Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Fins i tot el passat es pot modificar; els historiadors no paren de demostrar-ho."
Jean Paul Sartre (1905-1980) Filòsof i escriptor francès
ARTICLES » 09-05-2011  |  PROJECTE COLOM
13229 lectures

Colom i La Casa Reial Catalana: impressions d'una pel·lícula

En Francesc Magrinyà ha anat a veure el documental Colom i la Casa Reial Catalana, que, després d'un mes, encara es projecta als Cinemes Girona, i ens n'ha fet una bona ressenya.

Com que estic molt interessat en la recerca històrica que du a terme la Fundació Nova Història, m'he acostat als cinemes Girona de Barcelona per veure el nou documental Colom i la Casa Reial Catalana, dirigit i muntat per en Dani de la Orden i produït per la Pilar Montoliu. Per una banda, la pel·lícula parteix de les investigacions més avançades d'en Jordi Bilbeny sobre la biografia de descobridor d'Amèrica, investigacions que va recollir el 2006 –cinc-cents anys després de la mort del Descobridor– en el llibre Cristòfor Colom, príncep de Catalunya. Per l'altra, s'hi afegeixen les sorprenents aportacions dels investigadors Jordi Indiano, Manel Capdevila, Lluís Maria Mandado, Albert Fortuny i Pep Mayolas.

Un film que rutlla

Veig que la pel·lícula aguanta força en cartellera. És una molt bona notícia. El dia que hi vaig anar jo, hi havia a la sala una vintena de persones disposades a gaudir tranquil·lament del film. Res a veure amb l'ambient gairebé clandestí que es respirava als cinemes Verdi, quan m'hi vaig atansar per veure el primer film sobre Colom, intitulat La descoberta catalana d'Amèrica, una conspiració d'estat? O bé quan l'Alexandra va projectar Enigma Cervantes. En la primera ocasió, érem una desena de persones, que després de la projecció no gosàvem ni mirar-nos a la cara. En la segona, tres, i amb la mateixa sensació de participar en una acte gairebé delictiu, talment com si fóssim en els anys més foscos del franquisme! La cosa, doncs, millora. Tot fa l'efecte que aquestes tan revolucionàries línies de recerca històrica a l'entorn del nostre passat van amarant com més va més les ments dels catalans i les van conscienciant de l'espoli històric i cultural de què hem estat objecte des del segle XVI fins a, com qui diu, l'actualitat. En aquest sentit, parem esment en el tractament espanyolitzant amb què és tractada la figura d'en Gaudí! Passo tot seguit a comentar aquells aspectes del film que m'han cridat més l'atenció.

Un preàmbul original

Trobo molt encertada la manera com comença el documental. S'inicia aquest amb una mena de prefaci que posa el públic en antecedents i que, alhora, constitueix un tret distintiu respecte a l'anterior pel·lícula sobre en Cervantes-Sirvent. En efecte, ara –vull dir abans d'aparèixer els crèdits de presentació– s'hi escolta la veu d'en Bilbeny, qui fa saber a l'entrevistador David Grau, i de retruc a l'audiència, que no és pas ell qui va encetar la teoria d'un Colom amb mentalitat reial. Al contrari, ens fa avinent que ho va fer trenta anys enrere l'historiador felanitxer Verd Martorell. Bilbeny és capaç de refutar amb proves la tesi central de Verd Martorell segons la qual Colom era fill del Príncep de Viana –un germanastre de Ferran II el Catòlic–. Ara bé, també ens fa saber que s'ha adonat que altres argumentacions de l'historiador mallorquí són claus per entendre la biografia de l'almirall; unes argumentacions en les quals ell no fa altra cosa que aprofundir i treure'n les conseqüències pertinents. La més important és, ja dic, la que fa referència a la ideologia reial que es desprèn dels actes de l'Almirall. Trobo digna d'elogi aquesta actitud. I és que tothom sap que una de les activitats d'un científic competent és, en primer lloc, informar-se del major nombre possible d'explicacions bastides per altres investigadors sobre un mateix conjunt de fenòmens i després, passar-les sota el judici de la raó i la versemblança per, finalment, ser capaç d'extreure'n tota mena de suggeriments i intuïcions que facin avançar el coneixement.

El prefaci continua tot seguit amb les més conegudes i comentades aparicions d'en Bilbeny durant més de quinze anys a la televisió. A parer meu el més corprenedor d'aquestes imatges és veure com una persona que defensa si fa no fa sempre el mateix li va canviant la fesomia pel pas dels anys.

Seriositat científica

Apareixen a continuació unes reflexions que considero molt adients de l'Albert Fortuny sobre el funcionament del mètode científic aplicat a tots els camps del saber i, per tant, també a la història. És a dir, s'observen uns fets que causen estranyesa. D'aquests fets se'n mira la regularitat, se'n cerquen les possibles causes i se n'estableix una hipòtesi de treball pel que fa a llur funcionament. De tot plegat en surt una manera d'explicar aquest funcionament o teoria general. Tanmateix, aquesta teoria ha d'estar confirmada per uns altres fenòmens, semblants que han provocat aquesta estranyesa. Ara bé, tan bon punt s'ha bastit l'explicació i ha estat verificada, llavors cada nou descobriment ha de servir adés per confirmar i/o matisar la dita explicació adés per refutar-la. Aquesta és la filosofia, el grau d'ambició i la seriositat amb què està construïda la teoria sobre les relacions d'en Colom i la Casa Reial Catalana que guien els cinc investigadors!

Impactes

La resta del film s'estructura de la mateixa manera que Enigma Cervantes. David Grau, l'entrevistador, llança deu preguntes als investigadors perquè les contestin. De les respostes a aquestes preguntes m'han cridat l'atenció les següents. És impressionant que en Lluís Maria Mandado declari que el que ha après per via culta sobre la sortida de Colom des de Pals cap a Amèrica coincideixi fil per randa amb el que havia sentit dir a casa seva en el mateix sentit. Es tracta, en aquest darrer cas, d'un coneixement ocult, clandestí, secret i dit en veu baixa de generació en generació en el clos de la llar familiar per por a les represàlies. Per fi aquest coneixement ha pogut sortir a la llum i ser confirmat després de cinc-cents anys! I jo em demano: quantes notícies d'aquesta mena no deuen quedar encara amagades? Alhora m'interrogo com és que els historiadors no s'han molestat a investigar-ne la certesa! Així mateix, se'ns fa saber que queda resolta la polèmica sorgida del fet que consta en document que el Colom postulat com el descobridor del Nou Món és mort abans de la Descoberta (no direm com, per no treure interès al film). O bé se'ns innova que en Cristòfor Colom va arribar al capdavall d'Àfrica, fent així certa la seva afirmació que ho ha navegat tot de nord a sud i d'est a oest. A més a més, en Pep Mayolas ens desvela qui era l'Infant João. D'altra banda se'ns fa avinent qui era realment la inexistent Felipa Moniz de Perestrello. I encara més: per quin motiu i de quina manera en Colom esdevé un capitost imprescindible del partit urgellista –el dels partidaris del casal dels Urgell a la corona de la Nació Catalana– i quin futur preveu no només per als seguidors d'aquest partit i per a la seva pròpia família, ans també per als partidaris d'una Catalunya lliure fins a la fi dels temps...O bé per què l'Almirall s'endú amb ell per la descoberta gran part de les personalitats que havien lluitat contra Joan Sense Fe durant la Guerra de Secessió del 1462-1472, com ara en Joan Cossa o els Ianyes Pinçon, entre d'altres.

Aquestes són algunes de les idees del film. Unes idees impactants. N'hi ha d'altres, les quals qui redacta aquest escrit s'estima més que l'espectador descobreixi per ell mateix. I, de passada, voldria que reflexionés sobre el ressò que les nostres universitats, tan endogàmiques elles, han donat a aquestes recerques i sobre quina responsabilitat tenen en l'analfabetisme dels estudiants catalans i en general de tothom quant a la nostra història.


I acabo amb una imatge que m'ha cridat força l'atenció. És curiós que el suposat retrat d'en Colom que encapçala aquest film i el retrat que inicia el d'en Cervantes apareguin fent exactament el mateix gest amb la mà. Segur que no és casual. Amb tota probabilitat va tenir a la seva època un significat important i clar entre alguns dels observadors de tots dos quadres. Uns iniciats en una doctrina secreta, vaja.

Francesc Magrinyà




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Andreu Marfull-Pujadas
    07-08-2015 11:18

    Sobre el darrer paràgraf, relatiu a la posició de la ma d'en Cervantes i d'en Colom, amb el mateix gest, ens pot indicar que hi estan relacionats.

    Com?

    Suposem, per un moment, que en Colom és fill de Maria de la Cavalleria, i que El Quixot pretén denunciar tot el que diuen els llibres de cavalleria, en clau metafòrica. Per qui no ho sàpiga, tots els la Cavalleria van ser eliminats per la Santa Inquisició, com els Santàngel. Eren jueus conversos i formaren part de la Conselleria Reial, en temps de la Descoberta d'Amèrica.

    Si això fos cert, o parcialment cert, tindríem una prova més que apuntaria a un fil conductor entre el Descobridor i El Quixot.

  2. Francesc
    05-03-2013 23:05

    Antimanipulador, gràcies pels teus mots. En efecte, INH ha aprofundit en una cosa que a Catalunya ja se sabia des de finals del .... segle XV: que Colom era català. Et recomano que llegeixis el llibre d'en Jordi Bilbeny Petit Manual de la Descoberta Catalana d'Amèrica, editat per llibres de l'Index. En aquesta publicació apareixen un centenar de citacions de llibres dels segles XV, XVI i XVII i inicis del XVIII que diuen o dels quals es pot deduir que Colom era català. A més a més, hi ha textos del segle XIX que també insisteixen en aquest tema. I a la segona dècada del segle XX, l'historiador peruà Lluís Ulloa -una persona no catalana i, per tant, no sospitosa de catalanisme-, reprèn amb força i aprofundeix en la tesi que Colom era català. Ulloa havia partit de la hipòtesi que Colom era gallec -Galícia era la pàtria de part dels seus avantpassats- i es va trobar amb un Colom català. Tot un exemple d'honestedat intel.lectual. El cas és que ningú ha pogut rebatre les afirmacions del senyor Ulloa ni dels investigadors catalans que han aprofundit en els seus arguments. D'altra banda, cal dir que s'ha destruït moltíssima documentació sobre aquesta qüestió. Sobretot a la Biblioteca Colombina fundada o si més no molt ampliada per Ferran Colom -la millor biblioteca privada de la primera meitat del segle XVI. I és que el tema colombí va esdevenir raó d'estat. Quan Felip II puja al tron i es trasllada a Madrid bo i fundant el monestir de l'Escorial,. comença una terrible campanya censora que afecta els llibres que tracten d'Amèrica, els quals.pateixen retocs i dels quals s'esborren paràgrafs sencers, amb la finalitat de desnaturar la pàtria, la biorafia i les gestes del descobridor i els seus descendents. Alhora, s'obliga a traduir al castellà unes cròniques que estaven escrites originàriament en català. I no només això. Resulta que es giren a aquell idioma les obres cimeres de la literatura i de la ciència que estaven originàriament escrites en català..Vet aquí d'on sorgeixen els Segles d'Or de la cultura castellana, en gran part fruit d'un robatori immens. Si s'ha trigat tant a dilucidar la veritable pàtria del navegant és perquè els historiadors castellans i els estrangers no saben història de Catalunya i perquè en les seves investigacions s'han fonamentat en les edicions adulterades i plenes de contradiccions dels cronistes d'Índies. Salutacions.

  3. antimanipulacion
    31-01-2013 21:22

    Enhorabuena , todos los historiadores del mundo intentando investigar la procedencia de Colon llegando a la conclusión de que es imposible saber hoy en día de que país era pero vosotros ya lo sabéis y por supuesto era catalán claro. Como la "casa real catalana" que desde hoy Cataluña tuvo reyes y por supuesto todos eran catalanes.

  4. Josep M.
    27-10-2012 16:39

    Heu rastrejat el parentiu de Colom amb els seus descendents catalans? Visioneu a partir del minut 19'29" http://www.tv3.cat/videos/4259431/Qui-soc-jo

  5. Tramontana
    17-08-2012 14:03

    A l'Alt Empordà hi ha un poble que de tota la vida es diu "VILAMACOLUM" i un veïnat que es diu "VILACOLUM". Tots dos estan a uns 30 Km de la vila de Pals (d'on va sortir el descobridor) i la gent d'àllà ha dit sempre que el nom va ésser posat en honor al descobridor Colom (diuen que era potser era nascut o va viure allà...). Crec que ningú ho ha investigat seriosament. Tingueu en compte aquesta dada per les vostres investigacions ...!!

  6. Francesc Magriyà
    24-05-2011 16:52

    Moltíssimes gràcies pel comentari anterior. Francesc Magrinyà.

  7. Pere
    18-05-2011 17:12

    Tan de bo els crítics de cinema prenguessin nota d'aquesta crítica. Magníficament estructurada i desgranada amb precisió entomològica. Enhorabona a l'autor!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18651 lectures
2019 INH 40 Pep Mayolas/ «La reina Maria a la Catalunya ginocèntrica del segle XV»
2019 INH 41 Ivan Giménez/ «Antoni de Nebrixa i la substitució de Tarragona per Aragó»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Article publicat al butlletí «Sobirania i Justícia», núm. 20 el 14 d'octubre del...[+]
La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]
Al segle XVII, a Catalunya, encara era ben viva la memòria que els catalans van ser els descobridors,...[+]