesta vila la pres√®ncia d'un Guillem Rovira en temps de Jaume I: "El 4 de desembre de 1272 √©s l'aprovaci√≥ de la donaci√≥ feta per l'alcaid [Alaman Lope de Jassa] de les cases a on vivien Joan Roig, Guillem Rovira i Guillem Guimer√†, per a poblar com els altres ‚Äďaliorum populatorem eiusdem loco".2

El mateix Manuel Grau ens documenta un Francesc Rovira com a jurat de Morella cent quinze anys despr√©s; un Rovira que, per la seva cronologia, podria ser plausiblement el pare o un oncle del futur papa Sixte: "Segons consta en els Establiments de 27 d'abril de 1387, fets pels jurats Pere Dom√©nec, savi en dret, Francesc Rovira, Jaume Ferrer i Miquel √áavall, ajuntats a la Sala del Consell, per veu d'en Bernat Tamarit, corredor, a inst√†ncies de l'honrat Pere Navarro, lloctinent de Romeu Estrany, Just√≠cia de Morella, al principi els hostals eren obligats d'arreplegar a les dones p√ļbliques a les seues alcoves"3.

Per la seva banda, en Manuel Milian i Boix ens confirma que els Rovira eren vilatans il·lustres de Morella quan els situa al costat dels Vinatea en facilitar-nos una relació dels "grans morellans anomenats Barreda, Palma, Tarrascons, Gaçulla, Doménec, Segarra, Atzor, d'En Pí, Gargallo, Allepuç, Miró, Aster, Santalínia, Gavaldá, Sanxo, Punter, Rovira i els Vinatea".4

El fet que Domingo Albero, un an√≤nim canonista morell√†, el cognom del qual no figura entre els llinatges m√©s destacats de la capital dels Ports, fos cridat pel mateix papa Francesco della Rovere (Sixte IV) a la c√ļria romana i constitu√Įt en escriptor familiar del pont√≠fex; i el fet que en les breus biografies de personatges destacats de Morella no hi figuri en cap moment del temps un sol membre de la fam√≠lia Rovira, quan hem vist que els Rovira estan documentats durant m√©s de dos segles en c√†rrecs prominents en relaci√≥ al municipi, ens convida a sospitar que ha tingut lloc una apropiaci√≥ d'identitat de la que seria, sens dubte, la nissaga m√©s important de la hist√≤ria de Morella, els Rovira, convertits en els hist√≤ricament c√®lebres della Rovere.

 

Pep Mayolas

1 JOS√Č SEGURA Y BARREDA, Morella y sus aldeas, Imprenta de F. Javier Soto, Editor, Morella, 1868, vol. I, p. 332.

2 MANUEL GRAU i MONTSERRAT, "El castell d'Olocau (segles XI-XV) (Morella-Castell√≥)", Bolet√≠n de amigos de Morella y su comarca, Any IV, 1974-78, Impremta Mar√≠ Monta√Īana, Val√®ncia, 1980, p. 44.

3 MANUEL GRAU i MONTSERRAT, "El bordell medieval de Morella", Bolet√≠n de amigos de Morella y su comarca, Any IV, 1974-78, Impremta Mar√≠ Monta√Īana, Val√®ncia, 1980, p. 29.

4 MANUEL MILIAN i BOIX, "Francesc de Vinatea, l'heroi defensor dels Furs del reialme de Val√®ncia", Bolet√≠n de amigos de Morella y su comarca, Any IV, 1974-78, Impremta Mar√≠ Monta√Īana, Val√®ncia, 1980, p. 70.




versió per imprimir

  1. Amic
    06-12-2015 02:44

    A Mexic hi ha un estat que es diu Morelia. Sabeu si pot tindre relació amb la població catalana?

  2. Assumpció Cantalozella
    31-03-2015 21:37

    Fa pocs dies, un analista literari d EUA va fer un apropament a la poca consideració que el poble espanyol mereixia a Cervantes. L' escriptor se ' n reia.

  3. Guerau
    08-06-2012 03:39

    "La teoria Bibleny" és ja indispensable per a qualsevol per entendre com funciona la psique i el comportament humà en grup, políticament i personalment, és la base per entendre com uns s'imposen als altres a través del poder de la manipulació i la censura.

  4. Pep
    07-06-2012 22:47

    Era un aparell d'Estat, Osvaldo. Tenien el control de tots els llibres que es publicaven: no hi havia privilegi reial per imprimir-se si l'obra no passava pel consell censor. Per altra banda, aleshores, hi havia la censura als arxius. Els registres de l'activitat normal es duien a terme escrupulosament, per√≤ un cop arxivats, hi havia d'haver un cos de funcionaris que prenia els documents i els "passava a net". Tot all√≤ que s'havia decidit que tenia lloc a Castella, desapareixia com a activitat registrada a casa nostra i, un cop tradu√Įt i manipulat, passava a engreixar els arxius castellans. I eren funcionaris reials catalans, valencians, aragonesos... els qui duein a terme aquesta tasca, contractats per la monarquia. Aix√≠, no √©s estrany que, al segle XVI (i cito textualment Enrique Ucelay-Da Cal) “hi hagu√© tal proliferaci√≥ de tractats localistes sobre ciutats o d’altres sobiranies, totes buscant engalanar-se amb la seva genealogia gratificadora, que s’ha argumentat que, en realitat, la historiografia hispana sota els √Äustria estigu√© partida en dues opcions gaireb√© professionals, com a camins per fer m√®rits: o s’aspirava a ser ‘cronista del rei’ o es practicava la ‘corografia’, l’estudi a fons d’una particularitat, molt comuna en la literatura del Renaixement. En efecte, del segle XV en endavant, els autors catalans lluitaren per demostrar la bondat dels or√≠gens catalans i per a assegurar que la seva genealogia era tan bona —o millor— que la dels seus rivals castellans”. (Tanco cita) √Čs natural: la censura reial els estava reescrivint i canviant la Hist√≤ria davant mateix dels seus nassos, atribuint totes les gestes i els m√®rits recents catalans als homes de Castella. La primera reacci√≥ fou intentar demostrar la preemin√®ncia dels catalans invocant la genealogia i els aconseguiments d’avis i besavis, quan no una reivindicaci√≥ d’una Espanya fundada per catalans o reconquerida en gran part gr√†cies a les armes catalanes. Quan l’intent d’edici√≥ d’aquesta mena d’obres topava amb la censura, que oferia editar el text tradu√Įt i manipulat o b√© en segrestava la publicaci√≥, en veient que els arguments catalans eren rebatuts o desmentits per les Cr√≤niques oficials que s’anaven editant, el contrariat fill o n√©t de conquistadors es reclo√Įa en una narraci√≥ de les seves particularitats geneal√≤giques, per conservar, ni que fos en fulls manuscrits i per a const√†ncia familiar, les gestes dels avantpassats. No √©s pas en va que a mitjans i finals del XVI es dispara l’escriptura privada de dietaris personals, torna amb for√ßa l’ofici de copista —quan feia 150 anys que s’havia inventat la impremta!—..., i tot per no haver de passar per la censura que implicava dur un llibre a un estampador.

  5. PAolo
    07-06-2012 22:26

    La historiografia italiana que he trobat cita el primer Della Rovere conegut, un tal Leonardo, noble i pare de Francesco futur papa Sixte IV, i que es va establir a Celle Ligure, on queden algunes restes del seu palau. No tenen cap idea d'on vingui, diuen del Piemont, potser de Sardenya, no ho poden demostrar de cap manera... un buit absolut. El curi√≥s √©s que no s'ent√©n com un noble deixi les seves possessions, siguin on siguin a It√†lia, per acabar a Celle Ligure, un poblet de pobres pescadors..., i el seu fill tingui una carrera fulgurant entre els Franciscans fins al c√†rrec pontifici... La catedral de Savona, i adjunta capella sistina, tenen alguns elements que recorden els papes Della Rovere, entre els quals el monument funerari al fundador de la fam√≠lia, √©s a dir Leonardo... Mala sort que la catedral original dels Della Rovere va ser destru√Įda pel genovesos al segle XVI per posar-hi el fort del Miramar, una mena de Ciutadella per control¬∑lar militarment tota la ciutat...

  6. Osvaldo
    07-06-2012 10:47

    Cada dia flipo més amb l'envergadura que va prenent tot plegat... Com és possible que ho fessin tan bé? Reconeguem-ho: la tasca censora és de primera!

  7. Pep
    06-06-2012 23:55

    Gràcies, German. Això és el més interessant: que la gent que viviu o teniu parents a les zones al·ludides aneu estirant fils i aporteu allò que aneu trobant, a veure si de mica en mica podem recuperar la Història de tots plegats. Quan Ferran II torna de Nàpols el 1507, es diu que troba la seva filla Joana transtornada, vagant amb el cadàver del seu marit Felip el Bell per la zona de Tórtoles i Arcos (a Castella, per variar). Més aviat, jo sospitaria que es belluga entre Tortosa, Vilalba dels Arcs... i Morella. Tal vegada Joana buscava consell o seguretat, o una manera de posar-se en contacte confidencial amb familiars del vigent papa Juli II, que era Giuliano della Rovere, un Julià Rovira o Çarrovira... probablement originari de Morella, com el seu oncle Sixte IV.

  8. german
    06-06-2012 23:09

    genial..... genial.... genial..... genial...... tinc amics, algun familiar i coneguts, que son ROVIRA, de la zona de Morella i de pobles del voltans,,,, DESDE TOTA LA VIDA... investigaré eixa linea... com van encaixant totes les coses.... poc a poc... desde L'ALDANA, que feu presoner a FRANCESC I de França, ... desde Despuig que ens diu que el gran Capita dels terços de Italia era en Ramon de Cardona, ( no Gonzalo de Cordoba )... Morella, en aquells temps, depenia de la Catedral de Tortosa, del seu cabildo, .... el papa BORJA es deia a si mateix, bisbe de Tarragona i cardenal de Tortosa, avans de ser papa de Roma... moltes coses van encaixant.... borges --- rovira -- despuig -- vespuig ---

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
17321

Aconseguits 3720€
de 3500€


Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]
Magazín d'entreteniment i actualitat de les comarques gironines. El programa pretén acostar tots els temes que...[+]
Fa uns mesos en Cesc Garrido ens feia saber que el terme anglès marines podia ser el mateix mot català mariners,...[+]
Si com exposa en Jordi Bilbeny, els Della Rovere són els Rovira de Morella, llavors Sixte IV hauria d’haver...[+]