Domingo Albero, un canonista de Morella a la Cúria de Sixte IV

A Mexic hi ha un estat que es diu Morelia. Sabeu si pot tindre relació amb la població catalana?

Fa pocs dies, un analista literari d EUA va fer un apropament a la poca consideració que el poble espanyol mereixia a Cervantes. L' escriptor se ' n reia.

"La teoria Bibleny" és ja indispensable per a qualsevol per entendre com funciona la psique i el comportament humà en grup, políticament i personalment, és la base per entendre com uns s'imposen als altres a través del poder de la manipulació i la censura.

Era un aparell d'Estat, Osvaldo. Tenien el control de tots els llibres que es publicaven: no hi havia privilegi reial per imprimir-se si l'obra no passava pel consell censor. Per altra banda, aleshores, hi havia la censura als arxius. Els registres de l'activitat normal es duien a terme escrupulosament, però un cop arxivats, hi havia d'haver un cos de funcionaris que prenia els documents i els "passava a net". Tot allò que s'havia decidit que tenia lloc a Castella, desapareixia com a activitat registrada a casa nostra i, un cop traduït i manipulat, passava a engreixar els arxius castellans. I eren funcionaris reials catalans, valencians, aragonesos... els qui duein a terme aquesta tasca, contractats per la monarquia. Així, no és estrany que, al segle XVI (i cito textualment Enrique Ucelay-Da Cal) “hi hagué tal proliferació de tractats localistes sobre ciutats o d’altres sobiranies, totes buscant engalanar-se amb la seva genealogia gratificadora, que s’ha argumentat que, en realitat, la historiografia hispana sota els Àustria estigué partida en dues opcions gairebé professionals, com a camins per fer mèrits: o s’aspirava a ser ‘cronista del rei’ o es practicava la ‘corografia’, l’estudi a fons d’una particularitat, molt comuna en la literatura del Renaixement. En efecte, del segle XV en endavant, els autors catalans lluitaren per demostrar la bondat dels orígens catalans i per a assegurar que la seva genealogia era tan bona —o millor— que la dels seus rivals castellans”. (Tanco cita) És natural: la censura reial els estava reescrivint i canviant la Història davant mateix dels seus nassos, atribuint totes les gestes i els mèrits recents catalans als homes de Castella. La primera reacció fou intentar demostrar la preeminència dels catalans invocant la genealogia i els aconseguiments d’avis i besavis, quan no una reivindicació d’una Espanya fundada per catalans o reconquerida en gran part gràcies a les armes catalanes. Quan l’intent d’edició d’aquesta mena d’obres topava amb la censura, que oferia editar el text traduït i manipulat o bé en segrestava la publicació, en veient que els arguments catalans eren rebatuts o desmentits per les Cròniques oficials que s’anaven editant, el contrariat fill o nét de conquistadors es recloïa en una narració de les seves particularitats genealògiques, per conservar, ni que fos en fulls manuscrits i per a constància familiar, les gestes dels avantpassats. No és pas en va que a mitjans i finals del XVI es dispara l’escriptura privada de dietaris personals, torna amb força l’ofici de copista —quan feia 150 anys que s’havia inventat la impremta!—..., i tot per no haver de passar per la censura que implicava dur un llibre a un estampador.

La historiografia italiana que he trobat cita el primer Della Rovere conegut, un tal Leonardo, noble i pare de Francesco futur papa Sixte IV, i que es va establir a Celle Ligure, on queden algunes restes del seu palau. No tenen cap idea d'on vingui, diuen del Piemont, potser de Sardenya, no ho poden demostrar de cap manera... un buit absolut. El curiós és que no s'entén com un noble deixi les seves possessions, siguin on siguin a Itàlia, per acabar a Celle Ligure, un poblet de pobres pescadors..., i el seu fill tingui una carrera fulgurant entre els Franciscans fins al càrrec pontifici... La catedral de Savona, i adjunta capella sistina, tenen alguns elements que recorden els papes Della Rovere, entre els quals el monument funerari al fundador de la família, és a dir Leonardo... Mala sort que la catedral original dels Della Rovere va ser destruïda pel genovesos al segle XVI per posar-hi el fort del Miramar, una mena de Ciutadella per control·lar militarment tota la ciutat...

Cada dia flipo més amb l'envergadura que va prenent tot plegat... Com és possible que ho fessin tan bé? Reconeguem-ho: la tasca censora és de primera!

Gràcies, German. Això és el més interessant: que la gent que viviu o teniu parents a les zones al·ludides aneu estirant fils i aporteu allò que aneu trobant, a veure si de mica en mica podem recuperar la Història de tots plegats. Quan Ferran II torna de Nàpols el 1507, es diu que troba la seva filla Joana transtornada, vagant amb el cadàver del seu marit Felip el Bell per la zona de Tórtoles i Arcos (a Castella, per variar). Més aviat, jo sospitaria que es belluga entre Tortosa, Vilalba dels Arcs... i Morella. Tal vegada Joana buscava consell o seguretat, o una manera de posar-se en contacte confidencial amb familiars del vigent papa Juli II, que era Giuliano della Rovere, un Julià Rovira o Çarrovira... probablement originari de Morella, com el seu oncle Sixte IV.

genial..... genial.... genial..... genial...... tinc amics, algun familiar i coneguts, que son ROVIRA, de la zona de Morella i de pobles del voltans,,,, DESDE TOTA LA VIDA... investigaré eixa linea... com van encaixant totes les coses.... poc a poc... desde L'ALDANA, que feu presoner a FRANCESC I de França, ... desde Despuig que ens diu que el gran Capita dels terços de Italia era en Ramon de Cardona, ( no Gonzalo de Cordoba )... Morella, en aquells temps, depenia de la Catedral de Tortosa, del seu cabildo, .... el papa BORJA es deia a si mateix, bisbe de Tarragona i cardenal de Tortosa, avans de ser papa de Roma... moltes coses van encaixant.... borges --- rovira -- despuig -- vespuig ---