Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
HO SABIES? » 01-05-2010
11412 lectures

La Capella de Montserrat a Sevilla


Durant la Setmana Santa es fan a Sevilla, pel cap baix, 60 processons. Aquest Divendres Sant era a Sevilla i, per tant, vaig coincidir amb algunes d'aquestes processons. Al vespre, quan tornava cap a l'hotel,  encara vaig topar amb una altra. Vaig preguntar el nom de la germandat que desfilava i em van respondre: "Son la Hermandad de Montserrat". Així, tal com sona. Vaig agafar el programa de processons que tenia a la butxaca i, a la pàgina 84, hi apareixia aquest full que adjunto a continuació:

Montse

Si la germandat havia estat fundada l'any 1601, això volia dir que, per fer  possible aquesta germandat, havien d'haver estat prou persones. També volia dir que, amb anterioritat, s'havia d'haver fundat una capella de Montserrat. Vaig començar a cercar informació per la xarxa i vaig trobar aquestes dades:


Historia de la corporación.
Orígenes.
"La devoción y culto a la Santísima Virgen bajo la advocación de Nuestra Señora de Montserrat, traído a la ciudad por los catalanes instalados en Sevilla para el comercio con América, está en el origen de esta Hermandad. Así se pronuncia Santiago Montoto, datándola a fines del siglo XV como Hermandad de gloria o de luz. El historiador González de León data sus orígenes a principios del XVI. Bermejo y Carballo considera su nacimiento a finales del citado siglo."
El día 5 de febrero de 1611, el Escribano de Sevilla Pedro de Almonacir extiende y signa una escritura en la que da fe pública de la agregación de la corporación hispalense a la "Casa y Cofradía de Nuestra Señora de Monserrate en su Monasterio de Cataluña".
Vaig preguntar el lloc on era la capella de Montserrat i em van respondre "Delante de la Magdalena". Em vaig dirigir a l'Església de la Magdalena i davant mateix hi ha una façana molt restaurada on es pot llegir "Iglesia de Motserrat". A sobre del rètol hi ha un Sant Crist, i a un dels costats hi ha una Verge de Montserrat diferent de com la coneixem nosaltres, amb dos àngels que l'envolten.
Però el que em va cridar l'atenció no va ser a l'Església de Montserrat sinó a l'Església de la Magdalena.
Les dues esglésies estan separades per un carrer estret on només hi pot circular un vehicle. A l'església de la Magdalena, a vint metres de la porta de l'església de Montserrat, hi ha una placa quadrada de marbre on es llegeix:

"Este es el antiguo convento Domingo de San Pablo. El dia 30 de Marzo de 1544 fue consagrado obispo de Chiapas el sevillano Fray Bartolomé de las Casas protector de los indios del nuevo mundo. Mayo 1966. Cuarto centenario de la muerte de este Español en América".

Si mal no recordo, el discurs de protecció del indis el va fer a Molins de Rei. El fet que a Sevilla intentin capitalitzar el seu discurs més important, fet a terres catalanes, em fa pensar que ni tan sols va posar mai els peus a Sevilla. Se'm fa difícil pensar que el pare Cases tornés a un altre lloc que no fos casa seva.

Al segle XVI van néixer moltes germandats a Sevilla. Per exemple, la germandat que porta el nom de la verge més coneguda i popular de Sevilla, maca entre les maques, i de la qual es desconeix l'origen del seu nom «La Macarena», va ser fundada l'any 1595. Em pregunto quantes d'aquestes germandats van ser obra de catalans.


Francesc Garrido Costa





versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Hola Pepsicola
    06-04-2021 15:05

    ¿Esta capilla no la eliminó la censura castellana?

  2. germanlluch
    10-01-2015 02:18

    https://www.facebook.com/notes/germ%C3%A0-lluch-reverte/-qui%C3%A9n-no-conoce-la-semana-santa-de-andaluc%C3%ADa-/181912485188311

  3. És clar
    09-01-2015 11:22

    Julio, los catalanes no emigraron a Sevilla. Sevilla era un puerto catalán. Sa- Vila. Nada de Hispalis

  4. manuel llovet
  5. Julio Capdevila
    14-08-2013 19:15

    Es que los catalanes cuando emigran se adaptan muy bien a las costumbres de los territorios que los acogen. Se cuenta que la misma Feria de Abril, se les ocurrió a un inmigrante vasco y otro catalán radicados en Sevilla. Tiene su gracia. PD Que lástima de ausencia de articulación del pretérito anterior en el catalán. Parece que está sin terminar.

  6. Francesquina
    09-03-2012 19:24

    MACO, MACA adj., castellanisme (pres de majo, maja) molt estès en el llenguatge vulgar de Catalunya i Mallorca amb el significat de ‘bell, bonic’. No'n veig cap de tan maca com ella, ibid. 66. a) iròn. ¿Qui li ha dit? que surti aquest maco que'ns bescanta, Vilanova Obres, xi, 168. Fon.: máku (or.); máko (occ., mall.). Intens.: maquet (Era molt maqueta amb so gipó y rebosillo, Aguiló Poes. 163). Diccionari Alcover.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
26835 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quin paper van tenir els Rovira a la Cúria Vaticana? Van ser aquests mateixos Rovira o de la Rovira anomenats...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]
Aportacions del prestigiós historiador britànic Alan Ryder...[+]