ARTICLES » 28-01-2017 | COLOM, CATALà
 6372
|
Reflexions al voltant de la data de naixement d’En Colom
Quan va néixer En Cristòfor Colom? Al 1451, com defensen els qui creuen que el Gran Almirall, i Virrei, humanista, cosmògraf, escriptor i home d’Estat va ser un llaner plebeu i analfabet o al 1414 com ho fan els qui l’identifiquen amb el noble barceloní?
Durant molt de temps, la data de naixement d'En Cristòfor Colom es va situar pels volts de l'any 1436. Amb més o menys rigor o encert, els biògrafs de l'almirall tenien en compte les referències cronològiques que de forma directa o indirecta havien donat el mateix Colom o el seu fill Ferran, i hom sabia que el descobridor era un home de cabells blancs quan va arribar a Amèrica (així es desprèn dels dos únics retrats pintats en vida seva que ens queden), que arrossegava malalties cròniques força anys abans de morir, fins al punt de trobar-se en ocasions impossibilitat per escriure, d'haver de demanar permís al Rei Catòlic per desplaçar-se en llitera, d'haver de fer gairebé tot el quart viatge a les Antilles estirat... Unes afectacions, en suma, que en els últims anys l'arribaren a tenir prostrat i dependent de la cura dels seus familiars i servidors fins a la fi dels seus dies. Tot feia pensar, doncs, que la mort li havia arribat ben entrada la vellesa. En base a aquest cúmul d'evidències i a d'altres detalls de la seva biografia, aleshores, restava establert que En Cristòfor Colom era un home de 70 anys, com a mínim, quan morí. Si la data consensuada de la defunció fou el 20 de maig de 1506, l'aritmètica situava el seu naixement cap el 1436.
Al segle XX, però, l'aparició de la documentació italiana referent a un Cristoforo Colombo genovès nat el 1451 va arraconar qualsevol data de naixença alternativa. Davant de les escriptures que deixaven clar que un llaner anomenat Colombo havia nascut l'any 1451, i com que l'academicisme imperant es va avenir joiosament a identificar-lo com el descobridor d'Amèrica, les notícies i les evidències d'un Colom ancià i malalt van començar a ser silenciades o —si no hi havia més remei— justificades amb frases com ara «encaneció muy pronto», «de joven ya tenía el pelo blanco», «los contratiempos y penalidades fueron minando su vigor», «fue de salud frágil y quebradiza» i d'altres per l'estil. Aquestes sentències estaven suportades, a més, per certes consideracions genèriques sobre l'era medieval: la vida començava i acabava molt més aviat que ara. L'etapa laboral arrencava gairebé en la infantesa i les noies es casaven al cap de poc d'assolir l'edat fèrtil, per poder tenir com més fills, millor. En aquest estat de coses, la precarietat de l'atenció mèdica combinada amb la manca de qualitat de vida feien que entre els trenta i els quaranta anys una dona o un home ja fossin «vells». Segons aquestes premisses, aleshores, el Colombo genovès que moriria el 1506 amb 55 anys, ja era un home vell i susceptible de patir les xacres que el mateix almirall ens descriu en els seus diaris de navegació. Des d'aquest punt de vista, la historiografia acadèmica podia respirar tranquil·la, perquè tot era en ordre.
El problema per a les tesis genovistes —i per als reputats historiadors que les defensen, de retruc— sorgeix quan s'intenta fer encaixar l'edat del llaner Colombo amb les notícies que el mateix Colón de la història oficial ens dóna sobre el seu passat. La incompatibilitat cronològica salta a la vista, d'entrada, en tot l'afer de la galiassa Ferrandina, en què el futur descobridor al servei de Renat d'Anjou, rei dels catalans entre 1466 i 1472, dirigeix la persecució d'aquella nau napolitana com a corsari bregat quan el plebeu genovès encara està teixint amb el seu pare, segons els mateixos papers italians. La indocumentada arribada d'un Cristoforo Colombo nedant a Portugal, l'agost del 1476, fa que hàgim de descartar la seva participació en el viatge de predescoberta que situa En Colom navegant moltes llegües enllà de l'illa de Thule pel febrer de 1477, quan el mateix descobridor ens notifica de primera mà que aquell hivern la mar no es glaçà com era habitual en aquelles latituds. Hi ha molts més desajustos i incongruències, en fi, que no repetirem perquè ja han estat posats en relleu per la llarga tradició investigadora catalana, encetada pel peruà Lluís Ulloa al primer terç de segle XX en col·laboració amb En Ricard Carreras Valls i l'Enric Mitjana de las Doblas, represa per la Teresa Baqué i En Caius Parellada amb l'antic Centre d'Estudis Colombins i coronada per les publicacions actuals d'En Jordi Bilbeny i l'INH.
I si les desavinences cronològiques fan impossible que el Colombo genovès pugui ser el descobridor d'Amèrica, el mateix podríem dir, tot i que en altra mesura, per al Colom nat a l'entorn de 1436. En Mitjana, que és el primer i principal subministrador de dades que van permetre bastir la tesi colombina catalana, cau en algunes contradiccions pel que toca a la data de naixement del descobridor. Així, en el capítol que dedica en el seu mecanoscrit de 1957 al cavaller i ciutadà de Barcelona Joan Colom i Bertran, suposa que «degué néixer en aquesta ciutat cap a l'any 1435», però ell mateix es desmenteix quan, en l'apartat que dedica al pare d'aquest personatge, Jaume-Joan Colom i Marimon, escriu que «atorgà testament el 28 d'agost de 1433, i hi féu hereus els seus fills Joan i Lluís», dos nois que el 1433 ja havien deixat enrere el bressol i els bolquers. La torrentada de documents que arribà a garbellar el senyor Mitjana al llarg de trenta anys d'investigacions i l'estadi d'extrema necessitat en què es trobava, segons pròpia confessió, quan redactà el llibre sobre els Colom de Barcelona el disculpen de badades, redundàncies i contradiccions. Escriptures trobades amb posterioritat demostren que En Joan Colom i Bertran ja existia el 1419, quan és esmentat com a «Joanet» en el testament del seu avi Guillem Colom Çaplana, o quan se'n fa constar la tonsura, junt amb el seu germà Jaume, a finals de 1425. El 1449, En Joan Colom, que té relacions comercials amb la companyia d'En Francesco di Marco Datini, és integrant del Consell Municipal i és cridat a l'ordre perquè s'asseia al banc dels mercaders, i el 1450 en serà expulsat per persistir en aquesta actitud. Si donéssim per bo que va néixer el 1436, ens trobaríem que un noi de 13-14 anys és conseller municipal i té tanta personalitat que és capaç de subvertir la reglamentació del Consell de la ciutat. Una lletra d'En Joan Desvall a la Cort del General de Catalunya, datada a Càller el 20 de juny de 1450, dóna notícia d'un «mossèn Colome, capità de les VIII galeres del senyor rei de Sicília», en un període que l'oncle d'En Joan Colom, el senyor de Gelida Antoni Bertran, és «conseller del Sr. Rei i vicealmirall de les seves mars», i en un document de 1458 apareix «l'honorable Johan Colom, lloctinent de l'honorable Antoni Bertran, cavaller i vicealmirall de les naus del Sr. Rei». Un noi de 14 anys difícilment serà el capità de les naus del rei de Sicília el 1450, i també costaria que fos el lloctinent del vicealmirall Bertran el 1458, amb 22 anys, per més bon «endoll» familiar que tingués. Tots aquests càrrecs, en canvi, són perfectament naturals i plausibles per al Joan Colom i Bertran nat el 1414.
Al llarg dels anys seixanta del s. XV trobem els quatre germans Colom —el cinquè, Jaume, desapareix integrat en algun orde monàstic— al capdavant de l'alçament del principat contra Joan II d'Aragó, i En Joan és ambaixador davant Enric IV de Castella, que el nomena cavaller, i fins al 1465 el trobem a bastament documentat com a diputat pel braç militar i síndic comptable de la Diputació. També el veurem relacionat amb provisions dictades sobre una nau d'En Rafel Julià, el patró dels vaixells que aniran a buscar a Portugal Pere el Conestable per dur-lo a Barcelona i coronar-lo rei dels catalans, com a nét que era del comte d'Urgell. Bon punt apareix aquest monarca en els papers del principat, però, En Joan Colom sembla, primer, fer-se fonedís en tot allò que el relacionaria amb Portugal, i, segon, es detecta un veritable potineig sobre la data del seu casament amb Margarida d'Alòs; i, tercerament, el naixement del seu hereu Jaume. I aquestes tres circumstàncies serien indicatives que estem sobre la pista correcta en identificar-lo amb el descobridor d'Amèrica. Els capítols matrimonials entre En Joan Colom i Bertran i la Margarida-Francina d'Alòs i Batlle es daten cap el 1450, de manera que si es casessin l'any 1451, els comptes sortirien perfectes respecte a aquella afirmació d'En Cristòfor Colom: «jo vaig entrar a la mar als catorze anys (1414 + 14 = 1428) i després no en vaig sortir durant vint-i-tres anys (1428 + 23 = 1451)». I en sortiria per casar-se, és clar. D'altres informacions, però, situen la data d'aquest enllaç l'any 1462 i fins i tot el 1468. Aquesta manca de precisió no és innocent, i més quan veiem que en aquest mateix 1468 alguns papers fan néixer En Jaume Colom d'Alòs, l'hereu d'En Joan, però també En Diego Colón, el germà del llaner genovès, que serà eclesiàstic igual que En Jaume Colom i Bertran, germà del nostre descobridor. Per més inri, la història oficial es complau en fer casar el Colombo genovès l'any 1478 amb la inexistent Felipa Moniz a Portugal; d'altres hi fan néixer Diego Colón, l'hereu del llaner, el mateix 1478, i després l'Hernando Colón, segon fill del plebeu genovès, resulta que neix l'any 1488 a Còrdova.
Al marge de la confusió volguda i buscada per intentar extraviar qualsevol besllum de certesa historiogràfica, en tot plegat hi ha una dinàmica que es detecta clarament i és la següent: el cavaller barceloní Joan Colom i Bertran apareix de manera irregular i discontínua en la documentació, com qualsevol personatge del seu temps, podríem dir. Però el seu cas és especialment cridaner, perquè just quan l'hauríem de veure a Portugal en l'ambaixada decisiva que el relacionaria amb Felipa de Coïmbra, apareix sòlidament documentat a Catalunya. I quan l'hauríem de veure a Catalunya com a germà del president de la Generalitat relacionant-se estretament amb el rei Pere IV i els seus capitans portuguesos, entre els quals hi ha els germans Anes Pinçon, nobles de Coïmbra que trobarem documentats a Pals d'Empordà i que participaran en la descoberta del Nou Món, En Joan Colom desapareix com un fantasma. El tornarem a trobar –casualitats de la història– just el dia de l'enterrament de Pere IV, portant el fèretre del rei a Santa Maria del Mar. I és clar, si En Joan Colom i Bertran es casava i tenia el seu fill Jaume amb Margarida d'Alòs el 1468, com pretenen algunes fonts poc solvents, difícilment podria estar casat des del 1466 amb la infanta reial Felipa de Coïmbra per tenir-hi, el 1468 precisament, el príncep portuguès Ferran Colom d'Avis i d'Urgell, un personatge amb drets dinàstics al tron català. És del tot natural i congruent que la censura s'esforcés a esborrar tots els rastres d'aquest enllaç, perquè qualsevol indici que n'aparegués a la documentació ens situaria ràpidament en la història i ens aportaria una comprensió cabal i completa de la identitat del descobridor, de la naturalesa de les seves relacions amb les cases reials portuguesa i catalana, i ens permetria dimensionar la descoberta d'Amèrica com una conseqüència natural de l'imperi comercial català a la Mediterrània. I aquesta, és clar, no és la història que a la monarquia procastellana li interessava que quedés escrita.
Al segle XIX, el comte Roselly de Lorgues confegia la seva Historia de Cristóbal Colón (títol de la traducció editada per Eduardo Gautier, a Cadis, el 1858, que hem consultat) i comprovem que treballava amb la hipòtesi del naixement pels volts de 1436, quan ens assegurava que En Colom s'havia casat pel novembre de 1486 amb qui seria la mare del seu fill Ferran i deia que «ella, mal que pesés al seu noble llinatge, a la seva joventut i singular bellesa, donava la seva mà a un home [...] sense edat proporcionada a la seva, ja que comptava quaranta-nou anys, sense virginitat de cor, perquè era vidu i pare, i la blanca cabellera i front solcat del qual devien inspirar-li més veneració que afecte, més respecte que passió». En De Lorgues, que sosté que el Colombo genovès i la Beatriz Enríquez de Arana cordovesa es van conèixer el 1485/86 i es casarien a finals del 1486, considera per tant que la data de naixement del descobridor seria el 1436 (1485 - 49 = 1436).
Si emprovem aquestes precisions a la personalitat catalana de l'almirall, que seria En Joan Colom i Bertran, i al seu esborrat matrimoni portuguès amb la infanta Felipa, constatem que En Joan Colom, nascut el 1414, comptava exactament quaranta-nou anys quan va comparèixer per primer cop davant de Felipa d'Avis i d'Urgell, pel desembre de 1463, segons que vam argumentar profusament a la nostra obra La princesa a l'exili (Llibres de l'Índex, 2011). I és que el 1463 En Joan Colom era un home vidu (de Margarida d'Alòs), que ja havia estat pare (d'En Jaume Colom), de rang inferior a la infanta reial i d’edat desproporcionada a la d’ella (que tindria entre 29 i 31 anys). Les coincidències amb els nostres personatges desfan el muntatge de la pagesa i el llaner, a qui els papers de Gènova atorguen una edat de trenta-sis anys a l’hora de procrear l’Hernando Colón cordovès.
Per acabar, no podem deixar d’esmentar les famoses anàlisis d’ADN de les presumptes restes del descobridor que es dugueren a terme entre els anys 2003 i 2006 a Granada per l’equip del Dr. Lorente, i que revelen un individu d’uns 70 anys d’edat, cosa que no quadraria amb l’almirall català, que morí als 92 anys (1414-1506), però sí amb el seu fill Ferran, que hauria mort als 70-71 anys d’edat (1468-1539). La hipòtesi que les restes sepultades a Sevilla pertanyin al fill d’En Joan Colom i de Felipa d’Avis pren més possibilitats de certitud si, com apunta en Manuel Rosa, «algunes semblances sí que es trobaren amb l’ADN del Duc de Bragança». És evident que En Joan Colom i Bertran no presentaria coincidències d’ADN amb un membre de la casa reial portuguesa, però en canvi, en unes restes d’En Ferran Colom d’Avis-Urgell sí que podríem trobar alguns trets genètics semblants als del duc de Bragança, perquè tindrien com a mínim un avantpassat comú, el besavi d’en Ferran i avi de Felipa, el rei Joan I d’Avis, que també és a l’origen del tronc de la casa ducal de Bragança al segle XV.
En conclusió, creiem que els variats i persistents indicis de senectut d’En Cristòfor Colom, combinats amb les dissonàncies cronològiques que descarten tant el Colombo genovès com un Colom nat el 1436, i rematat tot plegat pels buits documentals interessats i les sospitoses incompatibilitats d’En Joan Colom i Bertran amb la que hauria de ser la biografia natural del descobridor català, assenyalen aquest diputat, militar, ambaixador i navegant barceloní com el candidat més sòlid a descobridor d’Amèrica, i l’any 1414 com a probable data de naixement de qui, a data d’avui, ja hauria de ser considerat com el més destacat dels catalans universals en la nostra història.
Pep Mayolas
Autor: Pep Mayolas
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Et sent millor?
Hauries de parlar amb el LLuis Maria. D'anti-psicotics en sap molt!
En Queraltet, desprecia, menysté i insulta :
a Catedràtics,
a Universitats,
a col.laboradors i comentaristes de l'INH, (decentrant-se, i inventant-se el que li rota),
i ho fa amb frases i mamarratxades sovint sense sentit,
desviant-se completament del tema,
i tot això ho fa,
dia i nit, fins a altes hores de la matinada AMORRAT AQUI DARRERA.
Ha de cobrar per restar AMORRAT per aqui. No puc concebre que sigui només un malalt sense família.
1. "i fer-ho des de primera hora fins a les TRES de la MATINADA?"
Repeteixo: la hora d'aqui es diferent. No se si ensenyen aixo' en les poplas d'alta muntanya.
2. "Pitxor que un Llum de ganxo."
Pitxor. No t'han ensenyat a escriure ni en catala'. Pobret.
Queraltet, que estiguis conectat escribint pels descosits dia i nit en aquest espai et converteix en un malalt.
INSULTAR, MENYSTENIR o DESPRECIAR descontrolat sense solta ni volta a :
Universitaris
Catedràtics
Univesitats,....
i fer-ho des de primera hora fins a les TRES de la MATINADA?
TOT SOL, COM UN BOIG?
Que no ho veus que en aquelles hores, segur, ningú no està conectat? Bé si tu tot sol.
El que necessitis dir, ja ho diràs a l'endemà, a primera hora si tu vols , però dorm per la mort de deu, dorm.
Qui ets? Cobres per estar AMORRAT als nostres darreres dia i nit?
Si no cobres, xiquet, ets ben bé un malalt. Pitxor que un Llum de ganxo.
1. "Collons Queral, ets un malalt. Ara aqui també a les 12 de la nit?"
Sera' una sorpresa per un incult d'alta montanya, pero no tots estem en la mateixa franja horaria. Un altre problema de veure Catalunya com l'unic lloc del mon....
2. "Al senyor Quralt només dir-li que "Castilla, el reino más pobre de Europa" és una frase no de l'INH, sinó de Don Gabriel Maura Gamazo, duque de Maura, en la seva biografia del fill dels RRCC, "El príncipe que murió de amor", Aldebarán ediciones, 2000, p. 118.
També incideixen en aquesta qüestió, amb altres paraules, la tesi d'Antonio Maria Rouco Varela: "La imagen que ofrecía Castilla a mediados del siglo XV con Enrique IV era sencillamente vergonzosa". Ho diu a la seva tesi doctoral de 1964 editada per la BAC (Bib. Autores Cristianos), Madrid, 2001, p. 102."
I que'? Quina importancia te'? Al s. XIX Suissa i Irlanda eren molt pobres. I que'?
3. "En Pierre Chaunu creia, en traducció española de 1976 reeditada el 2005, que al 1500, "Castella era la colonia de l'Espanya mediterrània", La España de Carlos V, Península, 2005, p. 240.
En Joseph Pérez fa referència a una memorials redactats en temps del regent Cisneros, el 1516-1517, on es denuncia el "risc de subdesenvolupament dels regnes de Castella", Carlos V, Madrid, Temas de Hoy, 1999, p. 28.
En Garret Mattingly, al seu Catalina de Aragón, Ed. Sudamericana, Buenos Aires, 1942, p. 17, diu, en referència a Castella, que "en cap altra zona de l'Europa Occidntal eren les ciutats més dèbils i escasses, ni l'Església més ama i senyora de cors i ments, tant entre els rústics com entre els hidalgos".
En fi. Diria que no és l'INH qui anomena Castella "el regne més pobre d'Europa" "a la ligera".
I que'?
No he dit res al respecte. Quina importancia te'?
Hauries begut una mica de ratafia, em sembla....
4. "Respecte a les proves de la catalanitat de Colón...
No sé per on començar, la veritat. Li sembla bé Gonzalo Fernández de Oviedo?
L'esmenta "Colom", en català, tothora, en la seva obra sobre les Índies. Gràcies a Oviedo i a Màrtir d'Angleria, també,"
Si hagues estudiat filologia, entendrias els variants que existeixen en una llengua sense escoles publiques, diccionaris oficials i academia.
Tots els autors que menciones diuen que era de Genova. Pero' no fas cas, perque' nomes saps fer cherry-picking. I mai mai mai et demanes perque' ningu' pensava, abans de vosaltres, que aixo' de "Colom" tenia cap importancia. I els censors que heu inventat? Perque' no han canviat "Colom" a "Colon" si tan important era?
5."sabem que Colom fou rebut a Barcelona pels RRCC el 1493, en tornar de la descoberta,"
I que'?
6. "si un genovès que treballava per Castella va tornar després de la gran gesta de travessar l'Atlàntic i va presentar-se davant dels reis, que casualment eren a Barcelona?"
I que'? Com mai has estudiat res, no entens que aixo' es completament normal.
7. "No. Tot va ser esborrat. Per què?"
Quines proves tens?
8. "O la traducció alemanya de la carta de Colom anunciant la descoberta, que especificava que havia estat traduïda del català."
I que'? Quan no hi havia biblioteques ni Internet, moltes vegades s'havia de traduir traduccions. Es normal.
9. "O les incomptables representacions de cartes i portolans documentades en el llibre de l'Enric Guillot "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica", que demostra gràficament que l'empresa americana fou una gesta col·lectiva catalana."
Delirant. El llibre de Guillot, escrit des de la maxima ignorancia, no demostra res. No contestes al fil de l'Arturo....
10 "O el fet que En Joan Colom i Bertran, diputat, militar, navegant expert, ambaixador, cavaller, etc...i súbdit natural dels Reis Catòlics (com es proclama Cristóbal Colón) tingui un perfil molt més creïble i natural com a possible descobridor d'Amèrica que l'estranger, plebeu, teixidor i desquadrat genovès Colombo."
I tant! Tots els nobles de 90 anys eren navegadors! Molt i molt creible! Ets tot un expert!
Aqui tens la oportunitat de demostrar la teva erudizio'!
Aprofito per deixar una mica d'informació interessant per aquells que no repassin les intervencions i puguin amb facilitat gaudir:
Al senyor Quralt només dir-li que "Castilla, el reino más pobre de Europa" és una frase no de l'INH, sinó de Don Gabriel Maura Gamazo, duque de Maura, en la seva biografia del fill dels RRCC, "El príncipe que murió de amor", Aldebarán ediciones, 2000, p. 118.
També incideixen en aquesta qüestió, amb altres paraules, la tesi d'Antonio Maria Rouco Varela: "La imagen que ofrecía Castilla a mediados del siglo XV con Enrique IV era sencillamente vergonzosa". Ho diu a la seva tesi doctoral de 1964 editada per la BAC (Bib. Autores Cristianos), Madrid, 2001, p. 102.
En Pierre Chaunu creia, en traducció española de 1976 reeditada el 2005, que al 1500, "Castella era la colonia de l'Espanya mediterrània", La España de Carlos V, Península, 2005, p. 240.
En Joseph Pérez fa referència a una memorials redactats en temps del regent Cisneros, el 1516-1517, on es denuncia el "risc de subdesenvolupament dels regnes de Castella", Carlos V, Madrid, Temas de Hoy, 1999, p. 28.
En Garret Mattingly, al seu Catalina de Aragón, Ed. Sudamericana, Buenos Aires, 1942, p. 17, diu, en referència a Castella, que "en cap altra zona de l'Europa Occidntal eren les ciutats més dèbils i escasses, ni l'Església més ama i senyora de cors i ments, tant entre els rústics com entre els hidalgos".
En fi. Diria que no és l'INH qui anomena Castella "el regne més pobre d'Europa" "a la ligera".
Respecte a les proves de la catalanitat de Colón...
No sé per on començar, la veritat. Li sembla bé Gonzalo Fernández de Oviedo?
L'esmenta "Colom", en català, tothora, en la seva obra sobre les Índies. Gràcies a Oviedo i a Màrtir d'Angleria, també,
sabem que Colom fou rebut a Barcelona pels RRCC el 1493, en tornar de la descoberta,
un fet que va ser sistemàticament esborrat del tots els registres oficials barcelonins. Perquè ho havien d'esborrar,
si un genovès que treballava per Castella va tornar després de la gran gesta de travessar l'Atlàntic i va presentar-se davant dels reis, que casualment eren a Barcelona?
No hauria estat el més natural, que els dietaris municipals i de la Diputació ho enregistressin com una notícia rellevant que havia dut la felicitat als reis i Barcelona havia tingut l'honor de viure-ho per casualitat?
No. Tot va ser esborrat. Per què?
"Para que nadie se llame a engaño", que diria el veraneante de Quintanilla de Onésimo.
O la traducció alemanya de la carta de Colom anunciant la descoberta, que especificava que havia estat traduïda del català.
O les incomptables representacions de cartes i portolans documentades en el llibre de l'Enric Guillot "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica", que demostra gràficament que l'empresa americana fou una gesta col·lectiva catalana.
O el fet que En Joan Colom i Bertran, diputat, militar, navegant expert, ambaixador, cavaller, etc...i súbdit natural dels Reis Catòlics (com es proclama Cristóbal Colón) tingui un perfil molt més creïble i natural com a possible descobridor d'Amèrica que l'estranger, plebeu, teixidor i desquadrat genovès Colombo.
He deixat aquests espais per que d'en Queralt només se'n pot apendre que cal vigilar els nostres darreres, i que deixant espais sembla que segui més llest. Oi? Queralt que dorms? no ho crec!
Collons Queral, ets un malalt. Ara aqui també a les 12 de la nit? I thi estaràs bomitant fins a les 3? Doncs si. tu ves insultant a universitaris i universitat per que no diuen ni arriben a les conclusions que tu vols ves. Mare de Deu! Amorrat als nostres darreres pels segles dels segles. Malalt! Pervertit!
Veig que no vols contestar....
https://twitter.com/themarquesito/status/1230426903569469441
"Queralt ets Ruc o maliciós? o totes dues coses? Que aquestes alçades calgui seguir parlant de que el mot llatí quondam és de mort civil"
Obviament soc ruc com tots els estudiosos professionals, que no tenim la intel.ligencia d'un grup de camperols sense cultura ni formacio', qui es deixen enganyar per un frau.
Joan Colom mai va ser navegant i va morir al 1477, i aixo' del "mort civil" es un conillet tret del barret sense cap prova. Hauries de sortir un moment del teu poble i deixar les teves ovelles i anar corrent a un arxiu o a una biblioteca.
"Coniderat corsari, maligne, fugitiu,..."
No. Aquest no era ni Joan Colom ni el descubridor. El problema es que Bilbeny ha confos 5 persones diferents i que tu l'empassis sense cap capacitat de pensament critic.
"estava convençut que quan vingués a donar la notícia a Espanya seria rebut gairebé com un torero, per haver aportat indicis sòlids i congruents que la nacionalitat de l'almirall fou espanyola."
I tant! Molts incompetents creuen que son grans genis. Com tots els "investigadors" de l'INH, que pensen saber mes que tots els experts del mon. I cal afegir que la conjectura de l'Ulloa no es gens congruent amb la conjectura oficialista de l'INH, que s'ha de creure 100% per poder participar-hi.
Aixo' de Lorente no em convenc gaire, pero' ho tinc molt clar que si un dia presenta els seus resultats, l'INH els rebutjara' si no estan conformes amb la vostra ridicula conjectura. Es la vostra metodologia: Despuig es un geni per vosaltres quan diu aixo' de "no gens als castellans", pero' tot el resta del seu llibre, que no lliga amb les vostres tonteries, no val res. Es aixo', oi?
Castilla era pobre, val. I que'? Als principis del XIX EUA era completament incult, i un segle despres va ser la fprca cultural mes important del mon. Estudia la historia, una mica! Fa unes decades Irlanda era un pais molt i molt catolic, i fa poc van tenir un taoiseach homosexual i mig asiatic. D'aqui 300 anys l'INH dira' que es una manipulacio', que eren tots catalans.
No siguis tan arrogant. Els experts saben mes que tu.
"Li sembla bé Gonzalo Fernández de Oviedo?"
Diu clarament que era genovas. Aixo' de "Colom" es el vostre cherry-picking--hauries d'estudiar les irregularitats de la ortografia. I si la censura era tant forta i "Colom" indicava que era catala', perque' no es va censurar?
"Gràcies a Oviedo i a Màrtir d'Angleria, també, sabem que Colom fou rebut a Barcelona pels RRCC el 1493"
I que'? Era normal que viatjaven molt els monarques! I els censors no han esborrat els llibres que afirmen aixo'! Estudia una mica! I Colom va anar on eren ells, i no al reves! Aixo' dels registres esborrats has comentat amb algun expert?
"O la traducció alemanya de la carta de Colom anunciant la descoberta, que especificava que havia estat traduïda del català."
I que'? No entens. No hi havia biblioteques publiques. Era frequent haver de traduir traduccions. Diu que ha traduit d'un exemplar en catala'...i els vostres censors, que'? estudia una mica la historia del llibre, home!
"O les incomptables representacions de cartes i portolans documentades en el llibre de l'Enric Guillot "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica", que demostra gràficament que l'empresa americana fou una gesta col·lectiva catalana."
Mes imbecilitats! El llibre de Guillot es ridicul!
"el mot llatí quondam és de mort civil"
"I afegeixo que Quondam vol dir també MORT CIVIL."
Veig qu'els teus coneixements de llati' canvien d'un moment a l'altre. No pot ser que no saps llati', que mai has pisat una universitat, que mai has estudiat res, que nomes saps creure les imbecilitats de l'INH perque' t'agraden?
https://twitter.com/themarquesito/status/1233000136550252546
El Bilbeny convenca a creduls d'alta montanya que son uns genis. Es impressionant!
Carai, rellegint els comentaris de per aquest article, gràcies a la impagable "aportació" de Queralt, he de felicitar una que en va fer un tal Exodus el Gener del 17. Aprofito per fer afegir-la per aquells qui no hagin fet com jo i hagin repassat les bones aportacions: Senyor Queralt, quan el peruà Luis Ulloa va publicar a París, l'any 1926, la seva hipòtesi conforme el descobridor d'Amèrica era un català, estava convençut que quan vingués a donar la notícia a Espanya seria rebut gairebé com un torero, per haver aportat indicis sòlids i congruents que la nacionalitat de l'almirall fou espanyola. En lloc d'això, Ulloa fou tractat com un ximple (excepte a Catalunya, és clar), i el diari ABC va respondre amb la convocatòria d'un concurs, dotat amb 50.000 pts de l'època, per a qui aconseguís demostrar la nacionalitat ESPAÑOLA de Cristóbal Colón. http://www.cristobal-colon.com/la-discutida-nacionalidad-de-cristobal-colon-abc-1926/
És curiós, perquè l'Ulloa els deia que era català, probablement barceloní, però l'ABC sembla que va considerar la nacionalitat catalana del segle XV com una cosa no-espanyola. 90 anys després, les coses no han canviat gaire. Gens, diria. Colón podrà tenir la nacionalitat que sigui, excepte la catalana. I jo crec que la valoració que ens faran els qui s'encarreguin de presentar els resultats del Dr. Llorente seran una mica sensibles a aquest biaix secular que impera per la villa y corte, en general i amb comptadíssimes i molt honorables excepcions. D'aquí el meu escepticisme. En resum, tinc por que el criteri científic del Dr. Llorente quedi sepultat pel mateix criteri científic d'aquells que van etiquetar la trobada d'una caixa corcada a les trinitàries de Madrid amb les inicials M.C. com el descobriment del fèretre de Cervantes, quan a mi, les inicials M. C. em suggereixen més aviat "Menuda Casualidad".
Al senyor Martín només dir-li que "Castilla, el reino más pobre de Europa" és una frase no de l'INH, sinó de Don Gabriel Maura Gamazo, duque de Maura, en la seva biografia del fill dels RRCC, "El príncipe que murió de amor", Aldebarán ediciones, 2000, p. 118.
També incideixen en aquesta qüestió, amb altres paraules, la tesi d'Antonio Maria Rouco Varela: "La imagen que ofrecía Castilla a mediados del siglo XV con Enrique IV era sencillamente vergonzosa". Ho diu a la seva tesi doctoral de 1964 editada per la BAC (Bib. Autores Cristianos), Madrid, 2001, p. 102.
En Pierre Chaunu creia, en traducció española de 1976 reeditada el 2005, que al 1500, "Castella era la colonia de l'Espanya mediterrània", La España de Carlos V, Península, 2005, p. 240.
En Joseph Pérez fa referència a una memorials redactats en temps del regent Cisneros, el 1516-1517, on es denuncia el "risc de subdesenvolupament dels regnes de Castella", Carlos V, Madrid, Temas de Hoy, 1999, p. 28.
En Garret Mattingly, al seu Catalina de Aragón, Ed. Sudamericana, Buenos Aires, 1942, p. 17, diu, en referència a Castella, que "en cap altra zona de l'Europa Occidntal eren les ciutats més dèbils i escasses, ni l'Església més ama i senyora de cors i ments, tant entre els rústics com entre els hidalgos".
En fi. Diria que no és l'INH qui anomena Castella "el regne més pobre d'Europa" "a la ligera".
Respecte a les proves de la catalanitat de Colón... No sé per on començar, la veritat. Li sembla bé Gonzalo Fernández de Oviedo? L'esmenta "Colom", en català, tothora, en la seva obra sobre les Índies. Gràcies a Oviedo i a Màrtir d'Angleria, també, sabem que Colom fou rebut a Barcelona pels RRCC el 1493, en tornar de la descoberta, un fet que va ser sistemàticament esborrat del tots els registres oficials barcelonins. Perquè ho havien d'esborrar, si un genovès que treballava per Castella va tornar després de la gran gesta de travessar l'Atlàntic i va presentar-se davant dels reis, que casualment eren a Barcelona? No hauria estat el més natural, que els dietaris municipals i de la Diputació ho enregistressin com una notícia rellevant que havia dut la felicitat als reis i Barcelona havia tingut l'honor de viure-ho per casualitat? No. Tot va ser esborrat. Per què? "Para que nadie se llame a engaño", que diria el veraneante de Quintanilla de Onésimo.
O la traducció alemanya de la carta de Colom anunciant la descoberta, que especificava que havia estat traduïda del català.
O les incomptables representacions de cartes i portolans documentades en el llibre de l'Enric Guillot "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica", que demostra gràficament que l'empresa americana fou una gesta col·lectiva catalana.
O el fet que En Joan Colom i Bertran, diputat, militar, navegant expert, ambaixador, cavaller, etc...i súbdit natural dels Reis Catòlics (com es proclama Cristóbal Colón) tingui un perfil molt més creïble i natural com a possible descobridor d'Amèrica que l'estranger, plebeu, teixidor i desquadrat genovès Colombo.
Continuaria, senyor Martín, però m'he d'anar a fer el sopar. Estigui bonet, que deia En Josep Pla. I afegeixo que Quondam vol dir també MORT CIVIL. Jo, també abans que el tribunal de cuentas de torn ens robés els bens, per exemple a la Tieta o avia POnsatí, per tal d'evitar-ho també la consideraria morta civilment per poder gestionar els bens sense por de perdre'ls.
Queralt ets Ruc o maliciós? o totes dues coses? Que aquestes alçades calgui seguir parlant de que el mot llatí quondam és de mort civil, i hi té tota la lògica del món doncs per poder la seva familia conservar les propietats d'en Joan Colom, cal fer-lo, cal considerar-lo mort civilment. Cosa que era completament normal i lògica i segurament impulsada i/o permesa pels Joanistes, contra els contraris. Ell era un proscrit. Un fugitiu. Un exilat. I en aquesta situació, que fins i tot va atacar amb flotes franceses les costes catalanes i barcelona, va durar més de 10 anys. Legalment s'establia que si passaves en situació de busca i captura, fora del pais uns anys, crec que deu, et podien donar per mort. Civil quralt civil. Mort civil. No mort fisica. Per aquesta raó els reis li prometen, en les negociacions, que no rebrà represalies de cap tipus pel seu passat. Coniderat corsari, maligne, fugitiu,...Repeteixo mort civil. Busca la diferència. Quondam, pot voler dir mort civil? si. Lliga amb la vida "revolucionari", de Joan Colom i Bertran? sí.
"les sospitoses incompatibilitats d'En Joan Colom i Bertran amb la que hauria de ser la biografia natural del descobridor català"
Per les incompatibilitats de la seva biografia sabem que es ell?
O sigui, com sabem que va morir abans del 1478, ha de ser el navegant del 1492?
Por lo que parece, Lorente se va a retrasar algo en completar el estudio y publicar los datos. Se supone que a lo largo del año que viene ya tendrá los datos procesados, analizados, revisados, y publicados
http://amp.europapress.es/andalucia/huelva-00354/noticia-experto-genetica-cotejara-restos-cristobal-colon-distintas-teorias-establecer-origen-20171021100234.html.
Tu ho has dir Marçal, s'ha de ser burro... bé, potser el correcte seria "s'ha de ser ruc", en tot cas: no hase falta disir nada más. ;)
·X·
Pedro Sanchez dixit:
"Me has dado un consejo al final de tu comentario, así que te devuelvo el favor: si vas a hacer el imbécil, no utilices tu nombre de verdad."
Clar!, aixo es lo que fas tu! Pedro Sanchez, hahahahahahahaha.... apart de cobrar per fer lo que el gos de Emi-Odeon.
Pedro, tu li deixaries una fragata de l'Armada espanyola -la 'Catalunya', per exemple- i un grup significatiu d'homes a un petit comerciant del segle XXI sense experiència nàutica i sense coneixements militars per anar a descobrir un lloc desconegut que ni tan sols saps si existeix? Oi que no? Doncs s'ha de ser burro per pensar que Isabel i Ferran van concedir tres caravel·les, els homes i el finançament necessari perquè un llaner genovès anés a descobrir una nova ruta que no sabia ni si existia. Hi ha fets i dates que grinyolen? Potser sí. Però no tantes com les que afirmen que un penjat de Gènova es va convertir en Virrei del nou món i Almirall després d'unes llargues capitulacions amb els reis. El que sí veig és molta por. Apa noi, a llegir una mica.
Sr. Exodus, es la indiscriminada práctica del llevar el agua a su molino lo que invalida de arriba a abajo el artefacto del INH. No, la investigación histórica no consiste en reunir diez o diez mil argumentos escogidos en función de si apoyan o no la tesis que sostengo. El investigador de verdad ha de tomar en cuenta TODAS las noticias, las que dicen y las que contradicen, y una vez reunidas TODAS es cuando, en caso de que proceda, se pueden sacar las conclusiones. Lo que Vds. hacen es colocar un filtro previo selectivo por el que sólo dejan pasar aquellos datos que les vengan bien, y el resto los ignoran sistemáticamente. Por eso la comunidad científica internacional JAMÁS dará crédito a ninguna de sus inefables 'troballas'.
Arturo, sí, efectivament. A l'Oviedo cal tenir-lo molt en compte perquè va conèixer en Colom amb -m i els seus fills. I, això no obstant, a la seva obra impresa apareix que "pensa que" o "li sembla el més probable que" en Colom amb -m sigui de Cugureo. Coneix el personatge i els seus fills... i tanmateix "pensa que...", "li sembla que...". Això és versemblant i lògic? Imagineu que jo us conec a vós personalment i als vostres fills. I no he de saber exactament o realment d'on sou vós i d'on són els vostres, fills?Mmmm... No, no és lògic ni versemblant.
Fernández de Oviedo usa la grafía Colom, pero también dice que él piensa que el almirante era de Cugureo (Cogoleto). Comenta las cosas que se decían del descubridor, que si era de Savona, que si era de Génova, que si sus antepasados eran de Piacenza... pero dice explícitamente que a él le parece que lo más probable es que fuese de Cugureo.
A Oviedo hay que tenerlo muy en cuenta porque conoció a Colón y a sus hijos, además de conocer bien el genovesado, Cataluña, y un buen montón de sitios. También conoció personalmente a Ludovico el Moro, Leonardo, Hernán Cortés, Las Casas (del que siempre se mofó por lo de Cumaná) y un buen número de personas.
Resposta impressionant, Exodus. Molt bé. Potser també se li podria donar la bibliografia dels llibres sobre Colom, d'en Bilbeny i d'altres perquè s'il·lustri una mica. Però com diu algú, cal donar peixet als trolls? M'ho he preguntat a vegades. Hi ha moments que sort de no tenir la persona al davant ni el trabuc, però d'altres propícia que els entesos ens regaleu aquestes imponents respostes. Salut!
Gràcies, JordiB.
Exodus, ja sé que costa resistir-se, però...
DON'T FEED THE TROLLS!
·X·
Senyor Rodríguez, quan el peruà Luis Ulloa va publicar a París, l'any 1926, la seva hipòtesi conforme el descobridor d'Amèrica era un català, estava convençut que quan vingués a donar la notícia a Espanya seria rebut gairebé com un torero, per haver aportat indicis sòlids i congruents que la nacionalitat de l'almirall fou espanyola. En lloc d'això, Ulloa fou tractat com un ximple (excepte a Catalunya, és clar), i el diari ABC va respondre amb la convocatòria d'un concurs, dotat amb 50.000 pts de l'època, per a qui aconseguís demostrar la nacionalitat ESPAÑOLA de Cristóbal Colón. http://www.cristobal-colon.com/la-discutida-nacionalidad-de-cristobal-colon-abc-1926/
És curiós, perquè l'Ulloa els deia que era català, probablement barceloní, però l'ABC sembla que va considerar la nacionalitat catalana del segle XV com una cosa no-espanyola. 90 anys després, les coses no han canviat gaire. Gens, diria. Colón podrà tenir la nacionalitat que sigui, excepte la catalana. I jo crec que la valoració que ens faran els qui s'encarreguin de presentar els resultats del Dr. Llorente seran una mica sensibles a aquest biaix secular que impera per la villa y corte, en general i amb comptadíssimes i molt honorables excepcions. D'aquí el meu escepticisme. En resum, tinc por que el criteri científic del Dr. Llorente quedi sepultat pel mateix criteri científic d'aquells que van etiquetar la trobada d'una caixa corcada a les trinitàries de Madrid amb les inicials M.C. com el descobriment del fèretre de Cervantes, quan a mi, les inicials M. C. em suggereixen més aviat "Menuda Casualidad".
Al senyor Martín només dir-li que "Castilla, el reino más pobre de Europa" és una frase no de l'INH, sinó de Don Gabriel Maura Gamazo, duque de Maura, en la seva biografia del fill dels RRCC, "El príncipe que murió de amor", Aldebarán ediciones, 2000, p. 118.
També incideixen en aquesta qüestió, amb altres paraules, la tesi d'Antonio Maria Rouco Varela: "La imagen que ofrecía Castilla a mediados del siglo XV con Enrique IV era sencillamente vergonzosa". Ho diu a la seva tesi doctoral de 1964 editada per la BAC (Bib. Autores Cristianos), Madrid, 2001, p. 102.
En Pierre Chaunu creia, en traducció española de 1976 reeditada el 2005, que al 1500, "Castella era la colonia de l'Espanya mediterrània", La España de Carlos V, Península, 2005, p. 240.
En Joseph Pérez fa referència a una memorials redactats en temps del regent Cisneros, el 1516-1517, on es denuncia el "risc de subdesenvolupament dels regnes de Castella", Carlos V, Madrid, Temas de Hoy, 1999, p. 28.
En Garret Mattingly, al seu Catalina de Aragón, Ed. Sudamericana, Buenos Aires, 1942, p. 17, diu, en referència a Castella, que "en cap altra zona de l'Europa Occidntal eren les ciutats més dèbils i escasses, ni l'Església més ama i senyora de cors i ments, tant entre els rústics com entre els hidalgos".
En fi. Diria que no és l'INH qui anomena Castella "el regne més pobre d'Europa" "a la ligera".
Respecte a les proves de la catalanitat de Colón... No sé per on començar, la veritat. Li sembla bé Gonzalo Fernández de Oviedo? L'esmenta "Colom", en català, tothora, en la seva obra sobre les Índies. Gràcies a Oviedo i a Màrtir d'Angleria, també, sabem que Colom fou rebut a Barcelona pels RRCC el 1493, en tornar de la descoberta, un fet que va ser sistemàticament esborrat del tots els registres oficials barcelonins. Perquè ho havien d'esborrar, si un genovès que treballava per Castella va tornar després de la gran gesta de travessar l'Atlàntic i va presentar-se davant dels reis, que casualment eren a Barcelona? No hauria estat el més natural, que els dietaris municipals i de la Diputació ho enregistressin com una notícia rellevant que havia dut la felicitat als reis i Barcelona havia tingut l'honor de viure-ho per casualitat? No. Tot va ser esborrat. Per què? "Para que nadie se llame a engaño", que diria el veraneante de Quintanilla de Onésimo.
O la traducció alemanya de la carta de Colom anunciant la descoberta, que especificava que havia estat traduïda del català.
O les incomptables representacions de cartes i portolans documentades en el llibre de l'Enric Guillot "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica", que demostra gràficament que l'empresa americana fou una gesta col·lectiva catalana.
O el fet que En Joan Colom i Bertran, diputat, militar, navegant expert, ambaixador, cavaller, etc...i súbdit natural dels Reis Catòlics (com es proclama Cristóbal Colón) tingui un perfil molt més creïble i natural com a possible descobridor d'Amèrica que l'estranger, plebeu, teixidor i desquadrat genovès Colombo.
Continuaria, senyor Martín, però m'he d'anar a fer el sopar. Estigui bonet, que deia En Josep Pla.
(Per a l'Exodus)
Perdoneu la correcció.
Pel mig del vostre penúltim paràgraf hi dieu: "...espero que no tingui cap objecció en admetre que, al segle XXI, uns modests investigadors sense recursos econòmics oficials són capaços de..."
En el català de Fabra, no sé si en el de l'IEC, seria: "...espero que no tingui cap objecció a admetre que..."
Yo también espero con impaciencia los resultados del estudio del profesor Lorente. Imagino que su estudio se habrá hecho con todo el rigor histórico, genealógico, y científico posible y supongo que los resultados los publicará en PLoS One o una revista similar, vista la magnitud de la tarea y sus implicaciones.
Si el resultado apunta a la hipótesis catalana, no tendré problema en admitir que el almirante era catalán, y espero que si los resultados apuntan a Génova, Monferrato, Cogoleto, o algún otro lugar de Italia o el mundo no haya problema por parte del INH en admitir el estudio de Lorente.
El problema de base es creer a pies juntillas que las hipótesis (?) del INH son 'més coherents', así, en general. De hecho, en lo que respecta a Colón, hasta ahora Vds. se han limitado a señalar los puntos oscuros y lagunas acerca del origen genovés del navegante, algo que en realidad podría hacerse con cualquier personaje histórico, pues nadie suele pasar por la vida dejando constancia consciente de su existencia, y lo habitual es que el historiador deba reconstruirla a partir de datos sueltos. Por contra, a tesis del origen catalán no ha presentado hasta la fecha ningún dato, ni uno sólo, que pueda comprobarse o corroborarse. Por eso hay que echar un manto de duda sobre cualquier hecho.
El caso es que sí, aunque hoy resulte chocante, la lana sí era importante, mucho más que el lino, fibra básica al alcance de todo el mundo merced a la relativa sencillez de su cultivo y laboreo; y no digamos ya la seda o el algodón, hasta hace nada artículos de lujo en el contexto europeo. Es la lana la que está detrás de la prosperidad de los Países Bajos, de Inglaterra, del norte de Francia y de las florecientes ciudades de la Toscana y el Piamonte. Y como Castilla era productora -en cantidades enormes- de la variedad más fina y escogida, a menos que uno esté muy ciego o preiera estarlo, por ahí también se explican muchas cosas del que Vds. llaman muy a la ligera 'el regne més pobre d'Europa'.
Senyor Antón Martín, desconec el nivell de coneixements de l'autor de l'article respecte a la indústria i el comerç de la llana o d'altres teixits (la llana no és l'únic teixit que existeix, tot i que a Gènova i a Castella hom diria que sí...) a l'edat mitjana, però és obvi que un comerciant de qualsevol teixit no era tècnicament analfabet. Un teixidor de llanes genovès potser sí que ho era, si el seu pare era qui duia els comptes del negoci. De tota manera, es fa difícil de creure. Per tant, com a autor de l'entradeta de l'article, demano disculpes a qui calgui pel terme "analfabet", de collita meva, que crec que l'autor no fa servir en cap moment en el text.
El to classista que potser desprenen els mots "plebeu" o "llaner" jo no el veuria tant com un menyspreu a la condició plebea o a l'ofici de llaner, sinó com el to d'una protesta contra el món acadèmic per voler-nos fer creure que un personatge com el Colombo genovès podia ser el descobridor d'Amèrica.
Ara bé, si vostè, com els senyors acadèmics, és capaç de creure que un llaner plebeu i estranger podia arribar a almirall, governador, capità general i virrei de la Corona hispànica al segle XV, espero que no tingui cap objecció en admetre que, al segle XXI, uns modests investigadors sense recursos econòmics oficials són capaços de presentar unes hipòtesis històriques més coherents que no pas algunes de les sostingudes pels insignes doctors en història.
Senyor Arturo Rodríguez, esperarem amb impaciència -tot i que amb un alt grau d'escepticisme, no s'ho prengui malament- els resultats de les investigacions del Dr. Lorente.
És la burgesia barcelonina i valenciana, qui traeix la nació catalana i fomenta l'imperialisme espanyol.
http://www.nuvol.com/noticies/la-renaixenca-no-va-ser-una-renaixenca/
Sobre el ADN de Cristóbal Colón, José Antonio Lorente (el genetista que hizo la identificación de los restos de Sevilla) cuenta con tener resultados este año sobre el posible lugar de nacimiento de Colón en base al estudio genético de poblaciones y los Colón, Colom, Coullon, y Colombo. A ver qué sale de ahí, pero seguro que será interesante
Es obvio que el autor ignora todo acerca de la industria y comercio de la lana en siglos pasados. En la Toscana se inició el Renacimiento merced a la riqueza acumulada por la tejeduría, y acerca de la importancia del textil pueden citarse desde la propia Revolución Industrial hasta la prosperidad catalana del XIX. A partir de esa ignorancia supina se explicaría el repugnante clasismo que destila todo el artículo, con esa insistente referencia al lanero analfabeto.
Ho sento però no és -gens- creïble aquesta teoria en la qual Colóm hagués tingut 78 anys quan va arribar a Amèrica el 1492.
El Centre d'Estudis Colombins* va publicar uns documents que demostren que Joan Colom i Bertran ja era mort abans del 13 de setembre del 1477, la qual cosa descartaria completament que ell fos l'autèntic Cristòfor Colom.
(CEC, Butlletí 52, pàg.15-18)
·X·