Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 21-05-2010  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
9150 lectures

Catalans, àlias genovesos

es confirma a nivell pràctic, la tesi que als catalans eren coneguts o confosos per genovesos

L'altre dia, llegint d'arrapa i fuig el volum VI de la Historia de la Región Murciana, vaig copsar a la pàgina 284 unes frases sorprenents sobre la fundació d'un convent franciscà a Cartagena (Múrcia): "Bajo el patronazgo de los genoveses afincados en la ciudad, por cuya fundación mostraron un vivo interés. El platero genovés Salvador Pujades ofreció los terrenos del futuro convento (…) con los recursos aportados por Tomás d'Igueri, se cubría la iglesia y se construía la torre y el claustro...".

Com? Salvador Pujades i Tomàs d'Igueri, genovesos? Pujades i Igueri (Igüerri: avui poble del municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribargorça) dos cognoms inequívocament catalans, ¿com es que són anomenats genovesos?

De seguida em va venir al cap aquella afirmació d'en Jordi Bilbeny que va fer en els seus estudis sobre Cristòfor Colom, que feia que els catalans eren coneguts o confosos com genovesos pels castellans. Això no era cap elucubració de l'autor, era una afirmació feta, segons ell, per un descendent d'en Colom ja en el segle XVI.

Aquestes petites frases que us mostre, sembla que confirmarien aquesta tesi a nivell pràctic, en ser redactada la nota per algun funcionari eclesiàstic de l'època. A partir d'ací he seguit furgant en la documentació del segles XVI, XVII i XVII de Cartagena i rarament he trobat al·lusió a comerciants catalans establerts al port, quan es ben sabut que n'hi havia i força a tota la Mediterrània. Tot són anglesos, holandesos, francesos i genovesos. Cosa ben estranya aquesta absència...

A veure si genovès era una denominació vulgar dels nostres? Serien capaços els castellans del carrer de diferenciar la llengua d'un català de la d'un genovés? Quan vaig fer la mili, als catalans, fóssim de València, Mallorca o del Principat, ens deien "polacos". Quan vaig anar fa uns anys al Perú, els indígenes em deien "gringo", com a tots els europeus i nordamericans blancs. A l'Argentina "gallego", a les Canàries "godo"...
Nosaltres, als orientals els diem de forma genèrica  xinesos, siguen  de la Xina, del Japó o de les Filipines, per no parlar del moros, el cas més simplista, ni tampoc dels xarnegos ni dels gavatxos.

Aleshores, no deu anar molt de biaix en Bilbeny quan ens diu que la via genovesa postmedieval només condueix a terres i gents catalanes. Caldrà seguir la recerca. Dilucidar el significat de "genovès" esdevé fonamental, perquè al capdavall sembla que tot l'embolic personal, genealògic i nacional neix d'aquest gentilici.
Josep Menargues

Genovesos catalans



versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Lluís
    06-06-2015 07:58

    No sé si hi té gaire a veure, però "Gerones" hagués estat de bon canviar a Genoues.

  2. Lluís
    31-08-2014 16:34

    Vols dir que, a partir de fer en Colom genovès, no van dir "on posi català, fot-hi genovès" a d'altres document?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
20391 lectures
2019 INH 11 Quim Gibert/ «Traces catalanes a Puerto Rico_ Notes d’un viatge d’estiu»
2019 INH 15 Pol Bragulat/ «La casa d’En Sirvent i el temps de la seva estada a Barcelona»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  La misteriosa desaparició de la Bíblia Valenciana reeditada i la pàtria d’En Colom
2.  La Guerra de Granada (1482-1492), 3a i última part: el meritíssim marquès de Comares
3.  Una reina del Casal de Barcelona al darrere de la creació del primer 'college' de Cambridge?
4.  El nom “Aragó” a l' «’Ajbār Maŷmūʿa»
5.  L’Horta d’En Ferran Colom a Barcelona: una proposta d’ubicació
6.  El concepte de la 'mort civil' en Ausiàs March i en Joan Colom
7.  Cervantes i la moneda catalana i altres qüestions
8.  Verdaguer, entre la història i la consciència
9.  Amèrica, un descobriment català
10.  Veritat i ficció a la història d’Espanya
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  L’església i catedral visigoda de Sant Just i Pastor esmentada com ‘St. Iuste’
2.  Veritat i ficció a la història d’Espanya
3.  La Guerra de Granada (1482-1492), 3a i última part: el meritíssim marquès de Comares
4.  Assetjament psicològic i recerca històrica
5.  Les rebaixes
6.  Peixos, com els “de Castella”
7.  La misteriosa desaparició de la Bíblia Valenciana reeditada i la pàtria d’En Colom
8.  “No hi ha cap mite tan gran en la història de la ciutat de València com el que la vincula amb Roma”
9.  Múrcia: de l’autoodi al respecte. Tapolant amb la catalanitat de la llengua murciana, malgrat l’estat
10.  Inquisició i Decadència
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Cervantes, català
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
7.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
8.  Joies representant la nau Santa Maria d'En Colom enlluernaren l'Europa del segle XVI
9.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla
10.  12 d'octubre: Diada nacional de Catalunya