Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
NOTICIES » 10-04-2013
5253

Ferran Cortès, primer cronista d'Índies

Va escriure Bernal Díaz del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España o ho va fer el mateix Cortès? L'historiador i antropòleg francès Christian Duverger acaba de publicar Crónica de la eternidad per explicar-ho.

L'historiador i antropòleg francès, Christian Duverger, professor de l'École des Hautes Études en Sciences Socials de París, acaba de llançar una bomba a les tranquil·les aigües de la història de la literatura en espanyol i a la percepció del passat d'espanyols i mexicans. En el seu llibre, Crónica de la eternidad, fruit de 10 anys d'investigació i presentat dijous a la capital mexicana, demostra que En Bernal Díaz del Castillo mai no va poder escriure La historia verdadera de la conquista de la Nueva España i que el seu autor va ser el mateix Hernán Cortés com assenyalen les proves reunides. El cronista-soldat, el testimoni crític de la Corona i de la versió oficial de la història, el vell rondinaire sentimental, obsessionat amb la recompensa econòmica i el reconeixement de la seva glòria, el gran periodista de la Conquesta de Mèxic s'esvairia per deixar el seu lloc al conqueridor. El batxiller de Salamanca, l'aventurer renaixentista, el senyor de la guerra satanitzat per la història, es convertiria així en un líder humanista i, com afegeix en Duverger, "en el veritable fundador, com va dir Carlos Fuentes d'en Bernal, de la novel·la llatinoamericana".

Crónica de la eternidad, escrita com una investigació policíaca que fa la seva lectura amenísima -"vaig decidir no enfocar el meu missatge per al món acadèmic i les seves polèmiques sinó per al gran públic"-, va assenyalant pas a pas les incongruències de la Historia Verdadera que impedeixen que En Bernal Díaz del Castillo sigui l'autor. Però, com ningú no s'hi va fixar en aquests segles? En Duverger respon: "Molts van dubtar, però la força dels esquemes mentals, dels prejudicis, els va dissuadir. Jo pertanyo a una escola d'historiadors que fomenta el dubte com a mètode. I el primer que em va sorprendre és que Bernal obre la seva crònica dient:  "Vaig acabar d'escriure el 26 febrer frl 1568 a Santiago de Guatemala, seu de l'Audiència (dels Confinis)...", quan l'Audiència en aquests anys era a Panamà! Ningú no va revisar això? Per què els meus col·legues no ho van descobrir?".

Aquesta va ser la primera pista, però en vindrien més. Per exemple, Díaz del Castillo, que fa gala a la seva crònica de gran intimitat amb En Cortès durant la conquesta, no és citat per aquest en cap de les seves Cartes de relació ni apareix en cap llista de l'època dels poc més de 500 homes que el van acompanyar; comença a escriure als 84 anys, cosa que seria un cas portentós de memòria. Ho fa per esmenar la plana a la suposada versió oficial de fra Francisco López de Gómara, però la seva Història de la Conquista de Mèxico, publicada a Saragossa al 1552, va ser prohibida per la Inquisició l'any següent i mai no va viatjar a Amèrica. També presumeix de ser un soldat ras, però desplega una gran erudició amb cites de clàssics grecs i llatins o de la Bíblia, impensables en algú de la seva condició.


A més a més, sosté l'historiador francès, una anàlisi de l'estil de la crònica revela que el seu autor estava impregnat de prosa llatina i construccions pròpies del nàhuatl, que només algú com En Cortès, segons en Duverger, fascinat amb Mèxic i "immers en un procés de mestissatge va poder deixar que penetressin en la seva manera d'escriure en castellà". Dues característiques que coincideixen amb les Cartes de relació del conqueridor.

En Duverger va eliminant candidats a l'autoria entre la dotzena de companys d'En Cortès que sabien llegir i escriure -cap no va poder ser testimoni de tot el relatat-, finstopar amb el conqueridor. Crónica de la eternidad, una segona part de Cortés, la biografia més reveladora, publicada també a Mèxic per Taurus el 2010, comença a desvelar el misteri en entrar en els anys finals d'aquest quan torna a Espanya, un període al qual s'ha prestat poca atenció.

Enfront de la idea tradicional d'un Cortés aïllat i perdedor, l'historiador se centra en l'etapa (1543-1546) que va passar a Valladolid i descobreix un home intel·lectualment molt actiu, que organitza a casa seva una acadèmia on es donen cita els notables de la ciutat i es discuteix sobre temes com "el cronista i el príncep" o "la història oral i la història documentada".


En aquests anys, assegura en Duverger, és quan el conqueridor, que ha vist com totes les seves cartes a l'emperador Carles V "no només han estat prohibides sinó també cremades a la plaça pública" al 1527, concep el seu pla. "En Cortès decideix que el seu públic és el futur. Està orgullós del que va fer i és conscient que la marca que l'home deixa a la terra és més fugaç que els llibres. Si la Corona vol matar la seva memòria, esborrar de la història, ell sap que la seva aliada és la posteritat".

En Cortès contracta En López de Gómara, a qui confia els seus arxius perquè escrigui la història oficial -en el seu testament deixarà dit que se li paguin 500 ducats per la feina- i alhora escriu les seves memòries, "inventant el personatge del soldat anònim amb la llibertat d'un novel·lista", diu l'historiador, que subratlla que l'estructura de les dues obres és idèntica.

En Cortès mor el 1547, l'obra d'En Gómara és prohibida -"el seu posseïdor corria el risc de pagar una multa altíssima, equivalent al preu de 20 mules"- i el seu manuscrit roman ocult durant dues dècades. Però la revolta dels tres fills d'En Cortès a Mèxic al capdavant dels hereus dels conqueridors contra les Lleis d'Índies, que amenaçaven de confiscar les seves propietats el 1566, ressuscita el text. La crònica escrita per En Cortès viatja a Amèrica amb intenció d'esdevenir el gran cop d'efecte que legitimi la causa dels primers criolls. La conspiració fracassa i els fills del conqueridor són detinguts i enviats a l'exili. Abans, els germans envien "el document a Guatemala, on viu Bernal, un dels pocs supervivents de la Conquesta" i l'existència està per primera vegada documentada al 1544.

El seu fill, Francisco Díaz del Castillo, afirma en Duverger, aprofitaria l'oportunitat de millorar la seva posició en els seus plets "convertint-se en fill d'heroi", fent modificacions per incloure el nom del seu pare i incorrent en flagrants contradiccions "com criticar alguns paràgrafs de Gómara que mai no van aparèixer a la seva versió donada a la impremta "i que només va poder conèixer En Cortès. El manuscrit patiria algunes manipulacions més fins a la seva definitiva impressió a Madrid el 1632 amb el títol que coneixem i l'autoria d'En Bernal.

A l'obra d'en Duverger, En Cortès apareix com un heroi i Carles V com un vilà. "Per En Cortès, l'emperador és un personatge feble, que passa el temps guerrejant per Europa. No entén que en plena era de les exploracions, de l'obertura de noves rutes comercials, es desaprofiti l'oportunitat. Després de 15 anys a Santo Domingo i Cuba, quan entra a Mèxic instal·la una convivència diferent a la de la Corona. Imposa la seva visió mestissa i no la genocida que s'ha practicat al Carib".

"El Mèxic mestís que coneixem avui és producte de la visió d'En Cortès", afirma l'historiador, que espera impacient la reacció del públic de banda i banda de l'Atlàntic a la seva troballa i somia que algun dia la Historia Verdadera es publiqui sota el nom de el seu veritable autor: Hernán Cortés.




versió per imprimir

  1. Guerau
    15-04-2013 13:34

    La teoria deL Colom genovés al segle XX... com un fill d'un sabater com Stalin pot arribar a dominar un imperi mundial com el rus? o el fill d'un empleat de doanes pot a arribar a provocar una guerra mundial? etc. etc. En Bilbeny investiga bé... i molt bé. http://www.greghallett.com/pdf/Gifting%20the%20UN%20to%20Stalin,%20Web,%20low%20res,%2017.7.08/GIFTING%20THE%20UN%20TO%20STALIN-%20C7-%20Illegitimate%20Rothschild%20Family%20Tree-%2017.7.08.pdf

  2. Eduard
    11-04-2013 11:32

    Ens anem acostant també en l'ambit acadèmic, ala desfeta de ejpania. La mentida/apropiació de la documentació i del robatori de la història per part de tots els estats-nació que envoltaven l'imperi o nació catalana. es va descobrint. Finalment ho trobarem normal i lògic, és el que tota inquissició en aquell moment, (actualment CNI, el govern ejpaniol,..) faria per apoderar-se i perpeturar-se en el poder. Manipular la realitat per guanyar poder, prestigi,...Fins i tot a nivell personal també passa, com demostra aquest historiador amb els desendents i administradors d'una obra escrita.

  3. Guerau
    10-04-2013 20:18

    mira l'antic escut d'armes de Llemotges de l'època medieval és el mateix que l'escu d'armes de catalunya: la senyera, i provença i Montpeller i Galvaldà i Bearn i Tolosa etc etc... Ôbviament els responsables d'aquest fracàs també són els catalans i els occitans i la seva cultura burgesa.. que impedia una casa reial pròpia forta.

  4. David
    10-04-2013 17:10

    Afortunadamente, la gran mayoría de catalanes que conozco no se ven sólo como víctimas, y tienen una visión mucho más compleja y equilibrada de la historia. Guerau, crees de verdad que ese catedrático francés no quiera decir la verdad porque tiene vergüenza del pasado medieval de su nación?

  5. Guerau
    10-04-2013 16:19

    si els francesos van acabar l'estat catalano-occità amb l'ajuda d'una castellana Blanca de Castilla reina de França la més anti-occitana i anti-catalana de tota la casa reial francesa perquè serà? la resposta es evident.. històricament Castella i França han fet una pinça contra pa possibilitat d'un estat catalano-occità...

  6. David
    10-04-2013 15:03

    La forma de pensar de los del INH es tan, tan recargolada.... Tengo una pregunta, Guerau. Los catalanes son capaces que admitir que maltrataron a los judíos y a los árabes y a los indios? O es imposible, como es imposible que un francés "confiese" la culpabilidad colectiva por haber destrozado el Gran Imperio Inexistente Occitano-Catalano-Aranés?

  7. David
    10-04-2013 14:34

    Guerau, nay norteamericanos que dice que los norteamericanos son responsables de un genocidio contra los indios (y contra los vietnamitas). Hay alemanes que escriben libros sobre el holocausto. Hay japoneses que escriben libros sobre lo que hicieron los japoneses en China entre 1931 y 1945. Y TU CREES QUE A ESTE DUVERGER LE IMPORTE EL FRACASO DE ESE IMAGINARIO "GRAN ESTAT"????? Es más, decir que los occitanos eran (o son) catalanes es falso. Es EXACTAMENTE como cuando dice un castellano que "un barcelonés es tan español como un madrileño." Que hipócrita eres!

  8. Guerau
    10-04-2013 13:46

    Un francès mai podrà admetre la catalanitat de la conquesta... els francesos saben molt bé històricament que ells son els responsables del fracàs del gran estat catalano-occità que s'estava formant des de Catalunya als segles XI-XIII... per dir-ho pla mitja França es d'orígen catalano-occitana... i els catalans sense saber-ho. Caldria estudiar també la negativa catalana a admetre que Catalunya formava part d'quest projecte occità i en va ser el principal impulsor fins la desfeta de Murèth el 1213. Que a Llemotges al segle XII es parlava i s'escrivia la mateixa llengua que a Barcelona i formava part de la mateixa cultura catalana o occitana o provençal.. i que un marsellés era tan català com un barceloní...

  9. Lluís
    10-04-2013 11:38

    Tots molt contents que demostra la manipulació (si les seves conclusions són correctes), pero no diu res de la "catalanitat" de l'obra. Es una mica ridícul la selectivitat de la nostra credulitat....

  10. Satara
    10-04-2013 10:22

    Encara no he llegit el llibre de Duverger, però la teoria del Mèxic mestís ja va ser estudiada a fons per Octavio Paz a la seva obra: "El laberinto de la Soledad", llibre de text obligatori per a qualsevol escolar mexicà. Hernán Cortés, Malinalli o Malinche (d'aquí el terme exclusivament mexicà: "malinchista"), història "d´amor" que curiosament es repeteix cent anys després en la Costa Est dels actuals E.U.A., amb la famosa Pocahontas i el Capità Smith.

  11. Sita
    10-04-2013 09:54

    Diu Christian Duverger al final del segon paràgraf "...quan l'Audiència en aquests anys era a Panamà! Ningú no va revisar això? Per què els meus col·legues no ho van descobrir?". Jo penso que aquestes dues preguntes van dirigides a La Real Academia de la Historia de España. Continuen les patacades. Malgrat tot cap acadèmic respondrà.

  12. Esteve Renom
    10-04-2013 08:26

    Un nou llibre, ara d'un francès, que confirma l'adulteració dels documents i de la història dels segles XV i XVI.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18955
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
es confirma a nivell pràctic, la tesi que als catalans eren coneguts o confosos per...[+]
Va ser àcrata En Salvat-Papasseit? Va ser autonomista o federalista? Va tenir alguna mena d’ideologia...[+]
Si els primers navegants a creurar l’Atlàntic amb En Colom eren catalans els seus intruments havien també de...[+]