Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
ARTICLES » 21-05-2010  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
8900 lectures

Catalans, àlias genovesos

es confirma a nivell pràctic, la tesi que als catalans eren coneguts o confosos per genovesos

L'altre dia, llegint d'arrapa i fuig el volum VI de la Historia de la Región Murciana, vaig copsar a la pàgina 284 unes frases sorprenents sobre la fundació d'un convent franciscà a Cartagena (Múrcia): "Bajo el patronazgo de los genoveses afincados en la ciudad, por cuya fundación mostraron un vivo interés. El platero genovés Salvador Pujades ofreció los terrenos del futuro convento (…) con los recursos aportados por Tomás d'Igueri, se cubría la iglesia y se construía la torre y el claustro...".

Com? Salvador Pujades i Tomàs d'Igueri, genovesos? Pujades i Igueri (Igüerri: avui poble del municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribargorça) dos cognoms inequívocament catalans, ¿com es que són anomenats genovesos?

De seguida em va venir al cap aquella afirmació d'en Jordi Bilbeny que va fer en els seus estudis sobre Cristòfor Colom, que feia que els catalans eren coneguts o confosos com genovesos pels castellans. Això no era cap elucubració de l'autor, era una afirmació feta, segons ell, per un descendent d'en Colom ja en el segle XVI.

Aquestes petites frases que us mostre, sembla que confirmarien aquesta tesi a nivell pràctic, en ser redactada la nota per algun funcionari eclesiàstic de l'època. A partir d'ací he seguit furgant en la documentació del segles XVI, XVII i XVII de Cartagena i rarament he trobat al·lusió a comerciants catalans establerts al port, quan es ben sabut que n'hi havia i força a tota la Mediterrània. Tot són anglesos, holandesos, francesos i genovesos. Cosa ben estranya aquesta absència...

A veure si genovès era una denominació vulgar dels nostres? Serien capaços els castellans del carrer de diferenciar la llengua d'un català de la d'un genovés? Quan vaig fer la mili, als catalans, fóssim de València, Mallorca o del Principat, ens deien "polacos". Quan vaig anar fa uns anys al Perú, els indígenes em deien "gringo", com a tots els europeus i nordamericans blancs. A l'Argentina "gallego", a les Canàries "godo"...
Nosaltres, als orientals els diem de forma genèrica  xinesos, siguen  de la Xina, del Japó o de les Filipines, per no parlar del moros, el cas més simplista, ni tampoc dels xarnegos ni dels gavatxos.

Aleshores, no deu anar molt de biaix en Bilbeny quan ens diu que la via genovesa postmedieval només condueix a terres i gents catalanes. Caldrà seguir la recerca. Dilucidar el significat de "genovès" esdevé fonamental, perquè al capdavall sembla que tot l'embolic personal, genealògic i nacional neix d'aquest gentilici.
Josep Menargues

Genovesos catalans



versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Lluís
    06-06-2015 07:58

    No sé si hi té gaire a veure, però "Gerones" hagués estat de bon canviar a Genoues.

  2. Lluís
    31-08-2014 16:34

    Vols dir que, a partir de fer en Colom genovès, no van dir "on posi català, fot-hi genovès" a d'altres document?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
19002 lectures
2019 INH 31 Francesc Magrinyà/ «El Coloquio de los perros i la Nació Catalana»
2019 INH 32 Felip Rodríguez/ «La vinculació documental d’En Joan Cossa amb Juan de la Cosa»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que no es pot identificar amb cap paisatge italià concret,...[+]
Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza...[+]
Castella és Espanya? Espanya és i ha estat Castella? Els catalans érem espanyols? Massa sovint cometem l'error...[+]
L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  L'àliga bicèfala d'Hernan Cortés
2.  Videus del 19è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya
3.  “Ver y beber” i “veure i beure” a «La vida es sueño»
4.  La guitarra és catalana: orígens i evolució
5.  El Regne de Catalunya
6.  El tresor ocult de Montserrat
7.  Parlament d'En Miquel Colomer sobre el llibre «Inquisició i Decadència»
8.  Catalunya era un regne
9.  Els gossos dels conqueridors
10.  La conquesta de Granada per la corona catalano-aragonesa (1482–1492). 1a part: les cartes del rei
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  El Regne de Catalunya
2.  La conquesta de Granada per la corona catalano-aragonesa (1482–1492). 1a part: les cartes del rei
3.  La reina Maria a la Catalunya ginocèntrica del segle XV
4.  Els gossos dels conqueridors
5.  “Ver y beber” i “veure i beure” a «La vida es sueño»
6.  El tresor ocult de Montserrat
7.  El cardenal català Enric de Cardona i Enríquez o el castellà Fray Francisco de los Ángeles
8.  Parlament d'En Miquel Colomer sobre el llibre «Inquisició i Decadència»
9.  L'àliga bicèfala d'Hernan Cortés
10.  «A Múrcia parlen el més bell català del món»
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Cervantes, català
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
7.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
8.  Joies representant la nau Santa Maria d'En Colom enlluernaren l'Europa del segle XVI
9.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla
10.  12 d'octubre: Diada nacional de Catalunya