Accediu  |  Registreu-vos-hi
"L'únic deure que tenim amb la història és reescriure-la."
Arturo Pérez-Reverte
ARTICLES » 25-06-2012  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
6509

Sobre el mot castellà «rayo» que apareix en textos del Siglo de Oro amb el significat de «raig»

Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo de agua”, “rayo de aceite” o “rayo de vino”, ¿som davant d’una expressió genuïnament castellana dels segles XVI i XVII, desconeguda dels catalans d'avui, o d'una mala traducció, d'una traducció barroera d'un text català i coneguda de tothom? L'Àlex Sendra ens ho explica en aquest article.

Vam veure amb la paraula "bostezo" com la Real Academia Española va assimilant el que es troba al Siglo de Oro al llarg de les edicions del seu diccionari1. Les males traduccions de "badall" amb el significat d'escletxa són assimilades pels diversos diccionaris de la Real Academia (DRAE), no en general, sinó en casos particulars.

Vegem-ne un altre cas amb la paraula "rayo":

Aquest fragment de Tirante el Blanco, "salía un grand rayo de agua muy clara, que venía del río por caños de plata"2, és comentat per En Martí de Riquer: "rayo, en l'original raig, té el valor de chorro"3.

Al Tirante apareixen altres "rayos" de diferents líquids: "rayo de azeyte"4, traducció de raig d'oli5 i "rayo de vino"6, traducció de raig de vi7.

Podem trobar el mateix al Siglo de Oro de la mà de Lope de Vega. A La Dorotea, hi veiem:

"Las ruedas sonorosas / El silencio rompían, / Haciendo a rayos de agua / Esferas cristalinas"8.

I a El Peregrino en su patria, ens diu: "vióse al Rey Amor en forma de serafín en una cruz, y de los pies, manos y costados salían unos rayos de sangre, hechos de una seda colorada sutilísima, que daban en un cáliz, que estaba enfrente de un altar ricamente adereçado."9

lope rayo raio 1 portada

O de Santa Teresa de Jesús:

"Porque de aquellos pechos divinos adonde parece está Dios siempre sustentando el alma salen unos rayos de leche que toda la gente del castillo conorta"10.

Entre d'altres, Pedro de La Sierra també escriu:

"Y sin aguardar respuesta, trava de la rama con grandíssima furia, la cual arrancó del árbol, quedándose con ella en las manos. Y salió del lugar donde se arrancó un rayo de sangre que a la reina le bañó las armas"11.

I Fray Luis de Granada:

"Aquí la hartura de los ángeles es sustentada con un rayo de leche"12.

O Luis Cabrera de Córdoba:

"Alumbró Nuestro Señor á la Reina á primero de este mes, á la noche entra las diez y las once, de una hija, la cual no abrió la boca para tomar el pecho hasta el dia siguiente á medio dia, y aun entonces hubieron de usar de artificio para que la abriese, y lo pudiesen echar algunos rayos de leche; porque de otra manera, aunque le ponia el ama el pezon en la boca, no paladeaba"13.

Observada tota aquesta varietat de "rayos" de líquids del Siglo de Oro, anem a veure si els podem trobar als diccionaris oficials del castellà.

Observem que al Covarrubias, a l'entrada "rayo" 14, no trobem el que anem buscant. Al primer diccionari de la RAE on ix "rayo", al de 173715, tampoc el trobem amb aquest significat. Tampoc a l'edició del 1780 ni a la del 1783 ni a la del 1791.

Fins a l'edició del 1803 ningú a la RAE no recorda que "rayo" en castellà se suposa que pot voler dir "chorro", com "demostra" el Siglo de Oro, i quan ho fan és per al cas concret de la llet que ix d'un pit:

DRAE 1803: "Rayo de leche. El hilo, ó caño de leche que arroja el pezon del pecho de las mugeres que crian. Saliens lac è mamma feminae".

L'edició en curs és la 22ª, del 200116 i encara no s'han recordat que en castellà "rayo" s'aplicava a d'altres líquids que no la llet. Amb aquesta entrada afegida el 1803 poden assimilar "rayos de leche" com el citat de Santa Teresa de Jesús, el de Fray Luis de Granada o el de Luis Cabrera de Córdoba.

Resten per assimilar d'altres "rayos" com els dos citats de Lope de Vega o el de Pedro de la Sierra. Perquè aquesta és una feina principal en la RAE, fer com hem vist que van fer el 1803 amb "rayo de leche", convertir males traduccions del català en mostres del millor castellà de tots els temps, el castellà del Siglo de Oro.

Què espera la RAE per incorporar l'entrada "rayo de sangre" amb el significat de "seda colorada, generalmente sutilísima, que cuando el Rey Amor está representado en una cruz, simula un chorro de sangre que le sale de los pies, manos o costados, y que dan en un cáliz que a tal efecto es situado enfrente de un altar ricamente aderezado"? Lope de Vega demostra que "rayo de sangre" es feia servir a la Castella del Siglo de Oro amb aquest significat!

En edicions posteriors poden ampliar l'entrada amb "chorro de sangre que en algunas leyendas salía del tronco de los árboles del lugar donde se arrancaba una rama, anteriormente trabada furiosamente por alguna reina que no había aguardado respuesta". Pedro de La Sierra demostra que "rayo de sangre" es feia servir a la Castella del Siglo de Oro amb aquest altre significat!

Com n'era de ric el castellà del Siglo de Oro! Quans matisos, quantes expressions que denoten un registre extremadament complet, superior!

S'entén que la RAE quede tan enlluernada per la minoria de joies que s'hi poden veure en la superfície d'aquest immens tresor lingüístic que és "el mejor castellano que vieron los siglos", que els faça por endinsar-s'hi. Que s'apliquen un protector solar ben espés, unes ulleres de soldador i a furgar-hi sense modèstia!

No s'han de preocupar de quedar massa orgullosos d'aquest llegat. No han de caure en un excés de moderació i, per exemple, interpretar que potser el castellà del Siglo de Oro no era tan meravellós, i que "rayo" simplement a voltes volia dir "chorro". Amb aquesta generalització empobririen amb un monòton gris el que sembla va ser tot un arc de sant Martí de "rayos".

I això seria molt injust per al castellà del Siglo de Oro: si l'acadèmic que fa més temps que RAEja, En Riquer, expert en el castellà del Siglo de Oro com el que més, veu tan estrany al Tirante el Blanco fer servir "rayo" per a dir "chorro" que ho ha d'explicar com una mala traducció del català "raig", és precisament perquè no li sona que en castellà "rayo" haja volgut dir mai "chorro" en general.

A més, és igual de quina manera van traduir el Tirant lo Blanch al castellà el 1511! ¿O no va ser publicat el 1974 en la colecció de "Clásicos castellanos" el Tirante el Blanco, com si fóra una obra tan castellana, tan anònima i tan del Siglo de Oro com el Lazarillo de Tormes? No els ha d'aigualir la festa que una obra del Siglo de Oro, el Tirante el Blanco, haja tingut la xamba de veure apareixer segles després escapolit de la crema el seu original en català.


Àlex Sendra

 

1 http://www.inh.cat/articles/Notes-sobre-el-mot-castella-bostezo-que-apareix-en-textos-del-siglo-de-oro

2 ANÒNIM, Tirante el Blanco [Valladolid, 1511]; edició, introducció i notes de Martín de Riquer Espasa-Calpe, Clásicos castellanos, Madrid, 1974, Vol. I, p. 151, línia 16.

3 Ídem, nota 16.

4 Ídem, línia 26.

5 Tirant lo Blanch; edició de 1497 d'En Gumiel, cap. 55, fol. d 7r.

http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08146287511370295332268/ima0060.htm

6 ANÒNIM, Tirante el Blanco, ob. cit., Vol I, p.152, línia 5.

7 Veure nota 5.

8 LOPE DE VEGA CARPIO, La Dorotea [1632]; a cura d'Edwin S. Morby, Castalia, Madrid, 1988, p. 175.

9 LOPE DE VEGA CARPIO, El peregrino en su patria [1604]; edició de Juan Bautista Avalle-Arce, Castalia, Madrid, 1973, p. 233.

10 SANTA TERESA DE JESÚS, Las moradas del castillo interior [1577]; a cura de Dámaso Chicharro, Biblioteca Nueva, Madrid, 1999, p. 438.

11 PEDRO DE LA SIERRA, Espejo de príncipes y caballeros, segunda parte [1580]; edició de José Julio Martín Romero, Centro de Estudios Cervantinos, Alcalá de Henares, 2003, p. 67V.

12 FRAY LUIS DE GRANADA, Adiciones al Memorial de la Vida Cristiana [1574]; Fray Justo Cuervo, Imprenta de la hija de Gómez Fuentenebro, Madrid, 1907, p. 300.

13 LUIS CABRERA DE CÓRDOBA, Relación de las cosas sucedidas en la corte de España desde 1599 hasta 1614, [c. 1614]; Imprenta de J. Martín Alegría, Madrid, 1857, p. 166.

15 http://buscon.rae.es/ntlle/SrvltGUISalirNtlle.

16 http://www.rae.es/rae.html




versió per imprimir

  1. David2
    25-05-2016 18:44

    A més, en català sí que es dóna la polisèmia de raig i tant significa doll com, antigament i dialectal, llamp o radi. Per tant, encara és més comprensible la traducció errònia.

  2. totó
    29-04-2015 16:47

    No si al final toda obra literaria de envergadura publicada a lo largo y ancho de este mundo es de algun catalan. Es que es de chiste!!. Deberiais de sentir sonrojo de avergonzarnos a los catalanes con estas bobadas narcisistas y provincianas. Lo que se estan riendo fuera de aqui de nosotros por vuestra culpa.

  3. Carles Ortiz
    08-08-2012 12:54

    Una petita observació més. Sobre la assimilació per part de la RAE de 1803 de "rayo" amb sentit de "chorro": AL Covarrubias ja existèix la paraula "chorro". Per tant que no em vinguin dient que "rayo de vino" o "rayo de leche" és castellà antic.

  4. Sendra
    03-07-2012 20:36

    A Jo: Ja m'estranyava que aquell borinot fóra vostè (vaig pensar que si era així es tractava d'un trastorn d'aquells de doble personalitat)

  5. Frederic
    03-07-2012 17:35

    Què és "la Roja"? Un equip de futbol que representa España. Un equip que juga amb estil català, amb la majoria de jugadors catalans. Amb una ètica esportiva catalana. Bé, que quedarà de tot això? Doncs, d'aqui uns anys es parlarà de "la Roja, brava i española" perquè aquests catalans estan sota el domini d'un Estat que determina què és español i què és català. El poder de l'Estat Español escriu la Història tal com la va escriure en la literatura, l'art, la ciència, la pròpia història a partir del segle XVI. Sobretot en la literatura i la llengua, doncs, són conscients que aqui rau el poder d'un poble.

  6. Pere Blavet
    03-07-2012 00:59

    JO, tant de bò tots els castellans fóssin com tu. Aniria tot més bé.

  7. Àlex Sendra
    02-07-2012 20:26

    He anat a verure-ho i jo li contestava a un que escrivia en castellà , que no signava amb el seu nom i que es feia un fart d'insultar. Era vostè? Si és així no em sap greu haver-li contestat com ho vaig fer.

  8. Àlex Sendra
    01-07-2012 20:16

    A qui signa com JO 2012-06-29 18:53:03 - heu dit: "jo mateix he estat com a mínim un altre cop objectiu d'arrugància i estupidesa de l'autor de l'article aquest". Per endavant dir-li que ho ha sigut mai la meua intenció que ningú es sentira ofès, i que em sap greu si ho he causat, però és què, francament, no em ve present. Realment m'estranya, he participat ben poc als comentaris d'aquesta web i no sé a què es refereix. A Miquel li recomane que no pense tant en els castellans fregant-se les mans a punt d'atacar-nos. Sé que té eixes pors ficades al moll de l'os com qualsevol català de l’estat espanyol, però allò ja va passar, ja no n’hi ha motius per a tindre tanta por a “fer el ridícul” i que puguen vindre els nostres superiors a “demanar-nos explicacions”. A la resta gràcies per l'atenció que m'heu parat. A veure si un dia d’aquests es combinen els astres i puc pujar allà i la fem petar.

  9. Lluïsa
    01-07-2012 16:51

    Hi ha una cosa que s'entén sense ser psicòleg ni psiquiatre ni expert en comportament de grups. Veritat que el món radical musulmà (la Sharia) té el focus situat contra occident, ja sigui a USA o Europa, Bèlgica o Dinamarca?. La raó és que el món islàmic ha interpretat que els occidentals estem molt ufans d’haver-los superat socialment, s’han sentit ridiculitzats i una de les reaccions a aquest fet és la resposta violenta contra occident. Veritat que fins fa poc es pensava que els catalans érem uns cagats, uns acollonits?. La raó d'aquest comportament col • lectiu dels catalans és que des de 1714 s'ha respost molt violentament a qualsevol revolució amb protagonisme català. L'última revolució va ser la guerra civil espanyola i que va acabar amb la repressió contra la nació catalana, que les persones que tenim una certa edat coneixem. Llavors, la pregunta que jo em faig és: per què després de tants segles de poder castellà (entenguis de l'època de Felip II o avanç) hi ha una repressió tan frontal contra la llengua catalana?. Ara ja és d'ús comú en els debats de televisió i de ràdio que l'Estat espanyol actua sistemàticament contra un idioma, contra l'idioma català. Perquè?. La resposta no es pot entendre si no es compren que el món castellà s'ha sentit ridiculitzat, superat o humiliat pels que parlaven en català en algun moment important de la història. Si no, no s'entén tanta repressió contra una llengua i que aquesta encara sobrevisqui. Aquesta és l'explicació de les catalanades en els textos de Cervantes i en les obres del segle d'Or. En algun moment de la història els castellans es van fer amb el poder i la van emprendre contra la llengua catalana sense cap mirament. I encara dura, ja veureu com acabaran apareixent més signes de catalanitat d’aquesta època. Cada vegada s’entendrà més que les obres del segle d’or espanyol, en la seva majoria, van ser traduïdes. Per cert, els membres del INH no són els únics que diuen que Lope de Vega es va fer un fart de copiar obres d’altres autors. Busqueu, busqueu.

  10. Dolors
    30-06-2012 22:22

    Felicito a l'equip de recerca de Nova història. La ciència imla veritat s 'agafen de la ma. Als autors que ha fet comentaris obsesius i mancats de fonament científc, i que només busquen invalidar la contribució neta i acurada, en aquest cas d' en Sendra i d'en Bilbeny, pregunto: com pot ser que sent Castella la que ha generat ciència, coneixement i literaturai era tan avançada en el temps, tota contribució fos atribuida a algú d'origen incert, ignorant, desubicat? No conec cap nació solventnon pateix tal desgavell. Ànims als investigadors valents i encertats, I als que intoxiqueu, '" bona cara i bon semblant, peró si us palu, aparteu-vos del davant!

  11. Jordi Bilbeny
    30-06-2012 19:17

    Efectivament: la revolució francesa no va ser francesa. Va ser occitana. Una rebelió contra la monarquia i els nobles que la sustentaven. I un dels fets claus va esdevenir a Marsella, que, per qui no se'n recordi va ser la capital de la Catalunya insurgent del 1466 al 1472 i després lloc preferent de refugiats polítitcs. Per això el simbol de França no és la Parisenca, sinó la Marsellesa. Amb barretina inclosa.

  12. Pedrito
    30-06-2012 17:34

    JO, si ja, bla, bla, bla, pero tens cap argument més del tema de l'article? No et despistis home!!

  13. PAolo
    30-06-2012 12:11

    Una explicació del tipus "són aquells escriptors castellans que mirant que bonic i poètic que sona raig en català, l'agafen en préstec i literalment en fan rayo (de sangre, de leche, etc)" necessita una mica de proves per part del que la proposa, no gens de refutació de qui té més clar que el que passa és quelcom diferent, en uns temps on les obres en català, si no han deixat de ser publicades del tot, estan a punt de fer-ho. I els escriptors castellans s'inventen rayo (de sangre, de leche, etc) com una figura poètica? Això és molt fàcil de comprovar, a les traduccions de l'època a altres idiomes com l'italià, francès, etc... Sempre que els traductors no hagin estat prou ineptes i l'hagin traduït com si per ells fos "chorro" y no "rayo", esborrant tota la poesia de la figura.... Tampoc veig clar què pinta el barroc citat per Miquel amb obres literàries del segle XVI i principi del XVII...

  14. Pedrito
    30-06-2012 10:23

    JO, T'expliques molt bé però en cap cas entenc els articles de l'INH com a veritat absoluta i no crec que estiguin escrits per que ho semblin. Es mes, em semble que exposen la informació ben clarament, argumenten molt bé i després teoritzen. M'agradaria que els que pensen el contrari argumentessin amb força per contrastar-ho però només trobo retrets personals i arguments febles. En el cas de la traducció de "Rayo" per "Raig" em faria dubtar si no aportés la informació del Tirant, pero amb aquesta aportació em fa que em decanti mes per la teoria d'en Sendra que no pas per la teoria de la figura poètica. Perquè que el "Tirante..." es una traducció ja ho saps oi? Sobre el cas de les barretines precisament ho expliques molt bé, jo sempre ho he llegit com un indici més i mai com a prova definitiva de res. Una mostra de la rigorositat de l'INH. P.D. Sobre el meu català vull demanar disculpes, escric el millor que sé. Ho faria molt millor en castellà pero tot i així prefereixo fer-ho en català perquè, entre altres coses, sempre he pensat que al no ser català em valorarien l'esforç abans que recriminarien l'errada. Tot i aixi sempre hi han guardians de la llengua que t'apunten amb comentaris com "no sé quin carall de regla apliques", els mateixos accepten la traducció de "rayo" per "raig " com a no matussera.

  15. JO- Que sou frares?
    29-06-2012 22:41

    Pedrito, jo també valoro la feina de l'INH. Positivament, clar. Però això no vol dir que qualsevol cosa que vingui de l'INH em sembli inviolable, incriticable i absolut. Jo ja he dit que no valoraré el tema concret obert per en Sendra. I defenso, òbviament, que sigui un tema a investigar, a tenir en compte, etc. (com a mi em sembla que en Miquel també deu defensar), però l'únic que dic jo (i en Miquel també ho ha dit) és que una flor no fa estiu, ni dues primavera. Que perquè ara en Sendra hagi trobat això (per tant fins i tot acceptant-ne l'anàlisi lingüística, no negant-li), no sembla suficient per demostrar que l'obra és una traducció matussera, o no, del català al castellà. Simplement això. Qui és aleshores el que ho sap tot? Aleshores ja ho sabeu, alguns, que aquest o aquell autor són una farsa? Vosaltres us direu o no neutrals, però no ho sou, com ningú. Jo tampoc, i per això m'alegraria molt que tot el que defenseu fos cert. Per mi perfecte que en Lope de la Vega fos un "Llop de la Vega", què sé jo, però sense perdre la ideologia política es pot intentar mantenir objectivitat metodològica, que no, repeteixo, la neutralitat política (coses que a vegades es confonen). No perquè vegi una barretina, repetint l'exemple d'abans, ja vol dir que aquell personatge és català, etc. Tot i que el fet de les barretines, en el conjunt monumental de proves pel tema Colom, siguin una cirereta i ajudin a entendre les coses, sobretot a les masses analfabetes. No veig què de positiu té, que aquestes masses es prenguin ara la llei per la seva banda i a cada lligadura que sembli una barretina li entaforin catalanitat i què sé jo. Per aquesta regla de tres, hom defensaria que "La llibertat guiant al poble" ens podria demostrar un rerafons que indicaria que la revolució francesa no va ser francesa sinó catalana i que es va produir en realitat a Barcelona. AQUESTA NOVA TEORIA, segons la metodologia de l'amic i benvolgut Cesc, NO ES POT REFUTAR, PERQUÈ L'EINSTEIN ES VA EQUIVOCAR. Molt sagaç. Per la mor de Déu! Això és tot. Què podeu dir, davant d'aquest raonament amistós però objectiu? I ah! (jo també estic cremat, no sou els únics... i també em crema la gent així), Pedrito: l'únic que trobo improvisat és canviar les regles fabrianes i substituir la conjunció "i" davant de vocal (o de "i", o no sé quin carall de regla apliques), no escriure les hacs, etc. Això sí que ho trobo improvisat. I malament, en un país prou fustigat. I no sóc un pro-IEC. Nosaltres (almenys jo) us ho diem a fi de bé. Que no veieu que qualsevol amb dos dits de front es pregunta si sou frares, que prengueu tanta candela?

  16. Pere Blavet
    28-06-2012 17:46

    Pablo i Miquel, M'imagino que no us ho heu plantejat massa seriosament això que dieu. Ni que la tèsi d'en Sendra fós errada, no ho seria més que la vostra. Esteu assumint uns comportaments, decisions i tendències com a altament probables quan, i sense ser "un insulto", a mi em semblen totalment absurdes ara i fa 500 anys, més encara quan suposadament aquests "artistassos" castellans tenien una gran consciència patriòtica nacionalista i el total convenciment de que la seva llengua era l'escollida i estava per sobre del bé i del mal (i dels indígenes americans). Em sembla que no cal ser lingüísta ni acadèmic de les lletres per entendre la proposta d'en Sendra i veure que és ben plausible. Per altre part Pablo, sobre el sobrer comentari dels insults: O bé és la primera vegada que llegeixes comentaris d'aquest web, o bé només havies llegit fins ara els escrits en castellà. De tots els insults i faltes de respecte que he llegit en aquest web encara n'haig de trobar un de sol escrit en català. I en un pais normal com aquest NO és, no caldria dir que això no vol dir que tots els comentaris escrits en castellà siguin ofensius.

  17. Pedrito
    26-06-2012 17:52

    Senyor Miquel, ha irromput vostè en aquesta conversa com un llampec d'aire fresc. Poesia pura, eh?

  18. Pedrito
    26-06-2012 17:34

    Pablo, si "algunos escritores castellanos se fijaron en la palabra catalana "raig", y les gustaba. Empezaban a utilizar frases poéticas como "rayo de agua" y "rayo de sangre"." Lo mas normal es que se interesaran por su significado, "chorro". Cuando alguien utiliza la palabra "escáner" es consciente de su significado y no lo utiliza pensando en que la palabra tiene otro significado por su similitud fonética con otra palabra. Si no entiendes esto vuelve a leerte el articulo más atentamente.

  19. Jordi Bilbeny
    26-06-2012 17:10

    Miquel, És molt difícil convèncer a algú q ja ho sap tot. Que sap que no hi va aver censura; que aquesta no fa afectar les obres de la literatura catalana; que no va cremar ni llibres ni autors; ni va perseguir intel·lectuals; ni confiscar biblioteques ni béns mobles; és difícil convèncer a algú que ja ho sap tot, que ja sap que les obres catalanes no es traduïen al castellà, que ja sap que si es traduïen no hi avia errors de traducció. És difícil convèncer a algú que ja ho sap tot, sí. Que ja sap que és molt natural que un país com el nostre que s'expandeix pel món sencer amb la llengua per companya de l'imperi, de cop i volta totom deixa d'escriure, ja no en català, sinó que deixa sistemàticament d'escriure, però que també deixa de traduir les grans obres de les altres literatures; és difícil de conveèncer a algú que ja ho sap tot també sobre la inquisició i que sap que aquesta no perseguia ningú, ni que ningú no va aver de marxar a l'exili, ni fer publicar les seves obres sota psuedònim en altres països. És molt difícil convèncer algú que ja ho sap tot. Més ben dit, és impossible. Em sap greu que per culpa nostra, per culpa dels nostres estudis hi agués la repressió dels agermanats, l'amputació de Catalunya, la incorporació de tots els estats catalans a la corona espanyola, de debolició de totes les lleis, la moneda, les institucions, la proïbició de la llengua, el canvi de nom de personalitats rellevants, la crema d'eretges i lliurepensadors, la dictadura d'en primo de rivera, la d'en Franco. Sí, noi. Quin mal que fa la recerca quan ja se sap tot i no hi ha espai possible per la investigació, per la col·lecció de dades i proves. Per a la recerca. Tot se sap. I nosaltres hem de callar per sempre més perquè ningú no s'enrigui ni s'enfadi. Un gran argument. Un argument demolidor. ARa bé, acceptar que Lope de Vega va escriure 1300 obres de teatre això és rigor i academicisme. Acceptar que en colom era un virrei analfabet, això és coneixement. Acceptar que els grans navegants fossin extremenys, això és raonament profund. Acceptar la por a trobar és el que t'impedeix comprendre. Quina mena de raonament és aquest. El coneixement es fa sobre les dades empíriques i la contrastació, i comparació de les fonts. La resta, per més camuflada de seriositat que vulguis, és fanatisme. Si tens por a saber, nosaltres no en som responsables. Ni jo tampoc.

  20. Shardana
    26-06-2012 16:06

    Suposo que no estaria de més recordar, que el Tirant lo Blanc, va ser durant segles considerada una obra anònima de la literatura castellana, fins que, crec recordar que va ser Marià Aguiló ( potser m'equivoco), va trobar l'original català a Itàlia. Ara ja ningú recorda aquell engany.

  21. Lluís MªMAndado i Rossell
    26-06-2012 16:04

    És molt agosarat parlar de que la literatura de l'època no té tal corrent o fet, quan sabem que ha estat esborrada per la inquisició. ....... Això és parlar ignorant conscientment aquest factor deformador. ..... També sobta que la fins ara dita decadent i quasi inexistent literatura catalana marquès modes i influències sobre la super literatura castellana. Una cosa que pocs han anotat, veig que com a mínim els estudiosos del castellà començaran a trobar moltes influències del català en el "seu segle d'or".

  22. cesc
    26-06-2012 15:41

    Miquel, suposo que confies molt que no apareixerà cap edició d'una de les obres del segle d'or castellà escrita anteriorment en llengua catalana. L'absurd que fas servir a l'inici del teu comentari te l’hauries de menjar amb pa amb tomàquet. No se si t'has adonat del raonament que fa en Sendra. En Sendra explica que fins l'any 1803 ningú s'adona que “rayo” és un paraula castellana referida a “chorrro”, això vol dir que ningú la feia servir. Fixa't que fins i tot un altre detractor d’en Sendra, la persona que signa com Pablo, apunta en el seu comentari que el català de llavors devia de ser com l'anglès d'ara. Et diré una cosa Miquel, com que salta a la vista que ets una persona intel • ligent et posaré un altre exemple de persona intel • ligent que va cometre un error immens. Es tracta d'Albert Einstein. Einstein sostenia que l'univers no s'expandia. Finalment va declarar que havia estat el major error de la seva vida

  23. Francesc Magrinya
    26-06-2012 14:27

    Miquel, feu una crítica dura i certament molt fonamentada. Es ben cert que del cas Colom hi ha més de vint-i-cinc anys seguits de recerca exhaustiva i rigorosa. En la resta, estem obrint camins a poc a poc. Encara som als inicis. Vós dieu que hi ha una figura poètica i, per tant, un efecte estilístic en aquesta qüestió del "rayo de sangre". Quina figura poètica i efecte estilístic hi veieu, aquí?

  24. Miquel
    26-06-2012 13:59

    Absurd. El segle d'or literari espanyol (per cert, tardà i a deshora dels altres segles d'or europeus, inclòs el català), es caracteritza, sobretot per una renaixença en les formes del idioma, la utilització (altra vegada tardana) de les figures retòriques, el naixement d'un ampli llenguatge poètic nou (inoït en el català) que va del "culteranisme" més hermètic a la ironia fina, cultivada, per exemple,a Anglaterra un segle abans, i que utilitza abastament la metàfora i la innovació en el llenguatge (altra vegada tard), etc... Cap d'aquest trets es troba ni en la literatura catalana del moment ni en la immediatament anterior. Cap ni un. Fer aquesta mena d'afirmacions provoca el riure, i el que és pitjor, el descrèdit de certes altres reivindicacions que si que venen ben fonamentades. L'argument d'aquest article (com el del "bocado") és ridícul, i ho és perquè es tracta simplement d'escollir una d'entre altres explicacions per fonamentar un fet. Un fet es fonamenta en una o més explicacions contundents, que no admetin contra-rèplica, com passa amb els arguments de la catalanitat de'n Colom, per exemple. La utilització del mot "raio" en el barroc espanyol pot ser degut a "imitació", com ja s'ha dit aquí, a figura poètica (hi trobaríem milers en aquell moment a la literatura espanyola) o al deficient enregistrament històric de la llengua espanyola (encara no compta amb un diccionari històric). Perquè l'explicació havia de ser que Lope de Vega era català??? Us recordo que de Lope de Vega i de Teresa de Jesús es conserven manuscrits a dojo (de Teresa de Jesús, tota la seva producció). Què passa, que ho van tornar a escriure tot en espanyol?? Per acabar vull dir que vaig acostar-me a aquest món nou encetat per Bilbeny fa anys, il·lusionat pel que veia, de vegades bocabadat pels arguments de difícil rèplica que posava sobre la taula i va reforçar la meva determinació el fet del seu ampli, gairebé total, silenciament en els cercles "acadèmics-polítics". Però d'un temps ençà m'he desencantat. S'ha abandonat el rigor i el treball ben fet i inapel·lable. Ara el primer que passa i fulleja un qualsevol llibre espanyol antic troba el seu lloc en aquestes pàgines, encara que estigui dient bajanades. Encara que no sàpiga ni de què parla ni conegui els procediments "científics". I ara, senyors, ja no cal silenciar tota aquesta història, per part dels que la silenciaven. Desgraciadament ella sola es desautoritza i els que abans tremolaven ara es peten del riure i me'ls imagino fregant-se les mans i esperant ansiosos al següent salvador de l'honor català que acaba de descobrir que a "La Filomena" de Lope es parla bé de Barcelona, prova inequívoca de que Lope era català. Aquesta història està morint tota sola. Quin regal per a espanya!!

  25. Joan S.
    26-06-2012 12:39

    Crec que l'ús que se'n pot fer de l'article en aquest cas esdevé possible la traducció literal de la paraula raig. És molt possible de veure-ho aix car he consultat el DRAE i només posa com a significat diferent de l'habitual el de "rayo de leche"

  26. Raimon
    26-06-2012 12:28

    Pablo: Podem estar o no d'acord amb una idea, però aquí no s'insulta ningú que pensi diferent. No sé a què estàs acostumat, però nosaltres no som així.

  27. Pablo
    26-06-2012 09:16

    Un estudio muy interesante. Pero, alguien me puede explicar, por favor, lo que pretende demostrar? Es aparente que algunos escritores castellanos se fijaron en la palabra catalana "raig", y les gustaba. Empezaban a utilizar frases poéticas como "rayo de agua" y "rayo de sangre". Es muy frecuente que un idioma adopta palabras de otro. Novelas recientes utilizan palabras adoptadas del inglés como "escáner" y "chatear". Eso significa que todas esas novelas son traducciones???? (Perdóname por no estar de acuerdo con las ideas oficiales del INH. Entiendo muy bien que como consecuencia algunos me van a insultar. Lo acepto.)

  28. Pep
    25-06-2012 16:31

    Felicitats, Àlex! La Real Academia retratada, el seu acadèmic major en evidència, la barroera manipulació de textos exposada damunt la taula per incriminar segles de ceguera intel·lectual o de pèrfida connivència! No hi ha excusa satisfactòria per part dels grans estudiosos, dels reputats hispanistes... Bé, sí: declarar-nos heretges i condemnar-nos a "callament perpetu", com van fer amb en Roís de Corella. Però ni així! Per molts anys, senyor Sendra!

  29. Jordi Bilbeny
    25-06-2012 14:04

    i jo encara diria més: no us estranyi gens ni mica si aviat trobem "relámpago de agua", "relámpago de leche", "relámpago de vino", "relámpago de sangre" i "relámpago de azeyte"!!!

  30. Lluís MªMAndado i Rossell
    25-06-2012 13:53

    Potser a sud-amèrica aparegui un fòsil del català original dels conquistadors, que serà "rayo".

  31. Carles
    25-06-2012 13:52

    Sencillament aplastant ! Maravellós, Àlex

  32. Francesc Magrinya
    25-06-2012 12:23

    Així doncs, vós estat pancastellà i món acadèmic castellà, obriu càtedres de filologia catalana per totes les Espanyes. Heu de formar bé els filòlegs castellans!

  33. Francesc
    25-06-2012 12:19

    Altrament, tot aquell qui vulgui ser un bon filòleg castellà, un filòleg competent i amb tots els ets i uts ja sap el que ha de fer: estudiar també en profunditat la llengua i la literatura catalanes.

  34. Francesc
    25-06-2012 11:54

    Quina revolució..... quina deslegitimització de tota una literatura... Jo crec que a Itàlia i a França i a Anglaterra algú hauria d'iniciar també una tasca semblant de desconstrucció.

  35. Pere
    25-06-2012 11:15

    Sensacional! Aquí només poden apel·lar al diccionari de la RAE i l'entrada del mot el 1803...que es contraresta amb la pregunta: "en quin lloc de l'Espanya actual fan servir el mot "rayo" com a sinònim de "doll"? Si la resposta és "enlloc"...doncs és una prova de pes.

  36. Jordi Bilbeny
    25-06-2012 10:09

    Em sembla definitiu. La presència del mot "rayo" en els textos castellans del siglo de Oro és una de les mostres més preclares, evidents i concloents que una gran part de la literatura castellana és una traducció (de vegades fins i tot barroera) del català. Gràcies, Àlex, per la teva tasca rigorosa i clarivident!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19347
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única...[+]
Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que...[+]
És més probable que l'orxata mexicana fos portada a Mèxic pels primers colons catalans de València que hi van...[+]