ARTICLES » 07-05-2016 | LLENGUA NACIONAL
 6673
|
La impressió hispànica al segle XVI: una raresa sorprenent
En Joan Cassola creu que no pot ser real que a la Castella del segle XVI s’imprimissin més llibres que arreu de la Nació Catalana, on tothom llegia, escrivia i publicava.
La lectura de l'article d'en Jordi Bilbeny, «Els lectors de València i de la Nació Catalana al segle XV. Aproximació a les bases socials de l'erasmisme català», em rescatà de la memòria unes lectures hagudes que versaven sobre la impremta, durant les quals em vaig entretenir a comptar algunes edicions de llibres hispànics realitzades des de finals del segle XV fins al 1601. Em vaig guardar les xifres per si de cas alguna vegada servirien per alguna cosa. Es tractava del Short-title Catalogue of Books printed in Spain and of Spanish Books printed elsewhere in Europe before 1601, in the British Museum (digitalització), de Henry Thomas (1921), de 101 pàgines, i el List of Books printed before 1601 in the Library of the Hispanic Society of America (digitalització), de Claire Louise Penney (1929), de 275 pàgines. Ambdós són senzillament una llista de centenars de pàgines de títols de tota classe de llibres, amb el seu autor i corresponents peus d'impremta. En vaig comptar les ciutats on s'imprimiren, dividides en les pertanyents a la Nació Catalana (Barcelona, València, Tarragona, Lleida, Palma, Saragossa, Perpinyà i Montserrat) i les pertanyents a la resta de la península (com Alcalà, Madrid, Salamanca, Burgos, Aranda de Duero, Sevilla, Valladolid, Toledo, Sanlúcar de Barrameda, Granada, etc., fins més de dues dotzenes de ciutats), i descomptant les europees extrapeninsulars.
Del primer llibre, en vaig triar vint-i-tres pàgines a l'atzar. Hi constaven 465 títols, dels quals 77 a ciutats de la Nació Catalana, i d'aquests, 23 a Barcelona; i 388 a la resta dels regnes hispànics peninsulars. Això feia un 23 per cent del total de llibres editats a la Nació Catalana, i de Barcelona en concret, un 6 per cent. Del segon, en vaig triar només una desena de pàgines, perquè ja n'eren prou per visualitzar el propòsit, feta una ullada a la resta. En aquest, de 43 títols, 6 eren amb peu de la Confederació i 37 a la resta. O sigui, un 15 per cent tan sols a la Confederació.
Dels editats a Barcelona em vaig fixar que pràcticament tots eren llibres oficials, vull dir de Constitucions, Consolat de Mar, antics Usatges, Cròniques reials, etc. O sigui que, si tenim en compte aquesta bibliografia conservada al British Museum i a la Hispanic Society, a Barcelona i altres ciutats de la Confederació, pràcticament no hi havia literatura ni lectors, cosa que sí que era evident que existia a la resta peninsular, segons es podia comprovar pels títols conservats en aquestes il·lustres biblioteques, que no esmento per no allargar aquestes ratlles, però que tots podeu saber o imaginar quins eren.
Com haureu pogut observar, aquestes dades que vaig recopilar per casualitat un dia, ara em sorprenen enormement, perquè no lliguen o no es corresponen en absolut amb les dades històriques exposades per En Bilbeny a l’estudi esmentat. Som davant de dues realitats ben diferents i antagòniques: una Espanya castellana que imprimeix molts més llibres que tota la Nació Catalana sencera i una Catalunya on tothom llegeix i escriu i molt sovint fins i tot hi publiquen persones de classse menestral, però on, curiosament, no hi ha editors.
Atès que això no és concebible ni socialment ni culturalment ni, sobretot, econòmicament, perquè si hi ha una demanda, segur que hi ha una oferta, no pot ser que les impressions fetes, segons se’ns diu a Castella, en un país on, a parer dels entesos, la major part de la població era analfabeta, siguin impressions reals. Que cadascú en tregui les pròpies conclusions.
Joan Cassola i Coenders
Autor: Joan Cassola i Coenders
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Marchando un poco de bibliografía, ya que Pedro menciona el tema:
Peeters-Fontainas, Jan, "Bibliographie des impressions espagnoles des Pays Bays méridionaux".
Vermaseren, B.A, "De spaanse uitgaven op godsdientstig gebied van M. Nutius", en De Gulden Passer, 1972.
Pérez Pastor, Cristóbal, "La imprenta en Medina del Campo".
Moll, Jaime, "De la imprenta al lector. Estudios sobre el libro español de los siglos XVI al XVIII".
Estos son unos trabajos de referencia para empezar a entender el mundo editorial, sobre todo el de Moll, pues es más general. Los otros son muy específicos, pero aún así tienen buena bibliografía.
Exposades.
Exposades.
Si parlem de ~1600, també ho diu en John Elliott que Catalunya és de llarg el punt de la península més ric, i Castella viu en completa misèria. El pic del Siglo de Oro.
El Garcia Espuche documenta i mostra una societat catalana extremadament rica al segles XVI i XVII. Parlo de memòria però arriba a dir que a Barcelona, al barem d'impostos, es detallen fins a 200 menes de tela diferents, deixant de banda colors i estampacions. O que a Barcelona era festiu un dia de cada tres, literalment. O que el carnaval de Barcelona rivalitzava amb Nàpols i Venècia (coincidint amb en Joan Amades).
I ell mateix apunta que no és comprensible aquesta exuberància amb la suposada decadència cultural.
Arturo, gràcies per la bibliografia. Diuen els experts, en aquest cas castellans, que la qualitat del paper a la península decau de manera alarmant durant el Siglo de Oro, com si els mestres drapers (paperers) haguessin oblidat la tècnica medieval (àrab). Tant és així, que moltes obres, diuen, s'havien de reimprimir perquè es queien a trossos. Ho argumenten dient que amb l'expulsió dels moriscos, la indústria perdé els tècnics. També diuen que els primers documents de paper (drap, que no cel·lulosa) del XIII de la cancelleria castellana són escassos perquè era costum destruir els contractes i factures i perquè les corts castellanes eren itinerants i aquí una riera, aquí un bassal, es va anar perdent la documentació pel camí. Clar, clar.
Àngel Daniel: te voy a dar un par de puntos para empezar que son lecturas de referencia:
"El libro en el Siglo de Oro", de Jaime Moll, y " La revolución de la imprenta en la Edad Moderna europea", de Elizabeth Eisenstein.
A partir de estos dos libros puedes ir empezando y sacando bibliografía sobre las cuestiones referentes a libros, lectores, impresores, libreros... Y no te olvides de Peeters-Fontainas con su "Bibliographie des impressions espagnoles des Pays Bas méridionaux" para el caso de Flandes.
Espero que te sea de ayuda.
Caldria investigar els clústers del paper a la península ibèrica: rius, molins drapers, rutes comercials, marques d'aigua autèntiques i falsificades, carbó 14, relació paper / ciutat amb cancelleria i funcionariat; universitats; impremtes i llibreteries-llibreries (paper blanc i paper imprès). Pots dir que la seu de la SEAT és a les Illes Verges però la indústria automobilística (les fàbriques i la indústria auxiliar) no. Una societat llegida produeix més paper blanc per a ús administratiu, comercial i personal que imprimeix. Una societat que té prohibida l'edició aprofita el paper blanc per passar-se els textos a mà entre coneguts. El mateix dic per les colònies d'ultramar. Sembla mentida, però les impremtes a Amèrica són estranyament segles posteriors, diuen que degut a la mancança de paper.
He llegit per sobre els títols que apareixen en el primer llibre digitalitzat i sorprèn l'escassetat de llibres en llengua catalana publicats al segle XVI.
Si tenim en compte la quantitat d'autors que escrivien en llengua catalana al segle XV és evident que algun fenomen sobtat va succeir perquè aquest flux d'autors desaparegués en benefici dels autors que escrivien en llengua castellana.
Otra cosa interesante, que no sé muy bien cómo sería en la Corona de Aragón, es la presencia de impresores extranjeros, que en Castilla era bastante alta y eran dinastías: los Cromberger, Millis, Giunti, del Canto, Brocar, Herbst...
¿Cuál era la proporción de impresores naturales frente a extranjeros? En el caso de la Corona de Aragón tendrían más presencia italianos y franceses del sur, esde suponer. En Castilla, los impresores extranjeros tendían a ser alemanes e italianos, con algún que otro francés.