Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ENTREVISTES » 13-12-2012
5890 lectures

“Hi ha un gran interès per furgar en la història oculta”

El diari El Punt/Avui ens ofereix a la contraportada d'avui dia 13 de desembre, una entrevista a Jordi Bilbeny.

Fotografia: Quim Puig

Per què va triar el camí costerut de posar al descobert que la història de Catalunya i d'Espanya han estat falsificades?
No vaig triar cap camí costerut; vaig triar el camí. Diria, de fet, que el camí em va venir a buscar. Jo buscava informació d'uns fets perquè volia escriure una novel·la històrica. Em vaig trobar que un cronista deia unes coses i un altre, just el contrari; aleshores vaig començar a estudiar la construcció del discurs, perquè era clar que alguna cosa no lligava. I aquí és on es posa en relleu l'existència de la censura, que intervé en el discurs real, el transforma i el reelabora.

S'ha sentit dir de tot sobre vostè, des deconspiranoic fins que no sap un borrall d'història. Com ho porta?
Segons qui ho diu et sap greu, sobretot si són persones que eren companys de recerca i de cop i volta se'ls gira el cervell i t'insulten. No m'importa que em menyspreï gent que no em coneix, perquè en el fons el que volen és ocultar la veritat. Jo no m'invento res, però hi ha gent que necessita un boc expiatori.

Tant de temps defensant la catalanitat de Colom i un americà ho diu en un llibre i tothom li fa cas...
Hi ha hagut historiadors que ara han donat la teoria per bona amb l'únic argument que ho ha dit un americà. Fa tremolar que no es tinguin en compte els arguments sinó qui ho diu.
Cervantes, el Lazarillo, Santa Teresa de Jesús catalans, pobles castellans que són catalans... Vol dir que no en fa un gra massa?
No és que jo ho trobi tot manipulat, és que és així. Hem de pensar que durant molt de temps no es publica res que no estigui filtrat per la censura. Un text publicat és un consens entre l'Estat i el cronista i a vegades ni això. Molts cronistes moren en circumstàncies curioses i han de ser els seus hereus els que publiquin l'obra si arriben a fer-ho. No pot ser que al segle XV fóssim una gran potència política, econòmica i cultural i al XVI tot desaparegui. Si no hagués trobat cap fil, potser sí que en faria un gra massa, però hi ha fils per estirar la veritat.

Catalunya, doncs, no era prou forta per evitar aquest furt?
No, el que passa és que hi ha algú que té un domini sobre la realitat i l'altera. Pensem, per exemple, què passaria ara si el president de la Generalitat fos Vidal-Quadras... No podries ni publicar aquesta entrevista.

El pitjor negoci que hem fet els catalans és sumar la corona d'Aragó a la de Castella?
És complex. Hi ha elements a favor i en contra. El més important és com es va repartir el poder. Va ser un mal negoci conquerir València i Sicília? No. El problema era la societat castellana, que era molt feudalitzant, fanàtica, molt militaritzada, amb un poble analfabet, on es rebutjava el coneixement. Els fonamentalistes castellans es van posar al capdavant de les institucions públiques catalanes per minar-les, aquest va ser el problema. El compromís de Casp va ser una estafa.

Està preparant un documental sobre la realitat de Leonardo da Vinci finançat amb micromecenatge (http://www.inh.cat/micromecenatge/leonardo).
És un projecte que fem amb Pilar Montoliu Produccions i l'Institut Nova Història i per al qual ja hem recollit 6.000 dels 10.000 euros que ens fan falta. Hi ha un gran interès per furgar en la història oculta i això ho hem notat amb les aportacions. Tocar les estructures establertes de la història és molt complicat, però la nostra obligació és estudiar els fets. Si una font diu que Miquel Àngel era fill d'un picapedrer i una altra que era fill d'un comte, alguna és falsa, o totes dues. Això s'ha d'investigar. En el cas de Lleonard, no em crec que el fill d'una pagesa analfabeta, un home analfabet, pugui viure al Vaticà i els seus mecenes siguin els prínceps de Nàpols i que sigui capaç de sobrepassar els erudits del seu temps amb els seus estudis científics. Ningú nega que tingués relacions, per exemple, amb la princesa de Milà, que era catalana. En quina llengua parlaven...? Hi ha molt per furgar.

Andreu Mas


Enllaços relacionats




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Jon(malditos manipuladores)
    17-01-2013 20:29

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  2. delirio
    16-01-2013 23:55

    Santa Teresa de Jesúes era de Ávila, Cervantes de Alcalá de Henares y el libro de El lazarillo de Tormes es de autor desconocido...

  3. Pedro
    07-01-2013 18:47

    Menuda exageración decir que la sociedad castellana de la época era: analfabeta, militarazada y que rechazaba el conocimiento. El analfabetismo fue un mal que asoló a toda la Europa del medioevo, y el Reino de Castilla no fue una excepción. Para variar, nos olvidamos (¿interesadamente?) de que la cultura siempre ha estado en manos de las clases superiores o pudientes. Las "7 Partidas", o sus "Cántigas" podrían ser un ejemplo de lo que digo, por lo que se refiere al poder regio. En cuanto al mundo religioso se refiere, parece que el historiador no toma en cuenta las ideas erasmistas que el Cardenal Cisneros imprimió a la Iglesia castellana, anticipándose en años a la futura Contrarreforma católica que se produjo en el seno de la Iglesia de Roma a mediados del s. XVI. ¿Se produjo alguna reforma en el seno de la Iglesia en el Reino de Aragón? Si no recuerdo mal, aquí estaba el viejo manual de Eimerich Penya, escrito en el s. XIV. ¿En dónde está la oscuridad castellana? Y lo de rechazar el conocimiento, es... ¡tan relativo! Oiga, hace dos días se quemaban libros en la siempre filosófica Alemania. ¿Eso convierte a los alemanes en enemigos del conocimiento? Me parece que no. El nivel del historiador es muy bajo. Hay que tener un poco de "seny" para hablar con "auctoritas".

  4. Guerau
    30-12-2012 16:16

    Illa del descobridor prop del Cap de la Nau al País Palencià. Su nombre proviene, según la historia popular en honor de un marino local, llamado Bartolomé, que estuvo en la tripulación de unos de los barcos comandados por Cristobal Colón en su descubrimiento de América extret de la viquipèdia en castellà http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_del_Descubridor

  5. Guerau
    28-12-2012 14:59

    En 1536 Mendoza llega al río de la Plata, antiguamente reconocido como Mar Dulce, río Iordá -o Iordam o Jordán-, o río de Solís. "RIO IORDÁ" extret de la vikipèdia http://es.wikipedia.org/wiki/Primeros_vecinos

  6. Guerau
    27-12-2012 18:03

    La història es simple, la casa reial castellana dels trastàmara, usurpa la corona catalana i fa tot el possible per castellanitzar la corona de catalunya-aragó tot lligant-la i fent-la submissa a la corona de castella... a partir d'ací s'explica tot... amb els trastamaristes catalans inclosos.. que n'eren molts...massa..

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
22061 lectures

Aconseguits 5755€
de 6000€
Queden 11 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]
En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+]
Per què no s'ha recordat la gran victòria catalana contra els francesos a Grècia el 13 de març 1311? Quim...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]