Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 13-01-2012  |  PROJECTE LLEONARD
5391

Federico Barocci, els Della Rovere i En Lleonard

Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico Barocci, els seus mecenes Della Rovere i En Lleonard. El fet és transcendental perquè tenim lligat d’una forma incontestable i directa el gran Mestre amb els Della Rovere

Autoretrat de Federico Barocci

Federico Barocci va ser un pintor i impressor italià que va viure a cavall dels segles XVI i XVII. Nascut a Urbino vers el 1526, va morir també en aquesta ciutat al 1612. Sembla que el seu nom autèntic va ser Federico Fiori, però ha passat a la posteritat amb el sobrenom que tothom coneix.

Segons els seus biògrafs, després de passar uns anys a Roma, va tornar a Urbino, on va ser esponsoritzat principalment per En Francesc Maria II della Rovere, duc d'Urbino, raó per la qual el Palau Ducal apareix sovint com a rerefons de les seves pintures.

Tal com m'escriu en Roger Mallola, que alhora m'envia la gran part de la informació que recullo aquí, perquè en tingui coneixement ple i prengui consciència del fet, "sembla que per aquesta via –la de ser protegit per un Della Rovere–, aquest pintor va tenir accés als tractats d'En Leonardo".

Així ens ho confirma En Martin Kemp, al seu preciosíssim llibre La ciencia del arte: la óptica en el arte occidental de Brunelleschi a Seurat (Ediciones Akal, Madrid, 2000), car escriu que "bé podem sospitar que En Federigo Barrocci, el colorista més important en el canvi de segle, que influí notablement en Rubens, aprengué força del Tractat d'En Lleonard, al qual tingué accés per mitjà dels seus mecenes Della Rovere" (p. 297).

És evident, doncs, que els manuscrits primitius del Tractat de la Pintura d'En Lleonard eren a mans dels Della Rovere. El fet ha sorprès En Mallola, que, acte seguit m'apunta: "La pregunta seria, potser, com és que els Della Rovere tenen manuscrits de Leonardo?".

La resposta potser no la trobaríem mai si seguim la ruta oficial de les mans per on van passar els textos lleonardins, i que els entesos ens descriuen. En canvi, si sabem, com jo he apuntat anteriorment en els meus estudis i articles, que En Leonardo da Vinci era realment En Lleonard Della Rovere, ara esdevindria del tot normal que un Della Rovere tingués els seus papers i que els pogués deixar estudiar a un dels pintors que protegia.

Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. David Segarra
    19-03-2017 09:10

    Otra vez vemos la deshonestidad y la incompetencia del Sr. Bilbeny.

    1. Si el libro de Kemp (un experto en la obra y la vida de Leonardo) es "preciocissim", por que no explicarle las teorias del INH. Os dara' una respuesta preciosisima.

    2. Si Della Rovere tenia UN manuscrito del Tratado, no significa que tenia el manuscrito original, ni significa tampoco que tenia todos los manuscritos de Leonardo.

    3. Si algun manuscrito de Leonardo fuera en catalan, alguien lo habria comentado.

    Se nota que es facil manipular a los ignorantes.

  2. Paolo
    15-01-2012 13:06

    El Federico Barocci era besnét d'Ambrogio Barocci, que va treballar amb Bramante, artista a la cort de Milà al mateix temps de Leonard. Aquest últim, es definia com "hastrubaldino"... Que significa això? És una referència al general Asdrúbal, germà d'Anníbal Barca, que des de les colònies ibèriques dels Cartaginesos va a acabar els seus dies a prop d'Urbino? I quina casualitat, cap noticia certa és disponible sobre la vida del Bramante fins al 1477, quan ell havia presumiblement de tenir trenta-tres anys.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18531
PresentaciĂł de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la BĂ­blia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin Ă©s l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels XVI i XVII, fa un repàs de la història de la...[+]
La lectura de l'article "Lleonard i la Casa Catalana d'ItĂ lia'" d'en Jordi Bilbeny ens dĂłna moltes pistes de qui...[+]
Leandre MartĂ­ descobreix un missatge en clau enviat des de la Barcelona del 1910 i a l'INH ens hem quedat amb la...[+]
Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en...[+]