Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La gent està atrapada en la història, i la història està atrapada a la gent."
James Baldwin
ARTICLES » 02-01-2022  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
2202

La visió hispànica d’En Sebastian Münster

Comunicació que En Pau Mora va presentar al 20è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya. Per En Sebastian Münster, Catalunya i Aragó serien el mateix concepte.

En Sebastian Münster (1488-1552) va ser un cosmògraf alemany i un humanista estudiós de la llengua hebrea. Del 1962 al 1997 el seu rostre va aparèixer als bitllets de 100 marcs de la República Federal d'Alemanya (1).

La Cosmographia (2) del 1544 va ser la primera descripció del món en alemany. En Münster hi relata com de la Hispània Tarraconense en van sorgir quatre regnes: Catalunya, Castella, Navarra i Galícia.

Per si no havia quedat clar, l’autor rebla el clau poc després afirmant que ''Catalunya, que també s'anomena Aragó''.

Per En Münster, Barcelona seria la capital de l'Aragó, així com Lisboa ho és de Portugal i Pamplona de Navarra:

A la versió en francès del 1552 s'hi arriba a afirmar, sorprenentment, que l'Aragó ha estat annexionada per Catalunya (3).

En una versió posterior d'aquesta Cosmographia en alemany (1567), hi podem trobar a l'índex que ''Aragó és Catalunya''. També trobem aquesta menció en pàgines interiors: ''Aquí s'ha de fer notar que l'Aragó amb un altre nom s'anomena Catalunya'' (4):

Així ho mostra també la versió francesa de la Cosmographia Universalis del 1575, on s’hi diu ''Aragó és anomenat Catalunya'' i “aquí també cal destacar que l'Aragó és també anomenada Catalunya (Cathaloigne) i que, tanmateix (com alguns han escrit), s'hauria d'anomenar Gatalunya (Gathaloigne) com si hi hagués una composició d'aquests dos mots: Gòtia i Alània” (5).

Al llistat de ciutats de Catalunya, en comptes de Tarragona s’hi esmenta Arragonia. Aquest fet abonaria la tesi de l’Ivan Giménez segons la qual el nom «Tarragona» es va anar corrompent fins a obtenir Aragó. L’Ivan Giménez ha desenvolupat aquesta tesi en una sèrie d'articles al web de l'INH (6).

Pau Mora

Fonts:

(1): https://de.wikipedia.org/wiki/Sebastian_M%C3%BCnster
(2): https://books.google.com/books?id=G3JOAAAAcAAJ
(3): https://books.google.com/books?id=d95EAAAAcAAJ
(4): https://books.google.com/books?id=2ylFY76jyGkC
(5): https://books.google.com/books?id=rwiUXaFANWMC
(6):
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-I
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-II-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-III-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-V-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-VI-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-VII-la-ciutat-mediterrania-d'Arragun





Autor: Pau Mora



versió per imprimir

  1. LluísLluís
    05-01-2022 15:19

    Interessantíssim !!!

    Sembla que els arxius on romanen aquests documents, no han estat "organitzats i ordenats" com el de Simancas o el General d'Índies.

  2. Ivan Gimenez
    05-01-2022 14:47

    Per cert, per En Munster Aragó seria annexionada per Catalunya perquè per l'autor alemany Aragó és Tarragona.

    Salut!!

  3. Ivan Gimenez
    05-01-2022 14:41

    Molt interessant Pau!

    A continuació us facilito les anotacions que tinc de l'obra d'En Munster per si algú volgués comparar les diferents edicions i/o estirar el fil:

    SEBASTIAN MÜNSTER (1488-1552, Alemanya)

    Cosmographiae universalis libri sex

    Alemany: 1544, 1546, 1548, 1550, 1553, 1556, 1558, 1561, 1564, 1567, 1569, 1572, 1574, 1578, 1588, 1592, 1598, 1614, 1628

    Llatí: 1550, 1552, 1554, 1559, 1572

    Francès: 1552, 1556, 1560, 1565, 1568, 1575

    Italià: 1558, 1575

    Capítol d'Hispania…mirar també les formacions dels regnes. Observar com la primera edició de 1544 (alemanya) no hi apareix la lingua sarda. Apareix a partir de l'edició llatina de 1550.

    ARQUER, SEGIMON D'. (1523-1571). Sardiniae brevis historia et descriptio, a l'interior de l'obra Cosmographie quan parla de Sardenya, 1550…

    "...Sunt autem duae praecipuae in ea insula linguae, una qua utuntur in civitatibus, & altera qua extra civitates. Oppidani loquuntur serè lingua Hispanica, Tarraconensi seu Catalana, quam didicerunt ab Hispanis, qui, quinque magistratum in eisdem gerunt civitatibus: alii vero genuinam retinent Sardorum linguam...”
    Traducció:
    "...Altrament, hi ha dues llengües principals en aquesta illa: una que s'empra a les ciutats i l´altra fora de les ciutats. Uns ciutadans parlen generalment en llengua hispànica, tarraconense o catalana, llengua que han après dels hispans que s'encarreguen dels càrrecs públics a les mateixes ciutats. Uns altres mantenen la genuïna llengua dels sards. Això, quant a la llengua dels sards..."


    Com referencies addicionals a l'article:

    HERMANNUS TORRENTINUS (1450-1520, Païssos Baixos), Elucidarius Carminum et historiarum, Vel vocabularius poeticus cõtinens Fabulas Historias Prouincias Vrbes Jnsulas Fluuios et Montes illustres: Diligẽter denuo reuisus. Jtem vocabula et interpretationes Graeco[rum] & Hebraicorum: vna cum vocabulis cõmunibus Sarraceno[rum] in latinũ translatis: & alijs in fine adiunctis., Argentina, 1516, Taraco
    - Dictionarium poeticum quod vulgo inscribitur Elucidarius carminum. Accesserunt synonyma poetica per Joannem Ravisium Nivernensem collecta, Jan. Hillenius, 1541

    Mols possiblement hi ha una edició de 1498
    "...Taraco, a curta, urbs Hispaniae citerioris a Scipionibus condita, a qua provincia Tarraconensis est dicta, quae vulgo vocatur Catalonia...”

    ZACHARIAS LILIO (1452-1522, ¿¿??), Breve descrittione del mondo tradotta per Francesco Baldelli, Gabriel Giolita de Ferrari e fratelli, 1551, p.118r.

    "...Quella parte, che verso Ponente e chiamata hora il regno di Aragona, o di Catalogna...”

    GERONIMO CARDANO (1501-1576, Itàlia), De rerum varietate: libri XVII, Petri, 1557, p.119.

    "...In Tarraconensi Hispania, nunc vocant Cataloniam...”

    ROBERT ESTIENNE (1503-1559, França), Dictionarium propriorum nominum virorum, Ex officina Roberti Stephani, 1512, p.256.

    "…Tarraconensem tertiam, à Tarracone, à Scipionibus condita urbe dictam. In ea hodie regna sunt Tarraconia seu Aragoniae, vel Cataloniae, Navarrae, Castellae: in Baetica, Granate…”

    Traducció:

    "La tercera província és l'anomenada Tarraconense, a partir del nom de la ciutat de Tarraco i fundada pels Escipions. En aquesta, hi ha avui en dia els regnes següents: el de "Tarracònia" o bé "Aragònia" o Catalunya. I també el de Navarra i Castella: a la Bètica, el de Granada. Lusitània abasta si fa no fa Portugal, damunt del qual hi ha Gal.lícia i el poble dels vascons, situat cap al Nord."

    WOLFGANG LAZIUS (1514-1565, Austria), De gentivm aliquot migrationibus, per Joannem Oporinum, 1557, p.737.

    …Va alliberar exitosament amb les armes el regne de Catalònia o bé Arragònia de la tirania del rei Bamba de Toledo…

    JUAN DE MARIANA (1536-1624, Castella), Historiae de rebus Hispaniae... libri XX, typis Petri Roderici, 1592, p.7.

    Veure l'edició de 1601 traduïda al castellà pel mateix Mariana.
    ...Aragoniae regnum in Catalunos, Valentinos, & qui peculiari nomine Aragonii dicuntur, tributum es Mediterraneo mari

    PETRI DE OUTREMANNI, P. D'Outremanni Constantinopolis Belgica, sive de rebus gestis a Balduino et Henrico Impp. Constantinopolitanis ortu Valentianensibus Belgis libri quinque. Accessit de excidio Græcorum liber singularis. Cum uberrimis ad utrosque notis, 1643, p.466.

    ...Tres duintaxat equites ex Rogerii comitibus evasere. In pluribus aliis Graecie urbibus Catalani, seu Tarraconenses a plebe item furiose necati sunt...

    LUCIUS JOHANNES SCOPPA, Spicilegium, seu thesaurulus latinae linguae atque italicae noviter ab auctore recognitus atque locupletatus, Petrus Bosellus, 1558, p.348.

    "...Hispania citerior Catalogna, regnum d'Aragona...”

  4. Eva Ona
    03-01-2022 18:19

    Hola!
    Només volia saludar, agrair-vos la feina que feu orgullosament i desacomplexadament; donat que cal anar a la contra, desmentir, enderrocar i ressistir, almenys dueu la ment el cor i la mà ferms.
    Un plaer llegir-vos!

  5. Leandre2
    03-01-2022 12:05

    Ramon Berenguer IV rebé Aragó per donació de Ramir I i treballs va tenir per a recompondre el regne, desmembrat de Navarra, ocupat a Saragossa per rei Alfons VII de Castella i hipotecada la sobirania als ordes militars, segons el forassenyat testament d'Alfons el Bataller. Ateses aquestes circumstàncies complementàries, és encara més evident el despropòsit que significa parlar d'absorció o annexió de Catalunya per part d'un Aragó que amb prou feines existia com a tal després de la mort del Bataller. Nosaltres creiem que la realitat és inversa, però ens referirem sempre a la unió dels dos regnes, terme que no menysté ningú.
    Copia literal de:
    HISTÒRIA DE LA MONEDA DE L'OCCITÀNIA CATALANA (S. XI-XIII).
    M. CRUSAFONT I SABATER. Pàg 37

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35177

Aconseguits 1850€
de 8000€
Queden 19 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]
Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+]
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)
2.  De la Inquisició al 155
3.  Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
4.  Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”
5.  La persecució de la religió catalana al segle XIV
6.  El català, llengua de Sardenya
7.  Els “Tiradores de Isabel II” saquegen i destrueixen el monestir de Ripoll
8.  Els Cabot penedesencs medievals
9.  Comença la revolta de Palerm que culminaria amb la conquesta catalana de Sicília
10.  La finalitat última de la Història
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  Nostra Senyora de Montserrat a Portugal
2.  Conangla i Fontanilles
3.  Els mariners catalans de la 'Mary Rose', la gran carraca d’Enric VIII
4.  De la Inquisició al 155
5.  Una altra història de les Drassanes de Barcelona
6.  Roma tenia un nom secret protegit amb pena de mort. Relacionat amb la Roma valenciana?
7.  Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
8.  Els Cabot penedesencs medievals
9.  Avança l'ocupació
10.  La llengua 'castellana' s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Cervantes, català
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
7.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla