Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan llegeixis una biografia, tingues present que la veritat mai és publicable."
George Bernard Shaw
ARTICLES » 01-10-2015  |  DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
6880

La importància dels ports de Palamós, Roses i Cadaqués al segle XVI

En Francesc Garrido aporta documentació que testimonia la importància dels ports de Palamós, Roses i Cadaqués al segle XVI i la relaciona amb el quadre El Descobriment d’Amèrica de Salvador Dalí.

Salvador Dalí - La persistència de la memòria

Ja fa un cert temps vaig tenir l'oportunitat de veure per televisió el documental dirigit per Sílvia Munt intitulat Gala a l’entorn de Gala Dalí. La pel·lícula dóna a conèixer, a través de les persones que l'havien tractada, la personalitat de l’esposa i musa d’en Salvador Dalí.

Em va cridar l'atenció que una d’aquestes persones recordava Gala mentre aquesta estava asseguda davant del quadre anomenat El descobriment d'Amèrica. Actualment, aquest quadre es pot contemplar al museu Salvador Dalí de St. Petersburg de l’estat de Florida, als EUA.

Com certifica el títol del llenç, aquest està dedicat al descobriment d'Amèrica. I d’ell, és digne de remarcar el fet que que hi apareixen només els colors de la bandera catalana i no els de la castellana. També hi trobem un retrat del Bisbe Sant Narcís, patró de Girona i, així mateix, molts pals al fons.

Per altra banda, Dalí va manifestar una profunda admiració per Freud --que va conèixer personalment-- i per Albert Einstein i la seva teoria de la relativitat –el quadre La persistència de la memoria del 1931 o comunament anomenat Els Rellotges Tous en mostren la influència--. A més, va mantenir contacte amb nombrosos investigadors contemporanis seus, com són ara, el premi Nobel de Física Dennis Gabor, els de Medicina Francis Crick i James Watson o el de Química Ilya Prigogine.

Doncs bé, mentre mirava aquest documental, em vaig anar formulant les qüestions següents:

  • Per quina raó Dalí estampa en una obra d’art uns personatges i uns símbols catalans i s’atreveix, doncs, a contradir, amb seguretat i sense por de fer el ridícul, un episodi cabdal de la història española?

  • Sabem, d’altra banda, que en Dalí es va allotjar a la Residencia de Estudiantes de Madrid. Potser allí li van remarcar amb insistència l’episodi del genovès Colombo que va partir de Palos de Moguer amb mariners castellans cap un nou món. ¿I si –em preguntava-- el quadre que comentem no fós una mena de resposta a aquesta asseveració, una resposta que hagués obtingut a partir d’altres fonts de coneixement? Qui sap...

  • Qui va convèncer en Dalí que Amèrica havia estat un descobriment català? ¿Sabia en Dalí llegir la simbologia amagada rere les obres d'art del Renaixement? O potser van ser els pescadors de Port Lligat i Cadaqués els que el van assabentar de la gesta d’en Colom?

Sempre s’ha associat Cadaqués i Port Lligat –deixant de banda els ports més poderosos de Roses i Palamós-- a un poble de pescadors més aviat humils i amb poca instrucció. Doncs bé, ara veureu que el port –més ben dit, la platja que fa de port-- de Cadaqués havia rebut, a la manera de Roses i Palamós, galeres imperials. Les notícies sobre aquests fets i d’altres –com la descoberta catalana d’Amèrica-- haurien passat de generació en generació entre els habitants del poble i haurien conformat un persistent conjunt de records, els quals records tal vegada degueren arribar a les orelles de Dalí.

Lletra del Maig 1529 (Roses):

426. Sebastian Giustinian to the Signory.

The most Christian King has advices from Spain and Biscay that the Emperor is coming into Italy, and on the 2nd March was to quit Toledo for Barcelona, proceeding thence to Ruses for embarkation.

426. Sebastià Giustinian a la Senyoria.

El Cristianíssim Rei avisa des d’Espanya i Biscaia que l'emperador ve a Itàlia i [que] el 2 de març va deixar Toledo en direcció a Barcelona; provinent d'allà [va] a Roses per a l'embarcament.

British-history on line. Archives of Venice, Volume 4

Lletra del 28 abril 1533 (Palamós, Roses):

Charles V.

News from Barcelona, of the 28th April.

Account of the Emperor's voyage. He embarked on the 8th, touching at Savona, the Isle of St. Honoree, where he spent Good Friday, and Marseilles, arriving at Barcelona on Tuesday, the 22nd, having landed on Monday at Rose, 16 leagues from Barcelona. He was received by the Empress. Andrea Doria took the fleet to Palanirs (Palamos), and then to Barcelona. The Cortes are proclaimed for May 20, at Monson.

Fr., pp. 2. Extract from a letter written by some one with the Emperor. Endd. by Hacket : Chopie.

Charles V.

Notícies des de Barcelona, del 28 d'abril.

Relat de viatge de l'Emperador. Es va embarcar el vuitè dia, fent escala a Savona, l'illa de Sant Honorat, on va passar el Divendres Sant, i Marsella, i arriba a Barcelona dimarts dia 22, després d'haver fet terra aquest dilluns a Roses, [a] 16 llegües de Barcelona. Va ser rebut per l'Emperadriu. Andrea Doria va portar la flota a Palamós i després a Barcelona. Les Corts se celebraran el 20 de maig a Monsó.

British-history on line. 'Henry VIII , Letters and Papers, Foreign and Domestic

Lletra del Juny 1538 (Cadaqués):

On the 25th of April the Emperor embarked at Barcelona with all his court to come to Nizza, and hold there an interview with Pope Paul. He sailed off on the same day with 20 galleys of Andrea Doria, and eight of Spain. Contrary winds obliged him to put up at Cadaques, whereat, and on the neighbouring coast, he had to remain no less than four days, being able to enter the gulf [of Lyons].

El 25 d'abril l'emperador va embarcar a Barcelona amb tota la seva cort per venir a Niça, i hi celebra una entrevista amb el papa Pau. Va navegar el mateix dia amb 20 galeres d'Andrea Doria i vuit d'Espanya. Vents contraris el van obligar a parar a Cadaqués. Hi va haver de romandre no menys de quatre dies, sense poder entrar al golf [de Lleó]…

British-history on line. 'Henry VIII, Calendar of State Papers, Spain, Volume 5 Part 2

Carta anglesa Maig 1543(Palamós, Roses, Cadaqués):

The Emperor sailed from Barcelona on the 1st of May. After touching at Palamos, where he stayed till the 12th, and spending the day at Rosas, to inspect the fortifications of that place, he went to Cadaques on the 18th. After remaining a couple of hours before Marseilles, he sailed for Savona, whereat he landed on the 24th, Corpus Christi Day. Again taking to his galley, he arrived at Genoa on the 25th. There he remained until the 2nd according to Vandenesse's Itinerary, published by Bradford in English, and by Gachard in its original French

L'emperador va sortir de Barcelona l'1 de maig. Després de prendre terra a Palamós, on va romandre fins al dia 12, i de passar el dia a Roses, per inspeccionar les fortificacions d'aquest lloc, va anar a Cadaqués el 18. Després de romandre un parell d'hores davant de Marsella, es va embarcar cap a Savona, on va fer terra el 24, dia de Corpus Christi. Un cop va tenir la seva galera, va arribar a Gènova el 25. Allí va romandre fins al 2 d'acord amb l'itinerari Vandenesse, publicat per Bradford en anglès, i per Gachard en el seu original francés.

British-history on line. Calendar of State Papers, Spain, Volume 6 Part 2

Mateix trajecte, diferent emisor/receptor, Maig 1543 (Palamós, Roses):

Bonner to Henry VIII.

Wrote by way of Bilbao, 30 April, the day before the Emperor left Barcelone. Details of the Emperor's progress and news from various places; which may be summarised as follows:—On 1 May the Emperor, after mass for the Empress, left Barcelona, and next morning came to Blanys and next day to Palamosa, where he tarried from Ascension Day to Whitsun Even, and then came to Rosas on Whitsunday. (fn. 8) Meanwhile he sent out galleys towards Majorca, Minorca and Evica, and there were reports that French galleys had gone from Marseilles and Tolone towards Barbaria.

Bonner a Enric VIII.

Escrit de camí a Bilbao, 30 d'abril, el dia abans que l'emperador deixés Barcelona. Detalls dels progressos de l'Emperador i notícies de diversos llocs, que poden resumir-se de la següent manera:

L’1 de maig, l'emperador, després de la missa per a l'Emperadriu, va sortir de Barcelona, ​​i al matí següent va a Blanes i el dia següent a Palamos, on va romandre-hi des del dia de l'Ascensió a Pentecosta, i llavors va anar a a Roses el dia de Pentecosta. Mentrestant, va enviar galeres cap a Mallorca, Menorca i Eivisa, hi va haver informes que galeres franceses havien anat des de Marsella i Toló cap a Barbària…..

British-history on line. 'Henry VIII. Letters and Papers, Foreign and Domestic

Carta anterior a les exposades: juliol del 1507; Rei Ferran II el Catòlic (Cadaqués):

Departure of Ferdinand from Naples.

528. King Ferdinand Of Spain to De Puebla.

Has received his letters and the letters of the Princess of Wales ( es refereix a Caterina d’Aragó) and the King of England, which were brought by Melchior de Astudillo. Has answered them by the same courier from Naples. Left Naples on the 4th June. Has been obliged by stress of weather to enter the port of Gaeta, whence Cavallos was despatched with letters to the King of England, the Princess of Wales, and him.

His interview with the French ambassador.

The voyage has been slow, because contrary winds obliged him often to seek shelter in ports, and his fleet went under sail only on days on which the sea was not dangerous. Has seen the King of France at Savona. Has spoken with him much of the King of England, and each of them has vowed to one another to remain always his true brother and friend. Another subject of his conversation with the King of France has been a common war against the Infidels. Has been the more inclined to undertake it, as it is known that the King of England has written a letter to the Pope, which has been read in the College of Cardinals, and in which he has urged a crusade against the enemies of Christ.

Entered in the harbour of Cadaques, a small sea-port of Catalonia, on Sunday, the 11th of July. Did not land, because the pestilence had been in Catalonia a short time ago. Proceeded by sea to Valencia, where he has just landed, being the 20th of July. Has received good news from the Queen of Castile, his daughter.

Juliol 1507: Rei Ferran II el Catòlic

Sortida de Nàpols per part de Ferran.

528. El rei Ferran d'Espanya a De Puebla

Ha rebut les seves cartes i les cartes de la princesa de Gal·les (es refereix a Caterina d’Aragó) i el rei d'Anglaterra, que van ser portades per Melchor de Astudillo. Ha contestat pel mateix correu des de Nàpols. Deixa Nàpols el 4 de juny. S'ha obligat per les inclemències del temps a entrar al port de Gaeta, on Cavallos va despatxar cartes per al rei d'Anglaterra, la Princesa de Gal·les, i ell.

La seva entrevista amb l'ambaixador francès.

El viatge ha estat lent, pel fet que els vents contraris l'obligaven sovint a buscar refugi en els ports, i la seva flota va navegar a vela només en els dies en què el mar no era perillós. Ha vist el Rei de França a Savona. Ha parlat amb ell la major part del temps sobre el rei d'Anglaterra, i cada un d'ells s'han compromès entre ells a romandre sempre com a veritables germà i amic. Un altre tema de la seva conversa amb el rei de França ha estat una guerra comuna contra els infidels. Ha estat el més inclinat a realitzar-la, ja que se sap que el Rei d'Anglaterra ha escrit una carta al Papa, que ha estat llegida al Col·legi de Cardenals, i en la qual ha instat a una croada contra els enemics de Crist.

Va entrar al port de Cadaqués, un petit port de mar de Catalunya, diumenge, dia 11 de juliol. No fa terra, perquè la pesta s’havia escampat poc temps abans per Catalunya. Segueix per mar cap a València, on acaba de fer terra, essent 20 de juliol. Ha rebut bones notícies de la reina de Castella, la seva filla.

British-history on line . Spain: July 1507', Calendar of State Papers

Conclusió:

La importància de Roses i Cadaqués al Segle XVI consistia en el fet que eren ports estratègics d'anada i tornada, abans i després de travessar el golf de Lleó. Per tant, entenc que els habitants d'aquests indrets estaven ben informats de moltes gestes marineres.

Francesc Garrido i Costa



Autor: Francesc Garrido i Costa




versió per imprimir

  1. Francesc D
    12-10-2015 07:00

    Fent recerca sobre Moner, m'he topat amb aquest treball (Pals recull onomàstic) de Anna-Maria corredor plaja i m'ha sorprés el fet que a la plana 64 hi esmenta ( MONER, el torrent.El lloc anomenat "torrent moné" és documentat el 1352. NO se a que fa referència però, al costat de pals hi ha el poble de torrent que dona non a la seva riera i que conflueix amb la riera vella al molí de pals.Potser no te cap relació però, el fet que s'esmenta moner m'ha despertat curiositat. Ho he penjat per si hi ha algun entés en matèria que hi veigi relació i vulgui tirar del fil.http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/Pals.pdf

  2. Joan del riu
    12-10-2015 01:23

    El quadre amb bona definició permet analitzar-ne els detalls

    https://www.salvador-dali.org/cataleg_raonat/resized_imatge.php?obra=743&imatge=1

  3. Joan del riu
    12-10-2015 01:18

    cesc garrido, l'enhorabona pel treball, tan per la documentació en referència als ports empordanesos com també per la magnífica exègesi del quadre dalinià.

    Pel que fa a l'enllaç que facilites http://mariac.myblog.es/mariac/art/324339
    Fa gràcia que l'autor del bloc desvinculi la interpretació de la Descoberta que pinta en Dalí, del relat històric, i es quedi tan ample.

    "El pintor hace su propia interpretacion del "Descubrimiento de America", no tiene nada que ver con los acontecimientos historicos."

    Amb l'agreujant que una al·lusió a Catalunya, per a ell, no té cap connotació històrica, es veu. Si no fós perquè els emblemes catalans, ors i grana, quatribarrats, flanquegen la nau principal, guarnida amb la creu de st Jordi, i no pas amb cap emblema ni escut castellà.

    "Al mismo tiempo el cuadro es un homenaje a Velazquez, una alusion a Cataluña y un retrato de Gala."

    Pots fer una al·lusió a Catalunya en un quadre sobre Colom, en ple franquisme, i que això no tingui una lectura política?

    Realment, han près els artistes per uns beneits que es mamen el dit, o com a molt conreen l'onanisme... els del Renaixement i el d'ara?

    El Quixot és una aventura de dibuixos animats i el toro no sufre.

  4. Gustau
    11-10-2015 12:44

    Bon dia Francesc,

    La teua hipòtesi en té molt de trellat, amb una mica de calma, m'he mirat els mapes on hi apareix Moner i sembla més adient Moner amb el Molí de Pals.

    Ara ja tenim un indici d'a on vé Palos de Moguer o Pals del Mo(li)ner.

    Salut, i bona feina.

  5. Francesc D
    08-10-2015 09:38

    Un altre dade a tenir en comte i que, potser alguns ja ho coneixeu és que, a l'estartit hi ha el cap de la barra. Ho dic pel tema de la barra de salter.potser feia referència aquesta barra.https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_de_la_Barra

  6. Cesc Garrido
    08-10-2015 09:01

    Aprofitant que en el web estem tractant el tema dels ports del litoral gironí, m'estic adonant que els mariners de la Costa Brava eren uns autèntics llops de mar. Eren mariners que havien de combatre una orografia del terreny difícil, molt de vent (tramuntana), molt trànsit naval i molts ports. No m'estranya que en Colom anés a la costa Brava a cercar mariners experts.
    Sabem que a Sant Feliu de Guíxols hi havia drassanes des de 1259 segons ens diu l'Albert Fortuny a la seva conferència.

    He trobat que "Escala" té un significat de refugi, per tant, el poble mariner de l'Escala havia de ser era un refugi.

    286. Antonio de Leyva to the Emperor. (1528) (British history)

    ... Monego will act as a sort of curb upon that city, and be a place of refuge (escala) for vessels bound for Italy and France.

    Monego actuarà com una mena de "curb " en aquesta ciutat, i ser un lloc de refugi (escala) per als vaixells amb destinació a Itàlia i França.

    Em cofirmen que Escala té un significat de refugi:

    El diccionari Alcover-Moll ja recull aquest significat de "refugi" per a escala. Ara bé, s'entén que es un refugi temporal, és a dir per descansar, per proveir-se i per adobar desperfectes i per res més en el context d'una ruta. Tot fa l'efecte que aquesta accepció d'escala indiqui lloc de pas, un lloc de pas momentani, tal com en realitat usem escala per a rutes marines i aèries. Per cert, hacer escala en és segurament una catalanada.

  7. Lluís
    07-10-2015 00:19

    Gustau: sí, ja em sona això.

    Jo he preguntat a algun historiador del Baix Empordà, i no m'ha sabut dir ben res de l'existència de cap Moner. De totes maneres, Palau-sator és molt més lluny del Daró que no el Moner que apareix als mapes.

    Jo apuntava més que "moner" és reducció de "moliner" (com assenyala el DCVB), i potser fa referència al Molí de Pals. Del Molí de Pals se'n diu que "abans era un poble", que recordi.

  8. Joan curiòs
    07-10-2015 00:03

    Gràcies Cesc, ja ho entenc!
    El quadre de "La persistència de la memòria? inserit en el teu text m'ha dut a confusió, pensant que era aquest el quadre que comentaves. Ara me n'adono que els teus comentaris són referits a "El descubrimento de Amèrica por Cristobal Colon?, com be diu el títol.
    Per tant, no estableixes cap relació entre "la persistència de la memòria? i el descobriment.
    Disculpa'm la confusió doncs no entenc què hi pinta aquí "La persistència de la memòria?
    Gràcies

  9. Cesc Garrido
    06-10-2015 20:48

    Albert. Sant Feliu surt en anglès, però has de trobar com està escrit per casualitat un dia que no t'ho esperes.
    Jo conec una persona de Sant Feliu de Guixols de més de 65 anys que recorda, de petit veure el mestres d'aixa montant un vaixell a la platja i després el van fer navegar

    Jo he trobat això:
    San Feliu de Guixols, Sancti Felicis Giupellen[sis], [Gerona, Spain], abbot of, papal mandatary,

  10. Gustau
    06-10-2015 20:40

    Com a curiositat: el llinatge Moner té com a escut una torre sobre aigua q bé podria representat un torre amb port.
    https://books.google.es/books?id=IOTaBgAAQBAJ&pg=PP1&dq=moner&hl=ca&sa=X&ved=0CB8Q6AEwAWoVChMIgaa-176uyAIVDOkUCh2UEAk9

  11. Francesc D
    06-10-2015 17:46

    Sembla ser que, en un document de l'any 878, la vila de palau-sator surt esmentada com a Palatii murorum i d'aquí derivaria a moner però, això cal mirar-ho be.

  12. Francesc D
    06-10-2015 17:36

    Lluís, pel que he llegit en algún article,hi ha qui creu que moner és palau sator, al menys així surt localitzat al costat de pals i com tu dius surt en diversos mapes cosa que vol dir que existia . Ara tindria que mirar l'enllaç.

  13. Cesc Garrido
    06-10-2015 16:03

    Joan Curiós. Quan dius que a Dalí li van arribar les lectures d'en Luís Ulloa entenc que estàs dient que Dalí podria haver estat influenciat per aquestes lectures. Estic d'acord que a Dalí li van arribar les lectures d'en Luís Ulloa, però em sembla que no és suficient pretext per estampar els colors de la senyera catalana amb seguretat en aquest llenç. Penso que Dalí es va informar molt més del fet del descubriment d'Amèrica, entenent que el quadre va ser pintat l'any 1956-57. Jo el que veig en aquest quadre és una seyera daliniana.

    No són pals el que veus al fons?. La llança és una arma d'asta composta per diferents materials, com fusta o metall. Fusta per a mi és sinònim de pal.
    No és una interpretació meva que les llances del quadre són pals, però em sembla una bona interpretació. Per qúe pintaria al Bisbe de Girona en Dalí?

    Potser et serveixi mirar aquesta pàgina:

    http://mariac.myblog.es/mariac/art/324339

    D'altra banda, ja he dit abans que Dalí em serveix de suport per confeccionar l'article, però l'article te a veure amb la importància dels ports de Cadaqués i Roses


  14. Gustau
    06-10-2015 15:42

    Hola Lluís,

    copie el comentari q vaig fer a un article anterior on ja vaig observar la presència de Moner:

    "Lluís, He observat d'altres canvis de nom, tot i que jo volia fer incís en aquest. Potser Peratallada abans li deien el Palau (de Peratallada) i l'actual Palau-Sator fos l'esmentat Moner, segons la situació al mapa. Ja és un indici aquste canvis de noms."

    Insistesc, crec q hom ha fet un ball de noms per tal de desapareixer l'esmentat Moner. Si alguna volra ha existut Pals d Moner és xq en algun moment Pals ha estat propietat dels Senyors d Moner.

    És la meua opinió.

    Salut

  15. Lluís
    06-10-2015 13:31

    Francesc D: què saps de Moner? Només apareix a mapes antics, i ningú m'ha sabut dir quin poble es. No n'hi ha altre rastre.

  16. Joan curiós
    06-10-2015 13:17

    A Dalí sens dubte li hauria arribat el ressò dels llibres i articles d'en Luís Ulloa referint-se a la nacionalitat d'en Colom, divulgats sobretot a partir de la seva conferència a Barcelona el 9 d'abril de 1930, doncs se'n va parlar molt durant aquells anys entre les elits catalanistes.
    De totes formes Cesc Garrido, i dit això, no trobo en aquest llenç els símbols catalans que apuntes: "només els colors de la bandera catalana i no els de la castellana? ?
    ni els "molts pals al fons? et refereixes a l'arbre sec?
    Gràcies

  17. Francesc D
    06-10-2015 08:06

    El port de pals apareix esmentat sémpre però,com són documents traduïts al castellà, surt com palos. Moner li encasqueten moguer i així anar fent...

  18. Cesc Garrido
    04-10-2015 21:50

    Santo cielo ! ....

  19. Cesc Garrido
    04-10-2015 20:02

    Vull aclarir que jo no intento demostrar que Dalí pensava que Colom era català. Vull mostrar unes dades que no són de domini públic i que serveixen per entendre la preponderància en un altre temps del transport naval enfront del transport terrestre tant si era de persones com de mercaderies, a més intento enfocar el protagonisme amb el qual Carles I distingia Catalunya.

    Quan l'Emperador Carles I es desplaça de Barcelona a Roses o de Roses a Gènova ho fa via marítima, no via terrestre. Per què? - Perque és la manera més ràpida de transportar una major densitat de persones i càrrega alhora. La rapidesa és un avantatge, però aquesta rapidesa té un cost, necessita una infraestructura anomenada drassanes amb tot el personal especialitzat necessari i tota la indústria auxiliar que comporta, per exemple recanvis (faig servir terminologia actual). Les poblacions que apareixen a l'article i que veuen passar continuament exèrcits, marina mercant, ambaixadors i de tant en tant galeres imperials han de tenir uns serveis mínims, ja sigui de recanvi de veles, de pals, de puntals, d'alimentació ... estic pensant en una pre - indústria. La tramuntana causa estralls.
    Quan parlem de l'eix mediterrani estem parlant d'aquests pobles on les platges servien de port i que he mostrat, des de Nàpols a València i per extensió fins a Cadis.
    Em sembla important mostrar la rellevància de Cadaqués, Roses, Palamós, Blanes i el gran port de Barcelona com a llocs de trànsit intens en aquell temps i destacar que Cadaqués era el primer port català després de travessar el Golf de Lleó.
    Estic d'acord amb Jordi Berenguer quan diu que Dalí era un catalanista excèntric. He de dir que Dalí m'apareix al pensament després de llegir les dades que he exposat. Quant m'adono del dens trànsit naval a la costa de Girona. Aquestes quatre poblacions són una mostra. El port de Pals és dintre d'aquesta àrea naval.

  20. Jordi Berenguer
    03-10-2015 12:52

    Dalí es documentava de tot i com a bon coneixedor de la cultura local, no és d'estranyar que tingués coneixement de la descoberta catalana d'Amèrica. De tota manera, cal també tenir present que en Dalí coneixia personalment a Francesc Pujols, a qui considerava el filòsof més important del seu temps. La relació Dalí-Pujols era molt estreta, fins al punt d'haver-li dedicat quadres o haver publicat un llibre, "Pujols per Dalí". La influència de Pujols sobre Dalí pot explicar una part important del seu catalanisme excèntric, i concèntric, com corregia ell.

  21. Cesc Garrido
    02-10-2015 15:34

    Els interrogants apareixen d'un copiar i engaxar. No hi ha cap interrogant en el text

  22. Cesc Garrido
    02-10-2015 15:31

    Ja veig que de l'article alló que t'interessa és relatiu a la simbologia renaixentista. Se que existeix una simbologia renaixentista perquè una persona molt pròpera es va especialitzar en història de l'art.

    Símbolos estéticos; Universidad de Sevilla

    Gombrich, E

    Al interpretar la "simbología? renacentista, Gombrich acaba reconociendo que dicho estudio no es un último término, sino un problema de erudición. En el Renacimiento las obras se realizaban siguiendo un programa, sin el cual es imposible comprender el significado de la imagen, pues las imágenes no hablan por si mismas y es necesario un arduo trabajo hermenéutico

    "Tomadas aisladamente y con independencia del contexto en que están insertas, ninguna de estas imágenes se podría haber interpretado correctamente?

  23. José Ignacio
    02-10-2015 13:20

    ¿Sabia en Dalí llegir la simbologia amagada rere les obres d'art del Renaixement?

    ¿De verdad creéis que existe una simbología oculta tras las obras de arte del Renacimiento?

    ¿Así, con carácter general?

    No que algún artista, como harán todos, coloque algo en un cuadro o en una escultura que tenga determinado significado, sino ¿una simbología, que si sabes leerla, descubrirás, entre otras cosas, que Colón era catalán y el Descubrimiento fue una gesta catalana?

    Increíble?.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34996
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Els Borja i els Della Rovere eren junts a la Cort Pontifícia de Roma. Però abans que s'enfrontessin a mort...[+]
L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]
En Felip Rodríguez ha trobat un text que explicita de forma incontestable que el famós pintor de l'alt...[+]
Magazín d'entreteniment i actualitat de les comarques gironines. El programa pretén acostar tots els temes que...[+]