ARTICLES » 12-04-2011 | DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
29920 lectures
|
Mariners catalans i 'marines' americans
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que s’apliqui a un mateix cos de combat: el dels mariners que quan desembarquen esdevenen la infanteria de guerra. En aquest article En Cesc Garrido ens mostra finalment la documentació que confirma que el terme anglès és manllevat directament de la llengua catalana.
Sempre m'havia semblat que el terme "marine" aplicat a les forces navals i terrestres de combat americanes era un terme de matriu catalana, ja que la paraula en si és la mateixa en anglès que en català (marine = mariner), però cada vegada que intentava convèncer algú d'aquesta idea em responien que de ser cert, això se sabria.
No únicament hi ha "marines" als Estats Units sinó que també existeix "The Corps of Her Majesty's Royal Marines" al Regne Unit.
Si busqueu per la xarxa trobareu que el Cos de Marines de Sa Majestat Reial (Royal Marines), són els cossos de marina i la infanteria amfíbia del Regne Unit i, juntament amb la Marina Reial i el "Royal Fleet Auxiliary", formen el Servei Naval. També són al Regne Unit especialistes en guerra amfíbia, incloent l'operació de llanxes de desembarcament, la guerra de muntanya i d'altres.
Dit això, resulta que fa uns quants dies estava llegint una mica d'història al portal britànic "British history online", quan vaig trobar una colla de documents que em van deixar petrificat davant de la pantalla. Eren documents del 17 de febrer del 1544 de l'època del Rei Enric VIII i, encara que jo sabia de sempre que mariner en anglès era "sailor" o "seaman", aquests documents es referien als mariners anglesos com a "mariners", emprant el terme en català.
Aquests són els documents:
"The names of the ships appertaining to the town of Hull and now being at home," giving, in columns, the names of nine owners of ten ships (named) of from 40 to 130 tons. There are sixteen masters now at home, ready to serve the King, and 84 mariners."
Certificate that only two ships, of 34 tons and 18 tons, belong to the town of Selby, and they are both in Norfolk "prest there for the King's Majesty, as it is said." It is not known when any strange vessels will be there. The names of the masters and mariners of Selby are subscribed. Selby, 17 Feb.
iii. "The names of divers ships and crayers appertaining to Newcastell and to the coasts of Northfolke and Southfolke now being at Hull," naming twelve owners of eleven ships (named) of from 20 to 120 tons. Also "a hulke of Lubyke of 300 tons with 24 men and 23 pieces of ordnance great and small being well tackled." Masters and mariners of the above, besides the Dutchmen, 98 men.
. "A sertefycasyon from ye bayly of Brydlyngton," viz. a certificate of the names of the ships (ten, of from 26 to 80 tons) with their owners belonging to Bridlington. All are "furnished with master and mariners."
2. Certificate of the names of the ships of Flamburghe (four, of from 60 to 26 tons), with their owners and masters which "shalbe in readiness against the time appointed" and also of the names of the 31 mariners of the town and quay of Flamburghe, "which are able to serve the Kinges Grace."
. Certificate of the names of the ships (eight, of from 20 to 60 tons), with their owners, masters and mariners, belonging to Rawclyff, in the bailiwick of Snaythe. All but one are now in Norfolk or on the way home. Signed by Peter Banke, bailiff.
[From: 'Henry VIII: February 1544, 16-25', Letters and Papers, Foreign and Domestic, Henry VIII, Volume 19 Part 1: January-July 1544 (1903), pp. 60-71. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=80297&strquery=mariners Date accessed: 07 March 2011].
Però això no era tot, sinó que hi havia molta més documentació al llarg del segle XVI I en què s'utilitzava el terme català "mariners". És la que indico tot seguit:
http://www.british-history.ac.uk/search.aspx?query=mariners
No tinc constància que el terme "mariner" es fes servir a Anglaterra abans d'Enric VIII. Llavors, ja que "mariner" és una paraula que prové del llatí i tant el singular "mariner" com el plural "mariners" només es correspon amb la llengua catalana, la primera pregunta que em vaig fer era qui havia donat entenent a Enric VIII que l'ofici de "mariner" era quelcom diferent a l'ofici de "sailor" o "seaman" fins al punt d'emprar un terme foraster. La segona pregunta era quines eren les virtuts de l'ofici de mariner en aquell temps, ja que el terme havia tingut el privilegi d'haver estat incorporat a la llengua anglesa?
La primera pregunta és de fàcil resposta, possiblement va ser Caterina d'Aragó, esposa d'Enric VIII o el seu entorn. Caterina d'Aragó era la tia de Carles V. Si va ser ella, Caterina d'Aragó va transmetre el mot "mariner" a Enric VIII en català i, a més a més, va ser qui va establir una diferència entre "sailor" o "seaman" i "mariner".
Quin era l'ofici de mariner? Penso que la característica principal d'un mariner en aquell temps tal com ho va entendre Enric VIII consistia en la capacitat de navegar llargues distàncies fins arribar a destí (si convenia remant) i una vegada allà entrar en combat d'una manera organitzada contra l'enemic si era necessari, conquerint o invaint un territori: més o menys, la mateixa funció que fan els "marines" americans.
Enric VIII establia una diferència entre mariners, soldiers (soldats) i gunners (artillers), però en els dos últims casos penso que es referia a forces terrestres com podeu veure en aquest document.
iv. Received, 16 Aug. 36 Hen. VIII., from Ryther, for wages of one captain and 39 mariners, soldiers and gunners to serve "in wafting of the wool fleet out of the river of Tamis into Callyes haven," 29l. 8s. 7d.
[From: 'Henry VIII: November 1544, 26-30', Letters and Papers, Foreign and Domestic, Henry VIII, Volume 19 Part 2: August-December 1544 (1905), pp. 396-421. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=80349&strquery=mariners soldiers Date accessed: 08 March 2011].
Què feia especials els mariners dels soldats i els artillers? Probablement la major duresa de la seva feina.
Francesc Garrido Costa
Autor: Francesc Garrido Costa
versió per imprimir
Efectivamente, los Marines americanos vienen de los antiguos marineros Almogavares. De hecho cuando desembarcaron en Iwo Jima en 1945 los hicieron al grito de Aragó, Aragó!! mientras los marines catalanes les llevaban el botijo a los que desembarcaban.
Asi mismo, plantaron la bandera (la señera) en lo alto del monte Suribachi...
Oriol, ja t'entenc. Per a tu és una garrulada tot allò que després de ser llegit et desplau. Per a mi són una garrulada els teus dos comentaris.
Això que dius del castellà, que no entenc exactament a que et refereixes em sona a dictadura dels filòlegs. Em sembla que tu ets d'aquells personatges que considera que els que escriuen en castellà o fan faltes d'ortografia en català no estan autoritzats a tenir penjada una estelada al seu balcó. Ets un català excloent. Això és una altra garrulada
En el meu post anterior volia dir, evidentment, "la que escriu en castellà".
No sé què m'emprenya més: l'existència de l'Institut Nova Història, probablement finançat des de Madrid per ridiculitzar el nacionalisme català amb garrulades com aquesta, o que la persona que prova de posar-hi una mica de sentit comú -en aquest cas, l'Albert- hagi de ser precisament la que escriu en català. Prou d'aquesta pallassada de trobar catalans pertot arreu, sisplau!
Si los anglosajones están seguros que la palabra viene del francés por algo será, ¿No? ¿O acaso los catalanes saben más de inglés que los británicos?
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
Albert. Torno a afegir la referència d'en Ramon Llull. Això és d'en Ramon Llull (ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.; El terme MARINES és la pronunciació de MARINERS al principat o a les illes. A València quant es diu MARINERS s'escolta la "r"
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
Albert. La paraula MARINES ve del català per que és la pronunciació fonètica que s'escolta en pronunciar MARINERS. La meva mare que té setanta anys llargs a la que no van ensenyar mai a escriure en català si jo li dic que escrigui el so que correspon al terme MARINERS, escriurà MARINÉS i ho pronunciarà amb accent a la - é-. L'anglès no té accents, per tant queda la paraula pelada sense accent .///// Sobre el diccionari etimològic que algú ha esmentat més avall jo no veig que aparegui cap - (i) llatina - a la última síl.laba del fonema MARINES o MARINERS. Si hi hagués aquesta - i - llatina es pronunciaria MARINIES, i el que tindria la Marina dels USA serien MARINIES que no és el cas./// Torno a afegir la referència d'en Ramon Llull. Això és d'en Ramon Llull (ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.,
Lo de la proximitat no ho veig tan agossarat, Sita. Per altra banda, m'agrada que vertebris la teva opinió en un escriptor amb tant pes a la literatura anglesa com Ramón Llull.
Pero Sita, quién te dijo que la palabra "mariners" no es una palabra catalana?
Estamos hablando aquí de la palabra inglesa MARINES, no MARINERS. (Y todavía no has corregido las fechas de nacimiento y de muerte de Ramón Llull). La palabra MARINES no viene del catalán, y ya está.
En cuanto a la palabra "mariners", obviamente viene de una raiz latina, como "marines". No sé en cuantas lenguas existe "mariners", ni si ha pasado directamente del latín a estas lenguas, o del latín al catalán y luego a otras lenguas, o del latín a otras lenguas y luego al catalán. Eso requiere un estudio cuidadoso. Saber que Ramón Llull utilizó la palabra, en si, no soluciona el problema. Otras lenguas existían en el siglo XIII, e incluso antes.
Albert, La paraula mariner és clarament catalana, inclús anterior a aquesta cita. Si jo trobo un Tirant lo blanch escrit en català amb data anterior al Tirante escrit en castellà, tenim que el llibre es català; En Ramon Llull 1233-1330 utilitzava exactament la paraula "mariners". Exactament. Res de "mariniers" Això és d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2., però podem trobar cites anteriors
Sí, Sita. Ya has repetido lo mismo varias veces (siempre utilizando las mismas fechas erroneas). Mi pregunta es, QUE PRETENDES DEMOSTRAR? Lo acepto: Ramon Llull utilizaba la palabra "mariner". Eso significa que la palabra "marine" pasó del catalán al inglés? PUES CLARO QUE NO. Sita, por favor, si no sabes nada de cómo funciona la filología, deja el tema y vuelve al cuartel pa' comer garbanzos.
Albert T'ho torno a repetir : En Ramon Llull 1233-1330 utilitzava exactament la paraula "mariners". Exactament. Res de "mariniers" Això és d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.
Sita, el problema es que todo lo que dices favorece lo que quieres pensar, y no tiene la mas minima metodologia. Es obvio que de filologia no sabes nada. Creo que lo mejor, para ti, seria volver al cuartel y comer garbanzos.
El teu historiador a llegit En Ramón Llull?. No veig que el teu historiador esmenti a En Ramón Llull. El cas és que En Ramon Llull 1233-1330 utilitzava exactament la paraula "mariners". Exactament. Res de "mariniers" Això és d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2. És curiós que parlis més d ' En Leonardo que d ' En Ramón Llull. Sembla que et molesti que es posi en dubte la història oficial. Està prohibit posar en dubte la història oficial?. Jo sóc de les persones que pensa que la paraula mariners és catalana i que el teu historiador, per desconeixement o per mala intenció a volgut donar al terme mariners un origen francés. Els historiadors acostumen a fer coses així, atribuir la història que han fet una nació a una altra.
http://www.etymonline.com/index.php?term=mariner&allowed_in_frame=0 "mid-13c., from Anglo-French mariner, Old French marinier "seaman, sailor" (12c.), from Medieval Latin marinarius "sailor," from Latin marinus "of the sea" (see marine). Earlier and long more common than sailor. A sailor also could be a brimgeist in Old English." Vamos, que es una palabra que como en la gran mayoría de nuestros idiomas, proviene del latín y a su vez fue cambiando en según qué países. Esa página, para los que duden, está realizada por Douglas Harper, historiador. Además, si se digna uno a darle a "Resources" se da cuenta de donde proviene la información de esa página. Es un tanto abrumadora, la cantidad de títulos, libros, etc. en los que han investigado para llevar a cabo la documentación de esa página, además de todas las universidades que ahí aparecen. Sinceramente, no voy a molestarme más en desmontar las "teorías" de lo que en esta página se expone. Algunas veces no hace falta ni investigar un poco, son cosas que las sabe uno de haber leído libros de Historia. En otras, te diviertes incluso buscando información y aprendiendo de paso cómo son las cosas, y no como se cuentan aquí. Lo que más me sorprende, es que mucho de lo que cuentan algunos "historiadores" catalanes, resulta que empieza con un "yo creo que sí" y frases similares. Es increíble que se pueda dar veracidad a algo con semejantes argumentos, pero bueno. Os voy a contar algo que me llamó la atención con lo de que Leonardo da Vinci tiene origen catalán. En el canal Historia, el que televisan por cadenas de pago como Digital plus, hace un tiempo que llevan emitiendo unos documentales un tanto extravagantes, sobre unas personas que justifican la teoría de los astronautas espaciales. El que quiera más información al respecto, que busque por internet, tendría que escribir páginas para poner en situación a la gente. La cuestión es que según ellos, los grandes conocimientos del ser humano, no fueron adquiridos por nosotros mismos, si no por gente del espacio. Tienen miles de teorías, algunas más creíbles que otras. Pues bien... según ellos, hay un período en el que no se sabe nada de Leonardo da Vinci, puesto que no está documentado en ningún sitio. Esto sí es cierto, se menciona también en el artículo de esta misma pagina en el que se dice que Leonardo es de origen catalán. Lo gracioso, es que aquí al no tener información de ese período se dice que Leonardo viajó a Cataluña, y estos señores que defienden la teoría de los astronautas espaciales, dicen que a Leonardo lo abdujeron y le enseñaron una gran cantidad de conocimientos durante esos años. Así pues, ¿qué he de creerme...?. Al fin y al cabo, todo son teorías, y todos dicen el típico "yo creo que...", "yo pienso que..." sin demostrar nada, de nada. Sólo me gustaría pedir una cosa antes de despedirme, y es que desgraciadamente, en esta página parece que se cuenta la historia, y no la Historia. Así que... un poco de seriedad. Un saludo a todos.
Este argumento es RIDICULO. PERO COMPLETAMENTE RIDICULO. Claro, tenemos los marins en Francia y los mariners en Cataluña y los marineros en España. Es COMPLETAMENTE LOGICO que haya los marines en los países anglófonos. ALGUIEN TIENE UN DOCUMENTO QUE DEMUESTRE QUE LA PALABRA HA PASADO DEL CATALAN AL INGLES? Claro que no. ALGUIEN HA CONSULTADO EL OED? Tampoco. Ya me lo pensaba. Mirad, Chiquillos y Chiquillas. En los debates filológicos HAY QUE TENER DOCUMENTACION. Nacionalismo no es suficiente.
Pots dir el que vulguis de la proximitat, però el cas és que Ramon Llull 1233-1330 utilitzava exactament la paraula "mariners". Exactament. Res de "mariniers" Això és d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.
Aquí em consta com a francés, derivant de "marinier". Per lo propers que estàn geogràficament ambdos paísos, ho veig factible http://dictionary.reference.com/browse/mariner
Charlypalza, el que apliques per fer el teu raonament és intel • ligència emocional, intel • ligència creativa, intel • ligència estratègica o quin tipus d'intel • ligència és?. Dius que els anglesos van adoptar del castellà multitud de termes navals com per exemple "marínero". Dius que en català és la mateixa paraula. ” Marinero” no existeix en català. No sé si has llegit l'article, però el terme que utilitzen els anglesos durant l'època en què Caterina d'Aragó era la Reina d'Anglaterra és el terme "mariner", terme català –Ramón Llull ja el feia servir-. No he sentit mai el terme "mariner" utilitzat en castellà. En castellà és "marinero". Ho saps molt bé. El problema és que la bola de la mentida històrica s'ha fet tan gran que algunes persones castellanes han arribat a creure les seves pròpies mentides, i quan algú troba una dada que posa de manifest la veritat històrica, una dada que lliga amb la gran tradició marinera catalana produeix un curtcircuit a les neurones dels que s'han arribat ha creure les pròpies mentides. Castella no tenia armada competent en aquesta època. Castella no podia descobrir Amèrica de cap de les maneres. Els que tenien Armada eren els catalans també dits Corona d’Aragó. Pensa una mica i diguem com creus que es desplaçaven els catalans i els valencians cap a Mallorca, cap a Sicília, cap a Nàpols, cap a qualsevol part del mediterrani. Com van conquerir aquestes places?. Com a molt Castella tenia un exèrcit de terra. Et recordo que Ferran el catòlic mai va signar com a rei d’Espanya. Per cert aquesta web no és el Mundo o el Marca. Utilitza una mica el cervell si us plau.
Siento decepcionaros, pero a partir del siglo XVI, el inglés adoptó del castellano multitud de términos navales, como "armada", "flota", o "flotilla", por lo que no sería de extrañar que "marino" fuera uno de ellos. No sé a vosotros, pero a mí el vocablo en cuestión me suena perfectamente castellano. No dudo que en catalán sea la misma palabra, pero la realidad es que el castellano era la lengua diplomática de la época, por lo que es más plausible que influyera en otros idiomas en mucha mayor medida que el catalán, nos guste o no. Otra cosa distinta es que nos pongamos a adaptar la realidad a nuestra particular visión de la Historia y no al contrario, en cuyo caso yo os dejo y me retiro a leer a Stanley Paine para intentar aprender algo de historia real o, al menos, con base académica.
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
A la crònica "Naufragios" d'Àlvar Núñez Cabeza de Vaca, de la primera meitat del XVI, em sembla haver llegit -i estic prou segur- que a l'Amèrica del Nord existia un poble indígena anomenat "marines"... (!)
Aunque vengo de fuera (Granada), me parece una observación muy interesante y digna de ser investigada, pues pienso que es la única manera de acercarse más a la lengua de cada pais.
http://en.wikipedia.org/wiki/File:Flag_of_the_South_Vietnamese_Army.jpg
Els boines verdes, o green beret.el mot beret, podria venir de barret,o barretina? http://vietnam-militaria.com/ussf-vietnam-us-special-forces-green-beret-flash-ensemble/
A Australia també hi ha un club de Futbol que es diu Central Coast Mariners F.C. "We are mariners"
A Seatle hi ha un equip de baseball que es diu Seatle Mariners.
Per altra banda, resulta curiós que en anglès i en una època tant primerenca, durant la que la influència del francès era més que notable, escrivissin "mariner" sense la -i- que conté l'original francès. Els anglesos, normalment, han sigut sempre molt curosos a l'hora de transcriure mots d'altres llengües.
>> Si pareu l'orella en la pronúncia de la paraula veureu que sona exactament igual que la francesa "marin". Perdona Manel però en francès "marin" es pronuncia "marè" (molt aproximadament) i en anglès "marine" es pronuncia "meriin".
Amic Joaquim, Els titulars de les revistes i noms propis d'altres matèries no tenen per què tenir un sentit exacte. Hi HA QUINZE és una forma simpàtica de relacionar el català amb l'esukera i amb el que fem, perquè Iakintza o Jakintza en euskera vol dir coneixement. Ens permets, oi, aquesta negligència?
Em deixeu astorat pel gavadal d'informacions que es poden "pescar" en els vostres articles. M'agrada veure la dedicació de tants historiadors i aficionats a tasques d'investigació i els resultats. Gràcies. Si us plau corregiu l'encapçalament del "HI HA QUINZE" que no té sentit, per "N'HI HA QUINZE".
Aprofitant l'avinentesa.... hom sabria-me dir si la denominació 'Parlament', referint-se a les cambres britàniques, pot ser d'origen català? Gràcies.
La NASA? Doncs sí, sondes Mariner. I també coses com Mercury, Saturn, Viking o Pioner (ho escriuen Pioneer) ;-)
La NASA? Doncs sí, sondes Mariner. I també coses com Mercury, Saturn, Viking o Pioner (ho escriuen Pioneer) ;-)
Sorprèn que en aquest diccionari etimològic no s'esmenti per a res la llengua catalana quan és perfectament demostrable que Ramon Llull, ja utilitzava el terme "mariner" en els seus textos. Diu el diccionari etimològic que esmentes: “Mariner.- late 13c., from Anglo-Fr. mariner, O.Fr. marinier, from M.L. marinarius, from L. marinus (see marine)”. Earlier and for long more common than sailor. Es a dir segons aquest diccionari etimològic el terme “mariner” és una paraula anglo-frascesa. Molt científic. Mira que era fàcil que en aquest diccionari etymològic aparegués escrit "mariner .- encara s'utilitza en llengua catalana .- El terme" mariner "s'utilitza a Catalunya des de temps inmemorials, o desde el segle ...." Como ha dit algú anteriorment en un dels seus comentaris sembla ser que la llengua catalana no ha existit mai.
Etimologia del terme anglès "mariner": http://www.etymonline.com/index.php?term=mariner
El filòsof i humanista valencià Joan Lluis Vives també va ser a la Cort d'Enric VIII i de Caterina d'Aragó, amb qui va trabar amistat. El català es debía sentir força en aquells temps a Anglaterra.
I la cosa no acaba aquí...entre el 1962 i 1973 la NASA va enviar 10 sondes espacials que es deien Mariner! http://es.wikipedia.org/wiki/Programa_Mariner
Any 1342: Order to deliver without delay a ship calles “la Seinte Marie” of Barselon, whereof John Spitals is master, and the master, mariners, merchants and the goods... Això es troba a Calendar of Close Rolls. Edwuard III – December 1342:, però hi ha una cosa que no tinc clara. No sé si es una traducció adaptada o que realment els anglesos ja escriuen “mariners” l’any 1342.
Això és d’en Ramon Llull: Los mariners…meten a les naus e als lenys timons. Llull Cont. 117.2.
Per estar-ne més convençut he accedit als diccionaris anglesos. L'etimologia que proposen és "marinus" del llatí i esmenten que el terme ja l'incorporava l'english middle (si fa o no fa, el de l'edat mitjana). Si pareu l'orella en la pronúncia de la paraula veureu que sona exactament igual que la francesa "marin".
I com podríem explicar la connexió entre la paraula catalana i l'anglesa?. Caterina d'Aragó podria ser-ne una explicació; la influència o lectura del llibre del Consolat de Mar, una altra. No ho sé, el cas, per això, és que, en francès, mariner és "marin" i l'ètim el pot adoptar l'anglès de la llengua francesa (afegint-hi una "e") amb més facilitat atesa la proximitat de tots dos països i les vinculacions històriques.
M'han dit que hi ha referències al terme "mariner" en la llengua anglesa abans d'Enric VIII. També m'han dit que per mi el terme "mariner" té connotacions de guerrer, i que no és així. És cert que hi ha referències del terme "mariner" en el lèxic anglès abans d'Enric VIII. Jo no ho sabia, però en el interval de temps que ha transcorregut entre el lliurament del meu article a l'editorial i la seva publicació, potser un mes i mig o dos, vaig poder comprovar com en l'època d'Eduard III d'Anglaterra els anglesos ja utilitzaven el terme "mariners" (l’any 1342, dos-cents anys avans). De qui era contemporani Eduard III?, ni més ni menys que d’en Pere terç anomenat Pere el gran. Escric aquesta dada perquè ens indica d'on surt la paraula. També vull dir, que en el meu article estic parlant en condicional quan em refereixo a Caterina d'Aragó (si és que va ser ella ...). El que em sorprèn és que durant el regnat de Caterina d'Aragó, ja que la història oficial espanyola diu que era una persona castellano parlant, ella no intentés canviar el nom de "mariner" per el de "marinero". Intento dir que a Catarina d’Aragó no li era extranya la llengua catalana. Sota el meu punt de vista, i no hi havia pensat , dir que el terme "mariner" per els anglesos d’aquell temps era sinònim de guerrer és exacte, a pesar de que molesti. Penso que l'ofici de "mariner" per els anglesos, no és el de "sailor" o "seaman". Per què els anglesos han d'adoptar un terme d'una altra llengua per a definir alguna cosa?. Jo diria, malgrat que no sóc ligüística que el terme "marine", referit als marines americans, és la la projecció del terme català "mariner". Si seguim el fil de la feina que efectuen els "marines americans” ens adonem que fan de guerrers, d’invasors, de comqueridors, per força la projecció del mot “mariner” ha de ser voler dir la projecció de l’ofici que comporta aquesta paraula. Penso que sí, que els mariners catalans eren guerrers. Ah! Per cert, jo aporto documentació del terme " mariners" Francesc Garrido Costa
La mare quem va parir! El meu cos militar favorit, l'USMC, te origuen catalá! Aquet es un gran descobriment! Visca! Espertaferro!!
I Armada???? No ho sé. Es pot indagar més o tot queda aquí. http://www.etymonline.com/index.php?term=army army late 14c., "armed expedition," from O.Fr. armée (14c.) "armed troop, armed expedition," from M.L. armata "armed force," from L. armata, fem. of armatus "armed, equipped, in arms," pp. of armare "to arm," lit. "act of arming," related to arma "tools, arms" (see arm (n.2)). Originally used of expeditions on sea or land; the specific meaning "land force" first recorded 1786. Transferred meaning "host, multitude" is c.1500. The O.E. words were here (still preserved in derivatives like harrier), from PIE *kor- "people, crowd;" and fierd, with an original sense of "expedition," from faran "travel." In spite of etymology, in the Anglo-Saxon Chronicle, here generally meant "invading Vikings" and fierd was used for the local militias raised to fight them.
Enhorabona pel magnífic estudi! Molt ben documentat, estructurat i desgranat. Sensacional! L'he reenviat a molta gent. Caldria veure què hi diu "el diccionari etimològic"...si el tenen els anglesos. Em temo el pitjor perquè ningú sap de l'existència de la llengua catalana al món i, per tant, mai la tenen en compte en cap de les seves etimologies potencials de cap mot.