Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
ARTICLES » 15-12-2016  |  MEMòRIA HISTòRICA
8729

Roger de Flor i els almogàvers, segons Edward Gibbon

En Francesc Puigpelat ens fa saber que l'Eduard Gibbon parla dels almogàvers en un dels seus llibres cabdals. Es tracta d'una informació desconeguda per la totalitat dels historiadors catalans

Roger de Flor (font: viquipèdia)

Fa poc que vaig tenir accés a un document sonor que pertany a un audiobook de domini públic, disponible al web Librivox,org. Es tracta d’un capítol (MP3) d’una de les obres històriques més cèlebres mai publicades: The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, d’Edward Gibbon (1737-1794). En aquesta obra monumental, en sis volums, Gibbon va explicar la historia de la decadència de l’Imperi romà, començant al segle II d.C. i acabant amb la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs el 1453.

És molt poc conegut el fet que Edward Gibbon va narrar l’expedició d'En Roger de Flor i els almogàvers a Orient. Fet i fet, cap historiador català no ho esmenta, ni que sigui com a curiositat. Tanmateix, Gibbon hi dedica unes quantes pàgines. La paraula "almogàver" no hi apareix i de la lectura d’aquest capítol de l’audiobook es dedueix que l'historiador i polític anglès no coneixia la Crònica d'En Ramon Muntaner (cosa normal al segle XVIII) i tan sols narra les aventures de la Companyia Catalana seguint les referències de Giorgios Paquímeres i Nicèfor Gregoràs, els principals historiadors grecs del segle XIV. El capítol inclou l'arribada a Constantinoble, les victòries militars, l'assassinat d'En Roger de Flor i la conquesta d'Atenes després de la batalla de Cefís.

A mi, la dada que dóna Gibbon m'ha sorprès; crec que té gràcia i la vull compartir amb la gent de l'Institut Nova Història perquè segur que us interessarà.

Francesc Puigpelat



Autor: Francesc Puigpelat




versió per imprimir

  1. Francesc 2
    18-12-2016 03:31

    Molt interessant, Montse. Mercès

  2. Montse
    18-12-2016 00:39

    Acabo de llegir "Els Almogàvers, L'epopeia medieval dels catalans", escrita pel coronel Jep Pascot, en francès, el 1971 i traduïda per Joan Oliver, en edició del 1998. Aquest autor parla d'altres diferents autors que han escrit sobre la Gran Companyia Catalana al llarg dels segles: En primer lloc Ramon Muntaner, del qual diu que "el seu és un document major, autèntic, viscut, la principal font de referència..."
    En 2n lloc cita els autors grecs Paquímenes i Nicèfor Gregoràs, referents de Edward Gibbon, als quals, al llarg del llibre va contraposant diverses vegades les seves cròniques a les de Muntaner,
    En 3r lloc nomena Buchon del qual diu que va traduir Muntaner molt a consciència i que declara que "ha comparat acuradament el seu relat amb els dels cronistes grecs i que sempre ha reconegut en Muntaner l'avantatge no solament d'un esperit assenyat, d'un caràcter més ferm, sinó també d'un judici imparcial envers els seus enemics i d'un respecte més perseverant i més laboriós de la veritat"
    En 4t lloc cita al també francès Gustave Schlumberger, (principis del S. XX) que va escriure sobre els Almogàvers i ho fa amb gran entusiasme.: "No hi ha entre totes les històries... de l'edat Mitjana oriental, aventura més inaudita, imprevista, més dramàtica i atraient que aquesta nova expedició del Toisó d'Or, nova Anàbasi, aquest èxode de tot un poble d'aventurers..."
    En 5è lloc fa parlar a A.A.Vasiliev. diu "Encara ignorem la història general i completa de la dominació catalana a Grècia; però cal remarcar que les antigues obres i els punts de vista tradicionals han de ser revisats i modificats en aquest punt...sobre les bases d'una nova documentació".
    En Jep Pascot respon a això que aquesta documentació ja existeix en la sàvia obra d'investigació de Rubió i Lluch, F. Soldevila, Ll. Nicolau d'Olwer, Jordi Rubió, M. Coll i Alentorn i Ramon Sumoi. I confessa que aquesta és la bibliografia que ell ha consultat.
    En canvi, en cap moment de l'obra no cita aquest historiador anglès: Edward Gibbon ni la seva obra capital.
    De tota manera, repeteixo, sí que cita, compara i comenta molts cops les opinions dels historiadors grecs que també són estudiats per Gibbon.

  3. Joan3
    16-12-2016 15:39

    Jose, Jordi, Pepe... tant se val el nom... tots sabem el més important: Tigre

  4. Francesc 2
    15-12-2016 15:12

    Sí, el llibre d'en Gibbon és un clàssic dels clàssics de la història. Jo l'havia fullejat. I és cert, hi surten els catalans. Jo creia que en Gibbon havia tret la informació d'en Muntaner. Però es veu que no. Interessant que l'historiador anglès es basés en historiadors grecs.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34995
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Fa ben bé vint anys que els historiadors i colombistes catalans, imbuïts d'un desconeixement absolut sobre el...[+]
La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional...[+]
Canal 9 informa dels estudis de Jordi Bilbeny i Francisco...[+]