Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Història és, per descomptat, exactament el que es va escriure, però ignorem si és exactament el que va succeir"
Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) Escriptor
HO SABIES? » 01-05-2010
14094 lectures

La Capella de Montserrat a Sevilla


Durant la Setmana Santa es fan a Sevilla, pel cap baix, 60 processons. Aquest Divendres Sant era a Sevilla i, per tant, vaig coincidir amb algunes d'aquestes processons. Al vespre, quan tornava cap a l'hotel,  encara vaig topar amb una altra. Vaig preguntar el nom de la germandat que desfilava i em van respondre: "Son la Hermandad de Montserrat". Així, tal com sona. Vaig agafar el programa de processons que tenia a la butxaca i, a la pàgina 84, hi apareixia aquest full que adjunto a continuació:

Montse

Si la germandat havia estat fundada l'any 1601, això volia dir que, per fer  possible aquesta germandat, havien d'haver estat prou persones. També volia dir que, amb anterioritat, s'havia d'haver fundat una capella de Montserrat. Vaig començar a cercar informació per la xarxa i vaig trobar aquestes dades:


Historia de la corporación.
Orígenes.
"La devoción y culto a la Santísima Virgen bajo la advocación de Nuestra Señora de Montserrat, traído a la ciudad por los catalanes instalados en Sevilla para el comercio con América, está en el origen de esta Hermandad. Así se pronuncia Santiago Montoto, datándola a fines del siglo XV como Hermandad de gloria o de luz. El historiador González de León data sus orígenes a principios del XVI. Bermejo y Carballo considera su nacimiento a finales del citado siglo."
El día 5 de febrero de 1611, el Escribano de Sevilla Pedro de Almonacir extiende y signa una escritura en la que da fe pública de la agregación de la corporación hispalense a la "Casa y Cofradía de Nuestra Señora de Monserrate en su Monasterio de Cataluña".
Vaig preguntar el lloc on era la capella de Montserrat i em van respondre "Delante de la Magdalena". Em vaig dirigir a l'Església de la Magdalena i davant mateix hi ha una façana molt restaurada on es pot llegir "Iglesia de Motserrat". A sobre del rètol hi ha un Sant Crist, i a un dels costats hi ha una Verge de Montserrat diferent de com la coneixem nosaltres, amb dos àngels que l'envolten.
Però el que em va cridar l'atenció no va ser a l'Església de Montserrat sinó a l'Església de la Magdalena.
Les dues esglésies estan separades per un carrer estret on només hi pot circular un vehicle. A l'església de la Magdalena, a vint metres de la porta de l'església de Montserrat, hi ha una placa quadrada de marbre on es llegeix:

"Este es el antiguo convento Domingo de San Pablo. El dia 30 de Marzo de 1544 fue consagrado obispo de Chiapas el sevillano Fray Bartolomé de las Casas protector de los indios del nuevo mundo. Mayo 1966. Cuarto centenario de la muerte de este Español en América".

Si mal no recordo, el discurs de protecció del indis el va fer a Molins de Rei. El fet que a Sevilla intentin capitalitzar el seu discurs més important, fet a terres catalanes, em fa pensar que ni tan sols va posar mai els peus a Sevilla. Se'm fa difícil pensar que el pare Cases tornés a un altre lloc que no fos casa seva.

Al segle XVI van néixer moltes germandats a Sevilla. Per exemple, la germandat que porta el nom de la verge més coneguda i popular de Sevilla, maca entre les maques, i de la qual es desconeix l'origen del seu nom «La Macarena», va ser fundada l'any 1595. Em pregunto quantes d'aquestes germandats van ser obra de catalans.


Francesc Garrido Costa




Autor: Francesc Garrido Costa




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Antoni Abat
    23-07-2023 10:21

    No es la wikipedia quien lo dice, sino la propia Santa Sede. Sin embargo, no aportas una sola prueba a lo que son meras afirmaciones porque sí, como la fantasía descacharrante del Cid catalán.

  2. Lluís Puig
    22-07-2023 15:21

    Tenim dues santes Eulàlies, la de Mèrida i la de Barcelona amb els mateixos fets històrics. I com no podria ser d'altra manera, per la història oficial l'Eulàlia de Barcelona és un desdoblament i una confusió amb Eulàlia de Mèrida. Wikipedia.es. Santa Eulalia fue invocada como protectora de las tropas cristianas en la reconquista, i patrona de las Españas. Villajimena es una localidad del municipio de Monzón de Campos, provincia de Palencia. Villa Ximena o Villa de Ximena, origen del nombre actual, viene de que la villa o lugar donde fue fundada, eran propiedad del CID CAMPEADOR y al contraer matrimonio con Doña Jimena, lo donó a su esposa. A Villajimena s'hi troba, una església de Santa Eulàlia de Mèrida i una ermita de Montserrat. Si el CID CAMPEADOR era el comte d'Urgell Ermengol V (del llibre d'en Lluís Maria Mandado> el CID de València era català) i els comtats catalans van liderar la reconquesta cristiana, i tenint Barcelona com a capital de la nova Hispània cristiana, doncs, no és estrany que aixequessin esglésies i ermites de Santa Eulàlia i la Moreneta després de la conquesta dels territoris que es trobaven en mans dels sarraïns. La llegenda de santa Eulàlia de Mèrida és un desdoblament de Santa Eulàlia de Barcelona, és per ocultar l'origen català de la reconquesta cristiana. I així manifestar que tot el ventall d'ermites, esglésies de Santa Eulàlia escampades per terres castellanes, són d'origen castellà, i no català. Wikipedia.es. Santa Eulalia de Mérida - Patrona de Mérida y Oviedo. Un dia un rey asturiano llegó a la ciudad de Mérida, halló el preciado tesoro y se lo llevó a su, entoces pequeña capital de Oviedo, y allí, en la Cámara Santa de la catedral es donde todavia, reposan los restos de Santa Eulalia de Mérida. Doncs ja està, ara ja podem relacionar Santa Eulàlia de Mèrida amb l'origen d'Astúries de la reconquesta cristiana.

  3. Antoni Abat
    21-07-2023 19:23

    Básicamente, que la primera mención a la de Barcelona es tres siglos posterior a la de Mérida, y su historia reproduce la de la santa emeritense, mucho más acreditada. Todo esto reconocido por la propia Iglesia Católica, que ha sacado a la barcelonesa de su Martirologio, si bien le reconoce el patronazgo de la ciudad.

  4. Jordi Amigó Andreu
    21-07-2023 17:55

    Hola,
    Lluís Puig quina diferència hi ha entre la Sta.Eulàlia de Mèrida I la de Barcelona?

  5. Antoni Abat
    09-06-2023 16:41

    Bueno, el enlace sale de aquella manera, pero basta con teclearlo.

  6. Antoni Abat
    09-06-2023 16:41
  7. Antoni Abat
    09-06-2023 16:41

    Sí, y la espectacular iglesia barroca de Montserrat, en plena Calle Ancha de San Bernardo de Madrid, también se les coló hasta hoy. Se ve que tenían sus días tontos los censores.

  8. Fernando III el Santo
    09-06-2023 15:33

    Parece poco consistente la acción de la censura, ¿no?

  9. Antoni Abat
    09-06-2023 09:05

    Se te ha pasado por alto un "detalle”. Maco/a es la catalanización de majo/a, un término que surge en Madrid a mediados del siglo XVIII y no se documenta en catalán hasta el XIX.

    Viva el rigor y viva tú.

  10. Lluís Puig
    08-06-2023 14:02

    Si la censura castellana no va eliminar la capella de Montserrat, és perquè no hi havia res a amagar. El que si van amagar va ser una Moreneta anomenada MACARENA, de MACA i MORENA, que era venerada a l'hospital Sant Llàtzer, fundat per catalans després de la reconquesta cristiana de Sevilla. El segle XVII la treuen de l'hospital i fan la talla actual de la Macarena. No li canvien el nom de Macarena per ser un nom molt arrelat a Sevilla, per això, a Sevilla encara existeix la porta de la Macarena de l'antiga muralla d'on prenien el camí per anar a l'hospital, i el raval de la Macarena. El XVII a Madrid tenien molta feina, aquesta Moreneta i com d'altres eren molt cridaneres deien que havien fet la reconquesta cristiana, i calia esborrar tot rastre català possible. La reconquesta fou feta per la Moreneta i Santa Eulàlia de Barcelona, i no de Mèrida. L'hospital de San Lázaro de Sevilla actualment és l'hospital més antic de Sevilla, i el més antic d'Europa en funcionament.

  11. Hola Pepsicola
    06-04-2021 15:05

    ¿Esta capilla no la eliminó la censura castellana?

  12. germanlluch
    10-01-2015 02:18

    https://www.facebook.com/notes/germ%C3%A0-lluch-reverte/-qui%C3%A9n-no-conoce-la-semana-santa-de-andaluc%C3%ADa-/181912485188311

  13. És clar
    09-01-2015 11:22

    Julio, los catalanes no emigraron a Sevilla. Sevilla era un puerto catalán. Sa- Vila. Nada de Hispalis

  14. manuel llovet
  15. Julio Capdevila
    14-08-2013 19:15

    Es que los catalanes cuando emigran se adaptan muy bien a las costumbres de los territorios que los acogen. Se cuenta que la misma Feria de Abril, se les ocurrió a un inmigrante vasco y otro catalán radicados en Sevilla. Tiene su gracia. PD Que lástima de ausencia de articulación del pretérito anterior en el catalán. Parece que está sin terminar.

  16. Francesquina
    09-03-2012 19:24

    MACO, MACA adj., castellanisme (pres de majo, maja) molt estès en el llenguatge vulgar de Catalunya i Mallorca amb el significat de ‘bell, bonic’. No'n veig cap de tan maca com ella, ibid. 66. a) iròn. ¿Qui li ha dit? que surti aquest maco que'ns bescanta, Vilanova Obres, xi, 168. Fon.: máku (or.); máko (occ., mall.). Intens.: maquet (Era molt maqueta amb so gipó y rebosillo, Aguiló Poes. 163). Diccionari Alcover.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34796 lectures
22è Simposi - Presentació
Francesc Robusté - Cap a una Història científica
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]