Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 03-12-2013  |  LLEONARD I LA CORONA CATALANA
11797

Leonardo i la casa reial catalana d’Aragó a Nàpols

En Cesc Garrido, conscient que En Lleonard estaria vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, identifica "La Dama amb un ermini", una de les icones del Renaixement, amb Beatriu d’Aragó

Aquest estiu ha vingut a parar a les meves mans un llibre que pertany a la col·lecció Maestros de la pintura, que du per títol La vida completa de Leonardo, i que havia publicat l'Editorial Origen al 1989 a Barcelona.

Al llibre s'hi troben dades d'origen històric, artístic i tècnic de gran valor, però atès que als crèdits, al principi del llibre, es fa saber la prohibició que cap part d'aquesta publicació pugui ser transmesa o reproduïda de cap de les maneres, no parlaré d'aquest tom de la col·lecció ni d'una manera indirecta. Em limitaré a exposar uns coneixements que he après prèvia lectura d'alguns articles i llibres d'art que he anat fullejant, i qui vulgui assegurar-se del que dic pot anar a qualsevol biblioteca.

Com ja vàrem dir a l'article "Beatriu d'Aragó i Leonardo", sabem que el quadre La dama amb un ermini es troba al museu Czartoryski de Cracòvia. Adams Herzy Czartoryski el va adquirir, però se'n desconeix el lloc i la data. Alguns erudits experts en art consideren que hi ha dos quadres d'En Leonardo, La dama amb un ermini i La bella ferronière, que estan lligats iconogràficament, i, fins i tot, algun d'aquests erudits sosté que les dues dames són la mateixa persona i retratada per la mateixa mà.

La dama amb un ermini és molt improbable que sigui Cecilia Gallerani. I del retrat de La bella ferronière podem dir-ne que es desconeix la seva procedència i que és gairebé impossible que fos l'amant de Francesc I de França, com s'ha dit. Per tant, d'una manera o altra, la pintura va arribar a les mans del rei francès, ja que s'accepta d'una forma generalitzada que pertanyia a la seva col·lecció d'art. Jo penso que durant la invasió de Carles VIII de França  a Itàlia l'any 1494, després de foragitar Alfons II de Nàpols, aquest va arreplegar totes les obres d'art que va poder i se les va endur cap a casa.

Els dos quadres han estat retocats, resseguits els contorns, tapat el fons, arreglats alguns aspectes de la cara. Els cabells de La dama amb un ermini s'han convertit en una cinta sota la barbeta. Els cabells de La bella ferronière no tapaven originàriament l'orella i ara la tapen; també la part dreta del rostre és diferent. Ara bé, sembla ser que la fesomia de La dama amb un ermini ha restat reconeixible i només li ha estat afegida una capa molt fina de color rosat al costat dret.

Tan difícil és descobrir quin és el personatge retratat al quadre La dama amb un ermini? Tan difícil és endevinar de quina dama es tracta? La resposta a aquesta pregunta ja la sabem: "És impossible conèixer el nom de la model".

Historiadors, pintors, catedràtics de la història de l'art, experts en tècniques pictòriques, polítics, reis, prínceps i princeses d'altres temps i d'ara, no ho saben ni ho sabien. Mai s'ha sabut qui era la dama, la qual cosa a mi em fa sospitar que és alguna senyora que interessa que es mantingui en la foscor dels temps pel bé de la història, pel bé d'aquesta muntanya de llibres d'història oficial, escrits i arreglats al gust d'alguns estadistes.

Us imagineu que Leonardo da Vinci no hagués nascut a Vinci el 15 d'abril de 1452, sinó abans? Que Leonardo no hagués mort als 67 anys, sinó a una edat més avançada?

Jo intentaré descobrir qui és la dama, però seguint un procediment diferent. En comptes de començar pensant que la data de naixement de Leonardo és intocable, i proclamar que les obres pictòriques anteriors a aquesta data no li pertanyen, em centraré en la gran semblança de La dama amb un ermini i unes escultures conformades per un artista de la cort del rei Ferran de Nàpols, i alguna cosa més.

L'escultor era En Francesco Laurana, de qui l'expert en art Wilhelm Rolfs al seu llibre Franz Laurana va dir que Beatriu d'Aragó va servir tretze vegades de tema per a l'art de Laurana, la qual dada està notificada per l'hongarès Albert Berzeviczy al llibre Beatriz de Aragón Reina de Hungría, editat al 1908.

La meva hipòtesi de partida és que els retrats de La dama amb un ermini i La bella ferronière, a les quals s'ha confós el nom en diferents ocasions, estan relacionats iconogràficament, han estat pintats per la mateixa mà i diuen que és innegable la semblança entre elles, i que, fins i tot, poden ser germanes. Si hi ha tantes coincidències, les possibles germanes poden haver estat pintades alhora.

La dama amb un ermini, per mi ha de ser Beatriu d'Aragó, que serà Reina d'Hongria, i La bella ferronière pot ser la seva germana Elionor d'Aragó, que serà Duquessa de Ferrara.

Elionor va nèixer l'any 1450 i Beatriu l'any 1457. Es portaven set anys. Si els dos quadres van ser pintats alhora, la diferència d'edat que s'aprecia a les pintures és possible. Les dues van vestides amb un vestit de color granat de la mateixa manera que La Gioconda i la qui diuen que és Beatriu d'Este, al retrat atribuït a Leonardo.

Beatriu d'Este porta els mateixos brodats a la capa, al damunt de la màniga, que La dama amb un ermini porta al coll del vestit.

En qui em vull centrar, però, és en La dama amb un ermini. Jo sempre he pensat que és el retrat d'una nena no major d'11 anys. És plana de pit. A diferència de La bella ferronière, que té una caixa toràcica més gran, aquesta és una noia.

Si entreu també en aquest web hongarès, veureu que s'hi parla de la història de Beatriu. I d'aquesta mateixa Beatriu n'hi ha retratades unes quantes, de suposades i no suposades, i a diferent edat. Però nosaltres agafarem les imatges que mostren una Beatriu jove, abans de viatjar cap a Hongria i exercir-hi de reina.

Així, doncs, aprofito per mostrar unes semblances que no han cridat l'atenció a cap erudit en temes artístics. Cap entès en art no les ha trobat rellevants.

A veure què us sembla.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix:

(1) Beatrix Mellszobra Franc. Lauranától a Firenzei Bardini-Féle Mükereskedésben.

(W. Rolfs, Fr. Laurana cz. müvéböl). Ugyanonnan van véve.

(2) Beatrix Leánykori Mellszobra a Párizsi Dreyfus-Gyüjteményben

(Fr. Laurana müve). A.M. Nemzeti Múzeum fényképe után.

(3) Beatrix Leánykori Mellszobra Fr. Lauranától a Berlini "Kaiser Friedrich-Museum"-ban.

(W. Rolfs, Fr. Laurana cz. müvének 44. táblájáról, a szerzö szíves engedélyével).

(4) Beatrix Állítólagos Mellszobra a Palermói Múzeumban Fran. Lauranától.

(W. Rolfs, Fr. Laurana cz. müvéból.) mind a kettő Fr. Laurana műve s Rolfs idézett művéből vettük át.

(5) Beatrix Állítólagos Mellszobra a Párizsi Louvreban Fr. Lauranától

(W Rolfs, Fr. Laurana cz. müvéböl).

(6) Leonardo da Vinci. La Dama amb un ermini.

 

Beatriu d'Aragó Beatriu d'Aragó
Beatriu d'Aragó Beatriu d'Aragó
Beatriu d'Aragó La Dama amb un ermini

 

 

Beatriu d'Aragó era una persona que es va expressar en català, com sabem per l'anotació de la Cèdula de la Tresoreria de Nàpols. Si també som conscients que el seu pare, Ferran II de Nàpols, era catalanoparlant, en quina llengua devia parlar amb Leonardo?

Francesc Garrido i Costa



Autor: Francesc Garrido i Costa




versió per imprimir

  1. Anna
    12-08-2015 00:00

    Reyno de Aragón....., vaya con la cultura!!! Y Corona de Aragón...., y chuletón de Aragón!! Però què sants us perd visitar-nos i regalar-nos delícies còmiques per aquestes contrades....

  2. ALMOGAVAR
    22-04-2014 12:02

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  3. Cesc Garrido
    09-12-2013 09:44

    Estava pensant que si l'animal que té entre els braços la model del quadre és una fura i no un ermini, llavors el retrat que ens mostra Leonardo és el retrat d'un personatge i la seva mascota com diu David Vilasís. Tenint en compte que Francesc Jutglar diu que la mida de la fura del quadre és fins i tot major de la mida normal, llavors estem parlant del retrat d'una nena amb el seu animal de companyia. D'aquest descobriment ( l'animal no és un ermini i si que és una fura ) em vénen un parell o tres de preguntes al cap. ---- Per què haurà transcendit pels segles dels segles que l'animal era un ermini?. No se si m'explico. Per què no ha transcendit el nom de la model, en canvi sí que ha transcendit erròniament que l'espècie de l'animal era un ermini?. L'única resposta que jo trobo a aquesta pregunta és que les persones que van llançar erròniament l'afirmació de que l'animal era un ermini sabien que el quadre provenia del centre d'operacions de l'Ordre de l’ermini , és a dir , Nàpols. --- Ferran de Nàpols, pare de Beatriu d'Aragó va fundar l'ordre de l’ermini. Ara entenc perquè el nom de la model s'havia d'amagar, perquè vinculava Leonardo amb Nàpols.--- També es pot extreure una altra conclusió d'aquest descobriment. Els que sostenen que aquets és el retrat de Cecilia Galleani, amant de Ludovico Sforza i té un ermini entre els seus braços perquè aquets era membre de l'Ordre de l’ermini estan equivocats ja que l’animal no és d’aquesta espècie de mustèlids.

  4. Cesc Garrido
    07-12-2013 21:23

    Haurem de dir doncs que es la dama amb una fura, però que tot apunta a que és Beatriu d'Aragó

  5. Francesc Jutglar
    07-12-2013 19:12

    No conec el tema històric com per poder opinar sobre la importància de si l'animal és o no és un ermini, però sí que puc afirmar que NO és un ermini sinó una fura, versió domèstica d'un mustèlid que també tenim en versió salvatge. L'aspecte i les proporcions generals de la fura i l'ermini són similars, grosso modo, però hi ha diferències prou clares com per fer un diagnòstic ferm a partir d'un quadre figuratiu de bona qualitat com és aquest. Les fures domèstiques, sovint de color blanc, són emprades sovint per caçar conills des de l'antigor, i actualment també es venen com animals de companyia (cosa que no passa amb els erminis). Per això les fures eren ben conegudes i emprades per la noblesa en les seves excursions de caça; no sé si el seu ús era permès a la resta de classes socials. La mida del que es veu en el quadre sembla fins i tot lleugerament grossa per a una fura. Un ermini seria MOLT més petit. No sé si és casualitat o no que la cua quedi amagada en el quadre en qüestió (l'ermini és blanc a l'hivern, però té la meitat distal de la cua de color negre), però la mida de l'animal no enganya, i d'altra banda les proporcions del cap són molt més de fura que d'ermini. També és notori que el nas no es veu negre o marró fosc (com seria a l'ermini) sinó pàl·lid, com correspondria a un ermini albí (nas rosat pàl·lid). Els qui sapigueu d'història potser podreu donar-hi una interpretació, en cas que realment sigui rellevant.

  6. Guerau
    07-12-2013 12:57

    Sembla un diàleg absurd, quina llengua era la de la cort, l'estat i l'imperi dels reis de Catalunya, bé sino fos per la gran manipulació de la nostra història, començant per distorsió del cognom Aragó i la possessió de Castella de l'imperi català.

  7. Jordi Bilbeny
    07-12-2013 12:43

    Trinitat, Dic que Alfons el Magnànim parlava en català per la documentació, per les seves cartes, per la gent que ho diu ja a l'època. No és una conjectura, és una afirmació fonamentada en d'altres afirmacions semblants i en la documentació d'època. Que va tenir relacions amb una dama catalana el nom de la qual ha estat molt debatut, i de qui va engendrar el príncep Ferran, no ho dubta ja ningú. Es dubta, com et dic, del nom i de si aquest nom en substitueix un altre, però del fet que la dama fos catalana, de qualsevol des estats catalans, això és assumit de forma general. I d'aquí ve també que el futur rei Ferran de Nàpols s'eduqués a València, amb uns tutors catalans, llevat d'un noble napolità, que a València bé deuria parlar en català. Llavors, si Alfons el Magnànim podia parlar en català i hi parlava sovint amb els seus cancellers i catalans diversos que el visitaven en ambaixades, i si a més a més escrivia en català, en quina llengua avia de parlar amb el seu fill i futur rei de Nàpols Ferran, que avia estat educat en català fins als 14 anys a la València monolingüe catalana de la primera meitat del XV? En castellà? En florentí? No, no. Avia de ser en català, perquè el català era la llengua de la reialesa, de la cúria, dels exèrcits, dels mariners, dels arquitectes, dels miniaturistes, i de moltíssims nobles que van acompanyar el rei en aquella empresa i gesta i es van quedar a Nàpols amb ell, d'on van rebre del rei, castells, terres, títols i tota mena de beneficis.

  8. Cesc Garrido
    07-12-2013 10:08

    Que l'ermini és massa gros és cert i ho diu el llibre que esmento al principi de l'article. Pensen que l'ermini és més corpulent per necessitat eurítmica. Jo penso que l'ermini és de bona talla perquè la nena és petita. La mà de la model també és més gran. A mi em sembla que és un ermini i no una fura. El llibre esmentat també es qüestiona si realment l'animal és un ermini i conclouen que sí que ho és, però de bona mida. Si mirem imatges de erminis i fures a la xarxa jo em decanto per un ermini. A més, l'ermini sí que té sentit en un context dels Aragó napolitans. També et diré que no he trobat masses dubtes de que l'animal sigui un ermini.

  9. David Vilasis
    07-12-2013 00:43

    Passo els tres lincs per separat veig que no es llegeixen ve aniria ve que els lincs quedessin actius ho ferien mes fàcil. http://www.naergilien.info/real-life-research/museums-and-exhibits/victoria-albert/beatrice-destes-tomb/ http://en.wikipedia.org/wiki/File:Elizabeth1England.jpg http://www.timeout.com/london/art/decoding-da-vinci-the-lady-with-an-ermine

  10. David Vilasis
    07-12-2013 00:35

    Si ho se, però devia ser normal a l'època Beatriu d'este també porta una pell de fura a la seva tomba imatge 19. http://www.naergilien.info/real-life-research/museums-and-exhibits/victoria-albert/beatrice-destes-tomb/ L'ermini fa poc menys d'un pam la seva mida va de 22 cm a 29 cm els exemplars mes grans, te les orelles mes grans, ulls mes junts, cap mes curt, poseu al cercador mustela erminea i comproveu les diferencies en canvi la fura va de 31cm a 45 cm, De fet es podria utilitzar la mida de l'animal per acostar-nos a l'edat de la nena, la fura devia ser la seva mascota. El que porta la reina Elisabet d'Anglaterra al braç es mes versemblant que ho sigui tot i les pintes negres que no les te, l'únic que te negre es la cua. http://en.wikipedia.org/wiki/File:Elizabeth1England.jpg A mes aquí quan parlen de l'ermini reconeixen que es massa gros però engalten la roda de moli de canto i tot per encabir-hi la seva explicació. http://www.timeout.com/london/art/decoding-da-vinci-the-lady-with-an-ermine El curiós es que en el mateix article diuen que el vestit el va posar de moda Isabel d'Aragó mes llenya al foc.

  11. Trinitat
    05-12-2013 19:39

    Doncs no ho tinc massa clar, Cesc i Bilbeny, amb l´enrenou de la llengua. Si encara avuí dia, moltes families reials parlan entre ells una llengua que no es la propia del ciutadans de l´Estat que regnan però que no governen (ex.: la Casa de Borbò a Espanya. No parlen espanyol entre ells, i tenim altres exemples a l´Edat Mitjana a l´Anglaterra de Enric II, que parlava només francès; o a l´Edat Moderna a la Gran Bretanya amb els Jordi I i II, que ho feien en llengua germànica). Quina seguretat en tenim d´aquesta aportació que en feu? Gràcies.

  12. Cesc Garrido
    05-12-2013 09:04

    Davis. La importància de l'ermini en aquest quadre és fonamental perquè es dóna el fet que el rei Ferran de Nàpols, el pare de Beatriu va fundar l’ Ordre de l’ermini. Jo penso que més d'un erudit s'ha adonat d'aquest detall però no ha gosat manifestar-ho públicament. Per resoldre el conflicte de l'ermini es van inventar que a Cecilia Galleani de 17 anys, amant de Ludovico Sforza (el moro), li varen col • locar un ermini al damunt perquè, Sforza era membre de l'Ordre del ermini, es adir, anar de Terrassa a Sabadell passant per Toledo o combregar amb rodes de molí.

  13. David Vilasis
    04-12-2013 23:48

    Mol interessant això portarà molta feina, nomes com a curiositat el que diuen que es un ermini en realitat es una fura Mustela putorius furo, Domesticada a l'antiguitat per caçar.

  14. Àngel Daniel
    04-12-2013 23:11

    Aprofito aquest espai per preguntar-te, Bilbeny, què se'n sap de les suposades megaconstruccions enterrades entre la serra del Montgrí i Empúries? Fa 3 anys una empresa va rastrejar amb georàdar aquesta zona localitzant sota terra cisternes, ports i muralles mastodòntiques. En algunes cròniques del moment es parlava de ports grecs o romans però dubto que el nivell de l'aigua hagi pujat tant d'ençà. Podrien ser ruines d'alguna civilització mooolt més antiga, la mateixa que construí les primeres piràmides? En saps alguna cosa? Per què INH no obra una nova carpeta sobre aquest tema? Desenterrar aquestes restes donaria la volta al món i canviaria per sempre el nostre relat antic. http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=1z10020400

  15. Cesc Garrido
    04-12-2013 20:30

    Trinitat. La cèdula del tresor de Nàpols s'escrivia en català durant el regnat de Ferrant I de Nàpols (el rey Ferrante que en diuen els castellans). La cèdula s'escrivia en català (lògicament) per que era la llengua del rei. Ja sortiran exemples i s'entendrà amb més claredat que la llengua familiar de Ferran I de Nàpols, les seves filles i d'una elit que vivia a Nàpols era el català. Per altra banda; Ferran I de Nàpols era un trastàmara fill de Alfons el magnànim, però era un trastàmara català. Que vol dir això?. A mi em sembla que vol dir que els trastàmara no van castellanitzar Catalunya ans el contrari. Els trastàmara es van passar a la llengua catalana

  16. Jordi Bilbeny
    04-12-2013 20:10

    Tota la cort que va acompanyar el rei Alfons a Nàpols parlava en català. Catalans eren els seus amics i els oficials de l'exèrcit i els senyors dels castell i els arquitectes i els miniaturistes i els tresorers. CAtalana era la mare del seu fill Ferran o Ferrante. Català era Ferrante, que es va educar a València amb catalans fins als catorze anys. Els Trastàmara a Nàpols es van dir i fer dir d'Aragó. D'Aragó o Nàpols. I parlaven i escrivien, per tant, en català i napolità, a més a més del llatí, és clar i d'alguna coseta en castellà.

  17. Trinitat
    04-12-2013 18:53

    A veure, no ho tinc clar. En un altre article es diu que els Trastamara aragonesos parlavan en català en arrivar al nostre Principat, o sigui, que van passar del castellà al català per sentit comú. Ara bé, aquest Trastamara aragonesos-catalans quan van emigrar a Nàpols... van continuar parlant català i no italià? Caram! Que algú m´ho expliqui!

  18. Joan S.
    04-12-2013 15:32

    Podrien parlar en català o en llatí, que era la llengua franca d'aleshores

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34993
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En un plec adreçat a l'Audiència de Descàrrecs l'any 1504, en Cristòfor Colom diu de si mateix que des de...[+]
L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]
La investigació d'En Jordi Bilbeny sobre En Lleonard sembla que avança amb fermesa i decisió. Ara, un pas més...[+]