Catalans, àlias genovesos

Es confirma, a nivell pràctic, la tesi que els catalans eren coneguts o confosos per «genovesos»

L'altre dia, llegint d'arrapa i fuig el volum VI de la Historia de la Región Murciana, vaig copsar a la pàgina 284 unes frases sorprenents sobre la fundació d'un convent franciscà a Cartagena (Múrcia): "Bajo el patronazgo de los genoveses afincados en la ciudad, por cuya fundación mostraron un vivo interés. El platero genovés Salvador Pujades ofreció los terrenos del futuro convento (…) con los recursos aportados por Tomás d'Igueri, se cubría la iglesia y se construía la torre y el claustro...".

Com? Salvador Pujades i Tomàs d'Igueri, genovesos? Pujades i Igueri (Igüerri: avui poble del municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribargorça) dos cognoms inequívocament catalans, ¿com es que són anomenats genovesos?

De seguida em va venir al cap aquella afirmació d'en Jordi Bilbeny que va fer en els seus estudis sobre Cristòfor Colom, que feia que els catalans eren coneguts o confosos com genovesos pels castellans. Això no era cap elucubració de l'autor, era una afirmació feta, segons ell, per un descendent d'en Colom ja en el segle XVI.

Aquestes petites frases que us mostre, sembla que confirmarien aquesta tesi a nivell pràctic, en ser redactada la nota per algun funcionari eclesiàstic de l'època. A partir d'ací he seguit furgant en la documentació del segles XVI, XVII i XVII de Cartagena i rarament he trobat al·lusió a comerciants catalans establerts al port, quan es ben sabut que n'hi havia i força a tota la Mediterrània. Tot són anglesos, holandesos, francesos i genovesos. Cosa ben estranya aquesta absència...

A veure si genovès era una denominació vulgar dels nostres? Serien capaços els castellans del carrer de diferenciar la llengua d'un català de la d'un genovés? Quan vaig fer la mili, als catalans, fóssim de València, Mallorca o del Principat, ens deien "polacos". Quan vaig anar fa uns anys al Perú, els indígenes em deien "gringo", com a tots els europeus i nordamericans blancs. A l'Argentina "gallego", a les Canàries "godo"...

Nosaltres, als orientals els diem de forma genèrica xinesos, siguen de la Xina, del Japó o de les Filipines, per no parlar del moros, el cas més simplista, ni tampoc dels xarnegos ni dels gavatxos.

Aleshores, no deu anar molt de biaix en Bilbeny quan ens diu que la via genovesa postmedieval només condueix a terres i gents catalanes. Caldrà seguir la recerca. Dilucidar el significat de "genovès" esdevé fonamental, perquè al capdavall sembla que tot l'embolic personal, genealògic i nacional neix d'aquest gentilici.

Josep Menargues

Autor: Josep Menargues

versió per imprimir

Comentaris publicats

Lluís
06-06-2015 07:58
No sé si hi té gaire a veure, però "Gerones" hagués estat de bon canviar a Genoues.

Lluís
31-08-2014 16:34
Vols dir que, a partir de fer en Colom genovès, no van dir "on posi català, fot-hi genovès" a d'altres document?

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

Videus recentment publicats:

	Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
	11a UNH - Presentació de la universitat

HO SABIES...?

Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Instruments i taules catalanes d'En Colom
En Colom va arribar al nou continent amb instruments, cartes i taules...[+]

Catalanismes al Planisferi d'En Sebastià Cabot
Nombrosos errors a la grafia dels topònims delaten la intervenció d'un copista poc atent o atent només a...[+]

Felipa de Coïmbra i d'Urgell, un llibre sobre la dona esborrada d'En Cristòfor Colom
En Joan Calsapeu ens ofereix una ressenya del llibre d'En Pep Mayolas, La princesa a l’exili. Felipa de Coïmbra...[+]

El Rector de Vallfogona i Cervantes/Servent
Com és que tant En Vicenç Garcia com Cervantes van escriure uns elogis tan desmesurats a En Perot Rocaguinarda?...[+]

	1.	La fòrmula valenciana de la Coca-cola
	2.	Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
	3.	El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
	4.	Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
	5.	Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
	6.	Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
	7.	Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
	8.	Els enregistraments del 23è Simposi ja són al web
	9.	Una exposició reivindica la figura de l'humanista alacantí del segle XVI Gosalbes de Cunedo
	10.	La 'Franja de la franja' ens suggereix que a la meitat de l'Aragó es parlava català

	1.	El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
	2.	Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
	3.	La fòrmula valenciana de la Coca-cola

	1.	Miquel Servet, català universal
	2.	Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
	3.	Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
	4.	Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
	5.	Cervantes, català
	6.	“Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
	7.	La barretina i la seva implicació a Amèrica
	8.	'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
	9.	La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
	10.	La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla

SECCIONS

PROJECTES

L'INSTITUT

A LA XARXA

Catalans, àlias genovesos

Es confirma, a nivell pràctic, la tesi que els catalans eren coneguts o confosos per «genovesos»

Comentaris publicats