ENTREVISTES » 13-12-2012
 7025
|
“Hi ha un gran interès per furgar en la història oculta”
El diari El Punt/Avui ens ofereix a la contraportada d'avui dia 13 de desembre, una entrevista a Jordi Bilbeny.
Fotografia: Quim Puig
Per què va triar el camí costerut de posar al descobert que la història de Catalunya i d'Espanya han estat falsificades?
No vaig triar cap camí costerut; vaig triar el camí. Diria, de fet, que el camí em va venir a buscar. Jo buscava informació d'uns fets perquè volia escriure una novel·la històrica. Em vaig trobar que un cronista deia unes coses i un altre, just el contrari; aleshores vaig començar a estudiar la construcció del discurs, perquè era clar que alguna cosa no lligava. I aquí és on es posa en relleu l'existència de la censura, que intervé en el discurs real, el transforma i el reelabora.
S'ha sentit dir de tot sobre vostè, des deconspiranoic fins que no sap un borrall d'història. Com ho porta?
Segons qui ho diu et sap greu, sobretot si són persones que eren companys de recerca i de cop i volta se'ls gira el cervell i t'insulten. No m'importa que em menyspreï gent que no em coneix, perquè en el fons el que volen és ocultar la veritat. Jo no m'invento res, però hi ha gent que necessita un boc expiatori.
Tant de temps defensant la catalanitat de Colom i un americà ho diu en un llibre i tothom li fa cas...
Hi ha hagut historiadors que ara han donat la teoria per bona amb l'únic argument que ho ha dit un americà. Fa tremolar que no es tinguin en compte els arguments sinó qui ho diu.
Cervantes, el Lazarillo, Santa Teresa de Jesús catalans, pobles castellans que són catalans... Vol dir que no en fa un gra massa?
No és que jo ho trobi tot manipulat, és que és així. Hem de pensar que durant molt de temps no es publica res que no estigui filtrat per la censura. Un text publicat és un consens entre l'Estat i el cronista i a vegades ni això. Molts cronistes moren en circumstàncies curioses i han de ser els seus hereus els que publiquin l'obra si arriben a fer-ho. No pot ser que al segle XV fóssim una gran potència política, econòmica i cultural i al XVI tot desaparegui. Si no hagués trobat cap fil, potser sí que en faria un gra massa, però hi ha fils per estirar la veritat.
Catalunya, doncs, no era prou forta per evitar aquest furt?
No, el que passa és que hi ha algú que té un domini sobre la realitat i l'altera. Pensem, per exemple, què passaria ara si el president de la Generalitat fos Vidal-Quadras... No podries ni publicar aquesta entrevista.
El pitjor negoci que hem fet els catalans és sumar la corona d'Aragó a la de Castella?
És complex. Hi ha elements a favor i en contra. El més important és com es va repartir el poder. Va ser un mal negoci conquerir València i Sicília? No. El problema era la societat castellana, que era molt feudalitzant, fanàtica, molt militaritzada, amb un poble analfabet, on es rebutjava el coneixement. Els fonamentalistes castellans es van posar al capdavant de les institucions públiques catalanes per minar-les, aquest va ser el problema. El compromís de Casp va ser una estafa.
Està preparant un documental sobre la realitat de Leonardo da Vinci finançat amb micromecenatge (http://www.inh.cat/micromecenatge/leonardo).
És un projecte que fem amb Pilar Montoliu Produccions i l'Institut Nova Història i per al qual ja hem recollit 6.000 dels 10.000 euros que ens fan falta. Hi ha un gran interès per furgar en la història oculta i això ho hem notat amb les aportacions. Tocar les estructures establertes de la història és molt complicat, però la nostra obligació és estudiar els fets. Si una font diu que Miquel Àngel era fill d'un picapedrer i una altra que era fill d'un comte, alguna és falsa, o totes dues. Això s'ha d'investigar. En el cas de Lleonard, no em crec que el fill d'una pagesa analfabeta, un home analfabet, pugui viure al Vaticà i els seus mecenes siguin els prínceps de Nàpols i que sigui capaç de sobrepassar els erudits del seu temps amb els seus estudis científics. Ningú nega que tingués relacions, per exemple, amb la princesa de Milà, que era catalana. En quina llengua parlaven...? Hi ha molt per furgar.
Andreu Mas
Enllaços relacionats
Andreu Mas
Enllaços relacionats
Autor: Andreu Mas
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Santa Teresa de Jesúes era de Ávila, Cervantes de Alcalá de Henares y el libro de El lazarillo de Tormes es de autor desconocido...
Menuda exageración decir que la sociedad castellana de la época era: analfabeta, militarazada y que rechazaba el conocimiento. El analfabetismo fue un mal que asoló a toda la Europa del medioevo, y el Reino de Castilla no fue una excepción. Para variar, nos olvidamos (¿interesadamente?) de que la cultura siempre ha estado en manos de las clases superiores o pudientes. Las "7 Partidas", o sus "Cántigas" podrían ser un ejemplo de lo que digo, por lo que se refiere al poder regio. En cuanto al mundo religioso se refiere, parece que el historiador no toma en cuenta las ideas erasmistas que el Cardenal Cisneros imprimió a la Iglesia castellana, anticipándose en años a la futura Contrarreforma católica que se produjo en el seno de la Iglesia de Roma a mediados del s. XVI. ¿Se produjo alguna reforma en el seno de la Iglesia en el Reino de Aragón? Si no recuerdo mal, aquí estaba el viejo manual de Eimerich Penya, escrito en el s. XIV. ¿En dónde está la oscuridad castellana? Y lo de rechazar el conocimiento, es... ¡tan relativo! Oiga, hace dos días se quemaban libros en la siempre filosófica Alemania. ¿Eso convierte a los alemanes en enemigos del conocimiento? Me parece que no. El nivel del historiador es muy bajo. Hay que tener un poco de "seny" para hablar con "auctoritas".
Illa del descobridor prop del Cap de la Nau al País Palencià. Su nombre proviene, según la historia popular en honor de un marino local, llamado Bartolomé, que estuvo en la tripulación de unos de los barcos comandados por Cristobal Colón en su descubrimiento de América extret de la viquipèdia en castellà http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_del_Descubridor
En 1536 Mendoza llega al río de la Plata, antiguamente reconocido como Mar Dulce, río Iordá -o Iordam o Jordán-, o río de Solís. "RIO IORDÁ" extret de la vikipèdia http://es.wikipedia.org/wiki/Primeros_vecinos
La història es simple, la casa reial castellana dels trastàmara, usurpa la corona catalana i fa tot el possible per castellanitzar la corona de catalunya-aragó tot lligant-la i fent-la submissa a la corona de castella... a partir d'ací s'explica tot... amb els trastamaristes catalans inclosos.. que n'eren molts...massa..