Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Història és, per descomptat, exactament el que es va escriure, però ignorem si és exactament el que va succeir"
Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) Escriptor
ARTICLES » 21-05-2010  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
10608 lectures

Catalans, àlias genovesos

Es confirma, a nivell pràctic, la tesi que els catalans eren coneguts o confosos per «genovesos»

L'altre dia, llegint d'arrapa i fuig el volum VI de la Historia de la Región Murciana, vaig copsar a la pàgina 284 unes frases sorprenents sobre la fundació d'un convent franciscà a Cartagena (Múrcia): "Bajo el patronazgo de los genoveses afincados en la ciudad, por cuya fundación mostraron un vivo interés. El platero genovés Salvador Pujades ofreció los terrenos del futuro convento (…) con los recursos aportados por Tomás d'Igueri, se cubría la iglesia y se construía la torre y el claustro...".

Com? Salvador Pujades i Tomàs d'Igueri, genovesos? Pujades i Igueri (Igüerri: avui poble del municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribargorça) dos cognoms inequívocament catalans, ¿com es que són anomenats genovesos?

De seguida em va venir al cap aquella afirmació d'en Jordi Bilbeny que va fer en els seus estudis sobre Cristòfor Colom, que feia que els catalans eren coneguts o confosos com genovesos pels castellans. Això no era cap elucubració de l'autor, era una afirmació feta, segons ell, per un descendent d'en Colom ja en el segle XVI.

Aquestes petites frases que us mostre, sembla que confirmarien aquesta tesi a nivell pràctic, en ser redactada la nota per algun funcionari eclesiàstic de l'època. A partir d'ací he seguit furgant en la documentació del segles XVI, XVII i XVII de Cartagena i rarament he trobat al·lusió a comerciants catalans establerts al port, quan es ben sabut que n'hi havia i força a tota la Mediterrània. Tot són anglesos, holandesos, francesos i genovesos. Cosa ben estranya aquesta absència...

A veure si genovès era una denominació vulgar dels nostres? Serien capaços els castellans del carrer de diferenciar la llengua d'un català de la d'un genovés? Quan vaig fer la mili, als catalans, fóssim de València, Mallorca o del Principat, ens deien "polacos". Quan vaig anar fa uns anys al Perú, els indígenes em deien "gringo", com a tots els europeus i nordamericans blancs. A l'Argentina "gallego", a les Canàries "godo"...
Nosaltres, als orientals els diem de forma genèrica  xinesos, siguen  de la Xina, del Japó o de les Filipines, per no parlar del moros, el cas més simplista, ni tampoc dels xarnegos ni dels gavatxos.

Aleshores, no deu anar molt de biaix en Bilbeny quan ens diu que la via genovesa postmedieval només condueix a terres i gents catalanes. Caldrà seguir la recerca. Dilucidar el significat de "genovès" esdevé fonamental, perquè al capdavall sembla que tot l'embolic personal, genealògic i nacional neix d'aquest gentilici.


Josep Menargues


Genovesos catalans



versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Lluís
    06-06-2015 07:58

    No sé si hi té gaire a veure, però "Gerones" hagués estat de bon canviar a Genoues.

  2. Lluís
    31-08-2014 16:34

    Vols dir que, a partir de fer en Colom genovès, no van dir "on posi català, fot-hi genovès" a d'altres document?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27052 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Un intent de desfalsificació i restauració...[+]
Ponència d'En Manel Capdevila al 8è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt...[+]
Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que...[+]
Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  'Corona d’Aragó': un concepte historiogràfic inapropiat
2.  Cristòfor Colom i el fanatisme
3.  La Llotja, la Taula de Canvi i la Casa de Contractació de Barcelona en la descoberta d’Amèrica
4.  9 d'octubre de 1238: Jaume I pren possessió de la ciutat de València
5.  El «Crisi de Catalunya» i la descoberta catalana d'Amèrica
6.  En Joan Granollacs: defensor de les constitucions catalanes davant de l’autoritarisme hispànic
7.  En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
8.  Sinopsi de “El conde de Tlapancalco”
9.  O Bezos o el Gran Kan
10.  Cop d'estat hispànic contra els Colom i el seu entorn català
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  La mandioca o manyoca ens indica que la descoberta d'Amèrica fou catalana
2.  Un salconduit reial per a En Cristòfor Colom
3.  Els Cordell, uns descobridors anglesos d'origen català
4.  Què se'n va fer de la descendència de Jaume d'Urgell?
5.  En Jordi Bilbeny, un heroi lliurepensador del nostre temps
6.  La Llotja, la Taula de Canvi i la Casa de Contractació de Barcelona en la descoberta d’Amèrica
7.  Cristòfor Colom i el fanatisme
8.  Ponç Guerau de Cabrera, propietari de Castella
9.  Coral Cuadrada: “Catalunya va crear un imperi marítim a la Mediterrània”
10.  L'historiador afeccionat que va descobrir 500 presoners catalans del franquisme oblidats
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Cervantes, català
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
7.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
9.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla