ARTICLES » 15-05-2021 | CIèNCIA CATALANA
 4511 lectures
|
Miquel Servet era valencià segons l’Antonio de Fuenmayor
En Pau Mora ha trobat en tres edicions d’una mateixa obra que l’humanista, teòleg i científic Miquel Servet havia nascut al regne de València.
A la 1a edició de la Vida y hechos de Pio 5. Pontifice Romano, diuidida en seis libros; con algunos notables sucessos de la Christiandad del tiempo de su Pontificado (Madrid, 1595), Antonio de Fuenmayor afirma que En Miguel Serbeto és valencià[1]. No hi ha cap dubte que parla d’En Miquel Servet, car En Serbeto va acabar els seus dies exactament com En Servet: va ser empresonat a Ginebra, on va ser-hi cremat viu.
A la 2a edició d’aquesta obra (Saragossa, 1633) no hi ha cap canvi: segueix essent En Miguel Serbeto valenciano[2].
1 edició: «Miguel Serbeto valenciano»
Portada de la segona edició.
2a edició: «Miguel Serbeto valenciano».
A la 3a edició (Madrid, 1639), continua essent valencià. Tot i que se li canvia el cognom en «Serberto» al text, torna a ser «Serveto» al final del llibre: a la Tabla de las vozes y cosas mas notables de que se haze mencion en estos libros de la vida de Pio V [3]:
Portada de la 3a edició.
3a edició, «Miguel Serberto valenciano».
Tabla de Vozes 3a edició; «Miguel Serveto».
Actualment, d’En Servet, ningú en reclama la valencianitat. En canvi, s’afirma que era aragonès, encara que també s’havia arribat a defensar que era navarrès[4].
El mateix Instituto de Estudios Sijenenses Miguel Servet, malgrat assegurar «que la familia de Servet era oriunda de Villanueva está fehacientemente probado», també admet que «no disponemos de ningún documento auténtico que pruebe directamente el lugar de su nacimiento»[5].
En Raimon Balagué ja ens relata en un article en aquest web com «l'arquebisbe de Viena del Delfinat, Pierre Paulmier, protector i amic personal d'En Servet, no només el tenia per català, sinó que, a més, se servia d'ell a l'hora de tractar amb els senyors i els prelats de la Provença, Narbona i Perpinyà, «perquè ell era instruït en aquesta bella llengua i la parlava meravellosament»[6].
Aquestes clares referències a la valencianitat de Miquel Servet que fa Antonio de Fuenmayor explicarien que dominés la llengua catalana: el català era, simplement, la seva llengua materna.
Pau Mora
Fonts:
[1]:https://books.google.com/books?id=C1Lu-6bw62cC&pg=PA101#v=onepage&q&f=false
[2]:https://books.google.com/books?id=isl8N7eM5nUC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false
[3]:https://books.google.com/books?id=p1LijkDVsMoC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false
[4]:https://michaelservetuscenter.org/la-disputa-sobre-el-origen-de-servet/
[5]:https://www.miguelservet.org/home/content/25/biografia
[6]:https://www.inh.cat/articles/Miquel-Servet,-catala-universal i ell de POMPEU GENER, Servet: Reforma contra Renacimiento. Calvinismo contra Humanismo; Ed. Maucci, Barcelona, 1911, p. 23.
Autor: Pau Mora
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Diuen que era de Sixena.
Xixona on tenim tota la saga dels Servent es deia Sexona.
Hola Lluís, no, malauradament només hi ha el que veus a les captures.
S'ha de dir que la 1a edició de Madrid al 1595 és només quatre dècades després que en Servet fos cremat viu a Ginebra el 1553.
També és estrany que si en Servet fos natural del regne d'Aragó a la 2a edició de Saragossa del 1633 cap revisor no hagués reparat en aquest suposat error.
Bona troballa. En aquestes edicions hi ha alguna referència al seu lloc de naixement o família?