Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 15-10-2013  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
10245

El blat de moro, Amèrica i Catalunya

Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps remots, no es pot posar en dubte que el blat de moro que coneixem avui dia el va dur En Colom en tornant del seu primer viatge al Nou Món.

(c) Steven Depolo. CC by 2.0

Al Presència del diumenge 7 de desembre del 1997 aparegué un reportatge, correcte i ben travat, signat per En Jaume Fàbrega sobre "El blat de moro, el panís o la dacsa". Li he d'agrair l'argúcia de batejar l'apartat de cuina amb el títol "Cristòfol Colom va descobrir la cuina mediterrània", perquè això ha provocat que m'hi fixés d'una manera especial. Un cop llegit tot plegat, m'agradaria introduir algunes puntualitzacions. L'autor hi deia que "als Països Catalans el blat de moro –dit també moresc, dacsa o panís– es va començar a cultivar a una certa escala cap al segle XVIII". I més endavant, tot i que assenyala que els primers productes arribats d'Amèrica "van començar a arribar a partir dels segles XVI-XVII", després consigna que, "en general, es van introduir des del segle XVIII". Malgrat i que les seves afirmacions no són desencertades, car mai no esmenta quan es va introduir el moresc a Catalunya, i parla de la introducció "en general" al segle XVIII, m'agradaria poder aportar alguna raó més a fi d'establir unes dates més precises sobre la relació entre el blat de moro i el nostre país.

Pel que esmenta l'anomenat Francisco de Gómara a la Historia General de las Indias, de 1552, En Colom va portar a Barcelona l'any 1493 batates i galls dindis i afegeix que els Reis "es meravellaren que no hi hagués allà blat, sinó que tots mengessin pa d'aquell panís". O sigui, que, per En Gómara, En Colom dugué alguna mena de panís americà davant els Reis i els explicà que d'allò, i no pas del nostre blat, els indis en feien pa.

Que a les primeres illes descobertes hi havia panís, ens ho referma En Gonzaolo Fernández de Oviedo al Sumario de la Natural Historia de las Indias, del 1526, per tal com ens diu, parlant del pa americà, que "a l'illa Espanyola els indis i els cristians, que després han usat de menjar el pa d'aquests indis, en tenen de dues menes. L'una és el panís que és gra i l'altra el caçaba que és arrel".

Sembla, doncs, prou eviedent que el panís o blat de moro s'introduí a Catalunya immediatament després de la descoberta d'Amèrica, juntament amb d'altres animals i plantes provinents del Nou Món i que s'hi començà a plantar i collir. Així ho palesa, amb tota claredat, En Martí de Viciana a la Tercera Parte de la Crónica de Valencia, del 1564, car hi escriu: "Va tornar En Colom a Espanya amb les dues caravel·les i hi portà deu indis, quaranta papagais i molts galls dindis, conills que anomenen huties, batates, pebroters, blat de què fan pa i moltes altres coses estranayes i diferents de les d'Espanya". Això mateix també es desprèn de la lectura del llibre d'En Gaspar Escolano, Decada Primera de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia, editat el 1610. En parlar del que creix a València provinent d'Amèrica, l'Escolano esmenta els "melons de les Índies" i continua narrant: "Així mateix sortiren de les Índies les noves espècies de figues, clavellines, rosers, llessamins, pebrots i adaces, que allà en diuen maïssos. Per la qual cosa és cert que s'enganyaren alguns metges moderns, i entre ells Fuctius, que al panís anomena blat turc, perquè entén que sortí de Turquia, i Valeri Codro que tenint-lo per descendent de l'Àsia, l'anomenà bactrià. Els nens saben que aquest gra es descobrí en el descobriment de les Amèriques i Perú, i traslladat a Espanya hi ha posat meravelloses arrels i s'ha anat comunicant per tot el món". I amb això sabem que ja al segle XVI el blat de moro era conreat a Catalunya.

 

Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. Gustau
    16-10-2013 14:03

    Al meu poble, se'l conei per canària

  2. miq
    15-10-2013 18:26

    A Mallorca abns i des de sempre, la gent més major coneixia el Blat de moro per Blat de les Índies, i encara ara, algunes persones, tot i que Blat de moro s'ha imposat en la darrera centúria.

  3. Esteve Renom
    15-10-2013 13:28

    En el documental 'Mammy Water' de Jean Rouch, rodat a Gana, es parla del castell de Elmina en la població d'aquest nom a la costa d'aquest país, i es diu que el va construir Cristòfor Colom. El documental diu 'construir'. A la wikipèndia es diu en canvi que en aquesta vila de Elmina només hi van passar portuguesos i que el castell el va fundar Joan II de Portugal el 1482. No sé quines derivacions pot tenir això. No sé en tot cas si pot tenir alguna relació amb els mapes d''Africa del segle XVI que em sembla que se'ns van mostrar, si no recordo malament, al curs d'estiu on també hi havia, a més de les portugueses, banderes catalanes a la costa d'Àfrica. En tot cas jo, llec del tot, només pretenc aportar una possible dada més sobre Colom.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
20976
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Article publicat al butlletí «Sobirania i Justícia», núm. 20 el 14 d'octubre del...[+]
En Felip Rodríguez ha trobat un text que explicita de forma incontestable que el famós pintor de l'alt...[+]
l'Estat creat pels catalans -durant els segles en què la Nació Catalana va tenir una existència plena- mai no...[+]
Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]