Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Fins i tot el passat es pot modificar; els historiadors no paren de demostrar-ho."
Jean Paul Sartre (1905-1980) Filòsof i escriptor francès
ARTICLES » 21-05-2010  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
9639 lectures

Catalans, àlias genovesos

Es confirma, a nivell pràctic, la tesi que els catalans eren coneguts o confosos per «genovesos»

L'altre dia, llegint d'arrapa i fuig el volum VI de la Historia de la Región Murciana, vaig copsar a la pàgina 284 unes frases sorprenents sobre la fundació d'un convent franciscà a Cartagena (Múrcia): "Bajo el patronazgo de los genoveses afincados en la ciudad, por cuya fundación mostraron un vivo interés. El platero genovés Salvador Pujades ofreció los terrenos del futuro convento (…) con los recursos aportados por Tomás d'Igueri, se cubría la iglesia y se construía la torre y el claustro...".

Com? Salvador Pujades i Tomàs d'Igueri, genovesos? Pujades i Igueri (Igüerri: avui poble del municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribargorça) dos cognoms inequívocament catalans, ¿com es que són anomenats genovesos?

De seguida em va venir al cap aquella afirmació d'en Jordi Bilbeny que va fer en els seus estudis sobre Cristòfor Colom, que feia que els catalans eren coneguts o confosos com genovesos pels castellans. Això no era cap elucubració de l'autor, era una afirmació feta, segons ell, per un descendent d'en Colom ja en el segle XVI.

Aquestes petites frases que us mostre, sembla que confirmarien aquesta tesi a nivell pràctic, en ser redactada la nota per algun funcionari eclesiàstic de l'època. A partir d'ací he seguit furgant en la documentació del segles XVI, XVII i XVII de Cartagena i rarament he trobat al·lusió a comerciants catalans establerts al port, quan es ben sabut que n'hi havia i força a tota la Mediterrània. Tot són anglesos, holandesos, francesos i genovesos. Cosa ben estranya aquesta absència...

A veure si genovès era una denominació vulgar dels nostres? Serien capaços els castellans del carrer de diferenciar la llengua d'un català de la d'un genovés? Quan vaig fer la mili, als catalans, fóssim de València, Mallorca o del Principat, ens deien "polacos". Quan vaig anar fa uns anys al Perú, els indígenes em deien "gringo", com a tots els europeus i nordamericans blancs. A l'Argentina "gallego", a les Canàries "godo"...
Nosaltres, als orientals els diem de forma genèrica  xinesos, siguen  de la Xina, del Japó o de les Filipines, per no parlar del moros, el cas més simplista, ni tampoc dels xarnegos ni dels gavatxos.

Aleshores, no deu anar molt de biaix en Bilbeny quan ens diu que la via genovesa postmedieval només condueix a terres i gents catalanes. Caldrà seguir la recerca. Dilucidar el significat de "genovès" esdevé fonamental, perquè al capdavall sembla que tot l'embolic personal, genealògic i nacional neix d'aquest gentilici.
Josep Menargues

Genovesos catalans



versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Lluís
    06-06-2015 07:58

    No sé si hi té gaire a veure, però "Gerones" hagués estat de bon canviar a Genoues.

  2. Lluís
    31-08-2014 16:34

    Vols dir que, a partir de fer en Colom genovès, no van dir "on posi català, fot-hi genovès" a d'altres document?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
23449 lectures
Albert Codinas - Sapiens: les bases ideològiques de la manipulació
Víctor Cucurull - D'on eren les reines de Castella. De Berenguera de Barcelona a Maria de Molina
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
A ran de la presa de consciència que hi ha a València el Carrer d'En Colom, dit així perquè un gran personatge...[+]
Recuperem dels nostres arxius un article fantàstic d'En Josep M. Comajuncosa, on ens refresca dades essencials...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]
A través d’una comanda de cartes feta per Beatriu d'Aragó, reina d'Hongria, en llengua catalana, en Francesc...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  La corporació notarial de València, la més antiga d’Espanya
2.  Més arguments per a identificar Santa Teresa de Jesús com a Caterina de Cardona (2)
3.  Quan la Inquisició va ordir la destitució del President de la Generalitat
4.  Santa Teresa estava emparentada amb famílies catalanes, segons un calendari del 1898
5.  Deixem de pagar els mitjans que promouen el pensament únic
6.  La gosadia d’enredar-se amb Carles I
7.  La misteriosa malaltia que agermana Teresa de Jesús amb l’esposa del conquistador de Mèxic
8.  Reflexions al voltant de l’espai occitanocatalà
9.  Nova ruta guiada per Pals al 17 d'octubre
10.  Inquisició i Decadència
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  La meitat dels catalans ni tan sols entenien el castellà a finals del segle XIX
2.  Substitució de Tarragona per Aragó (part V)
3.  L'estafa de la Catalunya bilingüe
4.  Quan la Inquisició va ordir la destitució del President de la Generalitat
5.  La història serveix per construir i destruir legitimitats
6.  L'arrel basca de Catalunya
7.  La falsificació de la Història i la suplantació del nom de la vila de Pals pel de «Palos de Moguer» en els textos referents a la descoberta d'Amèrica
8.  La petulància cognitiva contra la història real
9.  Gabarró, el violoncel dels Beatles
10.  El primer hospital psiquiàtric del món es va obrir a València
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Cervantes, català
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
7.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
9.  Joies representant la nau Santa Maria d'En Colom enlluernaren l'Europa del segle XVI
10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla