Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicolás Avellaneda (1837-1885)
ARTICLES » 27-01-2012  |  ALTRES FIGURES CATALANES
22424

Algunes consideracions a l'entorn del mite de Marco Polo

Primera part: La destrucció i adulteració de les fonts documentals

Mosaic amb la imatge de Marco Polo

Un dels fets més importants a l'hora de tenir present la biografia d'En Marco Polo és que "el manuscrit original començat a Gènova no ha sobreviscut; i, dels textos, d'uns cent cinquanta manuscrits que queden s'ha dit que no n'hi ha dos que siguin iguals"1. El fet, que en si no ha de ser cap alarma per sospitar re d'especial, té ara la seva transcendència capital si es pogués donar el cas que el Marco Polo de què parlen els manuscrits no fos exactament el Marco Polo real i darrere d'aquest nom s'hi amagués un altre personatge de carn i ossos.

Així m'ho fan entreveure un seguit de dades, moltes de les quals les dóna En John Larner a la seva biografia sobre aquest gran viatger, intitulada Marco Polo y el descubrimiento del mundo, car, segons ell, tota la seva vida és plena de controvèrsies2 i ja al segle XVIII es va escriure que "el llibre és un engany i que el seu autor és un mentider i que ni En Marco Polo ni els seus familiars no viatjaren mai a la Xina"3. Dada que ha vingut a ser refermada "per l'argument aparegut recentment que tota la història sobre l'empresonament d'En Marco a Gènova i la seva cooperació amb Rustichello [que és qui va redactar el llibre, seguint els dictats d'En Polo] és un mite"4.

A més a més, el llibre d'En Marco Polo ens diu que tant ell com el seu pare i un germà d'aquest són els protagonistes d'un dels viatges a la Xina més importants de l'Edat Mitjana. Però, noresmenys, per En Larner, "a les fonts xineses no s'hi ha trobat cap al·lusió a aquests dos noms (ni referents al mateix Marco)"5. I, més endavant, hi torna a insistir: "No es pot utilitzar cap font xinesa que aporti evidències sobre la seva estada"6 en aquell país oriental.

I, encara, en abordar l'ofici de governador que, segons el llibre, En Marco va exercir a la Xina, escriu: "Al capítol CXLIV se'ns diu que En Marco governà la ciutat de Iangzhou, a la confluència del Gran Canal i el Iangtze, durant tres anys. Si fos cert, En Marco hauria d'haver estat una persona realment important, perquè, tal com ell ens diu, aquesta ciutat comptava amb vint-i-set ciutats poderoses i riques sota la seva fèrula i era administrada per un dels dotze barons del Gran Kha, els seus principals consellers. Però en els annals locals de la ciutat que contenen una llista de tots els administradors de l'època de la dinastia Iuan és impossible trobar cap governador que pugui identificar-se amb ell o que desenvolupés el càrrec durant tres anys"7.

Ultra això, les traces per confirmar que En Marco Polo va dictar el seu llibre des de la presó de Gènova, són boiroses i contradictòries. En Larner, atent com de costum a les irregularitats textuals, apunta. "En Marco és a la presó de Gènova explicant la seva història a un tal Rusticiaus de Pisa. Es desconeix com En Marco hi arribà. Al seu Imago Mundi seu Chronica, escrita, sembla, a la primera meitat del segle XIV, el dominic Jacopo d'Acqui esmenta una batalla naval entre mercaders genovesos i venecians a Laias, al 1296, durant el pontificat de Bonifaci VI (sic per Bonifaci VIII), en què En Marco fou capturat i pel qual fet, un cop a la presó, escriví el seu llibre sobre les meravelles del món. Aquestes informacions no poden ser certes, atès que la batalla de Laias tingué lloc al 1294, l'any anterior del retorn d'En Marco a Venècia"8.

Llavors, es pot donar el cas que tots aquests contrasentits fossin introduïts a les còpies posteriors del llibre original per fer coincidir el personatge real i autor dels fets, amb el seu suplantador i que, per aquesta raó, no s'hagi pogut seguir mai el seu rastre ni s'hagi trobat cap mena de documentació o referència a les fonts xineses? Què ens diu el text original?

Com de costum, "el manuscrit original no ha sobreviscut"9. En addició, el text "no manca d'una certa opacitat"10 i En Larner es prepara per "seguir i revisar la possibilitat d'un frau encara més radical"11. Frau que comença a notar quan assegura que els traductors del llibre "destrueixen la pàtina de l'original"12.

Això ara explica perfectament perquè "quan En Marco confia en la seva memòria, s'equivoca, com, per exemple, quan fa referència a la seva pròpia família i si mateix en els primers capítols del llibre"13; cosa que es contradiu enormement amb la resta de dades que ens forneix, car, "la immensa quantitat d'informació detallada i precisa que apareix al llibre no es pot oferir sense l'ajut d'unes extenses notes escrites"14 o en documents15. I el que encara és més sorprenent: sembla que els traductors i els copistes van tenir un interès especial a esborrar el rastre del protagonista del viatge, car En Larner ens advera conscienciós que "la pronunciada manca d'interès d'En Marco per explicar-nos quelcom sobre si mateix és una de les característiques més òbvies i notòries del seu llibre"16.

El fet em recorda amb escreix un altre gran viatger universal: En Colom. Aquest, també, sempre parla amb profusió de detalls, fent servir notes dels seus quaderns, referències bibliogràfiques precises i documentació notarial abundosa, excepte quan parla de la seva família, que llavors el que ens en diu esdevé misteriós i contradictori.

Un altre dada per adonar-nos que molt possiblement som davant d'una suplantació de personalitat, com en el cas del Colombo genovès plebeu que desdobla el Colom noble català, és que En Marco "havia quasi oblidat la seva llengua veneciana"17 i, en tornar a Venècia, segons una llegenda, "els seus parents es negaren a creure que fossin els qui deien que eren"18. Per això mateix En Larner conclou, tot i que no ho considera gaire important, que, de la lectura del text, se'n desprèn "la idea que l'autor fos una ficció, una mera funció del discurs"19.

Llavors, cal insistir. ¿potser En Marco Polo del text no és el mateix personatge que va fer el viatge i ens el va deixar escrit? En Larner és categòric: "Podem concloure dient que el llibre no és l'obra d'un mercader venecià sobre el comerç d'orient"20.

Aleshores, a vista del que vinc exposant fins aquí, podria ser que els errors sobre la seva família fossin, més aviat, introduïts pels copistes que per ell mateix? Tot m'ho fa creure. Per En Larner, el copista "ha inserit fragments" al text21. Segons ell, que cita ara per refermar el que diu el parer de la doctora Wehr, el traductor va produir "una versió distorsionada de l'autèntic text d'En Marco"22. I es qüestiona "si En Rustichello no hauria afegit incoherència de manera deliberada a un text per ell mateix coherent"23. Confirma que "alguns dels manuscrits d'En Polo resulten sorprenentment diferents entre ells"24. I s'exclama que "quelcom que sorprèn als lectors contemporanis de la raresa del llibre és que En Rustichello li ha donat un principi i una meitat, però cap final. De sobte es detén"25.

No seria que es detén perquè el final del llibre real no s'ajustaria amb el nou indret que els copistes volien introduir? No seria que, com anem veient, En Marco Polo i Venècia tindrien molt poc o gens en comú? Ja he mostrat que En Larner creia que no podia ser un mercader d'aquesta ciutat. Ara, anant una mica més endavant, és qüestiona si el Marco Polo de Venècia va existir realment. I exposa: "¿Per què Dante no esmenta mai En Marco Polo? ¿Per què és ignorat en el tractat d'estratègia i tàctica de les croades escrit pel seu conciutadà Marino Sanuto, quan aquest fa referència a la descripció d'Orient del príncep Hetoum?"26.

Llavors, a les envistes de tot plegat, si En Marco Polo no era un mercader venecià, si havia oblidat la seva llengua, si els escriptors famosos de la Venècia contemporània no l'esmenten, ni tampoc ho fan els registres documentals xinesos; si tot el que fa referència a la seva família és contradictori i ha desaparegut del llibre qualsevol informació sobre la seva persona; si l'original del text no s'ha trobat mai més i el que ens en queden són còpies i més còpies plenes d'interpolacions, falsedats i contrasentits irreconciliables, fins al punt que, en alguna ocasió, els llibres semblen totalment diferents, em sembla molt congruent deduir-ne que tot això s'esdevé perquè hi ha hagut un desdoblament intencionat de personatges. Perquè hi havia un autor real que calia substituir per algú altre. Per una raó que ara mateix no sé explicar, aquest autor i viatger de carn i ossos va ser canviat per En Marco Polo.

Però, qui hi havia darrera aquest nom? I si no era venecià, ni parlava venecià, de quina nació era i quina llengua parlava? En quina llengua va escriure el llibre?


Jordi Bilbeny

1 JOHN LARNER, Marco Polo y el descubrimiento del mundo; Ediciones Paidós Ibérica, S.A.; Barcelona, 2001, p. 22.

2 Ídem, p. 23.

3 Ídem.

4 Ídem, p. 23-24.

5 Ídem, p. 59.

6 Ídem, p. 73.

7 Ídem, p. 100-101.

8 Ídem, p. 76.

9 Ídem, p. 80.

10 Ídem, p. 79.

11 Ídem.

12 Ídem, p. 83.

13 Ídem, p. 87

14 Ídem, p. 86.

15 Ídem, p. 87.

16 Ídem, p. 102.

17 Ídem, p. 131.

18 Ídem.

19 Ídem, p. 106.

20 Ídem, p. 115.

21 Ídem, p. 88.

22 Ídem.

23 Ídem.

24 Ídem, p. 159.

25 Ídem, p. 92.

26 Ídem, p. 154.

 

Vegeu també:

L'Enigma de Marco Polo. Segona part: La restauració de la història



Autor: Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. Hola Pepsicola
    18-03-2021 16:26

    Yo como @Santo Job comparto la opinión de que Marco Polo fue un excelente escritor de novelas de ficción.

  2. Hola Pepsicola
    18-03-2021 16:25

    @Jordi Bilbeny la barretina o gorro frigio fueron gorros que se pusieron de moda en la segunda mitad del siglo XIII por toda Europa, y encontramos ejemplos de ellos en manuscritos castellanos contemporáneos a Marco Polo:
    https://heythereimdnvallee.files.wordpress.com/2014/09/pic3.jpg
    http://pds17.egloos.com/pds/200911/07/07/e0017807_4af505140a723.jpg

  3. Santo Job
    12-11-2017 13:56

    Jordi: Si te sirve de ayuda, hay bastantes pinturas del siglo XIII y XIV al fresco en el Norte de Italia. Puedes ver varios ejemplos en San Lanfranco (Pavía), San Zenón (Verona), la curia episcopal de Bergamo, el baptisterio de Padua, el castillo de Angera (no lejos de Varese), tienes también algunas obras del Cimabue, Duccio di Buoninsegna, o algunas algo posteriores como las de Giotto.
    Espero que te sean de ayuda.
    En cuanto a Marco Polo, nunca me he fiado yo de sus palabras, dudo que hubiera estado en China, aunque imaginación no le faltaba y escribía bien.

  4. Jordi Bilbeny
    25-11-2015 00:20

    Pel que fa a la barretina o gorra vermella amb què veiem que es cofa el dit Marco Polo de tant en tant, i que comenta en Berenguer, segur que ens ajudaria a orientar-nos per saber quin era el seu país d'orígen. És clar que sí. Però caldria també un estudi detallat, contrastant els gravats on apareix amb aquesta gorra i comparar-la amb les gorres que es duien al NOrd d'Itàlia al segle XIII.

  5. Piotr
    02-02-2012 09:17

    I no es pot fer un estudi del lèxic dels "diversos manuscrits" que hi ha? Es pot fer una seqüenciació temporal i mirar quin penja de quin?

  6. Pere Baladron Grau
    01-02-2012 19:23

    Jo l'únic que puc dir que no sé a on vaig llegir que l'original d'En Marco Polo-si és així que s'anomenava- al va entregar al principal(Capaità) de la companyia almogavar que en aquells moments era un català.

  7. Guerau
    30-01-2012 01:47

    el piemontès, el llombard, l'emili-romanyol, el friülà, el romanx, l'occità i el català, pràcticament era una mateixa llengua a l'edat mitjana, tots aquests territoris utilitzaven el koiné occità trobadoresc. hi ha una continuïtat cultural molt forta avui dia també... després aquest koiné occità va influenciar també el ligur, el venecià, el napolità, el sicilià, i l'arpità (el falsament anomenat franco-provençal a Borgonya) la nostra àrea d'influència cultural era ben extensa i clara...

  8. Piotr
    29-01-2012 15:50

    I el Piemontès? Sona molt afrancesat també aquesta llengua

  9. Guerau
    29-01-2012 02:32

    Exacte, però la "lingua franca of crusaders and western merchants" no és el francès, sinó, l'occità antic amb barreja de venecià i ligur, que s'assembla molt a l'occità, ja que la major part de croats provenien d'occitània-catalunya i repúbliques de la peninsula itàlica.

  10. Jordi Bilbeny
    28-01-2012 14:43

    No patiu. Aquesta primera part només és per fer veure que a les fonts originals no encaixa re, que són escrites en una llengua inexistent dita franco-provençal, la qual cosa ens aproxima el text primitiu enormement al català. A la segona part ja identifico el personatge literari anomenat Marco Polo amb un individu real i istòric: Jaume d'Alarich, el plenipotenciari de l'embaixada q En Jaume I va enviar al Gran Kha. És aquest qui encaixa a la perfecció amb tot el que li esdevé a Marco Polo. L'article el vaig escriure fa uns cinc anys. Per això us sona això d'en Jaume d'Alarich i altres menudències. No us perdeu la segona part.

  11. Pere Alzina
    28-01-2012 13:51

    An authoritative version of Marco Polo's book does not exist, and the early manuscripts differ significantly. The published versions of his book either rely on single scripts, blend multiple versions together or add notes to clarify, for example in the English translation by Henry Yule. Another English translation by A.C. Moule and Paul Pelliot, published in 1938, is based on the Latin manuscript which was found in the library of the Cathedral of Toledo in 1932, and is 50% longer than other versions.[19] Approximately 150 variants in various languages are known to exist, and without the availability of a printing press many errors were made during copying and translation, resulting in many discrepancies.[20] Polo related his memoirs to Rustichello da Pisa while both were prisoners of the Genova Republic. Rustichello wrote The Devisament du Monde in Langues d'Oil, a lingua franca of crusaders and western merchants in the orient.[21] The idea probably was to create a handbook for merchants, essentially a text on weights, measures and distances.[22]

  12. El teu nom
    28-01-2012 13:46

    En una enciclopèdia -no recordo si era la Catalana o la Britànica- vaig llegir que els seus escrits eren en "italo-francès" :). No és broma. El pobre que va escriure l'article no sap o no sabia que si era Venecià no parlava italià perquè no existia aquesta llengua (és Toscà) i, a més, a tocar d'Itàlia (país que tampoc existia fins 600 anys després) no hi parlaven "francès" sinó provençal o occità. Vaja...que gent amateur cometi aquests errors té un passi però que ho facin professionals...targeta vermella

  13. ignasiCAT
    27-01-2012 23:50

    El personatge real que queda amagat darrera d'en Marco Polo no és altre que en Jaume Alarich de Perpinyà, membre de l'ambaixada catalana a l'orient enviada per en Jaume I.

  14. Guerau
    27-01-2012 20:36

    Alguns historiadors apunten que els documents originals escrits per Marco Polo estaven en la llengua provençal antiga, ço és, català antic..

  15. Jordi Berenguer
    27-01-2012 14:31

    En Marco Polo sovint es representat amb una espècie de barretina o barret frigi vermell. Ens pot dir això alguna cosa del personatge o de la seva manera de pensar?

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34990
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+]
L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]