Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat."
Søren Kierkegaard
ARTICLES » 14-02-2020  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
4531

Ramir d’Aragó confirma la donació del seu regne a Ramon Berenguer IV de Barcelona

Article d’En Marc Pons a elnacional.cat del 27 d’agost del 2018. El rei Ramir dóna el Regne d’Aragó a Ramon Bernguer IV, comte de Barcelona.

Imatge principal: Confirmació d'Ayerbe / Font: Viquipèdia

El 27 d’agost de l’any 1137, fa 881 anys, el rei Ramir II d’Aragó i el comte independent Ramon Berenguer IV de Barcelona signaven a Ayerbe (Aragó) una carta pública, coneguda com la “Confirmació d’Ayerbe” que ratificava els termes negociats quinze dies abans a Barbastre (Aragó) entre totes dues cancelleries per fer efectiva la unió dinàstica dels respectius dominis. La “Confirmació d’Ayerbe” estipulava que el rei Ramir II no podria fer cap donació dels seus dominis sense l’autorització del comte Ramon Berenguer IV; la qual cosa significava que el sobirà aragonès transferia el poder al seu futur gendre, fins i tot abans del matrimoni amb la princesa Peronella.

La “Confirmació d’Ayerbe” desmenteix categòricament que, en les negociacions que van conduir a la unió dinàstica entre les cases de Barcelona i d’Aragó (1136-1137), la cancelleria aragonesa actués en posició de força. Significativament revela l’alteració de la històrica piràmide jeràrquica nobiliària (rei-duc-comte-vescomte-baró) que s’havia produït després de la Revolució Feudal europea de l’any 1000 en els territoris de cultura política carolíngia (com els comtats catalans); en aquelles determinants negociacions, seria projectada a través de la cancelleria barcelonina, cap als territoris peninsulars que conservaven el règim senyorial (el dibuix tradicional) d’arrel tribal.


El regne d'Aragó i els comtats catalans / Font: Enciclopèdia

Les classes dominants aragoneses, forçades per les circumstàncies, van plantejar la negociació amb Barcelona com l’única sortida possible per a la supervivència del seu regne. El pontificat pressionava per fer efectiu el testament d’Alfons I el Bataller —l’antecessor de Ramir II— que al morir sense descendència havia llegat els seus dominis als ordes militars (principalment els templers). I la vall de l’Ebre —amb la ciutat de Saragossa— que, poc abans, el Bataller havia incorporat als dominis d’Aragó, havia estat ocupada pels exèrcits castellans. A Ayerbe, el comte independent de Barcelona es convertiria en el garant de la independència i de la integritat territorial del Regne d’Aragó.

Marc Pons
Tarragona.
Dilluns,
27 d'agost de 2018
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-arago-confirma-donacio-regne-ramon-berenguer-iv_299133_102.html



Autor: Marc Pons




versió per imprimir

  1. David2
    16-02-2020 20:23

    Recordem també, Assurba, que el Ramir II era nét de Ramir I, primer rei d'aragó amb aquest títol. Per tant, en el moment que Ramir II n'és coronat, el suposat regne tenia tot just 100 anys.

    Això suposant que donem per cert que Ramir I va ser rei d'un Aragó independent de Navarra, ja que en cap moment va ser coronat ni reconegut com a rei per ningú, ni per ell mateix, i que el seu fill, Sanç I, va ser coronat rei però de Navarra i Aragó.

    Vaja, que els que ens diuen tot sovint que Catalunya no va ser mai regne ni territori independent, potser ells tampoc.

  2. Assurbanipal
    14-02-2020 20:46

    Ramir II, el germà bisbe d'Alfons el Bataller, quan és fet rei? qui el fa rei? on el juren? on es corona? quina legitimitat pot tenir un home d'església per deixar el seu càrrec, fer-se rei, casar-se, tenir fills,i tot això sense el permís de Roma ? Tot plegat sembla més una questió "de facto" que no pas "de iuris", concepte al que tan plau apropar i aferrar-se a la colla de historiadors "aragoneses" - Urbieto, posem per cas - d'avui.
    Quina era la situació d'aquest "Aragó", si tal era el nom, i quins els seus límits geogràfics ?, perquè el que diu traspassar a Ramón Berenguer IV és el regne "Com millor el tingueren" els seus antecessors, però abans, com passà amb la donació de Corsega i Sardenya, els catalans els havien de conquerir, "reconquerir" en aquest simulacre.
    És a dir, en realitat, el que obté Ramón Berenguer és un regne nou i seu, en cap cas la continuació del dels Alfons i Peres navarresos, d'ací que els ordinals dels reis d'aquest regne, comencin per ells de bell nou. Barbastre és i era a més territori catalanoparlant és a dir part de la nació catalana.
    Alguns s'han cregut i aferrat massa a una interpretació que ells titllarien de - torticera i leguleya- dels fets. Tots aquests tractats no foren sinó la cobertura retòrica - ilegítima i ilegal a més per no poder el tal Ramir ostentar el càrrec que s'otorgava, sinó era sostingut per la força de Ramón Berenguer IV.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35163
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Al segle XVII, a Catalunya, encara era ben viva la memòria que els catalans van ser els descobridors,...[+]
Recuperem dels nostres arxius un article fantàstic d'En Josep M. Comajuncosa, on ens refresca dades essencials...[+]
El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+]