Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
ARTICLES » 01-06-2012  |  PROJECTE SERVENT
6618

En Servent, el Persiles i la censura

L'obra d'En Servent est√† condicionada per la censura i pel control ideol√≤gic? O √©s nom√©s una distracci√≥ liter√†ria, simp√†tica i m√©s o menys enginyosa? Segons En Michael Nerlich, no es pot entendre En Servent sense tenir present la seva estrat√®gia per poder salvar la censura. O m√©s ben dit: la seva obra √©s un monument literari constru√Įt expressament per escapolir-se‚Äôn.

El Persiles Descodificado

Rellegint les notes que vaig prendre despr√©s de fer una llambregada al llibre d'En Michael Nerlich El Persiles Descodificado, o la "Divina Comedia" de Cervantes, veig que l'autor reconeix que En Servent parla sempre en clau. Aix√≠, subscriu que ens cal saber que "una veritat hist√≤rica pot ser inversemblant d'acord amb les lleis de la l√≤gica-probabilitat-plausibilitat, per tal d'explicar ‚Äďcom en el Quixot‚Äď fets inversemblants en aquest sentit amb el fi de transmetre una (o m√©s) veritat(s) filos√≤fica(ques)"1.

En Nerlich insisteix que En Servent "se serveix de l'inversemblant-improbable, obertament designat com a tal, per transmetre veritats"2. I comentant, així, un fragment del Persiles, ens advera que ell ha arribat "al descobriment que dir determinades veritats filosòfiques (polítiques, religioses o d'altres) sobre el món (o la societat espanyola), topava amb dificultats immenses en un país de repressió intel·lectual, on la censura i la Inquisició feien estralls", i on, "per dir certes veritats (das Eigentliche [allò veritable]) calia passar per l'articulació del que és aparentment fantasiós o inversemblant"3.

I remarcava: "Per dir-ho d'una altra manera: l'inversemblant, en el sentit de l'improbable o del no plausible, per√≤ presentat per l'autor com a versemblant o hist√≤ricament veritable, serveix al Persiles (com al Quixot) per despertar l'atenci√≥ del lector i per incitar-lo a cercar el missatge de la veritat (proper a la veritat filos√≤fica) del passatge en q√ľesti√≥, i al Persiles hi ha uns veritables castells de foc d'interpretacions de passatges versemblants i inversemblants (en el sentit de la probabilitat), destinats a transmetre missatges a un lector capa√ß de descodificar aquests missatges, aix√≠ codificats per poder passar la censura"4.

Tinc també anotat un altre passatge del llibre d'En Nerlich que escomet contra els estudiosos de l'obra serventina i els acusa de no haver entès res de res en el decurs dels darrers tres segles. I no ho han entès, segons ell, "en molt bona mesura per aquesta pèrdua del saber possible i probable del lector de l'època d'En Servent", però també, majorment, "atesa la codificació dels missatges polítics, filosòfics i religiosos a què l'obligà [a En Servent] la censura de la Inquisició"5.

√Čs a dir, que, segons En Nerlich, En Servent no nom√©s escrivia en clau, exposant fets inversemblants per cridar l'atenci√≥ del lector, sin√≥ que fonamentalment ho feia, perqu√® aquesta era l'√ļnica manera de poder dir quelcom, de poder transmetre algun missatge comprom√®s, sense que la censura ho perceb√©s.

A m√©s a m√©s, l'autor encara subscriu: "Em sembla completament normal que En Servent faci servir una certa ¬ęconfusi√≥¬Ľ per fer dif√≠cil la descodificaci√≥ a la censura, i que la seva manera de confondre les pistes per una barreja de llegendes, mites, al¬∑lusions hist√≤riques i an√®cdotes fant√†stiques ha estat genial, ho veig confirmat per les especulacions de la investigaci√≥ moderna, que, en lloc d'identificar els missatges transmesos a la codificaci√≥, pren la codificaci√≥ pels mateixos missatges"6. Per aix√≤ ara es fa entenedor que "En Servent, que sabia fins als darrers detalls com funcionava tot all√≤, confon intencionadament el missatge que emet"7. I, llavors, l'estrat√®gia serventina "s'explica probablement i l√≤gicament per la necessitat d'¬ęembrollar¬Ľ a fi de poder passar la censura"8.

Finalment ‚Äďalmenys finalment en aquest petit article aclaridor sobre la pres√®ncia de la censura en l'obra serventina‚Äď, En Nerlich rebla resolut: "Tot el que crec saber despr√©s de tants anys de lectures del Persiles (de vegades in√ļtils, perqu√® no em permetien avan√ßar), √©s que En Servent t√© una intel¬∑lig√®ncia que li permet concebre el m√≥n com a multidimensional i contradictori, i que sap expressar art√≠sticament aquesta percepci√≥ de manera que passi la censura. Per ser exactes: jo no s√© si En Servent creu en D√©u, per√≤ s√© que pot concebre el m√≥n en una perspectiva atea, o almenys agn√≤stica, esc√®ptica, estoica, neoplat√≤nica i d'altres m√©s. I pot tamb√© concebre el m√≥n en una perspectiva cristiana, cat√≤lica, protestant o arriana, i utilitza totes les seves capacitats per embrollar les pistes i passar la censura amb el fi de poder dirigir-nos els seus missatges i les seves invitacions a descodificar-los"9.

O dit d'una altra manera: "amb una destresa sense pari√≥, En Servent ha aconseguit redactar un text [‚Äďel del Persiles, per√≤ tamb√© qualsevol text‚Äď] que evoca els conflictes m√©s profunds i dram√†tics que, a l'√®poca, enfronten cat√≤lics tridentins i protestants, per√≤ tamb√© la hist√≤ria conflictiva d'Espanya (arriana, cat√≤lica, per b√© que sempre cristiana) sense que la censura de la Inquisici√≥ hi pugui intervenir llevat, tal vegada, per acusar-lo de ser... ambigu"10.

Efectivament: hi va haver la censura inquisitorial que vetllava perqu√® l'ordre i els dogmes religiosos no fossin q√ľestionats ni burlats. Per√≤ tamb√© hi va haver la censura pol√≠tica ‚Äďde vegades exercida tamb√© per la Inquisici√≥, per b√© que sota el pretext de la fe‚Äď que va caure sota el control estricte de la Corona i del consell reial, que En Servent tamb√© va haver d'esquivar. Sigui com sigui, el que queda pal√®s de les observacions d'En Michael Nerlich, tant pel que fa al Persiles com a la resta de l'obra d'En Servent, √©s que el missatge servent√≠ no es pot destriar de l'estrat√®gia liter√†ria per salvar la censura.



Jordi Bilbeny

1 MICHAEL NERLICH, El Persiles Descodificado, o la ¬ęDivina Comedia¬Ľ de Cevantes; traducci√≥ de Jes√ļs Mun√°rriz, Libros Hiperi√≥n-191, Ediciones Hiperi√≥n, S.L.; Madrid, 2005, p. 25.

2 √ćdem, p. 26.

3 √ćdem, p. 26-27.

4 √ćdem, p. 27-28.

5 √ćdem, p. 132.

6 √ćdem, p. 205.

7 √ćdem, p. 212.

8 √ćdem.

9 √ćdem, p. 236-237.

10 √ćdem, p. 233.





versió per imprimir

  1. Pep
    12-06-2012 23:41

    La Corona Catalana del segle XVI, sota Carles I, √©s l'Imperi m√©s potent i universal de qu√® jo tinc not√≠cia hist√≤rica. Aquest poder, per√≤, tenia un corc indeturable a dins de casa que era la Inquisici√≥ castellana. Quan la Inquisici√≥ t√© barra lliure per anar-te minant (amb Felip II, sobretot: 1558-1598), acabes creant mecanismes per exercir el poder de forma amagada i poc visible. Molts dels nostres homes i dones m√©s valuosos i capa√ßos acabaren emigrant i establint-se en pa√Įsos contraris a la monarquia hisp√†nica, enduent-se mapes, instruments, codis, llibres, coneixement... en suma, per establir i perpetuar els seus mecanismes de poder en terres m√©s lliures i menys subjectes al catolicisme fan√†tic. Moltes societats m√≠stiques i secretes devien n√©ixer en aquests per√≠odes, i quan la pressi√≥ es f√©u asfixiant i insuportable, marxaren a l'estranger, servir un rei que no els perseguia. Pensem en Sir Francis Drake, Nostradamus, Juliana Morell, Will Shakespeare, tal vegada... Els qui quedaren aqu√≠ i optaren per la resist√®ncia a ultran√ßa, per√≤ havent de conservar la pell, hi feren com en Servent: a trav√©s de la literatura tradu√Įda i sota la disfressa de novel¬∑les pastorils o exemplars, transmeteren la vera hist√≤ria d'aquesta dissortada naci√≥. De moment, aix√≤ √©s l'√ļnic tangible que tenim a les mans: unes obres en clau que hem de descodificar, i una hist√≤ria oficial que no lliga per cap cant√≥.

  2. Àngel Daniel
    09-06-2012 23:16

    A JO: Ets infantil. Vius en una realitat oficialista de flors i colors. La realitat no és plana ni unidireccional, és tridimensional i quedar-se amb la primera capeta superficial de la ceba és no voler entendre res. La importància de les societats místiques i els lobbies de poder és clau per entendre la Història Universal. Per cert, tanta gràcia que et foten les societats secretes que sàpiguis que a Barcelona els tens plenament localitzables, amb carrer, mail i telèfon inclòs. I com que veig que ja em prepares la foguera, no sóc de cap societat secreta. Fes-t'ho mirar.

  3. Francesc
    06-06-2012 10:40

    Interessant observació això de "lodge", "locia" i "llotja", Jordi!

  4. Jordi Bilbeny
    05-06-2012 19:12

    d'acord amb l'àngel que hi ha societat secretes catalanes de les quals no en sabem absolutament re. Fa molts anys que dic que a les llotges catalanes, espais de comerciants, burgesos i lliurepensadors, s'hi deuria coure quelcom profund. Llotja, Lotja o Lodge és el mateix nom que tenen les societats secretes en anglès. Logia, pronunciat Lodja, és el mateix en italià. Hi ha alguna cosa que se'ns escapa a les llotges-lògies que caldria investigar profundament, sobretot si tenim en compte que la primera llotja anglesa és posterior, jo diria, al 1714.

  5. Àngel Daniel
    05-06-2012 16:21

    Pot haver algun vincle entre la bandera negra amb calavera i ossos dels almog√†vers, del Corpus de Sang o del setge de 1714, els pirates americans i els ritus sat√†nics d'algunes societats secretes? De ser aix√≠, hi pintava alguna cosa Catalunya? Eren els almog√†vers un ex√®rcit de mercenaris catalans o treballaven en pro d'alg√ļ m√©s superior i secret?

  6. Àngel Daniel
    05-06-2012 16:10

    Quina relaci√≥ pot haver entre les societats secretes financeres (venecians, illuminatis, ma√ßons,...) i el fet que l'avi d'en Colom crees el primer banc p√ļblic? Per altra banda, "Colom" √©s un s√≠mbol m√≠stic, possiblement relacionat amb Venus Columba? Qui serien els Colom que tenien tant de poder abans i despr√©s del Descobridor, d'on ve aquest escut d'armes? Sovint se'l ven com el nostre Kennedy. Clar que els Kennedy eren i s√≥n membres de l'elit ma√ß√≤nica i illuminati. >>>> http://www.bibliotecapleyades.net/biggestsecret/biggestsecretbook/biggestsecretsp19.htm

  7. Guerau
    05-06-2012 14:28

    Si, la noblesa catalana i la reialesa catalana era la branca més poderosa del poder ocult a l'edat mitjana, i aquesta no té pàtria, va allà on les condicions són més favorables per escampar el seu poder.

  8. Francesc Magrinya
    05-06-2012 13:41

    A mi, personalment -i em sap greu de dir-ho- tenim ara un poder o lobi català cagacalces i fet de pont aeri i, en general, poc patriòtic. Les elits nobles i burgeses catalanes de la segona meitat del segle XVI i sobretot després de les Guerres de Secessió/ Successió ençà han fet la pirula al poble català. Altra cosa és a l'època medieval.

  9. uri
    05-06-2012 10:08

    Seguint la l√≠nia de l'√Ängel Daniel f√≥ra bo investigar el paper dels catalans en l'Ordre del Temple i en les societats que la succe√Įren un cop desapareguda. Ara b√©, anem a pams i deixem que els investigadors de l'Inh arribin al fons de les q√ľestions que ja estudien abans d'obrir nous camins.

  10. Àngel Daniel
    04-06-2012 22:18

    Llegint sobre els fundadors i encara actuals “propietaris” de La City de Londres un arriba a plantejar-se temes majors. >>>> http://www.bibliotecapleyades.net/biggestsecret/biggestsecretbook/biggestsecretsp06.htm http://www.danielestulin.com/wp-content/uploads/Prometeo.pdf >>>> La City √©s un “estat” financer dins el Regne Unit, un Vatic√† de les finances. Est√† controlat per la noblesa veneciana o Negra des de l’Edat Mitjana. Aquesta s’ha ramificat en fam√≠lies terr√≠blement poderoses, algunes de les quals reials. Els “venecians” crearen l’Imperi Brit√†nic a trav√©s de les finances i durant segles han fet i desfet els mercats de mig m√≥n. Aquests poderosos a l’ombra (tant se val com es presentin: venecians, ma√ßons, illuminatis,...) crearen el Mi6, el qual cre√† la CIA i el Mossad i tenen objectius que s’escapen del merament terr√≠cola. >>>> Qu√® vinc a dir: societats secretes antiqu√≠ssimes s’instal•len a l’Edat mitjana a Anglaterra > Ideologia i poder financer > Dominen els mercats brit√†nics i funden l’imperi brit√†nic. Seria f√†cil afirmar que tot imperi t√© uns poders secrets sotam√† que el creen i el teledirigeixen. L’imperi brit√†nic, franc√®s, americ√†, rus,… >>>> I nosaltres qu√®? La pregunta √©s ben senzilla: Tingu√©rem una "noblesa catalana secreta" que al llarg dels segles cre√† i teledirig√≠ l’imperi catal√†? Encara la tenim? √Čs la mateixa? O som un ap√®ndix dels venecians? Seria l√≤gic que els catalans hagu√©ssim tingut uns poders ocults propis o que estiguessin a favor nostre. >>>> INH est√† repensant el nostre passat i massa coses no quadren. Pot ser √©s que ho deixem tot a Hist√≤ria pol√≠tica/militar i ens oblidem de les clavegueres del poder fosc. Un exemple: Vietman i Balcans. D’aqu√≠ 500 anys per entendre qu√® pass√† podrem explicar-ho com unes guerres ideol√≤giques/nacionalistes i ens deixarem el fons de la q√ľesti√≥: el control dels corredors de la droga pels poders foscos. O la Guerra del Golf del 91, inventada i monitoritzada des dels anys 70. >>>> Podem entendre el XV-XVI-XVII catal√† com guerres catalano-castellanes i plantar-nos aqu√≠ o anar a capes m√©s profundes, insospitades. >>>> Si al XV els catalans “descobr√≠rem” Am√®rica i ens la f√©rem nostra, molt possiblement els Poders Foscos estaven de la nostra part. Per√≤ qui eren? Colom era un d’ells, Ferran? Si els Windsor s√≥n venecians, els Barcelona i Arag√≥ tamb√©? Si els venecians es feren amb Am√®rica del Nord, qui hi havia al darrera de l’Imperi catal√† a Am√®rica? >>>> Qui hi ha al darrere de la “revoluci√≥” americana I (l’Imperi catal√†), l’americana II (EUA), la francesa i russa? >>>> Tret de la primera (?), la resta: els mateixos. Crec sincerament que INH ha d’obrir una l√≠nea d’investigaci√≥ sobre les societats fosques i l’Imperi Catal√†. Es diu que molts catalans emigraren a Holanda i Anglaterra (Cabot, cart√≤grafs, Vives, Erasme (?),…) i a partir d’aleshores aparegueren grans imperis capitalistes. >>>> Eren els Urgell descendents de Crist i part d’alguna societat secreta que hagu√©s creat l’Imperi catal√†? I despr√©s? Per qu√® perd√©rem l’Imperi i ara no som res? >>>> Per qu√® el Llevant hisp√†nic pels segles i segles ha estat un territori comercial i capitalista? Gen√®tica, no ho crec pas? Per qu√® aqu√≠ i no a pocs kil√≤metres a l’oest, a Castella o al Marroc? Qui hi ha al darrera de La Caixa si sabem que el Santander el controla els Windsor (venecians)? >>>> Conclusi√≥: La Hist√≤ria pol√≠tica/militar/econ√≤mica quasi sempre oculta motius molt m√©s foscos i pot ser la censura que trobem en la Historiografia catalana caldria culpar-la a altres protagonistes m√©s negres.

  11. Marcel
    04-06-2012 17:58

    Doncs sí, sí que ha resultat del meu interès, Jordi! Ara mateix el reenvio! Per cert, una pregunta que us faig, així, tal com raja: què diria un catedràtic si li presentéssim una carta escrita, suposadament, pel Colom i en català?

  12. PAolo
    02-06-2012 22:50

    Molt bona troballa, Jordi. Es veu que el Sirvent ha apres molt bé el mètode que Erasme-Ferrant ha aplicat dins l'Elogi!!! Cada cop es troben estudiosos que suporten els teus estudis i que no es poden acusar de revisionisme nacionalista....

  13. Piotr
    02-06-2012 21:45

    L'autor no diu "Servent" sinó "Cervantes" i, per tant, s'hauria de respectar els textos de l'autor original.

  14. Pep
    02-06-2012 16:47

    Ben trobat, aquest llibre, Jordi. El setge s'estreny. Amb uns quants treballs més com aquest d'en Nerlich, l'Instituto Cervantes potser s'ho rumiarà dos cops abans de promoure nous estudis internacionals sobre l'obra universal del "Manco de Lepanto". Cada nou estudiós, a mica que tingui seny i un polsim de criteri, trobarà que la literatura de Cervantes és un immens artefacte per (des de la ficció) poder explicar Història tot saltant-se la censura.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19340
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'Andreu Mas publica a Presència un article sobre les entitats dedicades a recuperar la història de Catalunya,...[+]
Henry Ettinghausen q√ľestiona la "decad√®ncia catalana" dels XVI i XVII, fa un rep√†s de la hist√≤ria de la...[+]
Quan ‚ÄúCervantes‚ÄĚ glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que √©s ‚Äúel millor llibre del m√≥n‚ÄĚ, ens...[+]