ARTICLES » 30-01-2022 | CENSURA I LA MANIPULACIó
 3056
|
La importància d’un Simposi d’Història fet en un poble que la va canviar
En Pep Rovira va assistir al 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya (19 i 20 de novembre del 2021) i ens ha fet arribar les seves impressions. "Ens van robar la catalanitat d’en Colom, Sirvent (Cervantes), Santa Teresa de Jesús... I Espanya es va anar fent gran gràcies a nosaltres. I perquè no se sabés tot allò, se’ns havia de fer desaparèixer. Aquest era i és el seu objectiu principal i per això els historiadors i investigadors de l’Institut Nova Història són tan perillosos".
Els passats 19 i 20 de novembre vaig assistir al 20è Simposi de l’Institut Nova Història que es va celebrar a Arenys de Munt.
Una vegada més, en una població de la qual quasi ningú en sabia res hi ha tornat a passar un altre fet extraordinari per a la història de Catalunya. A l’any 2009 s’hi va fer una consulta que ho va canviar tot. Una consulta que va ser el tret de sortida perquè tot Catalunya prengués consciència que podia decidir sobre el seu destí.
Doncs ara, una vegada més, a Arenys de Munt s’ha transmès un altre missatge molt important: “Ens han robat la nostra història i si no la recuperem, mai podrem recuperar el nostre destí: la llibertat”.
Ens van robar la catalanitat d’en Colom, Sirvent (Cervantes), Santa Teresa de Jesús... I Espanya es va anar fent gran gràcies a nosaltres. I perquè no se sabés tot allò, se’ns havia de fer desaparèixer. Aquest era i és el seu objectiu principal i per això els historiadors i investigadors de l’Institut Nova Història són tan perillosos. Personatges com per exemple En Jordi Bilbeny s’han convertit en una espècie de Galileu Galilei o Nicolau Copèrnic, que ho van posar tot potes enlaire. Però quan un s’atreveix a fer això, quan un desafia lo establert, lo sabut, lo acceptat, pagues un preu molt elevat: el descrèdit, la burla, el buit... si no és el dolor, la tortura, o fins i tot la mort. Per això tenen tant de mèrit aquesta colla d’homes i dones que ens volen descobrir d’on coi venim i cap on podríem anar.
Quan assegut en una cadira en una sala municipal, vas rebent bufetades sobre l’origen de personatges històrics que tenies clars a la teva ment, quan surts d’allà mig estabornit i agafes el cotxe per tornar cap a casa, no pots deixar de rumiar mentre vas conduint: -Si m’han enganyat sobre la meva història, potser també m’estan enganyant sobre el meu present! I si fos tot mentida? I si estigués vivint en un país fals i irreal?
Doncs només hi hauria una solució possible: sortir d’aquesta horrible obra de teatre i construir un nou edifici on poder ser uns actors lliures!
Ja ho va dir Sòcrates: -Només sé que no sé res.
Avui dia, dos mil anys després, un català podria dir: -Només sé que sé mentides.
La conclusió podria ser que, si ets català i t’estimes Catalunya, ets un ser afortunat perquè la teva nació encara no ha desaparegut del tot, però porta més de 300 anys a punt de fer-ho. I si encara no ha desaparegut, és gràcies al sacrifici personal de moltíssima gent que ni coneixem.
Ara que de mica en mica anem obrint els ulls, podríem interessar-nos per uns altres desconeguts que s’estan deixant les celles per descobrir els nostres orígens: la gent de l’Intitut Nova Història.
Un Nou País necessita Una Nova Història.
Pep Rovira
Autor: Pep Rovira
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Perdoneu l'errada: Diego Velázquez virrei de Cuba no de la Espanyola.
Qui manega els fils de la Història? La caiguda dels Colom i el nom d'Amèrica.
Isabel Piera 05/02/2022
Des de Mallorca també ens volem unir a la defensa de la tasca de L'Institut Nova Història. He elaborat un petit article. Esper que vos agradi.
Pesquisidor el que realiza la acción de pesquerir/ Inquisidor el que realiza la acción de inquerir.
Pesquisidor.Hist. Oficial público o persona privada que realizaba una pesquisa, bien de forma esporádica o bien de
forma habitual. También fueron denominados fieles o fieles pesquisidores y aparecen en algunos textos locales (como
el Fuero de Soria) como auxiliares de los alcaldes con la función de inquerir o pesquerir. (Diccionario Panhispánico del
español jurídico)
Al llibre de George Sand (1842), Un hivern a Mallorca, escrit uns anys després de l'estada de Chopin i l'autora a Mallorca, s'afirma que la Inquisició no només es quedava amb els béns dels qui eren jutjats com a heretges sinó que a més, desapareixien de la Història.
Segons Rodríguez de la Torre, El 21 de maig de 1499, fray Francisco de Bobadilla va ser nombrat «juez pesquisidor y gobernador de las Indias» pels reis Catòlics en substitució de Cristòfol Colom.
El jutge «pesquisidor» fra Francisco de Bobadilla, en arribar a l'Espanyola, a l'agost de 1500, va emmanillar a Diego Colom. Va llevar de tots els seus càrrecs i propietats als Colom. I va començar una «pesquisa» o investigació recopilant tot tipus d'acusacions.
Al setembre arriba Cristòfol Colom obeint un fort requeriment de Bobadilla. En arribar va ser detingut i duit pres a la fortalesa, on el varen tancar juntament amb els seus dos germans.
Aquell mateix any, 1499, Alonso de Hojeda organitza el viatge cap a les noves terres en el que participa Vespuccio.
Al 1500 arriba Alonso Vallejo a la Espanyola amb una ordre que han de salpar cap a Espanya i s'ha de conduir als Colom a presència del bisbe Vallseca. Conta la història que quan varen tornar els reus a terres espanyoles els reis els varen dir que ho sentien molt que havien estat presos fora la
seva voluntat i els van alliberar.
Però no se'ls va tornar els seus càrrecs ni les seves propietats i Bobadillla va seguir governant fins que al 1501 va haver una cèdula en que es nombra a fray Nicolàs de Ovando per investigar les formes en que Bobadilla va actuar. Fra Nicolàs al 1502 queda al càrrec de la Espanyola i en tornar Bobadilla a Espanya una turmenta fa desaparèixer qualsevol
rastre del seu pas per la història. (Rodríguez de la Torre)
Com anècdota diré que aquí Mallorca el nom de Eimeric i el de Nicolau es lliguen en un personatge de l'època de Raimon Llull (segle XIII), Nicolau Eimeric que va ser l'inquisidor que va perseguir i investigar a Raimon Llull.
Fins aquí els fets. Sobre això podríem deduir que si els Colom varen ésser privats de les propietats i dels càrrecs, varen ésser investigats, varen ésser emmanillats i empresonats, varen ésser retornats a Espanya a la presència d'un bisbe, tot fa pensar que unes formes de fer molt comunes en aquella època, que actuaven per damunt del govern dels reis i que venien directament del
poder clerical, varen ser les que ho varen dur a terme.
I ara seguim amb el principal beneficiat de la caiguda dels Colom, Eimeric Despuig, pilot major del regne a partir de 1505 (Amerigo Vespucci, Albericus Vespuntius, Alverico Vesputio, Despuchy, Vespuch).
Segons Zweig (2010) Eimeric Despuig amb el seu Mundus Novus, al 1507, és considerat el primer en trepitjar el Nou Món. Dins aquest llibre inventa una expedició el 1497 per avançar-se a l'expedició de Colom.
La seva treta va anar calant en la ment de la gent mitjançant altres llibres que ho afirmaven. Per exemple, una recopilació que es va fer de les terres trobades fins aleshores pels descobridors (els portuguesos: Cadamosto, Vasco de Gama, Cabral; les tres primeres empreses de Colon, a més dels
viatges de Mundus Novus de Vespucio) se la va anomenar Mondo novo e paesi nuovamente retrovati da Alverico Vesputio florentino (1507). (Zweig, 2010)
I ja per rematar les publicacions de Saint-Dié (a Saint Dié es varen aplegar una escola de humanistes – Gymnasium Vosgianum- amb la finalitat de divulgar la ciència mitjançant la impressió de llibres) es va editar Cosmogarphiae Introductio(1507) on no apareix el nom de Colon a cap lloc i
tots els mèrits són per en Despuig . (Zweig, 2010)
La impremta quina eina més eficient per canviar la realitat...
En Jordi Bilbeny ens ha fet obrir els ulls s'obre la mà de la censura dins els escrits del Nou Món.
Manquen fulls a alguns escrits, en d'altres es nota la presència d'una segona mà, d'altres varen ésser cremats com somnia el Quixot, d'altres, sense cap mirament, ignoren a uns i proclamen herois a altres, com el cas de Despuig. D'altres desplacen personatges en el temps com el cas dels artistes. Diego Velázquez no era el virrei de la Espanyola?
Després de totes aquestes accions històriques fetes per la censura al segle XVI-XVII... i després de
passar una nova censura als anys franquistes, poden els "doctors en Història” dictaminar que uns
personatges no són aquells que l'Institut Nova Història ha considerat la possibilitat d'estudiar només perquè els anys on varen viure, no coincideixen exactament?
Ser doctor en historia vol dir copiar «la història que ens ha arribat» al peu de la lletra i no tenir sentit crític? Pensar que Colom venia de família que criava ovelles a Itàlia amb una llengua que mai va fer servir i amb uns germans amb qui mai va contactar. Això és cert perquè està escrit i diu el
nom de Colón i els anys coincideixen?
Aquí som molt del refrany històric. "Más vale malo conocido que bueno por conocer”
Ànims des de Mallorca, a tot l'equip de Nova Història, SOU MOLT VALENTS!!!
Referències:
• Diccionario Panhispánico del español jurídico https://dpej.rae.es/lema/pesquisidor
• Sand, G (1975): Un invierno en Mallorca. ISBN: 84-400-9061-7 Traducción de B. Payoras. Palma de Mallorca
• Zweig, S.(2010): Américo Vespucio. La historia de un error histórico. Capitán Swing Libros. España
• Rodríguez de la Torre, F https://dbe.rah.es/biografias/13807/francisco-de-bobadilla