Sàpiens ressuscita un mort per comandar vaixells

La revista Sàpiens ha ressuscitat un mort. Com ho sentiu. A la versió digital del seu web, a l'apartat d'Història Moderna, hi ha publicat un article intitulat «El naufragi de la 'Girona' i el tràgic destí dels supervivents de l'Armada Invencible», on es fa tornar a la vida l’almirall Hug de Montcada, nascut al 1478, al regne de València, i finat al 1528 a prop de Nàpols. La cosa ha anat així: ens trobem a l’any 1588, any de l’expedició per mar de vaixells dels regnes hispànics d'En Felip II contra Anglaterra per mitjà de l’Armada Invencible. L’article diu textualment, després de parlar de la galiassa 'Girona', que hi ha un «esquadró napolità dins de la ‘Invencible’, comandat pel valencià Hug de Montcada, fill d’un ex-virrei de Catalunya». Però d’Hugs de Montcada nobles del País Valencià i entesos en les coses de la mar només n’hi ha hagut un, que sapiguem: el que hem citat. Si a aquesta dada hi afegim les indicacions que ens proporciona En Joaquim M. Pujals —l’autor de l’article, assessorat per l’Agustí Alcoberro—, seria aquest Hug de Montcada valencià el qui va comandar des de la nau Girona l’estol del regne de Nàpols, que, al 1588, va formar part de l’Armada Invencible. És a dir, que, amb les dades de tots dos historiadors, aquest General va ressuscitar seixanta anys després del seu decés per encarregar-se d’aquesta acció. Tota una proesa...

Però no va ser aquest Montcada qui va comandar les naus napolitanes al 1588. En va ser un altre. El que ara ens ocupa es deia Hug de Montcada i Cardona i era nat a Xiva, al Regne de València, l’any 1478 com s’ha dit, i va finar en batalla naval al golf de Salerno al ja esmentat any 1528. Era fill d'En Pere III de Montcada i Vilaragut, senyor de Castellnou i també de Xiva. N’Hug de Montcada i Cardona va aconseguir el càrrec de General de Mar i Terra i va ser virrei de Nàpols i de Sicília.

En realitat, estem parlant d’un altre Montcada. Un noble del Principat: el militar barceloní N'Hug de Montcada i Gralla. No se sap quan va néixer ni quan va morir. Però és aquesta personalitat qui estava al capdavant de les galiasses de Nàpols en l’anomenada Armada Invencible. I és aquest Hug qui va ser verament fill d’un ex-virrei de Catalunya, ja que va ser fill d’En Francesc de Montcada i Cardona (Mequinensa, 1532-València, 1595). Marquès d'Aitona i comte d'Osona, En Francesc de Montcada fou virrei de Catalunya fins al 1580 i, posteriorment, virrei del Regne de València entre el 1580 i el 1595. Per tant, va residir a Catalunya fins al 1580.

Si féssim cas del que diu Sàpiens a l’entorn de la naixença d'En Montcada al regne valèncià, el nostre mariner hauria tingut a tot estirar 8 anys el 28 d'octubre de 1588, dia del naufragi de la galiassa 'Girona'. Un pèl jove per poder ser el comandant de la flota de Nàpols a la Invencible.

Aquest aclariment l’ha confegit un equip d’investigació format per un enginyer industrial, un informàtic i altres professionals, que es va crear, entre d’altres, per tal de poder rebatre el Cherry-picking de l'acadèmia contra l'INH i poder demostrar, al mateix temps, com n’és de fals l'argument dels acadèmics quan diuen que els estudiosos de l’INH no poden parlar sobre història perquè per fer-ho cal ser llicenciat en aquesta disciplina —argument equiparable al fet de dir-li a un ateu que per opinar sobre l'existència de Déu cal ser llicenciat en teologia o ser capellà—.

Bé, doncs, és aquest equip qui ha trobat que els senyors Pujals i Alcoberro han confós N’Hug de Montcada i de Cardona valencià amb N'Hug de Montcada i Gralla, comandant de la flota de Nàpols a la Invencible. Aquest error, d'altra banda, es trobava a totes les wikipèdia fins que el nostre equip va aconseguir que fos corregit. Ens hem adonat que el senyor Pujals i el senyor Alcoberro, historiadors, han fet ús d’una manera un pèl acrítica i distreta d’aquesta enciclopèdia en línia.

I una darrera qüestió: seran capaços els responsables de Sàpiens d’admetre i expressar, en una nota a la revista, que han comès un error i que qui els n’ha fet adonar ha estat l’Institut Nova Història? Esperarem.

Manel Capdevila