Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » 15-05-2014  |  CERVANTES FOU MIQUEL DE SERVENT
12240

L'original del Quixot no era en anglès, sinó en català

Va ser escrit el Quixote en anglès com defensa Francis Carr? O els primers esments de la novel·la en anglès amaguen també un original català? En Lluís Maria Mandado ens ho explica tot seguit

Portada del llibre de Francis Carr

Ja fa molt de temps que en Jordi Bilbeny diu que el Quixot es va escriure en català. En un segon terme, diu, junt amb altres estudiosos, que a les traduccions angleses s’hi veuen coses molt estranyes.

Durant el darrer simposi d’Arenys de Munt, en Rafel Mompó, de Guardamar, va parlar del tema i, com si haguéssim despertat d’una letargia, hi ha hagut un impuls sobre l’estudi d’aquest particular, que teníem posat al congelador.

És que en algunes traduccions angleses antigues veiem com en Sancho Panza és dit Panxa.

Tenim el nom en català a les traduccions: a la d’En Shelton (1612), hi apareix un catalaníssim “Pança” i a la d’En John Phillips (1687), que àdhuc inclou el nom al títol, hi trobem un “Pancha”, que és una grafia catalana prefabriana del català “Panxa”. També és significatiu que la versió escurçada del 1652 d’Edmund Gayton anomena el protagonista “Quixot”.

Són fets molt més que sorprenents, perquè indiquen un origen català del nom, i arrosseguen a veure un original català. De la constatació de fets com aquest, em vénen les ganes de fer un examen sobre aquests Quixots.

I per culpa d’aquest impuls, hem repescat i difós el llibre d’En Francis Carr titulat Who wrote don Quixote? (Qui va escriure dom Quixot?), el qual autor, ignorant tota la falsificació de la història catalana i el robatori de la seva cultura, sosté que el Quixot s’escrigué en anglès i es va traduir al castellà. Cosa que s’assembla en moltes parts al que sostenim a Nova Història.

Thomas Shelton va fer la seva traducció sota l’empara de Thomas Howard, el comte de Walden, i, per aquesta raó, li adreça la dedicatòria.

Al llibre d’En Carr s’hi fa un estudi de la dedicatòria de la primera i extraordinàriament primerenca traducció a l’anglès, del 1612. Sobretot perquè es fa veure com el Quixot hi va ser traduït anys abans de la seva oficialment primera edició en castellà, que creiem que es vol fer passar oficialment com la prínceps i original, la de Madrid del gener de 1605.

En Servent inclou a la segona part del Quixot una elegant pirueta en què fa dir al mateix censor, en Samsó Carrasco (Censor que rasco), que les edicions del Quixot són les de Lisboa, València i Barcelona. Per tant, la de Madrid no consta a l’enumeració d’impressions que fa el mateix llibre a la segona part. En Servent, l’autor del Quixot, ho fa expressament, perquè així ens diu que no es va fer cap edició al regne de Castella.

L’element desencadenant i revelador és la dedicatòria al comte de Walden, el protector de l’empresa, que cal llegir degudament en trama.

“Mon honorable Senyor,

Havent traduït fa uns cinc o sis anys La Historia de Dom Quixot de la Llengua Espanyola a l'anglès, en l'espai de quaranta dies: Estant en ço més que mig forçat1 per la insistència d'un molt estimat amic, que estava desitjós d'entendre el tema: Després d'haver-la repassat per sobre, la vaig deixar de banda, i la vaig deixar molt de temps oblidada en un racó, i tan poc mirada de ma part que cap vegada li vaig posar mà per revisar-la o corregir-la.

“Fins que, d'acord amb altres dels meus amics (tramants), vaig estar content de deixar que sortís a la llum (edició), condicionant, que algú altre escrutés i esmenés els errors escapats; ja que els meus assumptes m'impedien submergir-me en aquest treball. Ara entenc per part de l'impressor, que la còpia (no corregida) es va presentar a la vostra Senyoria: fet que de primer m’ha provocat un punt de disgust, perquè com podria passar, temo molt, provarà ser poc treballada i digna, ja sigui de la vostra noble vista o de la vostra protecció”.

I acaba molt maliciosament a la darrera línia marcant d’amagat l’autoria (Servent) i el problema (Thomas Selton):

“El més afectuós servent de Vostre Honor, Thomas Shelton”.

(Your honours most affectionated servitor).

Dues dades o pistes per desvelar la trama

1) El Quixot fou traduït a l’anglès abans del 1602, dos anys abans del primer esment fet del Quixot a Espanya, i tres anys abans que fos publicat.

A) James Fitzmaurice-Kell, seguint el Dictionary of National Biography states, ho veu, perquè Thomas Howard, el Lord Walden a qui es dedica la traducció, deixa de ser comte de Walden per passar a ser comte de Suffolk al 1603, i d’aquí conclou que parlem d’una data anterior.

La traducció dorment es registra finalment al gener del 1611, i afegeix que va traduir el llibre feia uns cinc o sis anys. Queda marcat un altre límit de com de tard es va fer, el 1605 o 1606, calculant-se que ja estava traduït un mes (i no quaranta dies) després de l’edició. Però, quant de temps feia que ja era escrit quan En Thomas Howard va canviar de títols el 1603? En Jordi Bilbeny apunta, pel sistema de concessió de llicències d’impressió, i d’altres dades significatives, que Lo Quixot de Barcelona i en català es devia imprimir al 1595, data molt propera a la de la mort de Felip I de Barcelona, el setembre del 1598.

B) També als dietaris reials anglesos del rei James I hom parla d’aquest desafiament quixotesc, sigui com se’n podria dir d’un esborrany o d’una obra inspirada en ell. O sia: que Don Quixot, imprès o en forma d’esborrany, circulava per les altes esferes d’Anglaterra amb un nom molt indicatiu per a una obra política i de defensa i difusió dels ideals parlamentaris catalans, que era detestada pel reialisme espanyol i protegida pels seus enemics britànics.

Ho veiem recolzat per una missiva de l’onze de maig del 1606 d’En Dudley Charleton a En John Chamberlain, on diu que:

I send you Don Quichote’s chalenge, which is translated into all languages, and sent into the wide world

(Us envio Lo desafiament de dom Quixot, el qual és traduït a totes les llengües, i tramès al món sencer).

C) El crític J.M. Cohen diu que és la millor, la versió més propera i fidel en esperit i forma i semblança a les frases d’En Servent. Ens està dient que va conèixer l’original castellà just quan es va imprimir (1605), o fins i tot abans.

Amb l’afirmació del traductor que la va començar sis o set anys abans de l’edició feta el 1612 i que la va fer en uns rapidíssims 40 dies, queda demostrada la coneixença de l’obra a l’Anglaterra abans de la impressió a Castella. Hom troba l’explicació que l’original fos en anglès i es fes passar per castellà.

2) Ningú no sap qui va ser En Thomas Shelton. A part de la traducció de les dues parts del Quixot, no es troba cap rastre del llibre. Seguidament veureu com solament és un nom, intencionat i en trama. A qui tapa? A En Joan-Miquel de Servent, l’autor espanyol, o sia, català.

El més fort ho podia veure el lector iniciat a la darrera línia, que ve a ser una mena de signatura. Hi llegim el vostre Servitor o servidor, que ens du en trama al nom real de l’autor: Servent o Sirvent. A més a més, cal descodificar el nom amb què se signa la traducció, Thomas Shelton, i veurem que:

Shelter: significa un aparatós: refugi, protegit, donar refugi contra la policia, indicant que l’obra, i potser l’autor, s’han d’exiliar o fugir i que reben acolliment a Anglaterra.

on: partícula per indicar que la cosa continua.

Posats ací, cal avaluar el nom de Thomas, i ens dóna: tom, o tomell, o llibre, o llibrot. O sigui, que el lector que pensi que és un llibre en trama contra el règim espanyol, podrà entendre:

En Servent, que es fa servidor del protector, agraeix a l’autoritat britànica que aculli o protegeixi el llibre, que és com perseguit per la censura contínuament.

Hem de cercar si En Servent, per impulsar la seva obra aturada a Espanya, va ser a Anglaterra o si sabia anglès.

Ja que el que importa és l’obra, aquestes són qüestions interessants, però no necessàries per mantenir la tesi, ja que ell podria haver acceptat o fet fer la traducció sense anar a Anglaterra ni saber-ne la llengua. Com que la seva obra és de combat polític, i crec que l’Acadèmia d’Argamasilla amaga l’“Acadèmia oculta d’amagar sella”, se li podria haver solucionat el problema de la no-edició del llibre a la corona hispànica i les possibles represàlies per haver–ho fet des de grups poderosos interessats, siguin opositors o el govern anglès, fent passar l’obra per estrangera, com crec que passa en altres obres.

Queda confirmada, al meu entendre, la sospita que la traducció Sheldon té la signatura d’En Joan-Miquel de Servent i el reconeixent d’obra perseguida per al Quixot.

17-02-2013

Lluís M. Mandado i Rossell


1 being thereunto more than halfe enforced: on destaca de manera molt brillant l’ambigüitat i diversitat de sentits que permet Therunto: per, per a; però que fa pensar en l’oportú: untold, no dit, no explicat, mai revelat; untouched: intacte, indemne, integre enter; untoward: advers, infortunat, desfavorable. I també obstinat, incontrolable.



Autor: Lluís M. Mandado i Rossell




versió per imprimir

  1. el tintin catalá
    18-11-2015 17:37

    y van......enesima boutade de subvencionado de turno, la siguiente William Shakespeare no era ingles sino catalán del Vendrell y su nombre era Guillem Ses pere

  2. Jaime
    03-07-2014 21:49

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  3. Trol
    12-06-2014 00:59

    Lluís: el DRAE tiene por objeto definir el significado de las palabras. La antigua Gaceta, actual BOE, comunicar los diferentes actos que realiza la Administración del Estado, ya sea a través de sesión parlamentaria, o por algún acto del Ejecutivo (Decreto-Ley), entre otros. ¿Te parece que hacen la misma tarea? No estabas muy inspirado el otro día, ¿verdad? Respecto a vuestro absurdo propósito de tratar de demostrar que Cervantes era catalán, y digo absurdo, no por nada. No habría ningún problema por aceptar la catalanidad de Cervantes, y mucho menos que España lo reconociera como tal, pero habéis desbarrado yendo a buscar a una Inquisición que, por supuesto, sobrevaloráis ad hoc. Le conferís una credibilidad propia de la "Associació en Defensa de l´Etiquetatge en Català". ¿Se ha conseguido que Coca-Cola, Nestle o WhatsApp etiqueten en la lengua, ahora de Pilar Rahola, Toni Albà, Toni Soler, y demás defensores de las sagradas esencias de la catalanidad? No, ¿verdad? Pues hala, ahí tenéis una comparación mucho más válida que las vuestras. ¡Saludos!

  4. Xavier
    03-06-2014 13:42

    Mira. La metodologia respecte al DRAE és aquesta baix el meu punt de vista: En principi el diccionari és vàlid però agafant moltes coses amb pinces perquè, conforme al que han intentat a Crimea i sembla que no han tingut prou temps per a aconseguir-ho, la nostra cultura si que ha patit aquest procés de suplantació o substitució i agressió al llarg de molts segles i per tant, queden les petjades a la RAE. Com què sé que no t'agradarà aquesta metodologia, en tinc un altra exclusivament per a que l'apliques tu: &&&"No estaba muerto, estaba de parranda, chévere, chévere. No estaba muerto, no, no, estaba tomando cañas, lerelele, chévere, chévere (bis), HIIIIUUUUUUU!!!"&&&

  5. Xavier
    02-06-2014 20:49

    Ei! Paco, salutacions! I has de tenir en compte que el mot "quijote" ve del català "cuixot" segons la RAE. ..... http://lema.rae.es/drae/?val=quijote ............ I a més, la pronunciació de "Quixot" en llatí és com en català, "Cuixot". Ens veiem. Salut.

  6. Francesc Carbonell
    02-06-2014 19:52

    Vull afegir una teoria ( clarísima per a mí ) per a l'extravagant nom del Quixot. Em va vindre a la ment quan vaig sentir que Cervantes era Servent i a més, era de Xixona, al País Valencià, molt prop d'on soc jo i per tant, d'on conec paraules i expressions pròpies d'esta zona que no ho són a Catalunya. Si pensem amb el protagoníste de l'obra, un home amb unes cames esquelètiques ( cuixes ), i en una zona en que al pernil se li diu CUIXOT, d'ahí traem un nom lògic per a una burla i comicitat del nostre personatge. Si a més, vullguerem passar el mot al castellà, es quan es produeix el desficaci: una C passa a Q !!!, que sona igual, la ix la canviem per la jota... i voilà!, ha nascut l'inadequat i infumable nom de Don Quijote!

  7. Trol
    30-05-2014 11:52

    Albert: esto resulta un poco surrealista. Os corresponde a vosotros, los conspiparanóicos demostrar que esa partida de bautismo del tal CARVANTES es cierta y, además, que pertenezca al propio Miguel de CERVANTES. La buena fe se presume, la mala fe hay que demostrarla. Por lo tanto, asumimos que la partida alcalaína o complutense de MC es cierta; y a vosotros os corresponde demostrar el mal uso que se hizo de esa partida. Si es cierta su existencia, ¿sabemos que necesarimente tiene que ser de Miguel de Cervantes? Os concedo la duda de dudar, ahora bien, también tenéis que asumir que podáis estar en EL ERROR, y como sois más tercos que una mula, no reconocerlo. En fin, sólo espero que alguien del mundo del periodismo amarillista lea vuestra página, y haga una crónica de los distintos artículos, y escriba: CÓMO MANIPULA EL NACIONALISMO CATALÁN LA HISTORIA DE ESPAÑA, o, JORDI BILBENY O EL NUEVO HERODOTO. HISTORIA DE UNA MANIPULACIÓN HISTORICA. En fin, amigos perro-flauta del INH, espero que tengáis un buen fin de semana. Saludos trollanos.

  8. Xavier
    29-05-2014 21:06

    L'Anna dels diaris NO ÉS CATALANA, BEN SEGUR!, crec :) . Ara, aquesta altra Anna ben podria ser família d'aquest, http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0027946.xml?s.start=20&s.q=franc#.U4dpu3J_vJ0 ,,,,,,,,,,,, d'aquest, http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0027944.xml?s.start=20&s.q=franc#.U4eEKHJ_vJ0 ,,,,,,,,,,,,,,,,, o d'aquest altre, http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0027945.xml?s.start=20&s.q=franc#.U4eEcHJ_vJ0.

  9. Xavier
    27-05-2014 19:24

    En aquest enllaç es diu que el cognom de l'Anna és Vilafranca, http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=franca-de-rojas-ana ,,,,,,,,,,, i en aquest altre lloc, que es filla de la família jueva del Fernando de Rojas. http://martiresjudios.blogspot.com.es/2009/06/ana-franca-de-rojas-la-amante-judia-de.html .............. Crec recordar que aquí s'ha dit que els Servent emparenten amb els Vives, no?

  10. Xavier
    27-05-2014 13:59

    Isabel, filla d'en Servent i l'Anna Franc... Heu vist la decoració de l'estança dels Sirvent? ÉS CATALÀ BEN SEGUR!!!

  11. Sol
    27-05-2014 13:09

    Si una cosa és clara és que els estudis oficials no tenen res de clar sobre Cervantes, i sinó només cal veure com cada estudiós oficial té una teoria diferent. Per què? Per què no hi ha per on agafar-se. Això sí ells tenen la veritat que han imposat manta vegades a punta pistola i foguera.

  12. Trol
    27-05-2014 11:27

    Ya sé que a los ínclitos maestros del INH les importará poco lo que diga la "oficialidad", pero estaba pensando en la hija de Miguel de Cervantes, Isabel, y en los numerosos estudios que hay sobre ella. Para muestra, un botón (Centro de Estudios cervantinos): http://centroestudioscervantinos.es/upload/1712_mdfile.pdf Parece ser que la "oficialidad" tiene bastante claro los orígenes castellanos de la família de Cervantes (Valladolid-Alcalá), excepto, claro, vostros. Vuestros artículos no son más que un tiro al aire. Ya puede intervenir cualquier "erudito" del INH, o forero (Blavet, Ernesto, Jo, etc.), porque demostráis, como siempre, que no tenéis pudor alguno en humillaros constantemente con mentiras, falacias y descalificaciones. En fin, es vuestra guerra, no la mia. Saludos.

  13. gat escaldat
    23-05-2014 15:25

    T'equivoques gateto pretenciosso. Zeguramente lo filólogo de Madrí tieneng econdio de a ónde viene "marinés". Los filólogos de Osfo, como zon hente normá i honrá ze dehan enbaucà po lo de Madrí. Cuando piensas bien te és obvio que "marinés" en inglés viene del catalán y no del anglo-normando. ia sabe que los filólogo oficialita de Madrí nos disen que lo normando mandaban en Inglaterra, i qué? i la finquen fins al finalque durante la edad media apenas había relaciones entre Catalunya e Inglaterra, que tenian frontera comun en Aquitània. Pero no é sierto. Proba amb lo PATRO NUMERIC, BEN SEGUR que treus una altra parida!

  14. Gat escaldat
    23-05-2014 00:20

    Apañó: Claro, la palabra MARINERO viene del catalán. Lo filólogo de Madrí disen que viene der francé, pero obviamente no saben tanto de la historia de la lengua apañola como lo grande erudito del INH. "Catellano-andalú"? RIDICULO. Quién podría pensar que los andaluse pudieran afectar la lengua apañola? Claro, la historia ofisiá dise que los andaluse, bajo Farran el Catòlic, conquitaron Amèrica en el s. XV y que aluego dominarong la corte i la noblesa durante siglo. Pero ya hemos visto esas manipulasione. "Farran" obviamente era catalán, y sus hombres también! Así que cuando los catellanoandaluse los vieron, empezaron a gritar, "Hòtia! aquí vieneng lo Marinés" ÉS CATALÀ, BEN SEGUR!

  15. Lord
    21-05-2014 19:08

    Mr. Mandado is super! What a geniality. I'll coment to others professors.

  16. Xavier
    20-05-2014 18:20

    Ei!, molt bo això de la macedònia, Cesc. Anota-t'ho Tigre.

  17. Xavier
    19-05-2014 20:26

    Ui, Cesc, no anava precisament per tu. Disculpa. Els teus comentaris són clars i directes. Però això de "semi" m'ha fotut, en canvi lo de nimfa m'ha agradat, aquí l'has clavat, "bandido"!

  18. Cesc
    19-05-2014 14:55

    Xavier desconeixia que les nimfes i, o, els semi déus tinguessin mal de cap. Ja es veu que estàs per sobre dels mortals

  19. Xavier
    19-05-2014 13:00

    Ja em perdonareu, però avui tinc un mal de cap de maria santíssima i en llegir els darrers comentaris del cap de setmana se m'ha multiplicat per dos. Suposo que demà estaré en millor forma.

  20. Esteve
    18-05-2014 19:58

    Deia Sherloch Holmes: "Quan s'ha descartat tot el que és impossible, el que queda ha de ser la veritat, per improbable que sembli".

  21. Cesc
    18-05-2014 19:40

    Els Servis van donar l'ordre de destruir la biblioteca de Sarajevo fa quatre dies. Qui va ordenar l'atac va voler destruir el passat i el present més immediat.-------- http://www.lavanguardia.com/politica/20140518/54408044118/hombre-incendio-biblioteca-sarajevo-enric-juliana.html --------- L'article acaba dient: Així s'escriu i reescriu la història.Exhibint i esborrant petjades.

  22. Trolkiller
    18-05-2014 14:04

    Com és que encara no cal identificar-se per fer comentaris?

  23. Xaiver
    17-05-2014 13:42

    Val Trol, "espanyolistafinsalamèdula", hahahaahahaa. Sí que va haver aquest enfrontament entre Lope i Servent, "el hombre que hablaba difícil" i suposo que el fet, com has dit, que et decantes per l'orígen gallec et ve per la lectura d'aquest article, o no, però, com també saps, totes aquestes característiques lingüístiques que troba el Brandariz també es donen en el català. *********************************************************************************************************** http://www.muyinteresante.es/historia/articulo/cervantes-el-hombre-que-hablaba-dificil

  24. Trol
    16-05-2014 17:31

    El francés Emile Chasles escibió en 1866: "MIchel de Cervantes: sa vie, son temps, son oeuvre politique et littéraire". El "Chapitre III" de la obra empieza de la siguiente manera: "Michel de Cervantes y Saavedra naquit en 1547 à Alcala de Henarês". Parece que este escritor francés al cual Américo Castro hace referencia en su obra: "El pensamiento de Cervantes" (Ed. Noguer, S.A., 1972, Barcelona - Madrid), no tiene ninguna duda sobre los orígenes complutenses del ilustre manco de Lepanto. El escocés James Fitzmaure-Kelly, dedicó varias obras a finales del s. XIX y principios del XX a Cervantes. Su obra: "Cervantes in England" podría ayudar a muchos "historiadores" del INH a empezar a comprender cual es el estado de la cuestión. Estoy ojeando el "Bulletin Hispanique", en la página web: www.persee.fr; y leo en el punto segundo del artículo que lleva por título: "Cervantes and the English literature", lo siguiente: "the fist part of the Quixote was published in London in 1654 (...) The title is Pleasant (or Festivous) Notes Upon Don Quixot and the author was Edmund Gayton, a minor writer, who had been a fellow of an Oxford college and one of the "sons of Ben". His book helps us to see why Don Quixote was popular in England, even if it does to illuminate that masterpiece". Luego hay una referencia a vuestro Thomas Shelton, en efecto. Pero el artículo académico (imagino que pagado por el Santo Oficio español de nuevo cuño) no parece tener ninguna duda sobre el idioma en el que fue escrito, en "Spanish" o español, léase, castellano. Lo que si apunta el artículo es la falta de legislación sobre derechos de autor (copy-right), y como algunos ingleses, unos años antes de la traducción de Shelton, no tuverion reparo en traducir del español o castellano al inglés, como en el caso de Beaumont y Fletcher con su obra: "The Knight of the Burning Pestle". Por servirme del lenguaje nacionalista más cavernario, puedo afirmar con regocijo: "aquesta és una més que ens ha fet l´INH!".

  25. Xavier
    16-05-2014 16:56

    Val, val, d'acord, has estat TU. No se si és definitiva però lo de Çirvantes és cosa teva, així que, a cada u lo seu, d'acord, no et ratllis.

  26. Xavier
    16-05-2014 14:30

    Tiger Bill, no te n'has anat de vacances, eh, no t'has pogut resistir al caramel que t'han posat al davant, era d'esperar, golós!!! Golós i multicolor com titot que obri la cua. T'has quedat a gust, eh! Has desplegat aquí una sèrie de personalitats que és per a flipar, ho reconec. Al Dalton, a més del mètode d'estudi ?esquemes, resums, etc.(per cert, a quin lloc del organigrama soc jo, o ni tan sols hi surto)- també t'ensenyaren art dramàtic, veritat? Esplèndid!!! Meravellós però, com ja et vaig dir, et cebes en allò que potser és més fàcil de criticar però, quan alguna cosa no quadra en els teus esquemes de treure a la llum la ?veritat? des de dintre..., et calles com una PUTA!! Així no arribaràs mai a La Veritat!! O és què simplement no les comentes però sí que, amagada i diligentment, te les anotes? T'aviso que la feina que fas té doble cara, pots IN-TOXIC-ARTE. Penso que podries ser una mica més objectiu i imparcial en els teus comentaris (o sigui, comentar-ho tot, lo bo i lo dolent). Si segueixes amb aquesta actitud no em quedarà altra que tractar-te com el que has vingut demostrant que ets fins ara, una acolorida i enlluernadora puta, PERÒ UNA PUTA AL CAP I A LA FI. Salutacions.

  27. Cesc
    16-05-2014 12:54

    En aquets article hi ha una dada fonamental per l'avanç de la recerca del primer text del Quixot. La dada fonamental és que sabem que a Anglaterra l'any 1606 existia un exemplar del Quixot anomenat - Don Quichote?s chalenge -. És un exemplar del Quixot amb un títol diferent de la traducció oficial anglesa "The History of the Valorous and Wittie Knight-Errant Don-Quixote of the Manxa (1612)". Probablement aquest exemplar sigui la traducció del Quixot català - Lo desafiament de dom Quixot-. Em sembla que serà tant difícil trobar - Don Quichote?s chalenge - com l'original català. Però no impossible. Ara sabem més coses

  28. Esteve
    16-05-2014 08:57

    En l'article es diuen com a mínim dues coses fortes:a)el llibre (la traducció) es dedica a una persona amb un títol que ja no té des de 1603; b)efectivament, ningú (inclosos els mateixos anglesos) no sap res del tal Thomas Shelton, cosa que no pot deixar d'estranyar del primer traductor a l'anglès del Quixot, que allà ja va tenir gran èxit des d'un primer moment. És veritat que tampoc es sap gairebé res de Shakespeare, però això no contradiu el valor del present article, perquè llavors passa el mateix, passem a dubtar doncs de qui era el tal Shakespeare. En canvi sí es coneixen coses d'altres contemporanis anglesos com Bacon. Després es diuen altres coses que, evidentment són interpretacions, però que ja són ben curioses: la proximitat etimològica entre Shelton i shelter (refugi, protecció); i servitor i servent. De fet, "servent" és la traducció literal i exacta de servitor. Evidentment pot ser una casualitat. No obstant, no es pot negar que a Cervantes, al Quixot, li agrada jugar amb les paraules i els seus significats, cosa que sembla evident encara que no s'hi vulgin trobar significats catalans.

  29. Pere Pasqual
    16-05-2014 05:21

    Si la frase ?El més afectuós servent de Vostre Honor, Thomas Shelton? és la que confirma que la traducció de Sheldon té la firma de Servent, bona nit i tapa't. Que voleu presentar aquest article als premis Ig Nobel, potser?

  30. Pep
    16-05-2014 03:03

    Felicitats, Lluís. Aquest article conté propostes amb les quals es pot estar d'acord o no, però si el tal Cervantes era esmentat com "el príncipe de los ingenios", seria NO només per coses com aquestes, però indubtablement, també per coses com aquestes. Crec que ningú hauria de tancar la porta a les interpretacions que fas. Hom se les pot mirar amb esperit crític i concloure que en algun cas poden ser forçades, però pel camí ens has obert un camp del tot suggestiu i un món de possibilitats. El Quixot té tants nivells de lectura que pot deixar content fins al lector de criteri més restret -com així ha estat, de fet, al llarg de la seva existència-, però per a les ments lliures i creatives (i que saben què van a buscar), el doll d'informació que hi va plasmar el príncep dels enginys és inesgotable. Personalment, crec que avui estem una mica més a prop de la veritat. Felicitats de nou.

  31. Pedrito
    15-05-2014 21:31

    Perdo, volia dir que la dedicatòria és feta quan Howard era una bèstia negra de l'armada espanyola. És més tard, quan ja és Earl of Suffolk, que accepta un regal del ambaixador espanyol durant la negociació d'un tractat de pau.

  32. Pedrito
    15-05-2014 21:09

    Ah no, ho sento, però la data és reveladora. He llegit també que les grans victòries navals de Thomas Howard, mentre era Lord, van ser contra la "spanish armada". Fins i tot va ocupar Cadiz durant un mes. Coneixia Shelton personalment a Howard o només sabia qui era?

  33. Lluís M. Mandado
    15-05-2014 20:32

    Sr. Pedrito, m'he ensopegat amb algun nom o referència referides al que dieu, pero ni l'he llegida ni vista. Crec que és una obra satírica i paròdica. Però si anem fent això de mirar tot, la xarxa s'extén i ja prou extensa que la tinc. Si teniu alguna tesi, estic interessat a coneixer-la.

  34. Pedrito
    15-05-2014 20:14

    Sr. Mandado, Coneix l'obra "The Knight of the Burning Pestle"?, és un exemple de la influència del Quixot a Anglaterra abans de 1607.

  35. Guerau
    15-05-2014 18:39

    Sabeu allò de "Castells en l'aire" doncs això és el resum de la cultura castellana històrica i actual.

  36. Sol
    15-05-2014 18:09

    Trobo de gran transcendència aquest article. se'n parlarà molt. Ja he vists altres treballs d'aquest autor que cada dia es fa més gran.

  37. Gat Escaldat
    15-05-2014 17:54

    Trobo que és una de les descobertes més important de tota la història del cervantisme. Felicitats!

  38. Trol
    15-05-2014 17:06

    Curioseando la "Encyclopedia Britannica" on-line, busco, "ad hoc", el nombre de Miguel de Cervantes (http://global.britannica.com/EBchecked/topic/103673/Miguel-de-Cervantes) y, a su vez, busco también en el mismo sitio su obra más relevante, "Don Quixote" (http://global.britannica.com/EBchecked/topic/1475288/Don-Quixote). El artículo es de pago, y sólo se puede un pequeño trozo, suficiente como para comprender que los ingleses en su mayoria, salvo Francis Carr, no tienen o tuvieron dudas sobre los orígenes castellanos de Cervantes. Estoy viendo una página web que seguro la habréis trillado hasta mimetizarla: la Francis Bacon Society (www.francisbaconsociety.co.uk), y, en ella, estoy leyendo un artículo sobre el tal Jordi Bilbeny, antes conocido como Francis Carr. En ella, y cito textualmente, leo: "Cid means ?Lord? in Spanish, whileBenengeli most plausibly means ?son of the English?, which is suggestive enough in itself" (http://www.francisbaconsociety.co.uk/baconiana/volume-1-number-2/francis-carrs-who-wrote-don-quixote/). Evitaré la traducción porque estoy seguro que Pere Blavet os podrá hacer la traducción y al que desde aquí envío un caluroso saludo. Así que Cide Hamete Benengeli, "el hijo del ciervo", resulta ser ahora... "the son of the English". Impresionado me hallo. Bueno, estáis en vuestro de derecho de seguir expandiendo la duda sobre Cervantes. Sois gente muy obtusa, ¡bárbaros!, y tenéis a vuestros seguidores, pero también a muchos detractores, entre los cuales me encuentro. Si un sociólogo hiciera un estudio de los catalanes leyendo vuestros "artículos", diría que somos todos un zafios, prepotentes, provocadores, castellanófobos, mentirosos, y hasta un poco tontos, etc. Por favor, os animo a seguir con vuestra particular cruzada. "Sic semper tyrannis" que le dijo J. W. Booth a Abraham Lincoln antes de asesinarlo. Estableciendo un paralelismo entre el magnicida y el INH, puede decir sin temor a equivocarme: "Sic semper intelligent?a". Saludos.

  39. David
    15-05-2014 14:21

    La derivació de l'etimologia del nom és una mica forçada. Coincideixo en que ha de ser signficatiu per a en Servent, però aquí hi ha l'etimologia d'una font anglesa: "The place name is composed of the elements "scylf", the Old English word for shelf, ledge, or bank and "tun", the Old English word describing a settlement or enclosure. One John de Schelton appeared in 1260 in the Assize Court Rolls of Yorkshire, while the Assize Court Rolls of Warwickshire record a John Shelton in 1385." Read more: http://www.surnamedb.com/Surname/shelton#ixzz31moF8CCv

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34988
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]
Va tornar una de les caravel·les colombines a Baiona, com diuen algunes cròniques? És un error creure que van...[+]
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli...[+]