Accediu  |  Registreu-vos-hi
"L'√ļnic deure que tenim amb la hist√≤ria √©s reescriure-la."
Arturo Pérez-Reverte
ARTICLES » 29-09-2011  |  PROJECTE LLEONARD
7928

Els mecenes d'en Leonardo

Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta amb les aportacions d’En Jordi Bilbeny i d’En David Grau, i en treu unes noves conclusions tan suggerents com innovadores, que no tenen ja res a veure amb la d’un pintor autodidacte d’orígens ben humils. De mica en mica, sembla que cauen els tòpics i va prenent cos una lectura més nítida de la realitat del moment i de la vida d’aquest gran savi del Renaixement.

Estudi d'instruments hidràulics d'en Leonardo

En el recull de cartes de Wolfang Amadeus Mozart, n'hi ha una on ell respon a un admirador que li pregunta com s'ho fa per escriure una m√ļsica tan original i on √©s el secret per ser un compositor d'√®xit i tan genial. I el m√ļsic austr√≠ac li contesta que no hi ha cap altre secret que anys i anys d'estudi i aplicaci√≥. √Čs a dir, el mateix geni de la m√ļsica cl√†ssica reconeix que sense haver passat un temps llargu√≠ssim entre mestres, llibres, exercicis i proves, ell mai no hauria arribat a ser el compositor immortal que va ser.

Això m'ha tornat al cap posant-me a llegir la vida de Leonardo. En el seu cas, amb la paraula "geni", massa vegades s'amaga el fet que per arribar al cim de la creativitat artistica i de la innovació científica i tècnica cal per força un aprenentatge d'anys i un contacte assidu amb mestres i llibres, amb tota la tradició i estat de l'art.

Com pot ser que Leonardo tingu√©s la possibilitat de desenvolupar-se en una desmesurada varietat d'interessos culturals i cient√≠fics ‚Äďcas √ļnic per a un home de la seva √®poca‚Äď, si sempre surt identificat en els documents i cartes de l'√®poca com a un "pintor", i la historiografia oficial l'identifica amb el fill il¬∑leg√≠tim d'un modest notari rural i d'una pagesa analfabeta?

Fem llavors una r√†pida an√†lisi del seus mecenes, que en teoria haurien hagut de proveir-li el salari necessari per mantenir tots els deixebles al seu taller, i poder conduir un estil de vida m√©s propi d'un pr√≠ncep que d'un artes√† de l'art (Verrocchio, per exemple). Aix√≠, com ja han remarcat Jordi Bilbeny i David Grau, crida l'atenci√≥ el fet que un dels m√©s il¬∑lustres personatges hist√≤rics del seu temps ‚Äďsi m√©s no a It√†lia‚Äď tingui una biografia adobada ad hoc de misteri (i, en veritat, de retocs).

En el c√≤mput dels mecenes de Leonardo, l'amo de Flor√®ncia, Lorenzo el Magn√≠fic, brilla per la seva abs√®ncia. Quina mala sort per a una ciutat tan art√≠stica ‚Äďla perla del Renaixement itali√†‚Äď, no tenir const√†ncia de cap enc√†rrec fet pel seu representant m√©s il¬∑lustre al "geni" de la pintura. Si fins i tot Verrocchio, el mestre del jove Leonardo en l'ensenyament de l'art pict√≤rica, deixa de pintar i es retira un cop que el seu alumne m√©s c√®lebre li demostra que, de fet, ha ben superat el seu propi mestre.

Nicholl, a m√©s a m√©s, amb la seva candidesa habitual en reportar fets ben estranys, i sense donar-ne cap mena d'explicaci√≥, ens diu que Leonardo tenia el seu propi taller a l'oficina d'art de Verrocchio, on ning√ļ hi podia entrar.

Fins i tot no em conven√ß que l'Adoraci√≥ dels Mags pertanyi al per√≠ode florent√≠, sin√≥ que m√©s aviat diria que pertany al per√≠ode milan√®s, posterior. Leonardo rep per fi un enc√†rrec del monestir de San Donato a Scopeto, a prop de Flor√®ncia, i en comptes de afanyar-se a treballar en una obra que li hauria donat prestigi a la seva propia ciutat, agafa el seu ritme habitual i tarda d√®cades a produir un retaule inacabat que, de fet, mai no va arribar a lliurar? Els doctes en la mat√®ria hi reconeixen traces de l'estil dels anys de Mil√†. Com a representaci√≥ de l'escena b√≠blica resulta gaireb√© peculiar: al voltant de Maria i del nen Jes√ļs, a part dels Mags, hi ha una multitud de gent, empresonada en una espiral tr√†gica que envolta la Mare de D√©u, en una escena del tot impregnada de viol√®ncia i de patiment i on, curiosament, falta Sant Josep. I si tingu√©s ra√≥ la historiadora alemanya Maike Vogt-L√ľerssen, en identificar la madonna amb la duquessa Isabel d'Arag√≥ i Sforza, i un dels mags amb el Ludovico Sforza, el senyor de Mil√† i usurpador del seu domini? Aquesta clau d'interpretaci√≥, gens escabellada, a part de confirmar l'atribuci√≥ d'aquesta obra al per√≠ode milan√®s, em porta cap a unes costants recurrents, mai massa explicades per la historiografia oficial. D'una banda l'afinitat de Leonardo amb el que anomenaria el cercle de la casa d'Arag√≥ a Mil√†. De l'altra, la voluntat de representar uns endesveniments a ell contemporanis (i sovint ben tr√†gics) sota l'aparen√ßa d'una escena b√≠blica ben coneguda.

El primer fet que ens sobta √©s el fam√≥s esb√≥s de carta, on Leonardo es proposa a Ludovico com a enginyer militar, m√ļsic i escultor, i √≤bviament ‚Äďper√≤ nom√©s al final i gaireb√© de passada‚Äď com a pintor. Citant literalment el mateix Nicholl, aquesta carta sona a ci√®ncia-ficci√≥. I de fet, pot ser per l'estil emprat, pot ser pel contingut inversemblant (que el desconegut pintor Leonardo es proposi com a enginyer militar √©s tot un misteri), els erudits del tema fins i tot suggereixen que hi hagi alg√ļ altre al darrere. Tal com exposa el Diccionari Bibliogr√†fic de l'Enciclop√®dia Italiana Treccani:

"La carta, conservada en el C√≤dex Atl√†ntic (c. 1082r), en general √©s datada pels estudiosos al 1482-1483, i Leonardo enumera una s√®rie de propostes que es presentaran a Ludovico Sforza. Per a una eventual comissi√≥ d'Sforza es concentra de fet en aspectes militars i d'enginyeria, en lloc d'art√≠stics, i entre aquests, nom√©s s'esmenta expl√≠citament el tema del ¬ęcavall de bronze, que ser√† gl√≤ria immortal i honor etern de la feli√ß mem√≤ria del senyor vostre pare i de l'√≠nclit llinatge Sforza¬Ľ (el monument eq√ľestre que Ludovico volia erigir en mem√≤ria del seu pare, Francesco Sforza).

Se sospita que Leonardo no va ser l'autor de la carta, tot i que podria haver suggerit temes. El text pot, de fet, haver estat dictat o suggerit a Leonardo pel mateix Rucellai (Bernardo Rucellai, cunyat del Magnífic i representant dels Medici a Milà). La carta va ser datada al voltant del 1485, per Pedretti, o al voltant de 1485-86 per Schofield, però això portaria a suposar que l'entrada de Leonardo en l'òrbita de patrocini Sforza hagués tingut lloc més tard i fer més problemàtiques les raons per les quals es va traslladar a Milà, amb el problema afegit d'omplir els primers dos o tres anys de la seva estada a Milà".

Els màxims experts mundials sobre Leonardo no aconsegueixen, doncs, posar-se d'acord sobre la data de la carta, i l'autoria sembla que tampoc no és de Leonardo. Sempre els estudiosos es preocupen de veure Leonardo com un artista que necessita un patronatge potent per tirar endavant, i un cop a la seva ombra, en el temps lliure, dedicar-se a les pròpies aficions intel·lectuals variades. En aquest cas, si la datació de la carta no explica com ell hagués pogut ser a Milà dos anys sencers sense viure a l'ombra de Ludovico, no hi ha més remei que antedatar la carta.

I si el c√≤dex s'hagu√©s manipulat despr√©s, per fer encaixar d'alguna manera l'arribada de Leonardo a Mil√†, passant d'un patrocini il¬∑lustre al seg√ľent? Justament aix√≤ √©s el que necessita qui vulgui ocultar la vertadera identitat de Leonardo, a fi de construir la seva llegenda de pintor d'or√≠gens humils. El que em sobta √©s tamb√© l'estil molt polit de la missiva, mentre massa vegades l'itali√† que Leonardo fa servir √©s bastant m√©s b√†rbar i aproximatiu.

I estem segurs que el projecte del cavall fos idea del Ludovico il Moro? Del monument a Francesco Sforza ja se'n parlava des del 1473. I fins al 1994 el Ludovico era nom√©s el regent, mentre el leg√≠tim hereu del ducat, i despr√©s mort en circunst√†ncies m√©s que sospitoses al moment m√©s oport√ļ, era Gian Galeazzo Sforza, marit d'Isabel d'Arag√≤. Ho dic perqu√® en el cas de l'enc√†rrec milan√®s m√©s fam√≥s fet a Leonardo, i un dels pocs acabats ‚Äď√©s a dir l'√öltim Sopar‚Äď, s'ha descobert, segons el Diccionari Bibliogr√†fic, el seg√ľent:

"L'enc√†rrec inicial del Cenacle podria, per√≤, haver arribat a Leonardo, no de part de Ludovico, sin√≥ de Gian Galeazzo Maria Sforza al 1493-94, ja que un esb√≥s de Leonardo contingut en un foli de la Royal Library a Windsor, n. 12228a, il¬∑lustra l'esquema d'un escut d'armes en forma de bucrani (aquella mateixa forma de la qual s'ha retrobat una primera versi√≥ en la lluneta central sobre el Cenacle), i que cont√© les letres "GMS", al¬∑lusives justament a Gian Galeazzo Maria Sforza. A m√©s a m√©s, els pocs i celeb√®rrims estudis per als caps dels ap√≤stols en el Sopar, com aquell de Jaume el Major (Windsor, Royal Library, n. 12552) i de Felip (ibid., n. 12551), es poden, de fet, reconduir a un moment anterior al tradicional 1495, que s'assumeix com a data d'inici de la pintura mural. Es pot recol¬∑locar enrere en el temps, al voltant del 1492-93, si no abans, la data d'inici dels estudis preliminars, cosa que seria confirmada tamb√© amb el fet que el dibuix del bra√ß dret de Pere (Windsor, Royal Library, n. 12546) sembla haver estat reprodu√Įt a la portada de les Rime de Bellincioni, publicades al 1493".

I si la fabricaci√≥ del monument eq√ľestre s'hagu√©s convertit en una historia inacabable, at√®s el rebuig de Leonardo envers l'usurpador del ducat? M'agrada imaginar el veritable motiu; √©s a dir, una oposici√≥ tena√ß i des de dins de la cort, projectant un cavall tant enorme que sigui a la pr√†ctica impossible de fondre.

En relació amb això, el Diccionari Bibliogràfic reporta que, "en un esbós de carta a Ludovico (Còdex Atlàntic, c. 867r, ex 315va), al voltant del 1496-97, Leonardo afirma haver assalariat sis assistents per tres anys i haver rebut només 50 ducats. Aquest apunt confirma que Leonardo rebia comissions i sou del Moro, i que, a més a més, ell ja devia haver enllestit un veritable taller per satisfer els diferents encàrrecs".

Si √©s cert que Leonardo va rebre els 50 ducats de l'administraci√≥ del Moro, en relaci√≥ a la decoraci√≥ dels apartaments de la seva muller, la duquessa Beatriu d'Este i Arag√≥, em sembla que demostra justament el contrari. √Čs a dir que Leonardo estava duent a terme un treball puntual per a la filla d'una princesa del casal d'Arag√≥, i per aix√≤ en reclamava el pagament, i nom√©s feia constar les despeses relacionades amb els seus col¬∑laboradors, sense incloure-hi la seva obra. √Čs que Leonardo tenia en compte la pintura com un dels seus passatemps, sense massa import√†ncia pecuniaria? I no queda cap registre de contracte en els arxius dels Sforza que demostri que Leonardo era un simple artista al servei de Ludovico. M√©s aviat es movia en l'√≤rbita de la destronada duquessa d'Arag√≥ i Sforza. Durant l'estiu de 1990 al castell de Pavia, on ella va residir amb el seu marit fins al fatal setembre del 1494, Leonardo realitz√† per a ella una elegant sala de bany reclosa en un pavell√≥ de marbre, il¬∑luminat des de d'alt i dotat d'una instal¬∑laci√≥ hidr√†ulica autoalimentada. Un cop perdut el marit, des de Pavia ella va ser condu√Įda a l'arrest domicialiari a la cort vella de Mil√†, mentre Francesc, els seu √ļnic fill mascle i hereu leg√≠tim del ducat fou recl√≤s en el castell Sforza, resid√®ncia ducal. I just en aquest temps Leonardo va prendre resid√®ncia a la mateixa cort vella i aqu√≠ Isabel "es f√©u amiga amb el jove deixeble de Leonardo, Giovanni Antonio Boltraffio, que li feu un retrat fam√≥s a carb√≥ i llapis sobre cartr√≥, ara conservat a la Pinacoteca Ambrosiana", innova el Diccionari Bibliogr√†fic.

Ara, si ens posem en el camp de les suposicions m√©s atrevides, ja podem mirar amb un ull diferent l'escena pintada a l'√öltim Sopar. Com reporta Nicholl, Llu√≠s d'Arag√≥ nota com alguns dels deixebles pintats tenien la cara aut√®ntica dels nobles i homes de la cort de Mil√†. Tots els cr√≠tics d'art remarquen el fet que de manera del tot original, el Leonardo hagi escollit l'instant on Jesus revela que alg√ļ el trair√†, en comptes del m√©s tradicional moment de l'eucaristia. I si l'√öltim Sopar en realitat fos la declaraci√≥ que el senyor de Mil√† ser√† tra√Įt per un dels seus i dut a mort? Quina casualitat que el rostre d'ell s'assembli massa a un dibuix sobre el Gian Galeazzo Sforza, i que Joan, el deixeble predilecte amb fesomia femenina a la seva dreta, s'assembli a Isabel, derrotada i amena√ßada, i que tota l'escena sempre hagi estat una inquietud de realisme, que sobrepassa la representaci√≥ ritual d'una antiga escena b√≠blica. I si ens fixem en Judes, d'aspecte fosc com el Moro, agafa a la m√† el sac dels diners a guisa d'una ampolleta (de ver√≠). Amb tot aix√≤, resulta un cop de geni la resposta de Leonado en la famosa an√®cdota relacionada amb aquesta obra. A la pregunta del Ludovico sobre quan t√© previst acabar d'una vegada la feina, Leonardo contesta que nom√©s li fa falta trobar un model pel rostre del tra√Įdor, i que es passa els dies donant voltes pels carrers dels barris malfamats de la ciutat, sense trobar-ne cap que el satisfaci. Potser perqu√® el model que tenia al cap era sempre al castell o fora de Mil√†, ja que √©s reconegut per tothom el fet que Ludovico mai no fou acceptat ni estimat pels habitants de la capital del ducat. I de fet, amb la fugida de Ludovico al 1499 davant de l'arribada de les tropes de Llu√≠s XII, es revolten i violentament ocupen la ciutat abans que els invasors francesos hi apareguin.

Per acabar, m'agradaria fer unes quantes preguntes als experts reconeguts de Leonardo, una mena de carta al Reis Mags, ja que és notori que massa vegades ens deixen sense cap mena de resposta convincent, i ho posen tot a mans del "misteri" i del "geni":

1. Leonardo va pintar les amants de Ludovico? O es va fabricar la llegenda que ho fossin? L'ermini de la famosa dama era un símbol heràldic dels Aragó (i com nota Nicholl, també dels ducs d'Urbino), i el brodat del seu vestit és sense dubte el de la casa Sforza. Aleshores, Leonardo s'hauria atrevit a pintar una amant de Ludovico com si fos una Sforza i Aragó? Les explicacions que es troben, el fet que Ludovico fos també duc de Bari, i això li hauria permés fer servir el símbol de l'ermini, sona ridícul. De fet no hi ha cap imatge on el mateix Ludovico faci gala d'aquest animal. N'hi ha un però que envolta les mans de la seva muller legítima, Beatriu d'Este i Aragó, en la seva estàtua del monument funerari que avui en dia es troba a la cartoixa de Pavia. El sonet de Bellincioni que fa lloança de la pintura i de la Gallerani té tot un estil i vocabulari molt més modern del florentí contemporani al de Leonardo. Una anàlisi seriosa i una comparació amb la resta de la seva producció literària seria benvinguda.

2. Qu√® volia Leonardo, ordenant a alg√ļ dels seus que es pos√©s en contacte amb el comte de Ligny (√©s a dir, Llu√≠s de Luxemburg), que va baixar a Roma i N√†pols al 1494 en un viatge diplom√†tic abans de la primera invasi√≥ francesa, la de Carles VIII? Aix√≤ √©s el que hom espera d'un artista de cort? Pel Diccionari Bibliogr√†fic, "un memor√†ndum de Leonardo (C√≤dex Atl√†ntic, c. 669r, ex 247ra), escrit de manera cr√≠ptica, i que es data tradicionalment a la fi del 1499, registra contactes de Leonardo amb Llu√≠s de Luxemburg, comte de Ligny i cos√≠ de Carles VIII, baixant a It√†lia amb Lluis XII, al qual l'artista es proposava de seguir a Roma i a N√†pols. En realitat, com s'ha demostrat recentment, aquest apunt s'ha de fer retrocedir a la baixada anterior a It√†lia de Carles VIII, al 1494, quan efectivament el comte de Ligny va anar fins a Roma i N√†pols".

3. Els tres √ļltims mecenes de Leonardo ‚Äď√©s a dir, Carles d'Ambois, Giuliano de Medici i Francesc I de Fran√ßa‚Äď, quina mena de pintura van encarregar i rebre, en els √ļltims 15 anys de la vida de Leonardo? Jo no n'hi trobo cap, i aix√≤ justifica un mecenatge tan gener√≥s i prolongat? O m√©s aviat Leonardo va ser a les seves corts ‚Äďdepend√®ncies‚Äď com a hostatge, presoner o exiliat? O intentant dur a terme un encarr√®c pol√≠tic per compte d'una de les fam√≠lies m√©s potents de l'√®poca? Els Della Rovere potser? L'abs√®ncia total de qualsevol refer√®ncia de tipus pol√≠tic en els seu apunts tamb√© crida al cel.

Per cert, l'escut d'armes dels Amboise és una variació de la senyera: tres pals vermells i dos grocs. A prop d'Amboise, a la Tour de Bourges, fou empresonat fins al 1502 el germà de Ludovico, el cardenal Ascanio Maria Sforza, mentre a pocs quilòmetres, a l'abadia de Marmoutier, hi fou reclòs fins al gener del 1512, l'hereu legitim del ducat de Milà, el ja mencionat Francesc Sforza.

4. Mirem algunes de les √ļltimes pintures: la Mona Lisa, la Verge amb el Nen i Santa Anna, i el Sant Joan Baptista al desert (repintat despr√©s com a un Bacus). Els tres amb una vista estupenda sobre la serralada de Monserrat. Fins i tot en l'√ļltim, hi apareix sens dubte el Pont del Diable, s√≠mbol contemporani de Martorell. S√≥n quadres dels quals Leonardo mai no se separa. N'ensenya els dos primers (i potser tamb√© el tercer, no n'estic segur) a Llu√≠s d'Arag√≥ a la famosa visita a Amboise del 1517. Tot ‚Äďdiria‚Äď molt at√≠pic per a un pintor que rep enc√†rrecs i pensions sense donar res a canvi.

 

Paolo Pellegrino




versió per imprimir

  1. cesc
    30-11-2011 12:02

    Paolo he intentat enviar-te un E-mail dues vegades i m'ha estat retornat. Tinc unes imatges que m'agradaria que les veiessis. Entendr√†s la meva hip√≤tesi. La bella Ferroni√®re s'assembla molt a una imatge que tinc de Beatriu d'Arag√≥ sent reina d'Hongria. Jo penso que hi ha la possibilitat de que la dama de l'ermini i la bella ferroni√®re siguin el mateix personatge. La primera √©s un retrat de quan era una nena (edat de la 1a comuni√≥) i el segon retrat √©s ella mateixa abans de partir cap a Hongria. La dama d'ermini es conserva a Pol√≤nia. Qu√® fa un retrat de Leonardo a Pol√≤nia? La casa reial hongaresa i la polonesa van estar emparentades. Penso que hi ha la possibilitat de que la dama de l'ermini fos un retrat enviat a Hongria des de N√†pols on es mostrava la bellesa de la futura reina mentre era una nena. El retrat de la bella ferroni√®re es conservava a la cort francesa. Era propietat de Francesc I de Fran√ßa. Jo penso que quan van entrar els francesos a N√†pols es van enportar aquest quadre de la cort napolitana que podia ser el record de la filla que hab√≠a partit cap a Hongria (potser t√© 15 o 16 anys en aquesta fotograf√≠a). D'altra banda, penso que el retrat que diuen que √©s de Beatriz d'Este √©s el de la seva mare Leonor. Ho dic perqu√® est√† pintat amb el mateix estil pict√≤ric que la dama del Ermini i la bella ferroni√®re. La que ha de ser Beatriu d'Este √©s “bella principessa” que va vestida i pentinada com a neta del rei de N√†pols. √Čs una pintura d’una √®poca posterior, m√©s evolucionada fa servir el coure.

  2. PAolo
    22-11-2011 19:38

    Hola Els hi he demanat una imatge amb més resolució, però cap resposta... Un dia l'hauré d'anar a robar... de fet la web dels francesos és molt interessant, així com altres de canadencs i italians que han fet el mateix, és a dir imatges d'alta resolució i espectroscòpica, així que poden veure sota les capes de repintades... això s'està convertint en un no parar de comentaris, a veure si quan tinc més temps puc escriure una mica més sobre l'Últim Sopar, Leonardo, Macchiavelli, i tots els altres.... el que no em porta gaire inversió de temps és el meu blog d'imatges, 5 minuts al dia del que veig a tota la producció del Renaixement

  3. cesc
    22-11-2011 15:39

    Paolo. S'ha de ser fi per veure el que dius. Sembla la cresta d'una muntanya. La foto que està just a dalt de Jean Penicaut. Quina vista. Molt bó

  4. PAolo
    22-11-2011 14:38

    Hola si piques amb el mouse sobre l'imatge es fa m√©s gran e potser es veu millor. Fins ara no he trobat ning√ļ que discuteixi sobre aix√≤, nom√©s un comentari d'un expert que deia: "si veus imatges esbiaixades de persones en les pintures del Leonardo, tu ni caso, no volen dir res".....

  5. Àngel Daniel
    21-11-2011 19:25

    Hola Paolo, Molt interessants les teves siluetes si no fos que no ho entenc. Em costa veure-les, a simple vista no li trobo aspecte humà. Seria bo saber la teva metodologia, com les busques, què volen dir,... Hi ha altres investigadors que han arribat a les mateixes conclusions?

  6. PAolo
    20-11-2011 19:22

    Àngel, no tinc moltes coses per explicar... aquest és tema que tinc en un estadi molt poc avançat, per la meva falta d'expertise en el camp de l'art, per el tancament dels experts, i per la falta de bons recursos, és a dir imatges en alta resolució, i possiblement fetes amb reflectometria espectroscòpica... Si mira a http://www.lumiere-technology.com/news/news6.html, veus unes fotos d'aquells que posen mitjans per fer aquestes mesures, i per exemple la foto que està just a dalt de Jean Penicaut, deixa entreveure el que dic.... Si no pica sobre la petita icona sobre el meu nom

  7. Àngel Daniel
    19-11-2011 19:34

    Hola Paolo, dius que "el fon negre amaga la silueta d'un símbol ben car a tots els catalans de l'època..." Podries concretar més? Merci.

  8. PAolo
    19-11-2011 14:19

    Hola Cesc tens moltes coses a comentar, segur que el tema t'interessa... Jo sóc Italià, tinc les meves idees, les meves passions i la meva manera de veure les coses... sóc científic, així que potser agafo la mateixa manera de raonar dels llibres i escrits del Jordi, també perquè em trobo amb els mateixos problemes, amb un intent de reconstruir la veritat històrica a partir de censura, faltes de dades, tancament dels "experts" oficials,.... El tema dels Catalans a Itàlia cada cop surt més semblant dels Catalans a les Amèriques, la voluntat d'esborrar-ne qualsevol rastre i la apropiació de tot llur llegat... Pel que fa les pintures que menciones, hi ha hagut en els segles una serie de repintades ad hoc, i a més a més, el que es pot intuir, és que el fon negre amaga la silueta de un símbol ben car a tots els Catalans de l'època... dona una ullada a la web del Lumiere Tecnology, han fet unes investigacions molt interessants, encara que no volen parlar del tema de cap manera....

  9. cesc
    10-10-2011 17:54

    Ara jo tamb√© far√© una raonament genial. Com t’expliques que un pintor tant detallista, que gaudia, que es realitzava, que obtenia plaer dibuixant, que es va inventar la fotografia del segle XX deix√©s els fons dels quadros sense pintar , podent enriquir i allargar una mica m√©s el retrat. Nom√©s cal veure el retrat de la que diuen que √©s Beatrice d’Este (si et fixes b√© en les ombres de les perles gaireb√© pots veure el retrat d’en Leonardo), o el retrat de la dama de l’ermini o la belle ferroni√®re. Em sembla extrany que en Leonardo no s’estir√©s una mica m√©s. Ah!, per cert, et dius Paolo per√≤ els teus raonaments s’assemblen a alg√ļ que es diu Jordi

  10. PAolo
    09-10-2011 21:49

    Efectivament. Tradueixo literalment de un article que just ara estic llegint (Leonardo and the Ladies with the Ermine and the Book), un par√†graf sobre la dama de l'ermini: "La data del retrat √©s problem√†tica, com ho √©s la identitat de l'asseguda. Generalment es pensa que la dona sigui Cecilia Gallerani, la favorita del Moro fins al temps de les seves noces.... La manera de vestir de la dona, segon la moda espanyola, fou introdu√Įda a la cort de Mil√† per Isabel d'Arag√≥ en el 1489, suggerint una dataci√≥ de la pintura no anterior al 1490. El problema √©s que Cecilia tenia aleshores casi 25 anys." I aqu√≠ el cop de geni del cr√≠tic d'art, David Alan Brown: "Encara que podria no ser certa, la identificaci√≥ del retrat amb la Cecilia Gallerani √©s probable pel simple motiu que dif√≠cilment Leonardo hauria pintat dos retrats de dones joves i molt guapes, de les quals nom√©s una seria famosa, mentre l'altra, amb un retrat de dona amb ermini, queda desconeguda". √Čs un criteri de investigaci√≥ cient√≠fica infal¬∑lible: ja que nom√©s un nom √©s el que els historiadors es van transmetre d'una generaci√≥ a l'altra, ha de ser per for√ßa el correcte...

  11. cesc
    05-10-2011 10:23

    En aquest article es diu que el brodat del vestit de “la dama de l’ermini” √©s sens dubte de la casa dels Sforza. Suposo que l’autor de l’article ha comparat el retrat de “La dama de l’ermini” amb el retrat de “Beatriu d’Este” pintats ambd√≥s per Leonardo. Hi ha una possibilitat de que no sigui aix√≠. Desde que m’interesso per aquest tema, sempre he pensat que el retrat pintat per en Leonardo a Beatriu d’Este √©s en realitat un retrat pintat per en Leonardo a Elionor de N√†pols (la seva mare, qui seria duquesa de Ferrara). En aquest cas el brodat del quadre de la dama de l’Ermini i el brodat del quadre de Beatriu d’Este (que en realitat seria Elionor de N√†pols) seria un brodat de la casa d’Arag√≥. (La Beatriu d’Este pintada per en Bartolomeo Veneto no s√© si t√© alguna semblan√ßa amb la d’en Leonardo, excepte en el pentinat ). Sense ser cap ent√©s, a mi em sembla que hi ha tres pintures d’en Leonardo que s’assemblen, que s√≥n d’un mateix estil o √®poca, “La dama de l’ermini”, “La belle ferroni√®re” i el retrat de “Beatriu d’Este”. Semblen germanes. Van vestides seguint un mateix patr√≥, els vestits s√≥n de color granat i porten els mateixos brodats en dos casos almenys. La belle ferroni√®re no porta aquesta mena de capa per on es treu els bra√ß. Potser alguna d’elles √©s la mateixa persona. El fons dels tres quadros es fosc del mateix color, potser han estat enfosquits. Hi ha un altre pintura d’en Leonardo “La bella principessa” (nom posat per els descubridors del quadro) a on tamb√© apareixen els famosos brodats. La bella principessa podria ser qualsevol dels tres personatges (princeses de N√†pols, segons la meva hip√≤tesi). A les “germanes”, la hist√≤ria oficial les fa de m√©s edat de la que aparenten i fins i tot a una, penso jo, la fan passar per la seva filla. Aquesta maniobra deu de ser per fer lligar la data de naixement del Leonardo oficial. Segurament el Leonardo de veritat va neixer avans.

  12. cesc
    03-10-2011 17:49

    M'oblidava. Referent a la pintura d'en Leonardo "La dama de l'ermini". Sabeu simb√≤licament el significat de l'Ermini?. Aix√≤ significa l'ermini: L’Ermini blanc simbolitzaria castedat, inoc√®ncia i puresa segons els c√†nons de l’art occidental. I sovint la pell d’ermini esta relacionada amb la just√≠cia, el m√≥n acad√®mic i eclesial. Dignataris d’aquests grups socials portaven pells d’erimini com a s√≠mbol de reialesa, noblesa i puresa moral i intel.lectual. C√≥m alg√ļ ent√©s en art i hist√≤ria pot dir que aquesta nena era "la fulana" d'en Ludovico Sforza?

  13. cesc
    03-10-2011 17:01

    En aquest article s'esmenta l'ermini i la famosa dama (la dama de l'ermini). Els entesos diuen que la dama de l'ermini era Cecilia Galleani, l'amant de Ludovico Sforza. Diuen que Leonardo la va pintar quant ella tenia 17 anys. Jo no sé si us heu fixat bé en aquesta pintura, pero el que retrata en Lleonard es una nena. Pot tenir 8,9,10 com a molt 11 anys. No té ni pits, és plana. Jo penso que aquesta nena és Beatriu d'Aragó o la seva germana. Si els critics s'art no són capaços de veure que significa l'ermini que pleguin.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18283
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar...[+]
Un mapa interactiu permet descobrir els noms de carrers i places de la ciutat californiana, alguns dels quals...[+]
Si com exposa en Jordi Bilbeny, els Della Rovere són els Rovira de Morella, llavors Sixte IV hauria d’haver...[+]
Sabeu que hi ha uns pastissets a Suècia que es diuen...[+]