Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 21-05-2010  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
8142 lectures

Catalans, àlias genovesos

es confirma a nivell pràctic, la tesi que als catalans eren coneguts o confosos per genovesos

L'altre dia, llegint d'arrapa i fuig el volum VI de la Historia de la Región Murciana, vaig copsar a la pàgina 284 unes frases sorprenents sobre la fundació d'un convent franciscà a Cartagena (Múrcia): "Bajo el patronazgo de los genoveses afincados en la ciudad, por cuya fundación mostraron un vivo interés. El platero genovés Salvador Pujades ofreció los terrenos del futuro convento (…) con los recursos aportados por Tomás d'Igueri, se cubría la iglesia y se construía la torre y el claustro...".

Com? Salvador Pujades i Tomàs d'Igueri, genovesos? Pujades i Igueri (Igüerri: avui poble del municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribargorça) dos cognoms inequívocament catalans, ¿com es que són anomenats genovesos?

De seguida em va venir al cap aquella afirmació d'en Jordi Bilbeny que va fer en els seus estudis sobre Cristòfor Colom, que feia que els catalans eren coneguts o confosos com genovesos pels castellans. Això no era cap elucubració de l'autor, era una afirmació feta, segons ell, per un descendent d'en Colom ja en el segle XVI.

Aquestes petites frases que us mostre, sembla que confirmarien aquesta tesi a nivell pràctic, en ser redactada la nota per algun funcionari eclesiàstic de l'època. A partir d'ací he seguit furgant en la documentació del segles XVI, XVII i XVII de Cartagena i rarament he trobat al·lusió a comerciants catalans establerts al port, quan es ben sabut que n'hi havia i força a tota la Mediterrània. Tot són anglesos, holandesos, francesos i genovesos. Cosa ben estranya aquesta absència...

A veure si genovès era una denominació vulgar dels nostres? Serien capaços els castellans del carrer de diferenciar la llengua d'un català de la d'un genovés? Quan vaig fer la mili, als catalans, fóssim de València, Mallorca o del Principat, ens deien "polacos". Quan vaig anar fa uns anys al Perú, els indígenes em deien "gringo", com a tots els europeus i nordamericans blancs. A l'Argentina "gallego", a les Canàries "godo"...
Nosaltres, als orientals els diem de forma genèrica  xinesos, siguen  de la Xina, del Japó o de les Filipines, per no parlar del moros, el cas més simplista, ni tampoc dels xarnegos ni dels gavatxos.

Aleshores, no deu anar molt de biaix en Bilbeny quan ens diu que la via genovesa postmedieval només condueix a terres i gents catalanes. Caldrà seguir la recerca. Dilucidar el significat de "genovès" esdevé fonamental, perquè al capdavall sembla que tot l'embolic personal, genealògic i nacional neix d'aquest gentilici.
Josep Menargues

Genovesos catalans



versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Lluís
    06-06-2015 07:58

    No sé si hi té gaire a veure, però "Gerones" hagués estat de bon canviar a Genoues.

  2. Lluís
    31-08-2014 16:34

    Vols dir que, a partir de fer en Colom genovès, no van dir "on posi català, fot-hi genovès" a d'altres document?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


Aconseguits 2550€
de 4000€
Queden 4 dies

Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
15606 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Marc Terrades ens fa arribar unes imatges d'unes naus d'armades espanyoles del segle XVI, que, curiosament,...[+]
És cert que el primer viatge de descoberta al Nou Món el va pagar la reina de Castella? A final del s. XIX...[+]
La història i la seva coneixença, enforteixen els principis i valors en un món quotidianament ennegrit per la...[+]
Segona Part: La restauració de la...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  Malta i la guitarra catalana
2.  Descobrint una NOVA HISTÒRIA. Una qüestió de paradigma. Escrit de rèplica a l'article de ‘Sàpiens’
3.  L'origen català de la indústria sucrera americana
4.  Quan als Estats Units es parlava català
5.  Nou llibre: 'Erasme i l'Imperi Català de Carles I' d'En Pep Mayolas
6.  Quan tots els espanyols eren catalans
7.  Trobat a Copenhague un manuscrit perdut de la biblioteca d’En Ferran Colom, fill del Descobridor
8.  Resposta a la revista ‘Sàpiens’
9.  Sinibald de Mas, primer ambaixador espanyol a la Xina i agent secret
10.  Quatre dies per Almeria
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  ‘Flamenca’: la novel·la occitana feminista del segle XIII que va inspirar Rosalía
2.  Desmuntar la vella història i enderrocar el dogma
3.  Trobat a Copenhague un manuscrit perdut de la biblioteca d’En Ferran Colom, fill del Descobridor
4.  Animals i plantes de la Mediterrània als quadres d'En Bosch
5.  El descobriment d’un nou autoretrat d’En Leonardo da Vinci
6.  El futbol a Malta i els pals del Casal de Barcelona
7.  Santa Teresa de Jesús: antroponímia per a la desocultació
8.  “Bermejo va ser un «outsider»”
9.  Bartolomé Bermejo: «cordubensis» o «cardonensis»?
10.  Malta i la guitarra catalana
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Cervantes, català
4.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  Joies representant la nau Santa Maria d'En Colom enlluernaren l'Europa del segle XVI
7.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
8.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla
9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
10.  12 d'octubre: Diada nacional de Catalunya