Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
ARTICLES » 29-06-2017  |  PROJECTE DE MEM√≤RIA HIST√≤RICA
936

'Decadència del segle XVI: portar la cort fora del Regne'

Un estudi de J√ļlia Benavent i Joan Iborra repassa els anys que van seguir a la mort del Duc de Cal√†bria, virrei del Regne de Val√®ncia . Entrevista extreta del diari ‚ÄúEl Mundo‚ÄĚ.

El duc de Calàbria

‚ÄúFosc, arrogant i desdeny√≥s amb les institucions valencianes‚ÄĚ. Aix√≠ descriuen en Ferran d'Arag√≥, Duc de Cal√†bria i virrei de Val√®ncia, els autors d'un llibre que aprofundix en els successos que van seguir a la seua mort.¬†La mort del Duc de Cal√†bria. Interessos i tensions nobili√†ries a l'epistolari Granvela (1539-1561), de J√ļlia Benavent i Joan Iborra, publicat per la Universitat de Val√®ncia.¬†L'estudi reunix 168 documents in√®dits de cavallers valencians i estrangers, quasi √≠ntegrament cartes. Van ser enviades a l‚ÄôAntonio Perrenot de Granvela, secretari d'Estat de Carles V, i tracten els diversos assumptes, preocupants, de la ciutat de Val√®ncia. Especialment, la divisi√≥ entre els cavallers valencians, la pres√®ncia d'estrangers mercaders savoians com Grillet i Garin, els beneficis eclesi√†stics que anaven a les butxaques de la fam√≠lia Granvela i Tisnach ‚Äíconsellers de Carles V‚Äí, la por als corsaris al Mediterrani, la lamentable situaci√≥ de la just√≠cia, o les q√ľestions religioses dels nous conversos, o moriscos, i la Inquisici√≥.

J√ļlia Benavent i Joan Iborra

Com era la València del Duc de Calàbria?
Era un regne bàsicament despoblat, amb grans àrees urbanes actives econòmicament i socialment centrades en les ciutats caps de governació i les viles reials. Tanmateix, es mantenia cert ímpetu demogràfic alterat habitualment per les crisis de mortaldat provocades per les epidèmies. Hi convivien ben separats els cristians de natura i els moriscos amb dinàmiques poblacionals ben distintes. Socialment es mantenia encara viu l'esperit agermanat amb un episodi cruent de retorn a l'avalot i la contestació burgesa situat l'any 1542, dins el temps de virregnat del duc de Calàbria. Culturalment es vivia una mena de miratge gràcies a la cort ferraresa, instaurada pel virrei que recreava els usos de les grans festes cortesanes. Es valoraven els llibres, s'inicià el col·leccionisme pictòric i es mamprengué la construcció de Sant Miquel dels Reis.

Quins van ser els trets humans i polítics més destacats del Duc? Es coneix la causa de la seua mort?   
A l'epistolari en Ferran d'Arag√≥ es presenta com un personatge fosc, arrogant i altiu, que menysprea cont√≠nuament els valencians i ¬†les seues institucions amb l'ajut inestimable dels c√†rrecs p√ļblics.¬†El trasp√†s del duc de Cal√†bria √©s un dels episodis m√©s foscos que planteja l'epistolari, obert a hip√≤tesis suggestives sobre la causa del dec√©s. Fins ara s'acceptava que el duc havia mort per causes naturals. Una confessi√≥ del seu secretari particular Jeroni d'Icis obri la porta a valorar si foren els metges els responsables de la mort prematura del duc.

Per què han triat per al seu estudi esta dècada? 
Les cartes que hem publicat, degudament anotades, formen part de l'Epistolari Granvela. S√≥n cartes que es conserven a la Biblioteca Nacional, Real Biblioteca, Arxiu de Simancas i Arxius Municipal i del Regne, ac√≠ a Val√®ncia. √Čs l'Epistolari de Antonio Perrenot de Granvela, secretari d'Estat de Carles V, que continu√† al servei de la Corona despr√©s de l'abdicaci√≥, al servei de Felip II. √Čs un epistolari apassionant, on v√†rem trobar les cartes escrites des de Val√®ncia, per cavallers valencians i agents de la cort, com ara el Canonge Gai i els mercaders saboians Claudi Grillet i Jean Garin. Qualsevol per√≠ode del segle XVI √©s interessant, per√≤ el motiu √©s el destinatari de les cartes. Pensem que pot haver-hi altres cartes en arxius valencians. S√≥n fets coneguts, estudiats per grans historiadors. Nosaltres aportem una documentaci√≥ nova, per√≤ complement√†ria.

De tots els problemes que s'esmenten en les cartes, quin incidia amb més virulència en la societat? 
Les bandositats nobiliàries van tindre una  gran importància, probablement per la manca d'habilitat diplomàtica del duc. L'afer Masquefa  originà la divisió de l'aristocràcia valenciana en dos bàndols amb una gran part dels nobles empresonats per ordre del virrei. El duc de Gandia, Francesc de Borja actuà de mediador per resoldre un tan greu problema social.

Després de l'esplendor del segle XV, el XVI suposà una decaiguda important. A banda de l'expulsió dels moriscos, quins altres factors el van propiciar?
El factor predominant de la decadència fou el trasllat de la cort fora del regne i la creació del Consell d'Aragó, un organisme burocràtic que entenia de les decisions polítiques que afectaven als territoris de l'antiga Corona. La inexistència d'una trama política valenciana forta amplià la introducció del castellà com a llengua de cort i bandejà de l'esfera nobliliària el valencià.

Què va passar amb l'herència del Duc? Se'n beneficiaren els monjos de Sant Miquel dels Reis o va passar íntegra a Felip II?
Se'n beneficiaren els monjos jeronis, √≤bviament, perqu√® el duc fou molt gener√≥s amb ells.¬†El testament del duc exclo√Įa l'emperador de l'her√®ncia i declarava hereu universal el monestir de Sant Miquel dels Reis. Despr√©s d'un llarg plet, l'any 1564 l'her√®ncia torn√† a les mans del rei Felip II, malgrat els esfor√ßos en contra de la Duquessa Mencia de Mendoza. Era la restituci√≥ del patrimoni a la Corona, que es va donar en m√©s casos.

Alguna cosa a destacar sobre la figura de la seua primera esposa, Germana de Foix?
Germana de Foix és el motiu de la nostra propera recerca. Estem estudiant les dones de la Casa d'Àustria i considerem que ella és un personatge importantíssim, si tenim present que el primer fill de Carles V fou una xiqueta que tingué amb ella, vídua de Ferran el Catòlic.

06/05/2016 08:52
El  Mundo
Bel Carrasco
Foto de portada: Monestir jeroni de Sant Miquel dels Reis de València  
http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/05/06/572bc637e2704e1a4c8b45e4.html




versió per imprimir

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
    19347
    Presentació de la 4a Universitat
    Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+]
    En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i...[+]
    Van ser tradu√Įts els autors catalans dels segles XVI i XVII sistem√†ticament al castell√†? Ho van ser alguns de...[+]
    Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]