Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
ARTICLES » 04-09-2019  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
832 lectures

En defensa de l’Institut Nova Història: un col·lectiu que investiga la Història perquè estima el País.

Més recolzament. La Montserrat Montesinos, membre de l’Institut Nova Història, reivindica la feina d’En Bilbeny i de l’Institut.

La Montserrat Montesinos impartint una conferència

Sóc membre de l’Institut Nova Història des de fa set anys i voldria parlar d’historiadors (i historiadores) honestos que estimen el país.

Vagi pel davant que sóc llicenciada en lletres, secció de Pedagogia i que per aquesta titulació, la meva promoció als anys 70 tenia el dret d’accedir per oposició a una càtedra de lletres (àdhuc d’història) en qualsevol Institut d’Ensenyament Mitjà de casa nostra.

M’agrada la història des de petita. Vinc d’una família pagesa i menestra,l per una banda, i pertanyent al món universitari tècnic per l’altra. A casa hi havia molts llibres i es llegia i es parlava de molts temes, entre els quals ja m’ensenyaven que En Colom podria ser ben bé català, per exemple. De gran em vaig dedicar a altre tipus d’ensenyament, però el meu interès per la història va anar creixent. Llegir llibres relacionats amb aquest tema m’apassionava. I quan, molt més tard, vaig connectar amb l’INH vaig saber que havia trobat un indret de recerca on hi hauria quelcom més que m’ajudés a endinsar-me en profunditat a trobar respostes a múltiples qüestions que em plantejava. Amb aquest col·lectiu he anat aprenent que hi ha molts enigmes sense resoldre a la història en general i particularment a la de Catalunya. He pogut aprendre per mi mateixa a endinsar-me en documents històrics que mai no hauria imaginat tenir a les mans, i copsar el poder obscur de la censura implantada des del poder de l’Estat i de l’Església. Si es busca matèria per treure a la llum, es troba. I n’hi ha molta que espera ser trobada.

Parlo d’hores i dies escrutant manuscrits, observant mapes, comparant dades contradictòries... He experimentat emoció en llegir textos inèdits sobre temes polèmics no resolts o versions oposades a les d’altres historiadors acceptats pel poder polític vigent de fa segles i per la Església.  I, com jo, n’hi ha una munió, de gent que també busca. Tant aquí com en d’altres països. A l’INH aprenem a estirar fils i a seguir indicis per anar rescatant de l’oblit vestigis del passat. Som gent estudiosa vocacional, que a còpia d’hores de dedicació per amor a la feina, totalment voluntàries, i pel gust de fregar un trosset de veritat, tenim interès a destapar i fer sortir a la llum el que durant segles ha estat disfressat, amagat o simplement canviat i substituït sense cap recança (ni vergonya).


Pàgines manuscrites del 'Tractat d'Armoria' d'En Jaume Ramon Vila

Amb el temps també anem aprofundint cada cop més en la història i veiem com tot va encaixant —com en les peces d’un puzzle— i tot es torna més lògic, perquè ens hem vist amb la necessitat de dubtar del que diuen els textos oficials. I això pels indicis d’inexactitud que hi anem trobant, o clarament de suplantació d’un personatge per un altre a major glòria d’un estat dominant.

No fem pseudo-història: fem investigació i, com tot estudi, té els seus moments d’hipòtesi, recerca, evidencia i certesa... o rebuig, perquè també es descarten moltes vies mortes. Moltes. També es troben evidències que no es poden demostrar del tot, sigui perquè falta documentació última o perquè hi ha la evidència que s’han fet desaparèixer proves. Però això no vol dir que no es puguin donar a conèixer els estudis i que no es puguin mostrar les certeses que s’han argumentat i es van trobant. Tothom té el dret al dubte, però també hi ha el dret de donar a conèixer una hipòtesi, argumentar-la i demostrar-la fins on sigui possible.

Des de l’INH demanem que es llegeixin a fons les publicacions de l’entitat. No val tocar a sometent pel fet d’haver llegit un títol cridaner i estripar-se les vestidures. Cal tenir curiositat i endinsar-s’hi per poder conèixer les raons de la proposta. El nostre cap de colla, En Jordi Bilbeny, recomana sempre acompanyar el que s’afirma amb la consegüent documentació, sent ell el primer que presenta les seves recerques amb un exhaustiu llistat de proves que argumenten i volen demostrar la veracitat de les seves troballes.  Treballem amb honestedat. No inventem. No fem fantasia. Qui diu el contrari no ens ha llegit a fons. Podem fer una interpretació d’un relat, però aleshores avisem. Fem feina pacient, intentant anar cada dia una mica més enllà en el coneixement de la veritat històrica, tan fugissera. Busquem en llibres antics i moderns, en indicis gràfics: escuts heràldics, notícies, obres d’art, vestigis de pedra, etc... Fem com qualsevol professional que investiga. No com algun tipus de professorat titulat que ensenya amb llibres de text recomanats pel Ministeri, com si fossin la Bíblia, sense qüestionar-se res i donant-t’ho tot per bo. Això sí que no és ser historiador per molt títol que es tingui.

Referent a la història de Catalunya hem de tenir sempre la mosca darrere l’orella, la ment desperta i alerta, perquè en aquest cas sí que tenim una pseudo-història. La verdadera ha estat segrestada i canviada.

Creiem que ha existit la censura d’estat, que ha actuat sistemàticament des del segle XVI. I no em refereixo sols a la història que diuen que escriuen els vencedors a la seva conveniència, sinó a la voluntat implacable d’enfonsar un país per fer-ne pujar un altre, apropiant-se de les seves gestes.

Tenim entre nosaltres gent de cultura amant de la història, universitaris i universitàries de diferents branques del saber, gent d’oficis, altres del món de les arts, de la ciència i de la tècnica, persones que estudien per devoció, que porten molts anys entre llibres i amb l’ordinador, perquè les biblioteques i els arxius digitalitzen els seus tresors i es poden consultar des de casa.

Ens podem equivocar, com tothom, però penseu que hi ha moltes recerques reeixides i demostrades. D’altres obertes, en vies d’estudi i molts, molts interrogants encara per aclarir. Però estimem el nostre País i volem retornar-li la Història que li correspon.

Demanem obertura de mires, no un dit acusatori que ens enviï als llimbs o a la paperera. Abans de llençar anatemes, tingueu curiositat, llegiu-nos, entreu al nostre web (inh.cat) i sereu partícips del que podria ser una aproximació a la vera Història de Catalunya.

Montserrat Montesinos i Poch

Agost 2019




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Montse
    04-09-2019 23:05

    Francesc. Si. Esclar. Nosaltres no fem pseudo-història. Es trist que qui ens acusa d'això no se n'adona que estudia o està del cantó d'una història que està plena de falsedats. I que per entendre-ho la censura és la clau.

  2. Montse
    04-09-2019 22:58

    Lluíslluís, gràcies per les teves amables paraules però en algun moment de la conferència que esmentes jo parlava d'altres investigadors que havien estudiat el tema de Joan Ramón Folch IV de Cardona abans que jo. Concretament són en Pep Mayolas i en Felip Rodríguez. I ho han fet de manera extensa. Són ells qui van adonar-se que en Gonzalo Fdez. de Córdoba era una figura que ajuntava en la seva biografia les gestes històriques i les traces personals de tres personatges de la família Cardona: l'esmentat Joan Ramón (el que més), el seu fill Ferran i el cosí Ramón Folc de Cardona Anglesola. Com que el tema dóna molt de si i la Història té una profunditat que no s'acaba mai, jo no vaig fer res més que abundar en aquesta qüestió aportant més dades i donant un repàs perquè s'entengués.
    Espero posar les coses més clares en l'article sobre aquesta conferència que tinc entre mans i que crec que podré oferir aviat.

  3. Lluíslluís
    04-09-2019 22:32

    Vaig assistir a la darrera conferència de la Montserrat Montesinos i vaig quedar bocabadat.

    El famós "Gran Capitán" castellà, Gonxalo Fdez. de Córdoba, resulta que és en Joan Ramon Folch IV de Cardona.

    Si teniu oportunitat, llegiu el seu estudi sobre la conquesta de Granada.

    Enhorabona per l'estudi

  4. Joan Català
    04-09-2019 20:25

    Tan sols demano que algun dia no massa llunyà surti a la llum tota la veritat i que totes les mentides fabricades per Ñ al llarg dels segles acabin per sempre més amb aquesta gentussa odiosa, intolerant i indesitjable.

    "Quo altior gradus, tanto profundior casus"

  5. Francesc 2
    04-09-2019 19:35

    Aquesta és la qüestió: qui ha fet i fa pseudo-història? Els qui compten amb el factor determinant de la censura o els que no l'han tingut mai en compte?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18375 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Canal 9 informa dels estudis de Jordi Bilbeny i Francisco...[+]
Una nova expressió del Quixot, incomprensible del tot en castellà, porta En Lluís Batlle a trobar-hi un...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli...[+]