ARTICLES » 16-01-2013 | LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
 11670
|
La llengua espanyola al segle XVI
Els errors de la traducció del Tirant lo Blanc a l’italià permeten interpretar a en Carles Ortiz, que l’expressió que apareix al començament del text italià i que exposa que el llibre ha estat “Di lingua Spagnola nello idioma nostro per Messer Lelio Manfredi tradotto”, només pot refererir-se a la llengua catalana. I que, per tant, a començament del segle XVI, a Itàlia també es coneixa la llengua catalana com a llengua espanyola
De vegades ens trobem amb idees, conceptes o definicions, que considerem tan invariables al llarg del temps, que ens pensem que sempre han estat així, tal com les coneixem, que ni se'ns passa pel cap la més mínima intenció de qüestionar-les. Veurem, tot seguit, en aquest article, un exemple del que us dic. I utilitzarem per a això la traducció italiana de l'obra del Tirant lo Blanch.
El 1538 es va editar per primera vegada la traducció italiana del Tirant lo Blanc. A la primera pàgina d'aquesta traducció hi trobem el títol, una mica llarg, que diu: "Tirante il Bianco Valorosissimo Cavaliere: nelquale contiensi del principio della canaleria: del stato, & uficio suo: dell'essamine, che debbe esser fatto al gentile, e ingenioso huomo, che dell'ordine di caualeria decorar si vuole: e come dee effer fatto il veio caualiere: della significatione dell'arme, cosi offensiue, come difensiue: e qualti atti e costumi appartengono al nobil Caualiere: e dell'honore, delquale è degno d'effere honorato: con la morte di Abrain Re, e Signore de la gran Canaria, e tota delle sue genti. Di lingua Spagnola nello idioma nostro per Messer Lelio Manfredi tradotto. Nuovamente posto in luce: e con accurata diligentia castigato". Llegint la primera pàgina és evident que aquesta traducció italiana es va fer a partir d'un exemplar escrit en llengua "spagnola". No és d'estranyar, doncs, que molts autors, sobretot del segle XIX, com Diego Clemencín, arribessin a la conclusió que la traducció italiana es va fer a partir de l'edició castellana impresa a Valladolid al 15111. A més, les dates encaixen força bé.
Però al 1997, Vicent Martines va publicar el llibre El Tirant Políglota. Estudi sobre el Tirant lo Blanch a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa del segles XVI-XVIII. En aquesta obra, fa un estudi comparatiu de les diverses traduccions castellana, italiana i francesa amb l'original català. De l'anàlisi traductològica d'un mateix paràgraf en els diferents idiomes es poden treure conclusions molt interessants. Per exemple, a les pàgines 115-117, en Martines compara el capítol 108 de l'edició valenciana ["Tirant no vol les riqueses de Rodes i marxa a Terra Santa i després a Alexandria. Tirant fa les seues primeres alliberacions de captius cristians"] amb el corresponent de la versió castellana i italiana i troba el següent:
Edició original valenciana de 1490: "Aquí ixqueren tots los pelegrins e prengueren bones guies, de deu en deu una guia. Junts que foren en Hierusalem..."
A la versió castellana de 1511: "Aquí salieron todos los pelegrinos y tomaron buenas guías, de diez en diez una guía, y juntos llegaron a Jerusalen..."
I a la versió Italiana de 1538: "E qui usciron tutti gli pellegrini e, tolte buone guide, una per ongi due di loro, giunsero in Gierusalem..."
Aquí tenim una errada de traducció de la versió italiana que no s'entén sinó és que s'ha traduït del català.
Un altre exemple dins el mateix capítol 108 de la prínceps és el que tot seguit indico. A la versió original, s'hi diu: "De continent que Tirant fon en Rodes, féu haver moltes peces de drap e féu vestir a tots los catius de mantos, robes, gipons, calces, çabates e camises. E féu-los levar les camises grogues que ells portaven e tramés-les en Bretanya"
A la versió castellana, hi posa: "Luego que Tirante llegó a Rodas hizo comprar muchas pieças de paño y mandó vestir a todos los captivos de mantos, sayos e jubones, calças, capatos e camisas; e hizo lavar las camisas gruesas que ellos trayan y embiólas a Bretaña"
I a la versió italiana, tenim: "Incontinente che Tirante fu in Rodi, fece ritovare molt pezze de drappo e vestir tutti li cattivi di manteli, rubbe e giuboni, calze, scarpe, camise; e fecegli torre le camise gialle che loro portavano e mandole in Bartagna"
Aquí trobem una errada de traducció a la versió castellana –gruesas per grogues–: un error ad sensum, diu en Vicent Martines, i afegeix que, a partir d'aquí, podem comprovar que la traducció italiana seguia directament la versió original i no pas la castellana2. Com veieu, la comparació de traduccions ens pot donar molta informació. Ara la pregunta clau seria: ¿Si no tinguéssim l'original català, podríem dir també que la versió italiana segueix un original català perdut? La resposta a aquesta pregunta, la deixo per a experts en filologia.
Però no només l'anàlisi traductològica ens porta a descobrir que la traducció italiana va ser feta a partir d'un original català. A més, en Vicent Martines ens aporta altres dades contextuals de l'entorn en què es va produir la traducció italiana3 i ens dona documentació sobre els molts contactes entre la impremta veneciana i la catalana4. La traducció italiana es va fer a Venècia l'any 1538, dins l'entorn de la cort de Màntua, per encàrrec d'Isabella d'Este, marquesa de Màntua, i del seu fill Frederic II de Gonzaga. Lelio Manfredi va ser l'encarregat de la traducció, Federigo Torregiano d'Asola en va ser l'editor i va ser impresa per Niccolò da Sabbio. Posteriorment se'n van fer dues reimpressions més al 1566 i al 1611.
A la pàgina 56 d'El Tirant políglota, en Vicent Martines ens diu que la cort de Màntua "era una cort rica i culta i ja feia temps que s'interessava pel Tirant lo Blanc. Sembla que l'obra de Joanot Martorell ja hi devia ser pel 1500, quan Antonia del Balzo en va deixar un exemplar a Isabella d'Este, marquesa de Màntua. I fa referència a l'obra de Luzio i Reiner5. I aporta la dada d'una carta que Isabella d'Este dirigia a Jacopo d'Atri, datada el 13 de maig de 1510 (l'edició castellana del Tirant impresa a Valladolid és del 1511), perquè ''pregati in nostro nome il Sr. Cabaniglia che'l sii contento de pigliare fatica de ferni haver un libro spagnolo nominato el Tirante''. I sembla que el va aconseguir, perquè a l'inventari dels llibres de la marquesa, a l'ítem 5, hi ha ''un libro de Tirante lo Blancho in spagnolo in foglio coperto di corame rosso''. En aquesta última referència, a més, tenim el nom català Tirant lo Blanch italianitzat.
Per tot això que he exposat, queda ben palès que, el nom "spagnolo" del títol de l'obra del Tirant en italià no és pas una confusió o errada de l'impressor, sinó que els italians o, com a mínim, els venecians de la cort de Màntua i tot el seu entorn, a principi del segle XVI, tenien molt clar que la "lingua spagnola" no era cap altra que la llengua catalana.
Per acabar, només dir-vos que 84 anys més tard de l'edició italiana del Tirant, el 1622, va aparèixer la versió del Quixot traduïda també a l'italià. És en aquesta obra on es veu clarament que se'ns fa saber que el llibre és "tradotto di Spagnuolo in Italiano". Es referia el traductor a la llengua catalana quan parla de l'spagnuolo, com hem vist en el cas del Tirant ? No ho sabem. Però el que sí que ens seria de gran ajuda és l'anàlisi traductològica del Quixot, on es comparés la versió castellana amb la italiana i, potser, alguna altra més.
Carles Ortiz
1 RAFAEL M. MÉRIDA JIMÉNEZ, La aventura de Tirant lo Blanch y de Tirante el Blanco por tierras hispánicas; Centro de Estudios Cervantinos, Alcalá de Henares, 2006, p. 132-133.
2 VICENT MARTINES, El Tirant políglota. Estudi sobre el Tirant lo Blanch a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVII; Textos i estudis de cultura catalana-55, Curuial Edicions Catalanes – Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997, p. 117, nota 12.
5 ALESSANDRO LUZIO & ADOLFO REINER, "La cultura e le relazione litterarie d'Isabella d'Este Gonzaga", Giornale Storico della Letteratura Italiana, 35 (1900), p. 193-257.
Autor: Carles Ortiz
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Molt bona Carles
@Joan del Riu, tens raó. Si haguessin traduït el nom, n'haurien dit Michele. Si escriuen Michel és perquè adapten Miquel a l'ortografia italiana. Si se n'hagués dit Miguel l'haurien escrit com Mighel.
Molt bon article! Uns inicis d'anàlisi traductològica que inclou l'edició italiana la teniu a http://quixot.cat">quixot.cat.
Ja t'ho diré jo. “El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha” és el nom de la traducció oficial que es va imposar en llengua castellana, diuen l’any 1605. D'aquí van aparèixer les altres traduccions oficials, entre elles la italina i l'anglesa de l’any 1612 “ The History of theValorous & Witty Knight-Errant Don Quixote of the Mancha” . Però està documentat que abans de la traducció oficial anglesa de l’any 1612, el rei d'Anglaterra, l’any 1606, ja tenia en el seu poder una traducció del Quixot. El títol del llibre que tenia el rei d’Anglaterra en el seu poder era “Don Quixote’s challenge”. De tot això s’en desprèn que el rei d'Anglaterra tenia una traducció d'un altre original que no era l’oficial castellà. L'obra catalana, anterior a la castellana que ha desaparegut tenia un altre títol. - Les gestes del Quixot- , o - el desafiament de Don Quixot – o …
La meva consulta va dirigida a en Carles Ortiz en particular i a tots els participants del fòrum en general (incloent-hi molt especialment el primer de tots, en Lluís M. Mandado, gran defensor de la catalanitat de l'obra d'en Servent/Cervantes): Si ens fixem en el títol de l'obra traduïda a l'italià, ------- L’ingegnoso cittadino --------- -------- DON CHISCIOTTE DELLA MANCIA ---------- -------- Composto da Michel di Cervantes Saavedra --------- també ens podríem demanar, fent un exercici de filologia-ficció, quina seria la forma catalana, a l'hipotètic original català, de paraules com: "cittadino", o el mateix "Don Quisciotte". Per no parlar del nom de l'autor, "Michel", encara que no pas dels cognoms, que semblen intraduïbles, per bé que apareixen en forma explícitament castellana. Moltes gràcies d'avançada.
¿Manipulación de la historia???? ¿Adulteración de textos y documentos??no, nunca, jamàs !! https://www.youtube.com/watch?v=lvZnWdkjoTQ&feature=channel&list=UL ..... buebno, a lo mejor un poco ;-)
És evident que la versió italiana del Tirant lo Blanc està traduïda del català i no del castellà. És comprensible l'error en la traducció al castellà de levar per "lavar", però seria pràcticament impossible que al traduir-lo al italià se li restituís el sentit original català amb la paraula "torre" (treure sinònim de llevar) si la traducció s'hagués fet de la versió castellana, Els catalans ho entenem perfectament com qualsevol lingüista, però els castellans que només entenen castellà és normal que no ho entenguin si per ells traduir levar per "lavar" ja els deu sembla bé. El mateix passa amb l'error de traduir grogues per gruesas i la restitució del sentit original en italià amb el mot "gialle", també impossible si haguessin fet lat traducció de la versió castellana. Queda clar que en aquella època a Italia anomenaven al català "lingua spagnola".
Us heu adonat que tres paraules abans del "grogues" hi ha un "levar" que no vol pas dir "rentar", com apareix en la versió castellana ("lavar"), sinó "treure"? I la versió italiana segueix la catalana: "torre", no pas "lavare". Per tant, en Tirant els fa treure les camises grogues que portaven, no pas fa rentar les camises grogues.
Una aportació molt interessant Marta. Moltes gràcies
Al llibre "Isole appartenenti alla Italia, di Fra Leandro Alberti bolognese" (1567) diu: SARDIGNA "...Sono però due principali lingue in questa isola, una che fanno nelle città, e l'altra fuori nelle ville. Quelli delle città parlano quasi coll' idioma Spagnuolo, cioè Taraconese, ò sia Catelano, quale è stato portato da gli Spagnuoli, che hanno havuto i Magistrati di dette città. Gli altri , che sono fuori alle ville hanno ritenuto la lor propia lingua della patria...."
Es normal que el catalán se considerara una lengua española en el s. XVI, ¡también lo es ahora!, teniendo en cuenta los intereses de la Corona de Aragón en aquellas tierras lejanas. 'Hay que ponerse en perspectiva histórico-geográfica! Todavía faltaban años para que apareciera la Real Academia de la Lengua en España (1713), de influencia claramente francesa, y que empezó a dar uniformidad a la lengua castellana o española, y que a la postre sería quién estimaría lo que es correcto o no en el idioma. ¡Está claro que sin haber criterios lingüísticos uniformes, las influencias entre los distintos dialectos del latín era recíprocos!
Fon Herrera, tu mateix ho dius: "la esperanza de vida en el siglo XV y XVI estaba en una media de 35 a 45 años". Com que bona part de la mortalitat es produia abans dels 10 anys, la "mitja" és la dada que et dóna una opció d'edat alta per la banda "alta"....
Daniel, a mi també em sopta que als 20 anys algú sigui capaç d'haver fet una obra tant laboriosa. A quina edat s'hi va posar? Un autèntic geni, vaja, a l'alçada d'en Mozart i pocs més. Segur que n'hi ha, però no se m'acudeixen gaire més exemples. No sé, l'Ana Belén? Potser esportistes? És clar, deixant de banda en Rocco Siffredi i en Nacho Vidal. Aquests segur que debien estar en plenitud als 20! Potser aquest Von Schmied ens pot donar més exemples...
Angel...la esperanza de vida en el siglo XV y XVI estaba en una media de 35 a 45 años...una persona de 40 años era ya a todas luces un anciano ( no se puede caer en hacer traslaciones basadas en la experiencia actual...hay que hacerlas con los datos de SU epoca) y a los 20 años se podia considerar a una persona en la mediana de su vida...habia excepciones sin duda, pero esa era la norma...es perfectamente normal que, año arriba o año abajo, una persona con 20 años estuviera en su plenitud.
Encuriosit per saber qui havia traduït el Quixot a l'italià em trobo un tal Lorenzo Franciosini, del qual la wikipedia no en diu res dels seus antecedents familiars, és més, diu "Son escasos y poco fiables los datos que se han transmitido sobre la vida de Lorenzo Franciosini. Tras haber habitado un corto espacio de tiempo en Florencia, de la que se declaraba natural, marchó a Siena, donde enseñó italiano y español cerca de la Universidad." Aquest traductor italià neix el 1600, 5 anys abans que es publiqui el Quixot castellà i ja al 1622, amb 22 anys! Ja ens publica la primera part del Quixot. Però es veu que l'home, perdó, el xaval, no només ja era mestre a Siena de castellà i italià, sinó que al 1620, AMB 20 ANYS!!!! ja ens publica "Vocabolario italiano, e spagnolo". Aquest marrec era un prodigi de la precocitat. Les preguntes són moltes: Qui eren els seus pares, mestres de llengua? castellans d'origen? Com pot algú a tant poca edat publicar un excel·lent diccionari i 2 any més tard traduir el Quixot? Ho sabria traduir un estudiant italià actual de 3r de carrera? Ho va traduir realment ell? -------- I un fet més inquietant. El Quixot als primers anys es llegia a Itàlia en versió original i la traducció no l'acabà de suplantar mai del tot, convisqueren les 2 versions. La pregunta és: Qui i quants a la Itàlia del 1622 podia llegir en castellà? Perquè s'entén que aquesta era la versió original que llegien els italians i que entenien, oi? O era la catalana? ------- Per acabar de complicar la cosa, sembla que no la traduir de l'original castellà sinó de la traducció francesa. Però no era professor de castellà? Ara també tenir un xaval de 20 que domina el francès més culte. PUTO CRACK. http://cvc.cervantes.es/literatura/aispi/pdf/21/I_21.pdf
Felicitats a l'autor: el "groga-gruesa-gialle" és inapel·lable. No permet cap altra conclusió. Gràcies per publicar articles tan i tan interessants!
Ya te he dicho que te vayas a besuquear la mano de tu amo madrileño, de paso le haces una genuflexión, seguro que Doña Luisa Fernandada te premiará colocándote el túnel central pirenáico en medio del rio Cinca. No entendési al lengua que hablaba el Rey de Aragón y pretendéis opinar. Este texto te lo puedo escribir en inglés, en francés, en castellano y en catalán, pero te lo escribo en castellano porque se que unicamente entiendes la lengua de tu amo.
sita ya veo lo que os jooddee venerar la bandera de aragon y a nuestro santo.por cierto no soy borbonico pero aragones y español.siii español como tu,aunque te joo....
Rio Cinca Vete a hacer genuflexiones en Madrid y a besuqueara la mano de los Borbones. Estais castellanizados perdidos. Dais pena. Sois incapaces de leer un texto en la lengua de la Corona de Aragón. Sois incapaces de leer un texto en la lengua que hablaban los Reyes de Aragón. No entendeis un simple texto en catalán. Castilla os ha asimilado. No me extraña que os tomen el pelo. Os utilizan para atacar a la nación catalana. Los Aragoneses sois el peor enemigo de Aragón. Os van a meter el túnel central pirenáico por delante y por detrás
joo si os debe jo....... tener la bandera de aragon hablar en aragones oriental etc etc .en fin seguir asi inventando y robando al resto vuestra historia.si de verdad quereis a la cuatribarrada,quereis a aragon y tambien la actual bandera de españa.un saludo aragoneses orientales(cataluña actual)
Sento, un i altre cop, les vibracions de l'edifici que ha sustentat durant aquests darrers segles la censura que ha estat imposada sobre la cultura catalana, poc abans de l'imminent esfondrament d'aquesta edificació, damunt les runes de la qual creixeran les flors de la nostra civilització retrobada, que escamparan el seu perfum per tota l'Europa Occidental i més enllà.
Com a lingüista, em sembla interessantíssim aquest estudi i intentaré aconseguir el llibre citat de Martines. Em sembla una idea magnífica fer el mateix estudi amb El Quixot. Podria ser la confirmació de la seva catalanitat.
http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/monde/Dante-oil-oc-si.htm
Es pot, i s'ha de continuar investigant en aquesta veta, per que de ben segur hi ha "teca" a desenterrar. El mateix Dante distingía, entre les llengües llatines, les d'"oil" que eren al nord de França, les de "si", que eren a la península itàlica, i les d'"oc", que eren al sud de França i... "nella Spagna"!!! 1- Es conegut que l'us d'oc com afirmació era encara vigent en el català parlat i escrit de l'època. 2- Resulta evident que Castella, aquella terra de pastors i de senyors de la guerra, devía ser alguna cosa similar al que avui es per nosaltres Somàlia: una realitat llunyana, desconeguda i que no contava pels italians de l'època, senzillament, perque no formava part del seu mon mediterrani. 3- Es tant normal que de la parla dels habitants de Hispania ells en diguessin spagnuolo, com que de les parles itàliques aquí s'en digués italià. A partir d'aquí, un cop mes constatem com la posterior apropiació en exclusiva dels vocables "España" i "español" per part de Castella, no son rès mes que una eina de dissimulació pels seus afanys imperialistes. Simples eufemismes de "Castilla" i "castellano". Parlar d'"España" els permet no tenir de parlar de la seva voluntat ultranacionalista de crear una Gran Castilla, comparable en tot a la Gran Serbia o a la Grossdeutschland. O es que algú dubta de que quan Wert parla de "españolizar" a la nostra canalla, el que de veritat vol dir es que preten castellanitzar-los?
Muy instructivo el articulo? Osea que ademas de falsear la historia de España no de Espanya, de apropiaros de la historia de Aragon, no Arago, porque por sino jamas existira Lleida no? Os inventais que en Italia la lengua española era la lengua catalana...Jaaaaaaaaaaaaaaa Pues ir recordando que hay un castillo en una ciudad de Italia que el REINO DE ARAGON se anexiono a los otros CONDADOS etc que se llama castillo de MONZON, que cosas, que en el siglo XVI todos se entendian porque hablaban mucho mas parecido al...LATIN? y ahora os empeñais en inventar y cambiar palabras para que los castellano parlantes, SEGUNDA LENGUA MAS HABLADA en el MUNDO, no os podamos entender, en el fondo es divertido porque ya no dais ni pena. De la broma de Miguel Servet ni hablo, no lo mereceis
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Molt instructiu l'article. Hem de veuire més articles d'aquesta mena
Excel.lent!
No queda més que donar efusives felicitacions al Sr. Carles Ortiz.