La Crònica històrica de SEB - Cristòfor Colom, Català: informació o intoxicació?
Reproduïm una nota històrica trobada al diari «L’Indépendant», de Perpinyà, sobre la catalanitat d'En Colom.
El 3 d'agost de 1492, al sud-oest d'Andalusia, a Palos de la Frontera, davant de la gran mar exterior, va salpar la major expedició humana des de l'Antiguitat. Sota el comandament de Cristòfor Colom, la Pinta, la Niña i la Santa María van salpar cap als confins de l'Oceà Atlàntic per demostrar que la Terra és rodona.
Pals o Palos?
La història oficial explica la partida cap a les Amèriques des de Palos. Va ser en aquest petit i senzill poble de pescadors on Colom suposadament va armar les seves caravel·les i va reclutar la seva tripulació. L'elecció d'aquesta ubicació va ser molt sorprenent per a l'època. De fet, a finals del segle XV, els principals ports es trobaven a les costes catalanes o italianes: València, Tarragona, Barcelona, Cotlliure, Pals, etc. L'Atlàntic era un mar desconegut on només els portuguesos s'aventuraven practicant la navegació costanera. Per tant, seria sorprenent trobar més de 100 tripulants experimentats a Palos, hàbils en la maniobra d'embarcacions altament sofisticades. No seria preferiblement Pals, un port bulliciós a la costa a l'est de Girona?
Paraules que traeixen
El 2 d'agost de 1492, la vigília de la seva partida, Colom va rebre una carta del comte de Barcelona i rei d'Aragó, Ferran II. Aquest últim té a bé de mantenir-lo informat de bones notícies: el retorn del Rosselló a la seva autoritat. Per quina raó, si no fos pels seus orígens, aquest rei n’informaria el mariner?
A més, l'únic arxiu relatiu a l'expedició està signat per Ferran, pel seu secretari. La història oficial es justifica presentant aquest document com una còpia del contracte signat amb Isabel de Castella, l'esposa de Ferran. Aquest argument és fal·laç perquè els dos sobirans estaven certament casats, però cadascun va romandre al capdavant d'estats independents amb modes de govern molt diferents. Així, només Ferran tenia dret a nomenar Colom almirall, un títol reservat a Castella per als Grandes d'Espanya.
Havent desaparegut els diaris de bord del vaixell, la resta dels escrits de Colom es guarden gelosament als arxius de Salamanca. Resulta irònic llegir, en facsímils traduïts al castellà, descripcions en què Colom parla d'ocells mítics, els "pardals", una paraula que significa "gorrión" en català.
Pel que fa al suposat origen genovès del nostre almirall, es pot explicar per la presència de nombrosos assentaments comercials genovesos a Espanya, tant és així que, en la llengua comuna de l'època, s'havia convertit en costum anomenar qualsevol estranger com a "genovès".[1]
El retorn de Palos
El retorn triomfal de les Amèriques és una altra font d'interrogants. El rei Ferran i la reina Isabel són a Barcelona i demanen a Colom que arribi a la ciutat per terra. El viatge va durar una setmana, durant la qual el comboi, carregat de tresors, es va aturar en nombrosos pobles on és repetidament homenatjat. És impossible que aquest viatge travessi tot Espanya, des de Palos fins a Barcelona, en tan poc temps. Tanmateix, la ruta entre Barcelona i Pals a Catalunya, al ritme de les parades de la comitiva, coincideix.
Les coincidències i els esdeveniments descrits aquí són només algunes de les llacunes de la història oficial. Des del principi, la voluntat política d'apoderar-se de les riqueses futures va estar en funcionament a Castella. Ferran, comte de Barcelona i rei d'Aragó, que no era de sang catalana, no s'hi va oposar.
El 1492, la majoria de la gent considerava un fet que la Terra era plana. I, tanmateix, a diferència de Colom, cap d'ells havia llegit mapes antics ni estudiat astronomia.
500 anys després, res no ha canviat. La veritat és una qüestió de validació per part de les masses, no pel treball i les proves. Preguntar-se sobre la catalanitat de Colom és menys surrealista que aprendre cegament una història oficial amb matisos de llegenda. La veritat és una cosa complexa. Cristòfor Colom n'és la prova. Altrament, la Terra hauria romàs plana.
Font: “La Chronique historique de SEB - Christophe Colomb le Catalan, info ou intox?”: https://www.lindependant.fr/2018/06/24/la-chronique-historique-de-seb-christophe-colomb-le-catalan-info-ou-intox,4409883.php L’indépendant; de Perpignan. Culture et loisirs. Publié le 24/06/2018. Texte et illustration de SEB. À lire Christophe Colomb, le Catalan – Les clés de l’énigme, de Gérard Garrigue, 1992, Confluences. L’auteur, natif du département, était diplômé de l’École centrale de Paris et officier de marine de réserve. Retrouvez les chroniques de SEB sur le site de L’Indépendant.fr rubrique “Le dessin de SEB”.
Podeu accedir a l'article original a través de l'enllaç següent:
https://www.lindependant.fr/2018/06/24/la-chronique-historique-de-seb-christophe-colomb-le-catalan-info-ou-intox,4409883.php
[1] A la Castella (Espanya) de l’època, els ciutadans dels reialmes catalano-aragonesos eren considerats estrangers.
Autor: Índependant
Descarregar PDF de l'article
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Tot i que no sóc especialista en aquest camp, he trobat força errors.
1. Per a una expedició mediterrània, hauria tingut sentit sortir d'un port valencià o català. Per a una expedició atlàntica, Palos era una elecció lògica. A Andalusia hi havia molts mariners experimentats, com és d'esperar. La idea que el Regne de Castella no tenia ports importants és simplement absurda.
2. La idea que Colom sortís de Pals de l'Empordà és completament infundada. Que jo sàpiga, l'única prova documental que Pals tingués port és una petita nota que diu que algú va recollir una "saca de farina” a Pals. Això difícilment és prova d'un port important. El que fa pensar és en un comerciant amb una petita barca navegant per la costa, comprant i venent el que trobava.
3. Pals tenia un "port bulliciós”? On són els milers (o milions) de documents que un port així hauria generat? No s'haurien de trobar als arxius públics i privats de tot el Mediterrani, i més enllà? I l'únic que tenim és una "saca de farina”?
4. El 2 d'agost de 1492, Colom va rebre una carta, EN CASTELLÀ, de Ferran I ISABEL, enviada des de Granada.
*****
Don Ferrando e Doña Ysabel, por la graçia de Dios Rey e Reyna de Castilla, de León, de Aragón, de Seçilia, de Granada, &c. A todos los conçejos, justiçias, alcaldes, regidores, caualleros, escuderos, ofiçiales e omes buenos de todas las çibdades, villas e lugares de los nuestros regnos e señoríos, salud e graçia. Por quanto vos, Christoual Colón, vais por nuestro mandado con algunas carabelas a descobrir tierras e yslas en las partes de la mar oçeana, vos mandamos que en qualesquier puertos o lugares de los dichos nuestros regnos e señoríos do llegáredes, ninguna persona sea osado de vos fazer mal nin daño alguno nin a vuestras naos nin a la gente dellas, antes bien vos reçiban e fauorezcan e den todo aquello que oviéredes menester para vuestra prouisyón, pagando vos lo que fuere justo, e que vos dexen libremente passar e tornar. E mandamos a todos e qualesquier de nuestros súbditos que vos den e fagan dar todo fauor e ayuda que por vos les fuere pedida. Dada en la çibdad de Granada, a dos días del mes de agosto, año del nasçimiento de Nuestro Señor de mill e quatroçientos e noventa e dos años. Yo el Rey. Yo la Reyna. Por mandado de los Reyes, Johan de Coloma.
*****
És completament lògic que Colom portés un document així per demostrar que la seva expedició comptava amb l'aprovació de la monarquia. I utilitzar una carta aixins, en castellà, enviada des de Granada, com a prova de la seva catalanitat? No tinc paraules.
5. El fet que algunes persones poguessin usar la paraula "genovès” per descriure tots els estrangers no explica per què totes les persones que el van conèixer, i tots els documents i llibres impresos contemporanis, el descriuen com a genovès.
6. Cap expert no ha sostingut mai que Colom viatgés de Palos a Barcelona en set dies. Aquest és un altre exemple de la fal·làcia de l'home de palla. Colom va arribar a Palos el 15 de març de 1493, després va anar a Sevilla, i cap a finals de març va arribar a Còrdova. Després va passar aproximadament un mes viatjant fins a Barcelona. Tot i que no es coneixen totes les dates exactes, aquesta seqüència és perfectament coherent.
7. "L'any 1492, la majoria de la gent considerava un fet que la Terra era plana. I, tanmateix, a diferència de Colom, cap d'ells havia llegit mapes antics ni estudiat astronomia.”
Aquesta afirmació, per si sola, desqualifica completament l'autor. És una llegenda introduïda per Washington Irving, que al segle XIX va escriure ficció històrica —més ficció que història— sobre Colom. A finals del segle XV, totes les persones instruïdes sabien que el món era esfèric, com ja ho sabia Dant feia segles i els grecs feia mil·lennis.
8. Tinc curiositat per una cosa. Segons vós, quan va tenir lloc la "Gran Censura”? La gent d'Europa pensava que Colom era català l'any 1500? I el 1600? I el 1700? I Cervantes? Quan es van traduir les seves obres al castellà? I les dels altres?
Aquesta és una qüestió clau, i el problema és que cap resposta no té cap sentit.