Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 22-07-2013  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
10167

Joan II de Castella: un rei de ploma i paper

Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest article l'Ivan Giménez es demana si hi ha quelcom més que ens pugui fer sospitar que, salvant totes les manipulacions i rescripturacions textuals, siguem davant d'un únic i mateix personatge.

Com a persona aficionada a la història que sóc i curiós per naturalesa, em vaig fixar en Joan II de Castella (Toro, 6 de març de 1405 – Valladolid, 22 de juliol de 1454), rei de Castella i pare de la futura reina Isabel la Catòlica (1451-1504). Endinsat en aquest personatge, vaig començar a veure coincidències molt estranyes, dates calcades a d'altres dates de la biografia d'altres reis o de personatges coetanis que podien constituir uns primers indicis de manipulació.

Aniré exposant, punt per punt, les curiositats que qualsevol persona pot veure una vegada descrites:

1- El primer punt que vull esmentar és el del sobrenom de Joan II de Castella: no en té. Si anem veient tota l'ascendència fins arribar a aquest rei, veurem que tots els reis que el precedeixen tenen sobrenom. Bé: tots menys un, que també el tinc al punt de mira per examinar-lo en properes comunicacions: Joan I de Castella.

2- En segon lloc faré referència a les unions matrimonials. Mirant en detall aquestes unions, veig que Joan II de Castella es casà dues vegades. El primer enllaç matrimonial tingué lloc a la catedral d'Àvila el 4 d'Agost de 1420 amb Maria d'Aragó, filla de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera. I en segones núpcies, Joan II de Castella es casà amb Isabel de Portugal, néta de Joan I de Portugal, a Madrigal de las Altas-Torres el 7 d'Agost de 1447. Fins aquí res d'estrany: és un rei que, sense anar més enllà, es casa dues vegades. Però, si mirem en horitzontal la història i no en vertical com normalment es fa, ens adonarem de diverses coincidències que, si més no, conviden a la reflexió.

2.1- L'any 1420 és un "boom" d'unions matrimonials: es casà Joan II d'Aragó en persona (s'ha de diferenciar el fet de fer-ho per poders respecte a fer-ho en persona) a Olite amb Blanca de Navarra; també es casà Renat d'Anjou amb Isabel de Lorena; igualment, al 1420 s'unia matrimonialment Enric V d'Anglaterra amb Caterina de Valois, filla del rei francès Carles VI. Aquestes referències són de personatges en igualtat d'estament, és a dir, són reis tots ells. Anant a personatges un esglaó per sota del rei, veig que també es casaven el mateix any 1420, Enric d'Aragó, germà de Joan II d'Aragó, amb la germana de Joan II de Castella, Caterina, i, a més a més, també es casà un personatge inseparable de Joan II de Castella des del Cop de Tordesillas: el Conestable Álvaro de Luna.

2.2- De les unions matrimonials descrites en el sots-punt anterior 2.1, la coincidència més visible és que Joan II d'Aragó, a més a més de casar-se el mateix any, té el mateix nom (Joan) i la mateixa numeració (II), que Joan II de Castella. Doncs, bé: fixem-nos ara en aquest personatge.

2.3- Al punt 2 deia que Joan II de Castella es casà dues vegades: el 1420 amb Maria d'Aragó i el 1447 amb Isabel de Portugal, futura mare d'Isabel la Catòlica. Si mirem Joan II d'Aragó, tenim també que es casà l'any 1420 amb Blanca de Navarra i el 1447 (en persona) amb Joana Enríquez, futura mare de Ferran el Catòlic. És a dir, tots dos es casen dues vegades i no només això, sinó que, a sobre, coincideixen els anys.

3- Després de veure ràpidament les unions matrimonials vull comentar la descendència de cadascun dels reis:

1420- Joan II de Castella amb Maria d'Aragó:

  • Caterina de Castella (Illescas, 5 d'octubre de 1422 – Madrigal de las Altas Torres, 10 de setembre de 1424);
  • Elionor de Castella  (Valladolid, 10 de setembre de 1423 – Castromonte, 22 d'agost 1425);
  • Enric IV de Castella (Valladolid, 5 de gener de 1425 – Madrid, 11 de desembre de 1474 );
  • Maria de Castella (1428–1429). No se sap data ni lloc de naixement i defunció.

1420- Joan II d'Aragó amb Blanca de Navarra:

  • Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig 1421 - Barcelona, 23 de setembre 1461);
  • Joana d'Aragó (1423- 22 d'agost 1425). No se sap ni data ni lloc de naixement, però si data de defunció;
  • Blanca II de Navarra (Olite, 9 de juny de 1424 – Orthez, 2 de desembre de 1464);
  • Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479).

3.1- Veient els descendents del primer matrimoni de cada rei observo que tots dos reis tenen quatre fills, tres filles i un fill i, si filem més prim, tant Elionor de Castella com Joana d'Aragó neixen al 1423. Però, a més a més, veig que moren el mateix any 1425. I, si encara anem més enllà, veig que ho fan al mateix dia i mes: 22 d'agost de 1425. Com a curiositat addicional em fixo en la descendència de Joan II d'Aragó i, tant Carles de Viana com Blanca de Navarra, moren amb 40 anys exactes. Si tornem a Joan II de Castella, del seu naixement el 1405 al naixement del seu únic fill Enric, el 1425 (futur rei Enric IV de Castella i futur comte de Barcelona durant la Guerra Civil Catalana), són 20 anys exactes, i si mirem la data de defunció de Joan II de Castella (1454) amb la del seu fill Enric (1474), són 20 anys exactes també. És a dir, tant el fill com el pare viuen 49 anys i anem sumant coincidències.

3.2- En aquest seguit de coincidències cal fer esment als llocs de naixença dels fills: en el cas dels descendents de Joan II de Castella, Enric i Elionor neixen a Valladolid; Caterina, a Illescas, i Maria, que no es sap on neix. La mateixa situació es produeix a la descendència de Joan II d'Aragó: Blanca i Elionor, en comptes de Valladolid, neixen a Olite; Carles de Viana neix a Peñafiel, prop d'Illescas i de Joana  no se sap el lloc de naixença.  

3.3- Fent el mateix amb els llocs de defunció de cadascun dels fills de Joan II de Castella i Joan II d'Aragó, veig que tres dels quatre fills moren en llocs diferents, cosa normal: Caterina de Castella, a Madrigal de las Altas Torres; Elionor de Castella, a Castromonte; Enric IV, a Madrid, i Maria de Castella, no se sap on. Això pel que fa als fills de Joan II de Castella. Amb els fills de Joan II d'Aragó: Carles de Viana mor a Barcelona; Blanca II de Navarra, a Orthez; Elionor I de Navarra, a Tudela, i Joana d'Aragó, no se sap on. Ja no és tan normal que de quatre fills que tenen, de tres d'ells se sàpiga el lloc de defunció i d'un no. En tots dos casos igual.

4- Ara em centraré en la descendència de la segona unió matrimonial dels dos reis:

1447- Joan II de Castella amb Isabel de Portugal:

  • Isabel I de Castella (Madrigal de las Altas Torres, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504);
  • Alfons de Castella (Tordesillas, 17 de novembre de 1453 - Cardeñosa, 5 de juliol de 1468).


1447- Joan II d'Aragó amb Joana Enríquez:

  • Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 22 de gener de 1516);
  • Joana d'Aragó (Barcelona, 1454 - Nàpols, 9 de gener de 1517).

4.1- Tant de la descendència de Joan II de Castella com de Joan II d'Aragó, en el segon matrimoni de tots dos, es veu ràpidament la mateixa coincidència que en el primer enllaç: tenen dos fills cadascun i, a més a més, en tenen un de sexe femení i l'altre, masculí.

4.2- Com a curiositat a part, cal fixar-se en la data de naixement de tots quatre fills. Si els posem en ordre cronològic quadra perfectament: Isabel I de Castella (1451), Ferran el Catòlic (1452), Alfons de Castella (1453), Joana d'Aragó (1454). Si tornem a la descendència del primer matrimoni passa exactament igual: Carles de Viana (1421), Caterina de Castella (1422), Joana d'Aragó i Elionor de Castella (1423), Blanca II de Navarra (1424), Enric IV de Castella (1425), Elionor I de Navarra  (1426) i Maria de Castella (1428). En alguns llocs, Maria de Castella, en comptes de néixer el 1428 ho fa el 1427, però deixarem que neix el 1428.

4.3- Hem vist que cronològicament, si posem en ordre els naixements de cadascun dels fills, quadren perfectament. Però si els observem tots en conjunt, sembla com  si una mà hagués intercalat els fills en un perfecte ordre cronològic:

Joan II d'Aragó Joan II de Castella
Carles de Viana (1421)
Caterina de Castella (1422)
Joana d'Aragó (1423) Elionor de Castella (1423)
Blanca II de Navarra (1424)
Enric IV de Castella (1425)
Elionor I de Navarra (1426)
Maria de Castella (1428)

Isabel I de Castella (1451)
Ferran el Catòlic (1452)
Alfons de Castella (1453)
Joana d'Aragó (1454)


4.4- Com últim apunt sobre les dates de naixement dels descendents, veurem que neixen trenta anys més tard els fills del segon matrimoni respecte al del primer:

Joan II d'Aragó/Joan II de Castella Joan II d'Aragó/Joan II de Castella
Carles de Viana (1421) Isabel I de Castella (1451)
Caterina de Castella (1422) Ferran el Catòlic (1452)
Joana d'Aragó i Elionor de Castella (1423)
Alfons de Castella (1453)
Blanca II de Navarra (1424) Joana d'Aragó (1454)
Enric IV de Castella (1425) -
Elionor I de Navarra  (1426)
-
Maria de Castella (1428) -


5- Una vegada vistos els matrimonis i els descendents de Joan II de Castella, per últim m'agradaria comentar la mort i sepultura d'aquest personatge. Traspassà a la ciutat de Valladolid el 22 de Juliol de 1454 a l'edat de 49 anys (20 anys desprès, amb 49 anys també, morirà el seu fill Enric IV). Morí  –segons alguns historiadors, per febres– mentre viatjava a Valladolid; d'altres diuen que va caure en una profunda depressió després d'haver manat assassinar el seu Conestable i amic Álvaro de Luna, a exigències de la seva segona esposa, Isabel de Portugal. Desprès d'això es dedicà als plaers de la luxúria i del menjar, i això el dugué a la tomba. I encara hi ha més versions sobre la seva mort. És estrany que d'un rei no quedi constància exacta de com o de què morí. En veurem altres casos, que detallarem en properes publicacions.
5.1- El seu cadàver va rebre sepultura al monestir de San Pablo de Valladolid, fins que, per disposició de la seva filla, la reina Isabel la Catòlica, va ser traslladat a la Cartuja de Miraflores, on el monarca desitjava ser enterrat. L'any 1808 les tropes franceses, durant la guerra d'Independència Espanyola, van profanar el sepulcre i els soldats francesos varen fer destrosses, com arrancar la mà del rei i el bust. Gairebé totes les tombes de reis desdoblats, com seria aquest cas, presenten la curiositat que han estat saquejades o profanades pels francesos en algun moment del temps, una coincidència simptomàtica. Segur que van ser els francesos?
5.2- El bust es va reconstruir durant el segle XIX. L'any 2006 amb motiu de la restauració de la Cartuja de Miraflores, la Dirección General de Patrimonio y Bienes Culturales de la Junta de Castilla y León, va decidir realitzar un estudi antropològic de les restes mortals de Joan II de Castella, de la seva segona esposa, Isabel de Portugal, i de l'infant Alfons. Doncs, bé: un cop realitzat aquest estudi, crida l'atenció que tant de l'esquelet d'Isabel de Portugal com del de l'Infant Alfons quedaven molt poques restes, però, en canvi, l'esquelet del rei Joan II de Castella estava gairebé complet. Podria ser que, quan van reconstruir el bust desaparegut  del sepulcre, aprofitessin per introduir-hi l'esquelet d'una altra persona?

Conclusions:

Les dades que hem fet servir en aquesta comparativa entre dos reis coetanis són a l'abast de tothom en enciclopèdies electròniques o convencionals i són fàcilment comprovables. Una vegada exposades resumidament en aquests 5 punts les coincidències entre personatges, dates, etc., un es pregunta: Joan II de Castella és un desdoblament de Joan II d'Aragó? Si més no, ho sembla. Creiem que Joan II de Castella és un desdoblament del rei d'Aragó i no a l'inrevés, perquè la descendència que no prospera (i per això sembla inventada) és la de Joan II de Castella: de les 3 filles del primer matrimoni, cap no arriba a l'edat adulta, i l'únic que hi arriba és Enric IV anomenat l'Impotent, per la qual cosa sempre es dubtà de si Joana dita la Beltraneja era filla seva o del noble Beltrán de la Cueva, i aquesta Joana tampoc no tindrà descendència. Del seu segon matrimoni, aleshores, només sobreviu i arriba a tenir successors Isabel la Catòlica. De Joan II d'Aragó, en canvi, sí que en veiem fills adults i amb descendència –de vegades il·legítima– dels seus dos matrimonis. Però així, si Joan II de Castella és un rei desdoblat i no existeix, sorgeixen una sèrie de preguntes: Qui és la seva primera muller, Maria d'Aragó? I qui és la segona, Isabel de Portugal? Existiren en realitat? Si Joan II de Castella no existí, les seves esposes i la descendència, tampoc. Aleshores, d'on surt Isabel la Catòlica? Qui va ser realment? Seria filla de Joan II d'Aragó? Arribats a aquest punt, si Isabel la Catòlica fou "Isabel d'Aragó", qui era Ferran el Catòlic?
Com a última reflexió, si Joan II de Castella podria ser el desdoblatge de Joan II d'Aragó i no hi ha rei a Castella, qui manava en aquest territori? Doncs, bé: per les observacions que estem realitzant, l'aragonès Álvaro de Luna en seria el màxim governant, tant polític (Conestable des del 1423), com militar (Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume des del 1445). Com a curiositat, m'agradaria esmentar el pròleg de la segona edició de Las crónicas de Álvaro de Luna, de l'any 1784, publicada per Josef Miguel de Flores, secretari perpetu de la Real Acacemia de la Historia, que diu així:

 

 

Les investigacions en curs ens permeten de presentar unes hipòtesis d'identificació que anirem desvelant en pròximes publicacions. Ara bé, el panorama que se'ns obre al davant és el d'una reescriptura permanent, almenys fins al segle XIX, de gran part de la nostra història.

 

Ivan Giménez




versió per imprimir

  1. J. Jordan
    11-10-2013 06:20

    Respecte al comentari de exCastellà del sis dagost: "L´INH amb l´historia de Castella i Espanya, es com Mahmud Ahmadineyad a l´Iran quan nega la Shoah. Perfecte! Castella no va existir mai, es només un malson català! Ja podeu estar orgullosos!" Ja hem vist com a la manipulació castellana li agrada agafar la realitat i donar-li la volta com un mitjó i del blanc fer negre i del negre fer blanc. Dit això.... Quin és el mantra que més repeteixen el nacionalistes castellans avui dia? "Catalunya nunca ha existido" A veure si aquest comentari en to burlesc de que Castella no va existir mai, s'acosta mes a la veritat del que el seu autor s´hagués imaginat....

  2. Ivan Gimenez
    25-09-2013 14:32

    Aquí l'autor de l'article. Per aclarir el comentari anterior d'en "jomateix" dir: que fa referència a un comentari d'en Felip Rodriguez sobre l'article. L'article NO és un enganxa copia traduït!!! Per cert "jomateix", on cites la font li sobra una n. La font correctament és: http://www.asinorum.com/cronologia/798/ Per si de cas hi havbia confusió, aclarit el tema. Salutacions.

  3. Jomateix
    21-09-2013 03:56

    Senyor FELIP RODRÍGUEZ, la propera vegada que pengi un totxo aquí COPIAT d'un blog (www.ansinorum.com/cronologia/798), el que es diu vulgarment "afusellar" el treball d'un altre, indiqui, si us plau, la font. Així ningú pensarà que vostè hagi llegit la Nova Cronologia de Fomenko (que no ho ha fet) ni que tan sols tingui opinions pròpies sobre aquesta obra (que no les té). Si la resta de les seves intervencions aquí són TAMBÉ apropiacions de treballs aliens no trobo quin gust sent en parlar per boca d'altres. Ho únic que em commou del llarguíssim escrit ROBAT que ha penjat aquí (i que alguna ànima càndida ha lloat sense que vostè li aclari la procedència) és la feinada que s'ha pres per traduir-lo i teclejar-lo, rucada mai vista en un lloc com aquest en que la gent simplement opina.

  4. Guerau
    18-08-2013 17:53

    Un plet de la universitat d'alcalà ple de refrències jurídiques de cognoms catalans... pel "retor"(sic) d'alcalà. les referències a la universitat d'oriola crec que també hi són. http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=ucm.5329120498;view=1up;seq=30

  5. Gustau
    16-08-2013 13:47

    Si realment Juan II de Castilla va ser realment Joan II de Catalunya i Aragó, quins esdeveniments van permetre que el rei Joan fos també rei de Castella? Hauríem de tornar enrere al Compromís de Casp: Enrique III va morir deixant un hereu sent encara un infant. Aleshores, el seu oncle Fernando (futur Ferran I de Catalunya) se’n farà càrrec i es proclamà rei de facto. Traent profit del seu poder bastí el seu exèrcit i aprofitant la mort del rei Martí, es va aliar amb alguns prohoms de Catalunya i amb el suport del nobles aragonesos pressionà per proclamar-se rei d’ Aragó i Catalunya. Sent Ferran alhora rei de Castilla A la seua mort, els seus fills heretaren: Alfons Catalunya, Joan Castella. Quan va morir Alfons, el seu germà passà a ser rei de Catalunya per davant del fill d’Alfons, els drets hereditaris del germà en vida van per davant del fill del difunt, aquesta pràctica ja l’hem vista. El cas és que Joan no volgué cedir Castella al seu germà Enric i començà la disputa, finalment, guanyà Enric esdevenint Enrique IV de Castilla. No morí a la batalla d’Olmedo, sinó que passà a ser rei de Castella i deixà de ser duc de Villena que va regalar aquest senyoriu al seu company Pacheco? Si Enric va tindre dues filles, Juana i Isabel, l’una casada amb el rei Portugal i l’altra amb Ferran de Catalunya, quan va morir, les dues principesses tenien el mateix dret successori al regne de Castella; i Portugal i Catalunya se’l disputen, finalment, Ferran esdevé rei de Castella alhora que ja era hereu de Catalunya. Aquesta indefinició successòria es va repetir quan morí Ferran II i heretà Carles V que possiblement ni era nét de Ferran el Catòlic ni fill de Joana.

  6. Jorge del Aragón
    15-08-2013 13:17

    Para alguns la censura és la seva manera de ser i la ignorància la seva plaure.

  7. Jorge del Aragón
    14-08-2013 21:32

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  8. Ivan Gimenez
    14-08-2013 17:25

    Hola, referent als comentaris d’en Felip Rodríguez, m’agradaria puntualitzar el tema dels errors cronològics. Si les casualitats que estem veient -de moment amb Joan II- fossin només cronològiques, tindria sentit que potser les dates estiguessin equivocades i mogudes per com s’han calculat els anys a traves del moviment lunar. Però el que és molt estrany i aquí ja no entra només el factor cronològic sinó que també el dels sobrenoms, el de situacions històriques calcades, el nombre de vegades que casen els personatges, el nombre de fills que tenen cadascun d’ells, que coincideixin aquests en el sexe etc...amb això vull dir que: si fos només errors de calendari que en un indret s’ha calculat d’una forma i en un altre lloc d’altra manera. Tindria sentit que aquestes casualitats poguessin ser fruit d’errors de datació, però no és el cas perquè hi ha més factors per poder creure que no és error cronològic sinó més bé el factor humà per alterar la història a gust del vencedor i apropiar-se de totes les gestes dels perdedors i de la seva història. Referent al tema d’Isabel la Catòlica, a l’article comento en el punt 2 que l’any 1420 és un “boom” d’unions matrimonials i com a personatge de comparació agafo a Joan II d’Aragó perquè és el més visibles. Això no significa que dels altres personatges no es tingui que fer un estudi comparatiu amb Enric V i Renat d’Anjou. Aquest tema com he dit en un altre comentari l’he volgut deixar per més endavant i m’he centrat en anar enrere en el temps, crec que si trobem el punt on es comença a desdoblar tot el tema històric, o una gran part, serà més fàcil treure tot l’entramat. D’Isabel la Catòlica, tinc molts dubtes de qui pot ser(he arribat a pensar que potser sigui la mateixa Joana la Beltraneja, d’això només és una intuïció), en canvi de Ferran el Catòlic hi ha menys dubtes de qui podria ser. Gràcies per comentar.

  9. felip rodriguez
    13-08-2013 21:02

    Segons els teus estudis Ivan, sembla que Isabel la catòlica ha de ser la infanta Joana d'Aragó, nascuda suposadament l'any 1423 i morta el 22 d'agost de 1425. Si Joan II fos fictici o un desdoblament, tenim que hauria de ser filla de Joan II d'Aragó, i ha de ser la infanta Joana, a més veiem que és l'única que no es sap el lloc de naixement, ni de la seva mort. Té el mateix nom que la última filla de Joan II d'Aragó, Joana d'Aragó. És també l'unica que es desdobla conjuntament amb Elionor de Castella amb l'any de neixament 1423. Es molt probable que no morís i que el seu nom fos Isabel d'Aragó; això donaria sentit a la butlla falsa per poder casar-se amb Ferran d'Aragó, ja que serien germanastres i no cosins segons com diu la història oficial. Evidentment Isabel la catòlica no seria reina de Castella sinó de València, i per això en Pep ens diu que va viure tota la vida al regne de València. I si fos així també donaria sentit a que fos filla de Joan II d'Aragó perque aquest va ser rei de València de 1458 a 1479, per després succeir-ho Isabel i Ferran.

  10. felip rodriguez
    13-08-2013 20:59

    Segons els teus estudis Ivan, sembla que Isabel la catòlica ha de ser la infanta Joana d'Aragó, nascuda suposadament l'any 1423 i morta el 22 d'agost de 1425. Si Joan II fos fictici o un desdoblament, tenim que hauria de ser filla de Joan II d'Aragó, i ha de ser la infanta Joana, a més veiem que és l'única que no es sap el lloc de naixement, ni de la seva mort. Té el mateix nom que la última filla de Joan II d'Aragó, Joana d'Aragó. És també l'unica que es desdobla conjuntament amb Elionor de Castella amb l'any de neixament 1423, les dues. Es molt probable que no morís i que el seu nom fos Isabel d'Aragó; això donaria sentit a la butlla falsa per poder casar-se amb Ferran d'Aragó, ja que serien germanastres i no cosins segons com diu la història oficial. Evidentment Isabel la catòlica no seria reina de Castella sinó de València, i per això en Pep ens diu que va viure tota la vida al regne de València. I si fos així també donaria sentit a que fos filla de Joan II d'Aragó perque aquest va ser rei de València de 1458 a 1470, per després succeir-ho Isabel i Ferran.

  11. Àngel Daniel
    13-08-2013 14:31

    Gran aportació Felip, m'has alegrat el matí. M'he estat fullejant Fomenko i encara estic en estat de xoc. Fomenko obra grans portes mentals en l'estudi del nostre historicidi. Sembla que tot convergeix en un propòsit manipulador superior. Per cert, Anatoly Fomenko creu que Colom era cosac. Clar que també escombra cap a casa seva. http://ro.uow.edu.au/cgi/viewcontent.cgi?filename=0&article=1222&context=theses&type=additional

  12. felip rodriguez
    13-08-2013 10:17

    Us exposo la tesi de Anatoly Fomenko, sobre la ciència de la cronologia dels fets històrics i la seva concepció errònea: Es un article sobre el seu llibre CRONOLOGIA, publicat el 8 de gener de 2008. El 1972 es van reunir els membres de la Royal Society of London, l'Acadèmia Britànica de les Ciències. L'objectiu de la reunió era debatre les inconsistències obtingudes en el càlcul de l'acceleració del moviment lunar. Segons les dades amb què es comptava, l'acceleració de la Lluna havia experimentat un salt en algun moment de la Història pròxim al segle X. L'augment de l'acceleració era de tal magnitud que no hi havia paràmetres o excepcions possibles capaços d'enquadrar l'acceleració de la Lluna dins d'una fórmula raonable. Tot i que es van proposar diverses opcions, no es va arribar a cap resultat definitiu. El 1973 Robert Newton, un dels investigadors del problema, es va posar en contacte amb Anatoly T. Fomenko. Membre de l'Acadèmia de les Ciències, professor de la Universitat Statal de Moscou, Anatoly Fomenko era un dels més prestigiosos matemàtics de l'època. Després d'escoltar la detallada exposició de Robert Newton, Anatoly Fomenko es va assabentar que la forma de datar l'acceleració de la Lluna en l'antiguitat es basava en el càlcul dels eclipsis. Els eclipsis sempre han estat dates fonamentals per a la Ciència puix que permeten datar gairebé al segon esdeveniments històrics molt distants en el temps. En aquest cas, sabent que hi va haver un eclipsi en una data determinada podem precisar la situació on es trobava la Lluna respecte de la Terra. Comparant els registres històrics sobre diferents eclipsis és possible determinar l'acceleració del moviment lunar des de l'antiguitat fins avui. Aquesta tasca es va realitzar fa molts segles, sent el mateix Kepler un dels encarregats del càlcul. Fascinant és saber que es pot arribar a saber fins al dia de l'any en què va ocórrer cadascun dels eclipsis. El primer, l'eclipsi solar total, va ocórrer el 3 d'agost de l'any 431 abans de Crist. Fins i tot es podria precisar l'hora del succés. Anatoly Fomenko recordava vagament haver llegit alguna vegada algun article sobre N. A. Morozov en què proposava unes noves dates per a la cronologia dels eclipsis ocorreguts en l'antiguitat. Anatoly Fomenko era molt escèptic davant els treballs de Morozov però donada la dificultat del problema de l'acceleració de la Lluna, impossible de quadrar per mètodes matemàtics convencionals, va optar per localitzar aquests treballs de Morozov. Usant la taula de dates proposta per Nikolai Alexandrovich Morozov el comportament de l'acceleració de la Lluna quedava totalment explicat. La gràfica que abans tenia un gran salt es convertia en pràcticament linial. Robert Newton va poder solucionar el seu problema i posar fi a la problemàtica sobre l'acceleració lunar. Però Antatoly Fomenko no va poder deixar de pensar en els treballs de Morozov tot i que el que havia sentit sobre ell, en xerrades informals de passadís amb altres professors d'Universitat, no havia estat molt positiu. N. A. Morozov (1854-1946) va ser un astrònom rus al qual pels seus treballs se li va honrar donant nom a un meteorit. Morozov més s'havia trobat amb la problemàtica dels eclipsis i havia publicat els resultats de les seves investigacions en el llibre Christ (1924-1936). En ells qüestionava la forma en què s'havien datat els fets històrics amb anterioritat al segle VI. Reunint les màximes evidències científiques possibles, havia suggerit una sèrie de dates que en alguns casos movien coneguts successos històrics diverses desenes d'anys cap endavant o cap enrere. La curiositat inicial va portar a Anatoly Fomenko a submergir-se de ple en els problemes de la ciència de la cronologia. Aquesta ciència que ens sembla tan antiga com el foc amb prou feines té cinc segles. Joseph Scaliger (1540-1609) i Dionysius Petavius (1583-1652) van ser els que van fundar la concepció cronològica que perdura en els nostres dies. Van ser ells els que es van encarregar de traçar el camí a seguir per a situar esdeveniments distants en l'espai però que ocorrien en un mateix període de temps. I en calcular les dates, emprant nombres concrets entorn de l'any 0 (del naixement de Crist) i no referències temporals a altres successos (trenta anys després de la Fundació de Roma, deu anys després de la mort d'Alexandre el Gran). No obstant això els estudis de Morozov portaven cap endavant i cap enrere nombrosos fets històrics. No estem parlant de dos anys d'error, sinó de fins a cent. Anatoly Fomenko s'encarregaria de revitalitzar els treballs de la seva compatriota que havia caigut en el més gran dels oblits i les teories mai van agradar als historiadors. Durant anys, Anatoly Fomenko va anar recollint evidències i informant sobre els criteris científics emprats per decidir les dates. Molts companys professors d'universitats soviètiques van ajudar en els seus càlculs. Els resultats de les seves investigacions però no són fàcils de digerir. Fins al punt que per sorprenent de les seves conclusions és titllat comopseudocientífico (no oblidem que és un membre de l'Acadèmia de les Ciències de Rússia, un país famós per la qualitat dels seus investigadors). Després de dues dècades d'investigació seus treballs van començar a sortir publicats, aprofitant la llibertat de l'escissió de l'antiga URSS. Alguns d'ells estan traduïts a l'anglès. La seva extensíssima obra, Chronology, en set volums de més de mil pàgines cadascun, és un dels llibres més inquietants del segle XX. Acostumat a llegir llibres de ciència i pseudociència, el primer que sorprèn del primer tom de Chronology és la bibliografia: un llibre amb 1492 fonts. Així, no és un llibre escrit del no-res basat en especulacions. Anatoly Fomenko va tractar de recopilar tanta informació com va poder a l'hora de realitzar els seus càlculs. El que menys li va interessar des del principi van ser les conclusions. L'objectiu dels estudis d'Anatoly Fomenko, segons va desgranant a la primera part del seu Chronology, era apropar el mètode científic a la incerta ciència de la cronologia. Com més ens submergim en el llibre més ens adonem que la Història tal com la coneixem està agafada amb pinces. L'eclipsi amb què es data la Guerra del Peloponès no està narrat com "i de sobte hi va haver un eclipsi de Sol complet" sinó amb prou feines quatre paraules que deixen clar que hi va haver un eclipsi, encara que la magnitud del mateix, una dada fonamental ja que eclipsis complets de Sol n'hi ha ben pocs, resta subjecta a interpretació: El Sol es va enfosquir (desaparèixer) i de nou va brillar (va aparèixer). Del sentit d'aquesta frase depenen les datacions de nombrosos fets històrics de màxima importància. Tampoc el brillant llibre de Tucídides ha arribat fins als nostres dies tal com es va escriure al segle V abans de Crist. Sabem que els pocs exemplars que han arribat fins als nostres dies estan plens d'interpolacions dels monjos encarregats de copiar. Quan copiaven aquests llibres no eren conscients de fins a quin punt podien canviar el curs de la Història canviant una coma de lloc. La descripció dels mètodes utilitzats per Fomenko per realitzar datacions més fiables és impecable segons el mètode científic. En alguns casos costa seguir el procés matemàtic-estadístic emprat però no perquè tracti de embarullar amb nombres sinó perquè són matemàtiques de les bones, amb distribucions estadístiques. El millor indubtablement és la capacitat de fer-nos dubtar de tot el que hem conegut fins ara com a "dades científiques" aplicats a la datació de dates. Des del carboni-14 fins als eclipsis i horòscops antics va detallant els punts febles d'aquests mètodes i per què a vegades no són fiables en absolut. No hi ha ni una sola evidència sòlida i independent capaç de datar amb precisió ni un sol esdeveniment anterior al segle XI. Però quan arriba l'apartat de conclusions un prefereix no creure res. La contraportada del llibre sembla pròpia de la més fosca de les ciències ocultes: • Jesucrist va néixer al 1.053 i va ser crucificat al 1.086 (després de Crist). • L'Antic Testament es refereix a esdeveniments de l'Edat Mitjana. • L'Apocalipsi va ser escrit després del 1496 després de Crist (o sigui, després del Descobriment d'Amèrica). El pitjor de tot és que un troba evidències per onsevulla que llegeix. Hi ha cert consens en pensar que entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i el descobriment d'Amèrica s'han "colat" una pila d'anys. Són aquests anys en què "no va passar res", també cridats la "època fosca". En alguns casos s'arriba a conclusions també paradoxals com la hipòtesi del Temps Fantasma: Hi ha hagut un esforç sistemàtic per crear períodes de temps en la Història: específicament el temps narrat en l'Alta Edat Mitjana a Europa (614 -911) mai va existir. Aquestes teories, acollides per diferents investigadors de diferents parts del món, són molt variades. Potser els resultats d'Anatoly Fomenko siguin els més sorprenents: algú s'ha inventat 1.000 anys d'Història recent. La Wikipedia no dóna cap crèdit a aquestes informacions. Pseudohistoria és el terme que s'empra per referir-s'hi. En aquest cas els pirats són professors universitaris de cert prestigi i l'establishment l'ocupen una sèrie d'historiadors que basen les seves datacions a les datacions realitzades per altres historiadors que es basen al seu torn aquestes en altres. I que sota cap concepte estan disposats a moure ni un sol dia de lloc, ni a introduir mètodes matemàtics en els mètodes de datació. Hi ha un malestar generalitzat per part d'un grup marginal d'investigadors. La Història s'afirma com una ciència sòlida que no ha de revisar les seves dates, desprestigiant qualsevol tipus de teoria fantàstica amb l'argument més senzill que existeix: demostra que aquests anys no van existir. En realitat la ciència no pot demostrar que sí que van existir. El que sí és cert és que Carlemany (742 o 747-814) va existir. El que no queda tan clar és que les dates de naixement i defunció siguin les correctes. El llibre d'Anatoly Fomenko, History: Fiction or Science?, La primera part de la seva Chronology, és molt interessant. Aquest tipus de lectures no resulten gens recomanables. Al final de la mateixa vaig quedar convençut que l'autor exagera amb les dates, però també que les dates de la Història estan pràcticament inventades i poden contenir errors de centenars d'anys. I que molts personatges i llibres de la Història senzillament no van ser com avui en dia els recordem. El problema dels llibres clàssics és enorme. De molts d'ells només hi ha còpies úniques i aquestes han sofert tal volum de modificacions, voluntàries o no, que no podem fer-nos una idea de com eren originalment. En molts casos llibres suposadament clàssics hauran estat escrits en l'Edat Mitjana. La Història tal com la coneixem és un gegant amb peus de fang.

  13. Klaus Norbert
    13-08-2013 09:36

    Sr. Ivan Giménez, després de llegir aquest article, m'he quedat "alucinado". La història la podem reinterpretar però l'hem d'inventar?. Li recomano com aficionats a la història, com es defineix, que vagi a les fonts, investigui en els arxius ( que per sort a Catalunya tenim de gran valor i a Espanya també). Investigui en els arxius eclesiàstics (es portarà moltes sorpreses del que contenen), encara que cal saber Llatí també. Passi's pels arxius notarials i per descomptat li felicito i li auguro un gran futurs com a novel·lista. Salutacions

  14. Francesc
    13-08-2013 01:34

    Un petitíssim apunt. Arran de la manera de fer història història que ens ha descobert l'Ivan Giménez, jo em demano si aquesta no és més antiga que no ens pensem. Ho he pensat a ull nu bo i comparant dos fets cronològics cabdals per a la Grècia i Roma antigues. Roma, per exemple, neix si fa no fa a meitat del segle VIIII a.C,.en consonància amb l'any d'inici dels Jocs Olímpics de la Grècia antiga, quan els grecs comencen a datar els seus fets i així mateix ho van fer els romans, que empraven la fórmula "tal fet s'esdevingué a l'any CCXLVIII a.u. c o "ab urbe condita" (d'ençà de la fundació de la ciutat). D'altra banda, cap a finals del segle VI a.C. neix la democràcia a Atenes, just en el mateix moment que Roma, segons llurs historiadors, expulsa els reis i la seva tirania i comencen a fer-se, també, comicis per triar els magistrats. Semblaria que els historiadors romans intentarien adaptar els fets més importants de la seva pàtria als de l'Hel.lade i en concret amb Atenes. Cal estudiar-ho amb molta profunditat. Em sembla que els historiadors moderns de Grècia i Roma no s'han endinsat en aquestes concomitàncies o casualitats històriques.

  15. Ivan Gimenez
    12-08-2013 20:25

    Hola, contestant a l'Albert referent a que intenti no abandonar tota aquesta tasca de desenmascarament de personatges i fets històrics doblats, dir-te que no! Ara quan torni de vacances, ja tinc gairabé enllestit a Jaume I el Conqueridor amb els seus possibles desdoblats. Referent a un comentari d'en Xavier, on es pregunta si trobo molt extrany tantes coincidències: dir que no és que trobi molt extrany aquestes coincidències en concret entre Joan II d'Aragó i de Castella -que també-. Sinó que en un futur no molt llunyà, veurem com no és aquest personatge l'únic que té "coincidències extranyes". De moment he seguit el rastre fins a Hug Capet (988). Però com deia en altres comentaris amb paciència i entre tots, podrem estar més aprop de la realitat històrica que amb l'actual historiografia. Salut!

  16. Guerau
    11-08-2013 00:54

    a Jeroni Vich i Vallterra (València, 1459-1535) el fan "Embajador de Castilla en Roma"... la manipulació històrica castellana ja és una ciència exacta... que s'hauria d'estudiar a totes les universitats del món. pàg. 449 http://books.google.es/books/about/Bartolom%C3%A9_de_las_casas_Delegado_de_Cisn.html?id=yjwrAQAAIAAJ&redir_esc=y

  17. Guerau
    10-08-2013 19:36

    Per cert hi ha un ciutadà honrat a valència el 1700 que es diu Juan bautista Giménez de cisneros i surt en un document on és l'unic cognom castellà--- serià un eiximenis d'arenós? pag 91 bis http://books.google.es/books?id=qo4TKUyqCWcC&pg=PT16&lpg=PT16&dq=beatriu+de+borja+cardona&source=bl&ots=4vJmQTzumx&sig=io3pRQGF6QH0j_WLeyiVEB2qBMc&hl=es&sa=X&ei=FnEGUqOJMbOQ7AbW84Aw&ved=0CHoQ6AEwCQ#v=onepage&q=beatriu%20de%20borja%20cardona&f=false

  18. Guerau
    10-08-2013 19:31

    Llibre sobre Cisneros y els "compinches aragoneses en las indias" contraris a castella any 1515-17 p. 673 http://books.google.es/books?id=7oEdGilVmUYC&dq=mosen+gim%C3%A9nez+de+cisneros&hl=es&source=gbs_navlinks_s

  19. albert
    10-08-2013 10:14

    "Jo no et parlo d'aquesta bíblia. Jo faig referència a la reedició de la qual parla en Furió Ceriol, que sortí pels volts de 1515, la reedició de la Bíblia Valenciana de la qual no queda cap constància (tret de les paraules d'en Furió)"

    Furió no dice que la Biblia valenciana fue reimpresa. Cuando hay dos posibilidades, una muy sencilla y obvia, que cuadra con todo, y otra completamente recargolada y que no cuadra con nada....

  20. Pep
    08-08-2013 20:55

    Gràcies per l'encoratjament, Guerau, però de brillant, res: he de ser més precís, encara em falta molta formació i molta informació. En aquest sentit, l'Albert/Bill té raó. A vos, Albert president, dir-vos que també teniu raó: no hauria d'estar contestant aquí, sinó escrivint i acabant coses. Breument: Albert/Bill, tu dius "la porta és prima", jo dic "la porta és verda". "Que no, que és prima", dius tu, i jo "que no, que és verda". La porta pot ser prima i verda alhora. Tu sempre em parles de la Bíblia Valenciana de 1478, la que es coneix perquè en queda un full (o dues pàgines, com vulguis), i òbviament, tens raó quan dius que és un llibre monolingüe i popular. Per a tu no existeix cap altra Bíblia valenciana. Ok. Jo no et parlo d'aquesta bíblia. Jo faig referència a la reedició de la qual parla en Furió Ceriol, que sortí pels volts de 1515, la reedició de la Bíblia Valenciana de la qual no queda cap constància (tret de les paraules d'en Furió) ja que fou feta recollir perquè els jueus amagats d'Espanya recuperaven amb ella els seus ritus. Jo interpreto que això és una Políglota, i m'encaixa perfectament amb la meva tesi conjectural sobre la inexistència de Cisneros. És una qüestió de fe: jo no crec en Cisneros i en la seva bíblia màgica ajustada a Trento 50 anys abans de Trento. Potser això em situa a les antípodes del procediment científic, a ulls de l'acadèmia. D'acord: ho accepto. Simplement, hauré de treballar el doble o el triple per arribar a plantejar dubtes raonables sobre allò que la ciència històrica avui dóna per inqüestionable. I ara prou, que he de fer cas al president. Bones vacances.

  21. Xavier
    08-08-2013 20:39

    Però a veure. En aquella època, la indústria del paper i de la impremta era com ara la dels ordenadors, que en 5 anys queda tot obsolet i no pots trobar peces de recanvi o tot el contrari, algú, amb la intenció de falsificar, podia trobar fàcilment les peces de 45, 40 o 30 anys enrere? (I amb açò no entro a valorar el tema de la Bíblia Valenciana/B. Políglota per raons evidents)

  22. albert
    08-08-2013 19:34

    "com detectaries que són del 1562 si el peu d'impremta et posa clarament 1517 i s'ha construït tota una parafernàlia documental per avalar que aquella és la Bíblia de 1517?"

    Si haces esta pregunta, Pep, no deberías hablar de la historia de los libros. Filigranas, tipografía, documentación....vamos, todo. Todo lo que dices es circunstancial. La Biblia valenciana era un libro MONOLINGUE Y POPULAR.

  23. Xavier
    08-08-2013 19:10

    O sigui, que trobes molt estrany tantes coincidències?

  24. albert
    08-08-2013 00:26

    pel que llegeixo, IVAN, tens un immens univers per anar encarant la teva tesi, per desenmascarar parrt del tinglado. Esñero que no defalleixis. PEP, qualsevol exposició que fas sembla més aviat una tesi sobre el coneixement (bé, més aviat sobre el desconeixement...) Pudé hauries de pensar més en falcar i acabar investigacions, abans que respondre exhaustivament als provocadors que, segurament en la intimitat, ens llegeixen abrandadament.

  25. Guerau
    07-08-2013 17:13

    Senzillament brillant pep, endavant!!

  26. Pep
    07-08-2013 14:01

    Bona feina, Xavier! Albert (Bill?), no em titllis de persona cruel, però no puc fer cas de la teva súplica: la Bíblia Políglota és un tema massa llaminer com per deixar-lo estar. Altra cosa és que ara mateix no m'hi puc dedicar, però tinc la ferma voluntat d'investigar-lo sota el prisma de la inexistència de Cisneros. Ho sento: jo no m'empasso que un Inquisidor encarni l'avantguarda cultural del seu temps, per davant d'un humanista. No es tracta que sigui castellà o no, sinó que no puc concebre que un inquisidor de més de 80 anys tingui inquietuds humanístiques que el fan superar en iniciatives a l'home més admirat d'Europa. Per què ha quedat Erasme com a far del pensament humanístic i no Cisneros? Per què Erasme s'endú la fama de voler fer traduccions fidedignes, directes de les fonts de Sant Jeroni, encarrega a Vives l'examen de l'obra de Sant Agustí, presenta el seu Nou Testament el 1516... i Cisneros el supera en tot! Cisneros funda a Alcalà el 1498/99 el col·legi de Sant Ildefons i comença les obres del que serà el primer campus universitari conceptual del món, imitat després per altres grans centres universitaris europeus! La Civitas Dei! La ciutat de Déu, on hi haurà col·legis per a rics però també col·legis per a pobres, perquè el saber i la formació arribin a tothom! I mentrestant Erasme tot just està madurant l'Enchiridion, el Manual del Cavaller Cristià (1503). Però la fama d'humanista se l'endú Erasme. Un home de les inquietuds de Cisneros ens hauria d'haver inundat d'obres del pensament, de manuals d'encoratjament a l'estudi, de consideracions teològiques espectaculars. On són? Quan Erasme comença a rumiar que potser estaria bé analitzar la Bíblia des d'un punt de vista filològic, fent traduccions fidels dels pares de l'Església, Cisneros ja té un batalló de filòlegs estudiant i retraduint els textos sagrats. I la història diu que en Froben de Basilea va encarregar a Erasme una traducció apressada del Nou Testament per intentar competir davant la imminent sortida a la llum del fastuós Nou Testament d'en Cisneros. Òbviament, el del cardenal va sortir més aviat, i el d'Erasme, víctima de les presses, està ple d'errors. El campió havia de ser castellà. Bo i així, la fama mundial se l'endú Erasme. L'humanista de referència a Europa i a la història és Erasme, però aquí, el narcissista nacionalisme castellà sap, en el seu fur intern, que el bo era en Cisneros, que va superar Erasme en tot. NO QUADRA PER ENLLOC. És una maniobra típica del nacionalisme rampant de Felip II. Castella havia de ser el centre del món, la Descobridora d'Amèrica, el far d'Occident, i com a tal, també va tenir el millor humanista, el més avançat, el més culte de la seva època. Ho era tant, que la seva Bíblia Políglota, en temps que tothom defensava els llibres en pla (1517), ja va sortir ajustada a les restriccions de Trento (1564). Mira si era bo, en Cisneros! Però el far de l'humanisme, aleshores i avui, és Erasme. Quines excuses dóna la Història oficial, davant d'aquest panorama? Home, que Cisneros mor el 1517, 4 mesos després que surti a la llum la seva Bíblia, i aleshores, per problemes de la seva herència, i perquè encara no tenia el permís ferm del papa Lleó X, resulta que la Políglota no es distribueix com caldria. A més, Carles V arriba a la Península i n'incauta uns centenars d'exemplars, que va prometre pagar, però passen els anys i els d'Alcalà encara esperen que afluixi la virolla. I una remesa abundant de Políglotes que anava a Itàlia, oh, Déu dels Cels, va tenir l'infortuni de naufragar i descansa per sempre al fons de la Mediterrània. Potser per això no es va propagar la merescuda fama d'humanista d'en Cisneros? Quina injustícia. Ho sento, Albert/Bill. El centenar de Políglotes que dius que queden avui dia em fan l'efecte d'una edició d'Estat en temps de Felip II. I com detectaries que són del 1562 si el peu d'impremta et posa clarament 1517 i s'ha construït tota una parafernàlia documental per avalar que aquella és la Bíblia de 1517? A tots els efectes, aquella Bíblia ens semblarà, a tothom, del 1517. Com ho detectaries, que és del 1562, si fos veritat el que jo et dic? Tu ets l'expert. M'ho expliques?

  27. Xavier
    07-08-2013 10:59

    P.D.- Lo del Record Guiness de llançament d'ou fresc sense trencar-lo és per emmarcar, hahahahhaaaaa.

  28. Xavier
    07-08-2013 10:44

    Bé, crec que açò tanca el debat sobre la teva identitat. "Bill Cole. diumenge, de juliol 21, 2013 5:06:00 p.m. Una pequenya continuacion de mi articulo publicado en Print Quarterly.... Hoy en dia es casi imposible que un ninyo llevara a cabo un proyecto parecido. Los peques (incluso los mios, desgraciadamente) tienen su adiccion: los juegos electronicos. Y los padres tienen la suya: colonias y otras actividades extraescolares concebidas y organizadas por adultos. La idea de sencillamente vivir un verano--caminar, leer, dibujar, jugar con la familia y los amigos--ya no es parte de la cultura occidental. Lastima. (escrito en Nueva York, sin acentos en el teclado.)" Extret dels missatges de, http://librorum.piscolabis.cat/2013/07/visions-de-cervello-1935-de-josep-maria.html#comment-form

  29. albert
    07-08-2013 01:06

    Joer Xavier...pronto nos vas a convertir todos en nobles de Barcelona.... Quieres ver mis armas?

  30. Xavier
    06-08-2013 20:44

    No fotis Bill. Estàs jugant una partida de Bridge?

  31. Albert
    06-08-2013 17:10

    Pep: El argumento del queso es broma, pero no me digas que no se parece un poco a muchos argumentos del INH. No tengo ni un pelo de castellano ni extremeño ni gallego, pero no son tan subnormales como piensan algunos que dejan comentarios aquí.

    Pep, te suplico: déjalo de la Biblia poliglota. La Biblia valenciana fue una edición POPULAR, en un solo tomo. La documentación de su supresión la tenemos toda. La Inquisición funcionaba así: LA INQUISICION NO QUERIA QUE LOS IMPRESORES VOLVIERAN A IMPRIMIR LIBROS PROHIBIDOS, Y POR ESO DABAN MUCHA PUBLICIDAD A SUS ACCIONES REPRESIVAS. La Biblia poliglota JAMAS fue destruida. Es una edición en SEIS TOMOS GRANDES. Un libro de 1517 NO se parece a un libro de medio siglo más tarde.

    En cuanto a mi capacidad de detectar falsificaciones.... Sí, lo hago bien. Vivo de ello. Doy conferencias por Europa y EEUU. Colaboro con la policía (tanto catalana como española como Interpol). Y te prometo, Pep: detectar una falsificación no es tan sencillo como, "Este documento parece ser erroneo. Eso significa seguro que es una manipulación, y que X es catalán."

    A veces los errores son errores, y a veces las casualidades son casualidades.

  32. Albert
    06-08-2013 16:57

    Xavier: Ben fet. Casi. No soy William, pero lo conozco bien. Compartimos muchas opiniones sobre el INH y el mundo académico. El también ha dejado algún comentario en este web. Pero pocos.

  33. Pere Blavet
    06-08-2013 11:00

    exCastellà

    No crec que ningú negui l'existència del nostre malson, però és qüestionable el conjunt de rondalles que tenen construïdes per a justificar el seu status, història i poder.

    Només cal dir que les generacions post franco estudien a l'escola una versió de l'història molt poc allunyada de la re-escrita pel franquisme en comptes d'haver recuperat l'anterior al franquisme. Si l'anterior ja estava manipulada de segles, imagina't la reescriptura en temps de Franco, que et penses, que serà més propera a la realitat / evidències / proves?

    I sobre el comentari fora de lloc sobre que diuen a l'Iran, abans de posar-ho com a exemple fóra bò que contrastéssis el que diuen des de l'Iran amb el que ens diuen que diuen des de l'Iran. Potser t'endús una sorpresa.

    Barrejar segons quines realitats és de mal gust, molt arriscat, i, en alguns casos, es pot fer molt el ridícul. A tu et salva que tothom coneix la versió "occidental" del que professen els líders àrabs i que ells tenen una nul·la influència informativa sobre nosaltres per lo que lo que digui al gabinet de premsa del president Obama va a missa arreu d'europa. No cal contrastar res. Que tots els mariners i conqueridors d'amèrica i tots els que sabien alguna cosa eren Extremenys, segur, no cal contrastar res. Per això Extremadura és actualment una nació tant poderosa on els únics que han treballar a la seva vida són els que han emigrat. Deu ser això.

    La massacre de Puerto Hurraco (extremadur, per cert) no va ser una matança entre paletos extremenys, va ser un malentès que va acabar malament.

    Revisionisme a la carta.

    Incpaacitat per acceptar la crítica.

    Marca España.

    Viva el Rey Juan II!

  34. Xavier
    06-08-2013 10:48

    Qui nega aquí la existència de Castella? Tot el contrari, Ex, la seva innegable existència és el nostre malson.

  35. exCastellà
    06-08-2013 10:34

    L´INH amb l´historia de Castella i Espanya, es com Mahmud Ahmadineyad a l´Iran quan nega la Shoah. Perfecte! Castella no va existir mai, es només un malson català! Ja podeu estar orgullosos!

  36. Xavier
    05-08-2013 13:35
  37. Xavier
    05-08-2013 13:32

    El William es força interessant. Hem de fixar-lo, hahahaaa!!! A l'enllaç anterior critica a la classe dirigent universitària amb termes semblants als que sovint gastem aquí i aquesta és la contestació d'algun al·ludit, http://www.lavanguardia.com/20070112/54061290165/malos-profesores-mala-universidad-william-cole-sitges.html És un provocador experimentat, li agrada la polèmica, hahahahhaaaa. És el nostre "americà amagat"!!!

  38. Xavier
    05-08-2013 13:03

    Albert/Gerard/Tomàs/WILLIAM diu, "España no tiene una gran tradición de historiadores de libros y grabados. Leyo las mejores revistas de erudición sobre los temas de libros y grabados, y no salen artículos escritos por españoles (castellanos, catalanes, gallegos, etc.) Los grandes expertos en el tema del libro español? Norton, Haebler, Whitney...nombres poco hispanos.... (Has leído el artículo reciente en Print Quarterly entitulado "Two Remarkable Catalan Illustrated Books of the 1930s"? Te encantará.) i ens estava donant pistes per a que el trobessim. COLE, WILLIAM. "Two Remarkable Catalan Illustrated Books of the 1930s: Història d’una pera and Llibre de les flors" a Print Quartely, Volume 28, Nº2, Londres, juny 2011 Història d’una pera. Barcelona, Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1982 (edició facsímil de l’original de 1935 amb un “Oferiment” de M- Àngels Ferrer i Sensat) NOTA IMPORTANT És just reconèixer que aquest apunt de reconstrucció del procés de creació d’un llibre no hagués estat possible sense la col·laboració de Josep Maria Jori (nebot del noi artista), Bill Cole (nordamericà expert en gravat, resident a Sitges), Oriol Cassassas (a.c.s.) (pediatre i amic de Josep Maria Jori de la classe del Taga) i Joan Riba (fill de la Mercè Romeva de l’Institut-Escola que ens va facilitar informació). http://www.lavanguardia.com/20070112/54061290165/malos-profesores-mala-universidad-william-cole-sitges.html Gràcies Bill, al menys ja sabem com anomenar-te. Bones vacances.

  39. Joan del riu
    03-08-2013 16:54

    Bones vacances con-cue!

  40. Guerau
    03-08-2013 16:45

    No, els valencians reproduïm allò tan caracterític de la nació catalano-occitana, república burgesa de ciutat-estat (a l'estil italià) enfrontada, sobretot amb els competidors de la mateixa nació, que al final du a ser conquerits i espoliats per un regne absolut siga francès o castellà. Bé qualsevol dia també haurem de parlar perquè s'ha produït l'espoli i perquè els holandesos i portuguesos se'n van sortir d'aquest Regne subdesenvolupat com és Castella. (a mi no em convencerà mai la manipulació que Castella va estar a l'avantguarda del progrés humà) només cal veure les nacions sudamericanes l'èxit que ténen... mai un país com Castella hauria tingut l'oportunitat de fer un imperi si no fos pels "reptilians del poder absolut" i per suposat per tenir un país innocent com Catalunya al costat al seu servei. Al cap i a la fi el poder castellà és una charlotada.

  41. Francesc
    03-08-2013 13:42

    Tomàs, em demanes si he trobat alguna cosa sobre la tergiversació de la història. L'he trobada, en efecte.I, francament -modèstia apart- revolucionarà un altre dels mites capitalsespanyols de tant evident com és. Però la cosa vol el seu temps, calma i repòs per estructurar-ho tot. Ja t'adones que ets un mentider perquè ni has trucat a l'Avui ni t'has dignat a buscar pel teu compte la referència sobre Lleó Batista Albert. La investigació sobre això no em correspon a mi. Per això no la poso. És un altre investigador qui se'n va fer ressò. I ho publicarà quan ell ho consideri convenient. Però a tu, que t'interessa el tema, no fas la feina d'un professional erudit. I el cas és que jo per la xarxa l'he trobada en dos segons, la referència. D'altra banda, en què quedem? Deies que volies conèixer la pàgina en qüestió de l'Avui i ara la menysprees -com has fet altres vegades. És per això que ets tòxic, senyor galifardeu. Ho veus com t'he descobert? És que el teu estil agressiu menyspreador és inconfusible i es veu d'una hora lluny.

  42. Pep
    03-08-2013 13:04

    Molt de gust, Albert. Ara ens entenem. I gràcies per dir-nos la veritat. Amb això de la "Independència per Catalunya ja" m'has arribat al cor. Em sap greu dir-te que no és el teu castellà el que m'ha fet pensar que podies ser de València, sinó el fet que ens entenguessis tan bé en català. Si la teva família és catalana, s'expliquen moltes coses. Jo també crec que podríem ser amics, és clar. Però reconeix que t'has passat tres pobles quan dius que si els extremenys són capaços de fer un formatge tan perfecte com la torta de casar, bé podien conquistar els asteques. Home! La meva dona també fot unes paelles d'escàndol (de fet, cuina tan bé que ha acabat treballant en un restaurant) i, sincerament, jo no la veig conquistant Mèxic: què té a veure una cosa amb l'altra? Jo crec que no estàs sent objectiu (dit amb tota la ironia del món). I ara una altra. Dius que et dediques a la detecció de falsificacions. S'entén que tinguis debilitat pel nostre web. Però pregunto (i continuo en el context irònic, no t'ho prenguis malament): vols dir que ets gaire bo en la teva feina, si no ets capaç de detectar les grans falsificacions en la Història oficial espanyola -algunes de les quals fa anys que les denunciem aquí?-. Una altra cosa. Si no coneixes en Jordi Ventura com a historiador, no posis en dubte la seva capacitat. Fa anys que es va morir i ens ha deixat una producció massa curta, però molt interessant i incisiva per copsar l'ambient que es respirava al regne de València a finals del XV, sobretot en l'àmbit de jueus i conversos perseguits per la Inquisició. T'agraeixo sincerament l'aportació que ens fas respecte als conversos amb capacitat de llegir en hebreu a la primera meitat del XVI: saps que m'estàs donant un argument que pot afavorir la meva tesi de la Políglota valenciana, tot i que tu no la veus factible. Això t'honora. En Joan Fuster -un prohom de la cultura valenciana també desaparegut ara fa cap a vint anys- en va parlar en uns termes semblants als teus. Escolta, avui és 3 d'agost, aniversari de la partida d'en Colom del port de Pals d'Empordà en la seva primera expedició oficial al Nou Món. I tu te'ns acomiades per vacances! No serà que has d'emprendre el camí invers, d'Amèrica cap aquí, a visitar la família política? Si fos així, sí que podries presentar-te en algun dels nostres "akelarres"! No sé si té cap conferència en Jordi, ara a l'agost... En fi. Gràcies pel canvi de to, Albert, i que tinguis bon estiu. Fote'ns un cop de mà amb la Independència i explica-la i difon-la al teu cercle de Nova York. Tot ajut és poc, en aquest sentit. Fins la propera!

  43. Albert
    03-08-2013 08:55

    pd: Que tots tingueu bones vacances! Ens veiem a finals d'agost. Salutacions!

  44. Albert
    03-08-2013 08:47

    1. "Hòstia, com enganxa això d'enviar-se floretes amb algú! Tu no pots parar, Albert, i jo hi estic caient tot i haver dit que no et contestaria."

    JAAJJAJAJAJA TIENES TODA LA RAZON. Soy adicto. Y lo bueno es que casi NUNCA escribo comentarios en otras webs (aparte de la web del NY Times, de vez en cuando.) De verdad, Pep, tú y yo podríamos ser grandes amigos. Todo dicho sin ironía.

    2. "I per dir-me "perspicaç" perquè no publicaré res sobre la Políglota de València en aquest web. Home, si pogués, si ho tingués enllestit, no dubtis que ho publicaria."

    No lo harás. Te darás cuenta que la idea (la intuición original) es interesante, pero al final no té ni cap ni peus. Si se cambia la fecha de un pie de imprenta de 1517 á 1515, a lo mejor no te enganchan. Pero medio siglo? Los estudiosos del libro lo pillan seguro.

    3. "-quin cansament, rebatre't cada cosa...-," Si, es cansado a veces. Pero necesario.

    4. "només dir-te, respecte al teu punt 3j, que en Germà Colom i en Jordi Ventura, historiadors acadèmics, han interpretat que en Furió es refereix a la Bíblia Valenciana de fa 130 anys i que aquesta es reedita en fa 40, quan ell escriu. Tu dius: "no necesariamente en catalán", però els teus col·legues -i segurament d'altres consultats per ells- ho han interpretat així."

    Pues voy a pronunciar una frase que nunca has leído en esta web: SI MIS COLEGAS NO ENTIENDEN ESO, DISCREPO CON ELLOS. MI INTERPRETACION ES OBVIA. No sé quienes son Colom y Ventura, pero muchas veces hay historiadores "normales" que se meten en la historia del libro, y los resultados son trágico-ridículos. España no tiene una gran tradición de historiadores de libros y grabados. Leyo las mejores revistas de erudición sobre los temas de libros y grabados, y no salen artículos escritos por españoles (castellanos, catalanes, gallegos, etc.) Los grandes expertos en el tema del libro español? Norton, Haebler, Whitney...nombres poco hispanos.... (Has leído el artículo reciente en Print Quarterly entitulado "Two Remarkable Catalan Illustrated Books of the 1930s"? Te encantará.)

    5. "interpreto que la reedició de la Bíblia Valenciana de 1515-18 contenia fragments en català -òbviament- i fragments en hebreu (com, si no, han de recuperar els ritus hebreus els jueus?),"

    Como ya he dicho, estoy convencido que la edición en cuestión de 1515-18 no es la Biblia valenciana sino la Poliglota que conocemos. Pero te voy a explicar algo (que acabo de pensar, y por eso poco elaborado y muy posiblemente equivocado en sus conclusiones). En el siglo XVI, el hebreo era unicamente una lengua sagrada para los judíos. En la vida diaria hablaban la lengua del país donde vivían, o una versión "judaizada" de esta lengua (como ladino o yiddish). El hebreo se enseñaba unicamente a los chicos varones. PERO NO EN ESPAÑA. Los "judíos", en este contexto, eran CONVERSOS QUE VIVIAN BAJO LA AMENAZA DE LA INQUISICION. En estas circunstancias, ES IMPENSABLE QUE ENSEÑARAN HEBREO A SUS HIJOS, POR MIEDO A LA HOGUERA. El problema, desde el punto de vista de la Inquisición, era el acceso al Antiguo testamento.

    Así que en 1520 todavía había hombres judíos que sabían leer hebreo (y así compartir el contenido del Torá con sus familias, si disponían del texto hebreo). Pero 50 años después no había casi ninguno, y los cristianos podían imprimir el Antiguo testamento en hebreo sin "riesgo".

    Como os gusta decir, me parece verosímil lo que digo. No soy experto en el tema. De todas formas, un defecto del INH es no tener en cuenta a los judíos. Estudiar la censura y la represión y la vida intelectual en España sin pensar en ellos no tiene sentido.

    6. "Observant alguns comentaris que fas, veig que se t'escapa sovint que estàs en contacte amb el món acadèmic o hi pertanys, que et vantes de ser expert en llibres, etc..."

    Sí, tienes razón.

    "El teu to és el d'algú que està per damunt d'aquesta patuleia d'indocumentats que tenim l'atreviment de posar-nos "a escriure d'història" sense haver rebut la formació acadèmica pertinent."

    No. Para mí las personas no son "indocumentats", sino los artículos. Acabo de leer el libro que ganó el último premio Pulitzer de no-ficción. ("Devil in the Grove") EXCELENTE. El autor no es un historiador profesional. Su libro sí que es profesional.

    "La sensació que tinc és que ets algú que potser tenia algun compte pendent amb en Bilbeny, de fa anys,"

    No, no lo conozco.

    "i la gran quantitat de temps que ens dediques em fan pensar en algun historiador jubilat enamorat de la seva professió, que enyora la docència o el poder discutir d'història, i que a falta de millor causa, fas una mica d'acadèmic justicier en el web dels atrevits indocumentats."

    Dedico mucho tiempo porque soy adicto, como tú. (Afortunadamente mi profesión me permite el tiempo, sin consecuencias para mi mujer y mis peques.) No estoy jubilado (en 2050, quizá sí), pero tengo sólo un pie en el mundo académico. Me encanta enseñar en la universidad y escribir artículos y libros de erudición. Pero a tiempo parcial, porque mi trabajo principal no me permite más. Una vez dije que mi profesión era detectar falsificaciones, y muchos comenaristas se burlaban de mí. Así que no lo he repetido hasta ahora. Pero es verdad.

    "Si no ens escalféssim tant tots plegats i ens insultéssim menys, podries mirar-nos amb aquella mena de simpatia antropològica pròpia del civilitzat (llegim "titulat per l'acadèmia") que examina uns aborígens delerosos d'imitar la civilització (els profans que juguem a fer discursos "acadèmics")."

    JAJAJAJJA. Es verdad, Pep, y los del INH podrían mirarme a mí de la misma manera!!!! Pep, si todos del INH tuvieran un poco de sentido de humor como tú, a lo mejor iría a algún "acontecimiento" vuestro.

    "Dius que no ets català i ens fas empassar les teves comunicacions en castellà, tot i que ens entens perfectament i gairebé no fas faltes quan ens deixes anar alguna expressió genuïnament catalana. Et crec. Potser ets valencià."

    Pep, you have made my day! Si mi castellano--aprendido de adulto--te hace pensar que soy de Valencia, estoy contentísimo. Se lo voy a decir a mi mujer y a mis hijos, que se burlan de mi acento tanto en castellano como en catalán! Y me siento honrado: el INH me considera un "valencià amagat", como la flor y nata de la cultura europea desde la edad media hasta 1712! Pero no sé.... Mi cuñado, independentista como todos de la familia de mi mujer, siempre dice "Els valencians...TOTS DEL PP...SON PITJORS QUE ELS CASTELLANS."

    No, Pep: soy de Nueva York. Manhattan. Anglófono. Izquierdas. Independencia para cataluña ya. El Barça me importa un pepino. Me encanta la escalibada y la torta de casar (de Extremadura--si pueden hacer un queso tan perfecto, son capaces de todos, incluso conquistar a los aztecas). Tengo más desprecio para el mundillo universitario-académico español / catalán que todos los miembros del INH juntos. Contradicciones? Incongruencias? Quizá. Pero es la verdad.

  45. Pep
    03-08-2013 02:58

    Hòstia, com enganxa això d'enviar-se floretes amb algú! Tu no pots parar, Albert, i jo hi estic caient tot i haver dit que no et contestaria. Escolta, merci pel teu comentari sense ironia: venint de tu, és tot un afalac. Jo també ho dic sense ironia. I per dir-me "perspicaç" perquè no publicaré res sobre la Políglota de València en aquest web. Home, si pogués, si ho tingués enllestit, no dubtis que ho publicaria. Però el tema es mereix que el tractem bé i tan a fons com sigui possible. De tot allò que dius per desmuntar la meva tesi de la Políglota valenciana -quin cansament, rebatre't cada cosa...-, només dir-te, respecte al teu punt 3j, que en Germà Colom i en Jordi Ventura, historiadors acadèmics, han interpretat que en Furió es refereix a la Bíblia Valenciana de fa 130 anys i que aquesta es reedita en fa 40, quan ell escriu. Tu dius: "no necesariamente en catalán", però els teus col·legues -i segurament d'altres consultats per ells- ho han interpretat així. Això és el que es desprèn de les pàgines d'en Ventura, i per això es sobta i no hi troba una explicació coherent, perquè ningú té notícies d'una Bíblia Valenciana (no cal que sigui políglota) reimpresa pels volts de 1515-1518. Jo em baso en aquesta interpretació dels acadèmics: si ells consideren que es parla d'una reedició de la valenciana, i d'aquesta edició no n'ha quedat rastre perquè el mateix Furió ens diu el 1556 que la van fer recollir els Inquisidors amb l'excusa que la usaven per recuperar els ritus jueus, jo, que no sóc imparcial, ni objectiu i escombro cap a casa (tens raó), interpreto que la reedició de la Bíblia Valenciana de 1515-18 contenia fragments en català -òbviament- i fragments en hebreu (com, si no, han de recuperar els ritus hebreus els jueus?), el més probable és que es tracti d'una Bíblia Políglota: com que per a mi Alcalà suplanta Alacant en els documents (per vàries raons, que ara ens farien encetar un altre fil i no tinc aquest temps: no sóc un historiador jubilat), tot conflueix en la sospita que la Bíblia Políglota d'en Cisneros de 1517 fou, en realitat, la Políglota valenciana manada recollir pocs anys després per la Inquisició, segurament a instàncies del rector Celaya o Salaia de la Universitat de València i el seu còmplice Diego Ortiz de Zúñiga. La Políglota d'en Cisneros s'ajusta força bé a les directius emanants de Trento per tractar-se d'una edició de 1517. Per això hi ha historiadors que troben una sintonia especial entre Cisneros i Felip II, tot i que són dos personatges que no es van conèixer. Aquí hi ha gat amagat. No castiguem més l'audiència, Albert. Se't nota que ets una persona que sap de què parla, indubtablement tens més instrucció que jo en molts temes -jo no he dit mai que em consideri expert en res; simplement aporto la lectura que faig de determinades informacions que vaig trobant i les lligo amb un fil argumental que a l'INH ens sembla coherent i a tu esperpèntic: perfecte!, estàs en el teu dret-. Observant alguns comentaris que fas, veig que se t'escapa sovint que estàs en contacte amb el món acadèmic o hi pertanys, que et vantes de ser expert en llibres, etc... El teu to és el d'algú que està per damunt d'aquesta patuleia d'indocumentats que tenim l'atreviment de posar-nos "a escriure d'història" sense haver rebut la formació acadèmica pertinent. La sensació que tinc és que ets algú que potser tenia algun compte pendent amb en Bilbeny, de fa anys, com si estiguessis agreujat, per algun tema personal o perquè ell va ser el primer d'aquests "intrusos" en el món de la Història, i ara aquest greuge s'ha fet extensiu a l'INH. La insistència amb què ens visites, l'abrandament amb què "ens poses a lloc", i la gran quantitat de temps que ens dediques em fan pensar en algun historiador jubilat enamorat de la seva professió, que enyora la docència o el poder discutir d'història, i que a falta de millor causa, fas una mica d'acadèmic justicier en el web dels atrevits indocumentats. Si no ens escalféssim tant tots plegats i ens insultéssim menys, podries mirar-nos amb aquella mena de simpatia antropològica pròpia del civilitzat (llegim "titulat per l'acadèmia") que examina uns aborígens delerosos d'imitar la civilització (els profans que juguem a fer discursos "acadèmics"). Dius que no ets català i ens fas empassar les teves comunicacions en castellà, tot i que ens entens perfectament i gairebé no fas faltes quan ens deixes anar alguna expressió genuïnament catalana. Et crec. Potser ets valencià. Salut i dilecció.

  46. Albert
    03-08-2013 01:07

    Muchas palabras, Joan, sin decir nada.

    El olfacto, el instinto, la intuición.... Muchas veces son la primera chispa. Pero el artículo (o el libro) tiene que elaborarse con erudición, investigación y objetividad. Y en eso el INH fracasa. Siempre.

    Y el olfato no tienes tú, puesto que no sabes distinguir entre Con-cue, un castellanohablante nativo (obviamente), y yo, un anglófono que ha aprendido el castellano como adulto.

    De todas formas, no se puede utilizar la intuición para desmontar un estudio que ha hecho otro. "Eso del Bosco catalán no cuaja con mi olfato." Vaya argumento.

    Pues yo he demolido lo de la Biblia poliglota frase por frase. Como si alguien hubiera escrito un artículo sobre el descubrimiento del "collar de oro y diamantes de Cleopatra" y yo hubiera demostrado que el "oro" es de plástico, los "diamantes" son de vidrio, y el diseño fue inventado en 2003. Y la etiqueta dice "Made in China" en letra pequeña.

    Pero tú sigues admirando lo de la Biblia poliglota catalana.

    Eso no es un debate intelectual, Joan. Es un debate religioso. Como cuando un creyente te dice, "Yo creo porque intuyo que Dios existe." Las pruebas en contra son inútiles.

    Sabes que te digo, Joan? Que Pep es más perspicaz que tú. Que nunca publicará--ni tan solo en la web del INH--su estudio sobre la Biblia poliglota.

    "El bon detectiu sovint ha de reconstruir l'escena del crim i de vegades només disposa d'una burilla amb pintallavis... "

    Sí, Joan. Y si el detective siempre dice, "El culpable es un negro", al final llegas a la conclusión que es un incompetente que sencillamente odia a los negros....

  47. joan del riu
    03-08-2013 00:39

    Albert-con-cue, se't veu el llautó. Et fas la víctima, però ningú no bloqueja un usuari perquè exposi idees amb naturalitat i cortesia, al teu estil. Aquí s'expressen algunes tesis cuinades a foc lent, adobades amb dades oficials a mode de proves, o altrament a mode de contraproves, depèn... Però sense olfacte, aquesta cuina no podrà ésser percebuda. Es palesen contradiccions flagrants i pídies monumentals en el relat de la història oficial que ens ha pervingut. L'assassí sempre deixa traces de la seva malifeta. El bon detectiu sovint ha de reconstruir l'escena del crim i de vegades només disposa d'una burilla amb pintallavis... combinada amb la declaració contradictòria d'un testimoni. Aquí hi juguen un paper rellevant la sagacitat, l'instint i la imaginació de l'inspector cuiner. Però tu menysprees l'aroma subtil de la tòfona, i no et fa res d'equiparar-lo amb la ferum del phallus impudicus (bolet pudent), i amb això ja enllesteixes un paràgraf. I encara potser t'agradaria que algú desarticulés el teu discurs, però vetaquí, ningú no hi està interessat, és un discurs fiscal, sense relat. De fet és un antidiscurs, pensat per a desactivar, i per tant, indefectiblement captiu. L'INH és tan científic com humà. Aquesta és llur força i llur feblesa alhora. Com la veritat, que ha de ser valenta i humil a l'ensems. Bona nit

  48. albert
    03-08-2013 00:21

    Si lo que digo te molesta tanto, puedes ir corriendo a Sr Bilbeny para que me censure.

    Si no, dime que piensas de mis argumentos en cuanto a la Biblia poliglota. Son buenos, oi?

  49. albert
    03-08-2013 00:18

    Mira, Francesc. Si los del INH sois demasiado incompetentes como para encontrar los artículos que supuestamente sostienen sus artículos, yo no estoy obligado a hacerlo. No me digas más de buscar artículos en l'Avui! Yo nunca te digo de buscar artículos en periódicos SERIOS, como el NY Times, así que no me pidas que busque artículos en periódicos de risa, como l'Avui. Sobre todo si no eres capaz de encontrarlos tú mismo.

    Y no me llames mentiroso. Fuiste tú que dijiste que las armas de los Bosch catalanes eran IGUALES que las que aparecen en el cuadro del Bosco. Pero ahora no las encuentras. Tampoco encuentras la primera edición catalana del Quijote. Ni la primera edición catalana de la Celestina, ni la primera edición catalana del Lazarillo. Ni un solo documento que afirma la catalanidad de Colón, ni Erasmo, ni Sta Teresa, ni Fray Luís de León, ni Garcilaso, ni Calderón, ni Velázquez, ni Elcano, ni Marco Polo, ni Durero, ni Murillo, ni Cabot, ni las Islas Malvinas.....

    Una pregunta, Francesc. Alguna vez en tu vida has encontrado algo? (Sin contar las cosas maravillosas que encuentras en tu imaginación, claro.)

  50. Francesc
    02-08-2013 23:07

    Tomàs, és que a part de tòxic ets un mentider! No te'n dónes vergonya? Canvies de nick cada dos per tres i no aportes res de positiu. Hi és, hi és això que dic a l'Avui. Jo he vist la plana i l'he llegida. Altra gent també l'ha vista i ho ha dit aquí. El que vull és que la cerquis tu, la plana. Veig que tens una fixació malaltissa contra Nova Història. No res, a pencar, noi..

  51. Francesc
    02-08-2013 23:03

    Tomàs, és que a part de tòxic ets un mentider! No te'n dónes vergonya? Canvies de nick cada dos per tres i no aportes res de positiu. Hi és, hi és això que dic a l'Avui. Jo he vist la plana i l'he llegida. Altra gent també l'ha vista. El que vull és que la cerquis tu. Veig que tens una fixació malaltissa contra Nova Història. No res, a pencar, noi..

  52. albert
    02-08-2013 19:52

    Guerau: No sóc català tampoc. Realment no pots deduir res. Soc americà. Y las bananas no me importan un plátano.

    Vientafuegos: No soy facha tampoco. Soy de izquierdas.

    La lógica de los comentarios de Guerau y de Vientafuegos es evidente. Creer en las teorías del INH no tiene nada que ver ni con la calidad de la investigación, ni con la objetividad, ni con la verdad. Tiene que ver con la etnia y con las creencias políticas. Un buen catalán de izquierdas creerá las teorías. Es un deber. VAYA FLACCIDEZ INTELECTUAL.

    (Y este mito del "buen catalán de izquierdas" también me hace reir. Muchos catalanes apoyaban a Franco. Y después de la muerte del Franco, la mayoría de los presidentes de la Generalitat (Pujol y Más) han sido de derechas.)

    Francesc: He llamado al Avui. Dicen que han retirado el artículo del Internet porque era una mentira, una falsificación, una manipulación. Si no digo la verdad, seguramente puedes darnos el enlace. Estoy esperando. Y esperando y esperando.

    Que raro, Francesc, que el INH tiene pruebas contundentes de la catalanidad de Alberti y no las publica aquí. Al contrario, hablan y hablan y blablabla de "catalanes" que no lo eran, con "pruebas" imaginarias. Y por favor, Francesc (o Guerau o Vientafuegos), en lugar de insultar, a ver si podéis rebatir mis argumentos sobre la Biblia poliglota????

  53. Francesc
    02-08-2013 18:23

    És en Tomàs, l'erudit de Harrvard!!!! Hola, Tomàs!!! Ja has trucat a l'Avui, ja has demanat la plana sobre Lleó Batista Albert? Encara estem esperant....

  54. Vientafuegos
    02-08-2013 17:22

    Guerau. L' albert fatxa que apareix per aquestes pàgines no enten l'anglès. Albert - ya sabes que Agustine de Aragón ere de Barselona? - No te lo an ditcho? me parese que Barselona no es la capital d'Espanya pero lo parese.

  55. Guerau
    02-08-2013 16:44

    no, no si molts catalans tenen "pensamiento castellano".. al pensar que a Castella és on va nàixer la civilització occidental i Déu per suposat... recorda allò de "Campos de Castilla" d'un catalanoparlant com Azorín.. i aquí estem parlant de fluxos políticogeogràfics i Catalunya-Aragó esà en el segon corredor econòmic més important d'Europa la golden banana després de la blue banana... salamanca i alcalà de henares... no 1) http://en.wikipedia.org/wiki/Golden_Banana 2)http://en.wikipedia.org/wiki/Blue_Banana per cert que es el territori del camí espanyol en l'imperi que sortia de Barcelona i València.

  56. Pep
    02-08-2013 02:40

    Gràcies, Joan del Riu, per la teva defensa, i gràcies també a en Guerau per les teves paraules d'ànim de més avall, que no n'havia dit res. Al senyor Albert, que potser també és en Con-cue, dir-li que quan treu la retallada i comença a disparar al cel és molt difícil d'atrapar-li les bales amb un caça-papallones. Sap que vull dir? Doncs posi-hi imaginació, que ara sabem que li agrada. De tota manera, em crida l'atenció que hagi tornat treure al meu senzill article sobre "fins que en Colom begui a galet". El dia 4 de juliol ja hi va fer una referència en termes molt semblants sota la identitat de gerard planas madurell: per què l'obsessiona tant? No perdré el temps contestant-lo: he d'investigar. Vostè rigui i critiqui, que aquesta és la seva feina. Li reconec que té raó quan diu que hi ha discussió entre acadèmics, que els historiadors tenen visions diferents, que hi ha escoles diferents... home, i tant. També li he de demanar que m'entengui, si vol: jo no estic renyit amb l'acadèmia. De fet, em nodreixo dels llibres d'història dels professors més eminents, passant per les tesis publicades d'estudiants brillants i de vegades per llibres que no són tan bons, però que sempre contenen algun detall que permet de veure alguna guspira per avalar les nostres tesis. No s'equivoqui, Albert (¿planas madurell?): treballem amb les obres de l'acadèmia, que jo particularment valoro moltíssim per tot el que s'hi pot aprendre i per tot allò que se'n desprèn, de vegades involuntàriament per part de l'autor mateix. El mantra que repetim sovint a l'INH, com vostè diu, respecte a molts historiadors oficials, és la crítica a la seva actitud tancada, sovint menyspreativa de la feina que fem aquí. Ara resulta que en Colom sí, que podia ser català, però la resta ni pensar-ho. En Joan li ha explicat molt bé amb l'exemple de l'iceberg. No m'entretindré a contestar-lo més.Per aprofundir en el tema de la Bíblia hauria de tornar a revisar el material que vaig compilar fa un parell d'anys. Vaig tenir a les mans una valuosa publicació d'en Norton sobre les impremtes hispanes, vaig començar a tocar el tema de la Políglota i aviat vaig entendre que això demanava un temps que jo no tenia i no tinc, encara. Hi ha discussió sobre quines fonts es van fer servir, crec recordar que hi havia una polèmica sobre la validesa de la Vulgata, sembla que hi ha uns manuscrits que s'havien d'haver fet servir per a la Políglota i que no tenen sentit si no eren per a la Políglota, però després resulta que l'edició definitiva (que vostè sembla conèixer) resulta que no s'ajusten a la feina del manuscrit... Molta cosa per desentrellar, encara. M'hi acostaré quan pugui, però no serà aquest any, ni presumiblement el que ve. Li he fet el favor de presentar-li una màniga i un camal d'un vestit que és a mig fer en aquests comentaris, però no puc ensenyar-li el vestit acabat, ben planxat i a punt de portar. Em sap greu que vostè es dediqui a tirar-hi les seves bales carregades de ressentiment (dispensi si considero els seus comentaris vagament menyspreatius d'aquest fil com una continuació del rosari de despropòsits del senyor planas madurell: si no són el mateix personatge, és clar que els guia el mateix propòsit). Finalment, m'ha encantat aquesta cosa seva de les incongruències. Totalment d'acord. Aquí critiquem els acadèmics -perquè no ens fan cas o ens insulten- però ens encanten els seus llibres quan hi trobem dades que donen ales a una tesi nostra. I vostè mateix, que ja s'ha comptat com a persona de vida incongruent, ens fot de cap per avall cada vegada que toca el teclat, però no pot evitar d'entrar aquí una i altra vegada. Si no és una feina, això seu... què és? No cal que em contesti ara: faci-ho després de la Universitat.

  57. joan del riu
    02-08-2013 01:04

    el senyor Con-cue, que es veu que ara es diu Albert, perd el temps a l'intentar deconstruir el discurs dens i coherent d'en Pep. Per tal de fer-ho possible, fa trampa i ataca els paràgrafs d'un amb un, amb un estil ben peculiar [per no adjectivar-lo gaire] que fa que el poguem identificar a la segona frase, escrita sota qualsevol dels seus múltiples pseudònims en aquest i d'altres articles del lloc INH. Només li volia fer una observació, atès que s'enfila constantment al carro del cientifisme i l'academicisme i la lògica internacional i bla bla... a l'hora d'exigir proves i documentacions .... L'Albert-Con-cue mai no entendrà la lògica de l'INH, senzillament perquè està mancat d'una qualitat que considero bàsica: l'olfacte o instint. Algú va dir "La història no és una lliçó, la història és la supervivència". Que vostè ens vingui amb tota la seva dialèctica historicista no ens fa ni fred ni calor als que cerquem vida i veritat a les nostres arrels ancestrals. Hi ha equips que fan futbol i equips que destrueixen el futbol de l'adversari, i vostè és d'aquesta mena. Vostè sabrà per què ho fa, segurament això el motiva, i té tot el dret a fer-ho. Si més no ho fa de manera respectuosa, i això li he de reconèixer. Com també li haig d'agrair que ho faci, perquè gràcies a les seves intervencions, en Pep ens ha delectat amb algunes primícies que, els que el seguim, sabem valorar, tot i relativitzar-ne encara les conclusions. Tal com jo ho veig, la catalanitat d'en Colom, que ja comença a ser gairebé una evidència fins i tot per a sectors importants del món acadèmic oficialista, no és altra cosa que la punta d'un gros iceberg. Vostè ens diu: d'acord, us acceptaré la punteta, accepto que Colom sigui català, però no em vingueu amb romanços perquè la resta no me la crec per falta de proves i tot allò que repeteix infinitament. I jo li dic simplement això. Quan podem veure un iceberg flotant és perquè sens cap mena de dubte hi ha una enorme massa de glaç submergida. I n'hi ha prou amb anar estirant el fil per a descapdellar tot el capdell. Ja sé que costa d'acceptar però l'espoli històric català és colossal, i això ens ho demostra la figura cabdal que n'és aquesta part emergida: Colom, un personatge enorme del renaixement que la censura reial ha volgut diluir, desdibuixar, aprimar, caricaturitzar, i per descomptat i per damunt de tot, descatalanitzar. Això és tot de moment. I recordi: amb olfacte i instint la imaginació s'activa, en el fons som com els animalons. Cordialment.

  58. albert
    01-08-2013 23:23

    Una nota más sobre las "incongruencias" que encuentra el INH.

    TODA LA HISTORIA ESTA LLENA DE INCONGRUENCIAS.

    LA HISTORIA DE HACE DOS DIAS Y, MUCHO MAS, LA HISTORIA DE HACE 500 AÑOS.

    MI VIDA ESTA LLENA DE INCONGRUENCIAS, Y LA TUYA TAMBIEN.

    Es incongruente que un irlandés escribiera obras literarias en francés, y que ganara el premio Nóbel. Pero lo hizo Samuel Beckett. Y es incongruente que Kafka, de Praga, escribiera en alemán, y que Conrad, polaco nacido en Ucrania, escribiera en inglés. Pero así es.

    Es incongruente que Hitler, con ojos oscuros y pelo oscuro, llevara a cabo el holocausto en parte para ayudar a la "raza superior", los de ojos azules y pelo rubio.

    Es incongruente que Castro negara ser comunista, y que Marx denunciara el socialismo y que Jack Kerouac fuera un paranoiaco ultra-derechista que jugara al fútbol americano en la universidad. Pero así es.

    Si un día dejas a tu hija de 8 años, la pequeña Catalina, sola en la cocina y al regresar 10 minutos después ves que ha desaparecido el trozo de pastel que ibas a comer tú, parece probable que Catalina lo ha comido. Pero si Catalina lo niega, tienes una "incongruencia". Lo normal, creo, es concluir que Catalina miente. Pero si has decidido de antemano que la pequeña Catalina es incapaz de mentir (es demasiado buena!) puedes buscar otras soluciones. Una solución: Castellina, la niña mala que vive en la casa vecina, ha entrado en tu casa (sin que nadie la viera) y en la cocina (sin que Catalina te dijera nada) y ha comido el pastel. Ahora todo encaja, verdad?

  59. cesc
    01-08-2013 10:52

    Joan II d’ Aragó/ Castella va tenir feina a inventar-se la reconquesta castellana-------Adjunto les Constitucions Amerianes de l’Ordre de la Mercè, escrites l’any 1272, 20 o 30 anys després d’haver conquerit Sevilla ------------------------- Els cautius són en poder del diable i l’infern ------------ Unes constitucions guerreres-------------------------------------------------------------------------------------------------------- Com deu pare de misericordia e deu de tota consolacio e donador de conort en tota consolacio, Jesu Christ son fill per la sua gran misericordia trames en aquest segle per visitar tot lumanal litnatge qui en aquest segle era axi com en carcer catiu en poder del diable e d'infern per visitar e traher tots los amichs qui eren en aquell carcer en poder del damunt dit enemich e metre en la sua gloria e daquells e dels altres qui en aquel loch per la sua gracia pujaren tornar e reparar los lochs daquels angels qui per ergull caygueren del Cel e foren fets diables. Pare fill e sanct sprit entre les obres dels quals departiment no ha ordenaren per sa misericordia e per lur gran pietat fundar establir aquest orde apellat orde de la verge Maria de la merce de la redempcio dels catius de Sancta eulalia de Barchalona del qual ordenament ordenaren lur servent missatge e fundador e enantador frare Pere Nolasch. La vertut e lenteniment del qual e de tots los altres Maestres qui son estats apres de ell trabal e la obra dels frares e de tot lorda es posada en aço per tots temps quel Maestre e els frares qui an feta profesio en aquesta orda en fe de Jesu Christ en esperança de salvacio en vera caritat de aquell qui en aquest segle prenent carn de la gloriosa sancta Maria Verge ver deu e ver hom en una persona estant, mort e passio per nos prenent nos visita e sempre visita sos amichs e deliura qui eren en infern, treballant de bon cor e de bona voluntat e per bona obra de visitar e desliurar aquells christians qui son en captivitat e en poder de sarrains o daltres enemichs de la nostra leg segons bon ordonament e bona voluntat del mestre daquest orde. Per la qual merce a seguir e a enantar e a visitar e a desliurar christians de poder dels enemichs de la orda de Crhist axi com a fills de vera obediencia alegrament sien aparelats tots temps tots los frares daquest orde si mester es posarlos vida axi com Jesu Christ la posa ver per nos per tal que al dia del judici per la sua misericordia asseguts a la part dreta sien dignes de hoir aquella dolça peraula que ab la sua boqua dira Jesu Christ: Venits beneyts de meu Pare reebre lo regne que a vos es aparellat del començament del segle perço cor en carcer era e vingues a mi. Malalt era e visitas me. Fam avia e donas me a mengar. Sed avia e donas me abeure. Nuu era e vestis me. Hostal no avia e recolis me. Les quals totes coses ha ordenat Jesuchrist esser complides en aquest orde a mantenir e crexer obra de tan gran misericordia ço es visitar e rembre christians catius de poder de sarrains e daltres qui son contra nostra leg a qui propiament ha deus establit aquest orde.

  60. cesc
    01-08-2013 08:49

    Ja ens veurem el dissabte

  61. Albert
    01-08-2013 01:53

    CESC, aquest cop un llibre!!!! fes recompilació del que expresses, intueixes, deixes anar.... Els altres s'encarregaran de cremar-ho, però cal donar-li cos per si, algún dia fes falta tenir-ho ordenat com a base d'afermament del que les persones que s'apropen a l'INH, pensen i emetem, tu els/ens hi/ho haguessis visualitzat

  62. Ivan Gimenez
    31-07-2013 02:05

    Hola, referent al comentari d’en Cesc on diu textualment: “Potser des de Castella porten segles maquinant i reescrivint la història”. No ho sé si des de Castella o des de Navarra o França....però el que si que puc dir és que aquestes “coincidències” que hem vist entre Joan II d’Aragó i Joan II de Castella, si anem de forma ascendent en el temps. Veig que hi ha un patró que es va repetint amb diferents personatges. Si existeixen indicis per pensar que la història ha estat reescrita durant segles, és lògic de deduir que ha d’haver un patró. Posem el cas que si jo soc un censor (inquisidor) i em moro, ha d’haver algú darrera meu per seguir la trama d’aquesta història desdoblada. També ha d’haver una institució encarregada de la direcció d’aquesta història censurada (la Inquisició). Ha d’haver una infraestructura on poder reescriure tranquil•lament la historia (els convents, monestirs...). I sobretot ha d’haver un idioma en comú per a que tots entenguin el que estan reescrivint i aprofitant l’idioma que esta més extens, el llatí. De tot plegat i a falta d’aprofundir en el tema; m’agradaria comentar una curiositat. Ramon Berenguer el Vell (vers 1023 - ?1076), nomenat Apoderador d’Espanya (Ispanie subiugator). Casualment coincideix que té el mateix sobrenom que Robert I de Borgonya el Vell i a més a més aquest duc borgonyes morirà el 21 de març de 1076. Exactament al mateix any que Ramon Berenguer, comte de Barcelona. La possibilitat històrica que voldria exposar, enllaçant amb el tema del comentari d’en Cesc. Veient aquestes casualitats de sobrenoms i dades calcades alhora de morí, un es pregunta: És possible que tingui alguna relació aquest possible desdoblament de personatges entre Ramon Berenguer el Vell, nomenat “Apoderador d’Espanya”, i Robert el Vell duc de Borgonya. Amb la casualitat que els descendents de segona generació de Robert, 50 anys més tard a Castella (1126) amb Alfons VII, i a Portugal 46 anys més tard (1112) amb Alfons I el Conqueridor. Inicien la Dinastia Borgonya tant a Castella com a Protugal? Si hi ha un possible desdoblament de personatges entre Ramon Berenguer el Vell i Robert I el Vell. Es podria interpretar que tan els descendents que inicien la Dinastia de Borgonya a Castella, com a Portugal. Provenen de Ramón Berenguer el Vell, nomenat Apoderador d’Espanya. Això sense entrar en si podria ser el mateix personatge Alfons I el Conqueridor rei de Portugal i Alfons VII de Castella dit l’Emperador. Perdoneu per l’embolic i espero que s’hagi entès. Salut!

  63. Guerau
    31-07-2013 00:40

    Bé, "el pensamiento castellano" que és igual que "el pensamiento navarro" ja es coneix internacionalment ja té suficient publicitat internacional...els catalans no descobrim res de nou... un espanyol... de pro no pot concebre una història fora del poder aprés a les escoles... perquè per ells Espanya es déu i el poder omnipotent... i els humans no podem ni tan sols qüestionar perquè per ells fora del poder no hi ha vida...les rèmores imperials espanyoles, franceses i britàniques són això.. rèmores... endavant pep, enhorabona.

  64. albert
    30-07-2013 17:57

    Nota: En mi comentario hago referencia al comentario de Pep del 26 de julio.

  65. albert
    30-07-2013 17:54

    Pep, acabo de leer tus comentarios y los tengo que comentar. Son esperpénticos. No tienen nada que ver ni con la historia ni con la historiografía ni con la objetividad. Ni con la verdad, por supuesto. Están basados en la ignorancia y en el nacionalismo ciego. Me impresionó mucho tu artículo de "Colom begui a galet". Me impresionó como excelente ejemplo de cómo hay personas capaces de engañarse a ellos mismos. Como hay personas capaces de inventar la historia utilizando sólo la imaginación, sin ninguna documentación u otras pruebas. Todas tus teorías, como la enorme mayoría de las teorías de los miembros del INH, son fáciles de desmontar. Desafortunadamente no tengo el tiempo para desmontarlas todas. Pero sí voy a desmontar una de las más suculentas, la de la Biblia poliglota.

    Primero, obviamente no sabes lo que es la Biblia poliglota. Te asombra que se editó "...en 4 idiomes... i cap d'ells és el castellà!!" Lo que te sorprende aún más es que uno de los idiomas es hebreo. "HEBREU, en llatí, en grec i en caldeu les Sagrades Escriptures. No quadra per enlloc. És com si el Ku kux Clan edités en swahili la primera compilació dels Drets Humans." Para ti, utilizar el hebreo es una demostración de afecto hacia los judíos--un editor antisemita nunca habría utilizado el hebreo. Para concluir, dices que "La Bíblia Políglota d'en Cisneros és la reedició de la Bíblia Valenciana, ara en les tres llengües cultes (llatí, grec, hebreu) i en una quarta llengua, el caldeu? NO: el ca...talà."

    Pues te comento algunas cosas.

    Primero, el editor no eligía los idiomas de la Biblia poliglota al azar. Tampoco quiso elegir a las "lenguas cultas". La idea de la Biblia poliglota era presentar TODOS LAS VERSIONES AUTORIZADAS DE LOS TEXTOS BIBLICOS EN UNA SOLA EDICION, CON TEXTOS PARALELOS. Es decir, el antiguo testamento, la Biblia septuaginta, la Vulgata, etc. Así que los textos se imprimieron en HEBREO, GRIEGO, LATIN Y CALDEO. NO HUBO REMEDIO. NO PODIA IMPRIMIR TEXTOS AUTORIZADOS EN CASTELLANO NI CATALAN NI JAPONES PORQUE NO EXISTIAN.

    Segundo, imprimir en hebreo no mostraba el amor que el editor sentía hacia los judíos. SEGUN LA IGLESIA CATOLICA, LA BIBLIA HEBREA ERA, ES Y SIEMPRE SERA LA PALABRA DE DIOS. Es verdad que los castellanos de la época eran unos cerdos antisemitas. Y los catalanes también (ya sé que los del INH están enamorados de la idea de la infinita tolerancia de los catalanes. Pero esa visión no cuadra con la verdad. Se nota esta tolerancia cada vez que hablan de los castellanos analfabetos, ignorantes, racistas, etc.)

    Tercero, una nota final. Hablas de la Biblia poliglota como si no existiera ningún ejemplar. Pues han sobrevivido más de un centenar, y no, NO HAY TEXTOS EN CATALAN. Los cuatro idiomas son latín y griego y hebreo y caldeo. EXACTAMENTE LO QUE DICE LA HISTORIA OFICIAL. Te recomiendo que te enfoques en ediciones que no existen, como las primeras ediciones en catalán del Quijote, la Celestina, el Lazarillo, etc. En esos casos, como mínimo, puedes inventar tú mismo lo que contienen, y nadie puede demostrar que no tienes razón.

  66. Arnau Rigol
    30-07-2013 17:25

    Els Trastàmara fou una maleïda familia castellana, qué només volia apropiar-se la corona catalana per gaudir-ne del nostre empori comercial! El compromis de casp va ésser una traició més a la nostra causa de voler ser un pais i una nació independent dintre d´Europa!

  67. cesc
    30-07-2013 17:24

    Estava pensant que el tema de Joan II d'Aragó / Castella té unes característiques que s'assemblen molt a la tergiversació històrica que es correspon amb la conquesta d'Amèrica. Són els catalans els que descobreixen i conquisten Amèrica, en canvi el que ha passat a la història, el que ha quedat escrit, és que els castellans (especialment extremenys) van descobrir i van conquerir Amèrica. Quan es rasca una mica la història oficial de seguida es troben incongluencias, personatges que no encaixen ni en el temps ni l'espai, insensateses tals que expliquen que un navegant – Colom- ve caminant de Sevilla a Barcelona etc, etc, etc. Estic pensant que abans d'aquesta tergiversació en va existir una altra. ¿Qué es va tergiversar amb anterioritat a la Conquesta d'Amèrica?. resposta. - Es va tergiversar la reconquesta o conquesta de la península ibèrica. En què em baso per dir el que dic? Em baso en la lectura de textos de l'Ordre de la Mercè, a on laics i clergues mercedaris empraven el temps en rescatar captius presoners dels sarraïns perque no perdessin la fe catòlica. Rescatar captius consisteix a recuperar presoners cristians en mans dels sarrains ja sigui pagant un rescat, ja sigui intercanviant-se el mateix mercedari pel presoner o entrant a cop d'espasa i conquerir un territori per a la cristiandat (mètode més efectiu). La característica de que els mercedaris s'havien establert en un lloc era que fundaven un convent. Doncs bé només es pot entendre el gran nombre de Convents mercedaris a Castella si pensem que varen ser construits per aixoplugar els experts en projectar i dirigir les operacions de guerra, i, o, resistència contra els musulmans. Sense contar el convents catalans es funden convents a : 1245- 1260 Sevilla, Cordova, Mula (Murcia), Arjona, Vejer de la Frontera. 1260-1267 Molina, Toledo, Montflorite, Murcia, Lorca, Toulouse Villefranche (Francia), 1267-1270 Ubeda. 1270, 1301 Burgos, Valladolid, Medina del Campo, Aurignac (Francia), Sangüesa (Navarra), Groín (Calahorra), Fuentidueña, Beja (Portugal), Soria, Toro, Almazán y Logroño. Més tard a Salamanca, etc, etc, etc. El que ha passat a la història és que els castellans van reconquerir Castella, però els convents catalans hi eren, encara his són. En el Lazarillo apareix un mercedari del convent de Toledo, amb Colon hi va un mercedari de Sevilla, del convent de Sevilla. Potser des de Castella porten segles maquinant i reescrivint la història

  68. Ivan Gimenez
    30-07-2013 00:44

    Hola, contestant al comentari de l’Antoni Batalla Francesc al tema on esmenta que hi falten referències a l’article, tens raó. Només he volgut fer visibles unes coincidències amb una informació que està a l’abast de tothom. Però per exemple una referència podria ser la carta escrita per Maria de Castella esposa d’Alfons el Magnànim on cita al seu germà, Joan II de Castella, com a nostre germà, als Consellers de Barcelona per dos cops en la carta. Aquesta és redactada per Maria de Castella durant la Concòrdia de Valladolid. A continuació enganxo l’enllaç de la Viquipèdia mateix on hi surt aquesta carta: http://es.wikipedia.org/wiki/Concordia_de_Valladolid Podria ser normal anomenar nostre germà pels vincles parentius, és l’esposa d’Alfons el Magnànim, podria ser una formalitat...però també després de veure totes les coincidències numèriques de l’article podria ser que realment està dient nostre germà en sentit familiar directe de sang. És aquest tipus de referències que hi falten a l’article? Gràcies per comentar i fer-ho de forma constructiva.

  69. Arnau Rigol
    29-07-2013 19:13

    Per tant, estem davant un nou cas de manipulació castellana de l´historia! Cóm emprenyant aquesta gent! Va, marxen!

  70. super
    29-07-2013 19:08

    en la batalla de la rochelle podem veure semblances amb la batalla naval de barcelona en la guerra dels 2 peres: un nombre inferior de naus venç a un estol superior... l'armada castellana junt amb naus genoveses, portugueses i granadines van ser vencudes per una improvisada defensa catalana amb pocs efectius... també es curiós veure que l'estol castellà de la rochelle era comandat per un genovés... alhora fill d'un altre genovés q resultava estar sota los ordres de pere el cruel i que acabà executat per aquest mateix... enric II de castella era recolzat per la corona d'aragó, i va ser aquest el que es va aliar amb el francesos per lluitar contra els anglesos a la rochelle... un altre apunt: la batalla naval de barcelona la guanyaren els catalans gràcies a les bombardes, armes que no posseïen els castellans... a la batalla de la rochelle els castellans venceren gràcies als danys que provocaren les bombardes que portaven...

  71. Àngel Daniel
    29-07-2013 18:30

    Hola Arnau Rigol: Hi va haver un altre setge a La Rochelle al XVII. Fou una batalla entre francesos i hugonots. Els anglesos donaren suport als hugonots i els "espanyols" ajuda puntual als borbons amb una flota de 30-40 naus. Desconec aquest període. Estem a les portes de la Guerra dels Segadors. He trobat aquests grabats i no sé què estic veient. Són banderes catalanes? http://www.harvardartmuseums.org/art/233815 -------- http://www.flickr.com/photos/bibliodyssey/3054072406/sizes/o/in/photostream/

  72. Antoni Batalla Francesc
    29-07-2013 18:23

    La tergiversació de la Historia i la censura d'Estat tenen aquest problema: Que no són resolubles per vies ortodoxes i estrictament acadèmiques. La mera sospita no és una demostració, i és evident que a l'article li falten referències, com era d'esperar en un article d'un amateur. L'autor no presumeix d'haver demostrar res. Queda clar que es limita a remarcar les coincidències. Hem d'esperar que els acadèmics s'hi posin a la feina ? Gent que està pagada i mantinguda pel l'Estat, com pot posar-se honestament a la feina de remoure les vergonyes de l'Estat que li dona de menjar ? Tenen massa temes entre mans, massa importants per dedicar-se a aquestes minúcies. Jo crec que l'article esta molt bé, pel que ja he dit, no és un article científic i no preten ser-ho. Posa sobre la taula un cúmul de coincidències que, en el contexte espanyol està justificat de ser apreciades des de un punt de vista 'critic-paranoic'. (Dali). En el terreny cultural-literari la operació de suplantació va ser molt més descarat. Allí no calien actes ni documents, senzillament sortia lo que deia el censor, i allò era el que ens ha quedat. L'exemple de Cervantes/Sirvent, del Lazarillo / Joan LLuís Vives, i jo diria que n'hi ha molts altres casos per descobrir. Endavant, que hi ha feina !

  73. Arnau Rigol
    29-07-2013 18:01

    Algú em podría dir si la Batalla naval de La Rochelle, l´any 1.372, entre Anglaterra i Castella, era en veritat una gran esquadra de naus catalanes? Castella no te mar i no te sentit aquesta batalla. Algú sap alguna cosa??

  74. cesc
    29-07-2013 12:12

    Esteve, m'oblidava (i ho lligo amb Joan II). Se sap que en el segon viatge, Colom portava un mercedari i diuen que era de Sevilla. Si sabem que En Colom va partir de Barcelona és lògic que portés a mercedaris de la seva confiança, potser amics seus. El mercedari que apareix a les cròniques d’En Pere Màrtir d’Angleria, per força ha de ser de Barcelona. Tota l'operació es va realitzar a Barcelona, fins i tot el mestre de l'Ordre de la Mercè era de Barcelona - Joan d'Urgell- Molts conqueridors anaven acompanyats de mercedaris. Potser molts conqueridors, o tots, eren cavallers mercedaris, però això és una especulació. Per lligar aquesta informació amb Joan II d'Aragó / Castella i sabent que la major part de la península havia estat conquerida per catalans (horitzontalment), no m'estranya que la història oficial es veiés obligada a desdoblar a aquest rei. Es tractava d’ara dir que era català, o ara castellà, en funció de la conquesta. Joan II va veure tots aquests convents catalans en territori castellà.

  75. Esteve Renom
    29-07-2013 11:32

    Cesc, moltes gràcies pels teus consistents comentaris.

  76. cesc
    29-07-2013 10:45

    Esteve. El primer convent mercedari de Sevilla es va fundar al segle XIII, més tard els mercedaris es van traslladar a aquest nou convent que tu dius i que ara és un museu. Sevilla la van conquistar els mercedaris segons ens indica Zurbarán en el seu quadre la Rendición de Sevilla. La Verge de la mercè actualment és • Patrona de la ciudad de Jerez de la Frontera • Copatrona de de la ciudad de Cádiz • Patrona de la Diputación Provincial de Huelva • Patrona de Alcalá la Real (Jaén) • Patrona de La Puebla de Soto (Murcia) • Patrona de Cañadas de San Pedro (Murcia) • Patrona de Bollullos Par del Condado (Huelva). Totes aquestes poblacions pertanyien a la taifa de Sevilla al segle XI (segons història oficial), més tard, al S. XII van passar a pertànyer al regne Almoraví. Després de la campanya del rei d'Aragó, els mossàrabs andalusins ​​van ser represaliats i, majoritàriament deportats al nord d'Àfrica, recalant fonamentalment a Fes (segons història oficial). La reconquesta de Sevilla, o la conquesta de Sevilla o la invasió de Sevilla o el que fos, la van fer catalans, per això hi han tants símbols catalans a Sevilla, incluint el culte a La Verge de Montserrat i per aixó el sevillans vells parlen amb la X de xerinola, xarrampió i xoriço (el muxaxo tiene muxa mala lexe). Després de la conquesta de Sevilla al segle XIII, al cap de 20 o 30 anys el Mestre de l'Ordre de la Mercè va escriure les -Constitucions Amerianes- en llengua catalana per regir tots els convents de la mercè. Jo penso que a Sevilla es va parlar català durant molt de temps, ve d'aquí la inclinació dels sevillans per la roji gualda. Són els seus colors de sempre.

  77. Esteve Renom
    29-07-2013 09:58

    A Sevilla hi ha escuts amb les barres vermelles per molts llocs, sovint amb fons groc i tot. Algunes confradies de costaleros (Hermandad del Gran Poder, Hermandad de Santa Genoveva, de la Confrafia Mercedària aquesta segona); també alguns pobles de la provincia de Sevilla (Mairena del Alcor, Marchena); i el F.C. Sevilla. Per un altre costat, he trobat en una informació sobre el convent de Mercedaris a Sevilla, que es va fundar al segle XVII. No obstant, es diu que els primers missioners a Amèrica van ser de l'ordre Mercedària, amb la qual cosa, sembla que no sortirien d'aquest convent de Sevilla.

  78. Àngel Daniel
    28-07-2013 16:11

    Hola Guerau. A la coberta del llibre d'en Francisco Vallés hi apareix un escut http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/86/Francisco_Vall%C3%A9s_%281556%29_Controversiarum_et_philosophicarum_libri_decem.png. Cercant una mica m'ha aparegut l'escut de Bellús, poble al costat de Xàtiva. No sé si és molt antic. A la viquipèdia diu que s'hi representen les armes compostes dels Bellvís de Montcada, marquesos de Bèlgida i senyors de Bellús. http://es.wikipedia.org/wiki/Bell%C3%BAs que s'hi assembla molt. I per si fóra poc els antecedents familiars d'en Francesc Bellvís y Marrades està ple de Francesc, Juana, Catalina i Diego. Noms dels fills de Francisco Vallés. http://www.blasonari.net/apellido.php?id=145 I com mera curiositat, prop hi ha la Cova Negra (Covarrubias?). Segurament no té res a veure, però mai se sap.

  79. Àngel Daniel
    28-07-2013 13:34

    Es veu que un dels mestres d'obra de la catedral de Sevilla era "català". Carles Galtés de Ruan, anomenat també mestre Carlí a Barcelona i Lleida i maestre Carlín a Sevilla, (Rouen, França, 1378 - Sevilla, 1448?) fou un arquitecte gòtic francès. Es va desplaçar a Barcelona per a treballar a la catedral, on va projectar l'any 1408 la façana principal. Va dirigir la construcció de la Seu Vella de Lleida des del 28 de març de 1410 fins a l'any 1427. La construcció del campanar i el seu tancament va ser obra d'ell. A Sevilla ja al 1435 el trobem treballant com mestre major a la catedral gòtica. http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Galt%C3%A9s_de_Ruan >>>>>> Que un franco-català treballi a Sevilla no implica absolutament res, però em sobta que les catedrals del nord de Castella siguin d'estil afrancesat (Reims, Notre-Dame, Colònia,...) i la de Sevilla d’estil llevantí o horitzontal, sense façana monumental d’esveltes agulles. Poder perquè aprofita el minaret de la mesquita per fer de campanars, no ho sé. Cal dir que les catedrals gòtiques catalanes (Girona, Barcelona, Lleida, València, Alacant) són més austeres, tret de la de Palma. Fins i tot la d’Almeria i l’antiga gòtica de Jaen tenen traces de gòtic llevantí. La majestuositat de la de Sevilla (transició al renaixement) coincideix amb el període de màxim esplendor de l’imperi català al Mediterrani i escala a Amèrica i Àfrica. És pròpia d’una ciutat que aspira a ser capital d’un imperi i per alguna raó misteriosa no ho acaba sent. Quin paper van tenir els catalans a la conquesta de Sevilla i posterior urbanització? Per què van contractar un mestre català i no un de Burgos, Toledo,...? Lleida no cau molt a prop de Sevilla. Per cert, no deixa de ser curiós que la nació catalana naixi a Occitània, baixi als comtats catalans on crearà l’imperi mediterrani, passi a Nàpols per gestionar-lo logísticament millor i es planti al regne de València on crearà l’imperi universal (Espanyes, Mediterrani, Amèrica, Àfrica i Oceania). Sembla com si l’imperi català tingués pensat instal•lar-se a Sevilla, on logísticament controlar millor el hub Med-Amèrica. D’aquí els mercedaris, els consolats, la conquesta de Múrcia, Almeria, Granada, Sevilla, Les Canàries... Tancar la península per l’est i el sud amb la nació catalana i amb els aliats portuguesos per l’oest. Una pinça anti-Castella: tancar-li la sortida al Mediterrani i a l’Atlàntic pel sud. Però tota aquesta estratègia fallaria amb Felip I El Castellà, que situaria la capital al centre de Castella, del no res. Deixo la feina pels professionals, jo només llenço idees a l’aire.

  80. Guerau
    28-07-2013 02:20

    mare meva només veure en wikipedia dues figures lligades a la universitat d'alcalà.. i totes dues s'estan per València i per error...tots estan relacionats amb la corona de Catalunya-Aragó, i un Vallès de Burgos http://es.wikipedia.org/wiki/Santo_Tom%C3%A1s_de_Villanueva http://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_Garc%C3%ADa_Matamoros http://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Ciruelo http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Vall%C3%A9s

  81. Àngel Daniel
    27-07-2013 13:40

    A la wikipedia castellana diu: "Durante los siglos XVI y XVII, la Universidad de Alcalá se transformó en el gran centro de excelencia académica. El prestigio de sus estudios, así como de sus maestros, la convirtió muy pronto en el modelo sobre el que se constituyeron las nuevas universidades en la AMÉRICA HISPANA". Si l'administració d'Amèrica era catalana (virregnats, ordes religioses, militars,...) per què no universitària? Si, segons com apunteu, la Universitat d'Alcalá suplanta la d'Alacant i/o Oriola i el centre polític i cultural de l'imperi català al XVI es trobava al regne de València, tindria sentit que les universitats americanes beguessin de les valencianes. Caldria fer un estudi comparatiu entre els primers centres universitaris americans i els catalans. Qui foren els primers rectors i docents de les americanes? a quin regne/universitat es van educar? Escuts dels rectors americans, ordes dels estudis generals/ universitats... Ideologia, doctrina, pensament,... era de matriu castellana o catalana?

  82. Guerau
    27-07-2013 03:27

    Cert la història catalana d'Oriola està tota manipulada... fins als anys setanta del segle XX encara hi havia un barri a la ciutat d'Oriola que parlava català... crec que poden sortir més personatges d'Oriola.. ja que està desapareguda en combat i era la segona capital del Regne de València

  83. Guerau
    27-07-2013 03:17

    Cal recordar que Castella sempre ha reclamat Alacant-Oriola es a dir línia busot-biar cap al sud com a part de Castella, d'aqui podría venir l'espoli d'Alacant... el passat i el present..

  84. Guerau
    27-07-2013 03:07

    Si pep es molt desconeguda aquesta disputa pel regne de Múrcia la guerra dels dos peres comença per aquesta disputa en la que els trastàmara van pactar amb catalunya de donar el regne murcia a la corona catalana...fet que no es va produir. És Ferran el catòlic qui fixa definitavement el molló entre La corona de Catalunya-aragó i Castella al sud... entre el Regne de Murcia i el regne de valència diuen pels continus enfrontaments entre catalans i castellans a Oriola i Múrcia en el segle XV la meitat de la població murciana encara parlaria català sobretot Cartagena encara que el poder el tindríen els nobles castellans de l'orde de santiago, per tant s'infereix que la disputa no s'havia acabat al segle XV. Oriola rivalitza amb Múrcia i es fa una capital monumental de la qual en queden pocs personatges i si molts convents... i si el sud d'Alacant era molt important en les expedicions marítimes catalanes.. a bizanci i a amèrica el mateix Joan i Sebastià Cabot recalaven a Alacant al monestir de la verònica ...hi tenien família allà per la tradició marítima que hi havia. lo de la univeristat d'alacant el 1498 si que és una troballa quasi ningú sap això però si la capitalitat d'Oriola i la seva catalanitat irredenta al segle XV-XVI. moltes gràcies per aquesta valuosa informació.

  85. Pep
    27-07-2013 01:54

    Guerau, jo no en sé gaire res, d'aquesta guerra per Múrcia que encara situes al segle XV. Recordo haver llegit alguns dubtes d'Isabel la Catòlica respecte al senyor de Múrcia (en Pedro Fajardo) durant la guerra pel tron de Castella (1475-1479), de no saber si li era plenament fidel o quelcom així, però més enllà, no sé res de cap voluntat de recuperar Múrcia per a la Nació catalana. Sé que Alacant i Oriola pertanyien en aquell temps a la diòcesi de Cartagena, el bisbe de la qual era el sempre absent Roderic de Borja... i alhora, en Manzano Manzano diu que Múrcia pertanyia religiosament a la Tarraconense, que vol dir que depenia de l'arquebisbat de Tarragona. No he anat més enllà. Respecte a la universitat, tu fas referència a la uni d'Oriola, fundada sobre un col·legi de predicadors cap el 1555 o següents, diu la història, per l'inquisidor oriolà Ferran de Lloaces, terror de la societat catalana durant els anys 30. Aquest oriolà criat entre l'antic aparell del Rei Catòlic tindria la missió de fer desaparèixer el col·legi de jesuïtes d'Oriola, fundat per Sant Ignasi d'Oriola a la seva ciutat natal. El Rei Catòlic tenia una guàrdia personal de 500 homes d'Oriola. De sant Ignasi sabem que de jove havia estat guàrdia personal de Germana de Foix, la segona esposa del rei Ferran. Com bé saps, Sant Ignasi va fer el seu aprenentatge místic a Montserrat (1522-1523). Què hi feia un soldat "basc" coix, i inútil per al servei militar a resultes d'una ferida de guerra, al monestir català? No hi ha raons clares perquè vingués aquí. En canvi, potser trobaríem algun lligam si pensem que Ignasi era familiar del governador d'Oriola i senyor de Novelda (que comença i acaba amb les mateixes lletres -i en té el mateix nombre- que Navarra, on el fereixen), i que lluitaria el 1521 defensant aquesta plaça dels agermanats. La convalescència el duria a professar alguna devoció a l'església de Montserrat d'Oriola, que aleshores era sufragània i depenia del monestir català. Un cop convertit en General dels jesuïtes, Ignasi fundaria un col·legi a la seva ciutat natal, no hi ha dubtes. La universitat que funda en Lloaces es fa sobre l'estructura d'un col·legi existent, i és per amagar que el primer dels jesuïtes va sortir d'Oriola. I la fundació d'aquesta universitat també tenia la funció d'acontentar tot el sud del regne de València, que es quedava sense la seva universitat de referència, la d'Alacant, fundada el 1498 probablement per en Ferran Colom i el bisbe d'Urgell Pere de Cardona. Als anys 50, quan és a punt d'arribar al poder Felip II, es duria a terme la veritable fundació de la universitat d'Alcalà per atribuir-hi tot allò que ha tingut lloc a Alacant, d'on es manllevarà la documentació i l'historial acadèmic per castellanitzar-lo. Se sap que molta documentació d'Alacant es va perdre a mitjans del segle XVI per culpa d'unes inundacions: quina casualitat més lamentable! També se sap que no queda a Alacant ni un edifici dempeus anterior al segle XVIII, llevat d'algunes parets del castell de Santa Bàrbara. La ciutat ha estat destruïda diverses vegades. Per què? Perquè hi havia un passat massa ric i vast que havia de ser amagat, ja que els documents l'atribueixen a Alcalà, Almazán, Arévalo... No sé si Ignasi, a Roma, va morir del disgust en assabentar-se de la desaparició del seu col·legi oriolà, l'any 1556, o bé si en Lloaces la va fundar més tard i ens diuen que la funda el 45 o el 55 per despistar. Però és inconcebible que la quarta ciutat de la Corona Catalana al segle XVI, Alacant, no tingui una universitat fins l'any 1968! I tant que en va tenir! L'Alcalà d'en Cisneros! Resulta inexplicable com tots els focus erasmistes i d'il·luminats brollin com bolets a Alcalà, al mig de la meseta. No hauria de donar-se aquest fenomen en una ciutat portuària o fronterera amb Europa, que són les primeres a rebre la influència exterior? No: l'erasmisme passava de puntetes per tota la península. No sabem per on entrava, però la història diu que esclatava a Alcalà. És un altre dels misteris inexplicables de la miraculosa historiografia castellana.

  86. Guerau
    26-07-2013 20:05

    i en aquest cas seria la Universitat d'Oriola, ciutat i organisme que degut a la seva castellanització haurà desaparegut tot rastre de publicacions catalanes després de l'ocupació del cardenal andalús Belluga (d'ascèndència catalana, era un Montcada) al segle XVIII.

  87. Guerau
    26-07-2013 16:51

    en Pep Mayolas va per bon camí... a la frontera sud entre Catalunya-Aragó i Castella és dir entre el Regne de Murcia (ple de catalanoparlants) i el el sud del Regne de València hi ha una guerra contínua i Ferran el catòlic hi està molt al damunt, Alacant era un peça clau per recuperar Múrcia..per a la nació catalana. de fet la guerra entre Catalunya i Castella és per Múrcia i la porta d'entrada a Granada..

  88. Pep
    26-07-2013 04:46

    Con-cue, ara mateix no estic plenament interessat en el tema de la Inquisició. Però l'exemple d'en Cisneros no em serveix, perquè crec que aquest prelat és una invenció de Felip II. Sé que això és una heretgia per a la comunitat científica o per al públic crèdul, per benpensant, però dit pel seu biògraf José García Oro, Cisneros és el capellà ideal de Felip II, gairebé sembla mentida que Felip hagi nascut 10 anys després (1527) de la mort de Cisneros (1517), per la proximitat de les idees que hi ha entre tots dos. Cisneros ja és un contrareformista reactiu quan tot just s'està proposant la Reforma, és un home molt avançat al seu temps. Tant, que, sent erasmista (admirador d'Erasme), aconsegueix editar la seva versió del Nou Testament (1514 o 15, segons les fonts) abans que surti la del mateix Erasme (1516). Cisneros era un superdotat: més enllà dels seus 80 anys, supera en iniciativa i empenta al referent intel·lectual d'Europa de 45. I la seva Bíblia Políglota és un cas únic en la Història d'Espanya (de Castella, per ser precisos): un país que és tancadament monolingüe al llarg de tota la seva història, el 1517 edita una Bíblia en 4 idiomes... i cap d'ells és el castellà!! Cisneros, l'inquisidor i perseguidor de conversos, edita en HEBREU, en llatí, en grec i en caldeu les Sagrades Escriptures. No quadra per enlloc. És com si el Ku kux Clan edités en swahili la primera compilació dels Drets Humans. Per tot plegat, només dir-te que Cisneros sembla una creació de la censura de Felip II, que en plena contrareforma (1562 i següents), pren la figura del cunyat del papa Borja (Eiximén d'Arenós, vidu i terciari franciscà des de 1504 = Francisco Jiménez de Cisneros), home de confiança de Ferran el Catòlic, i en base a ell i amb dades biogràfiques manllevades de la vida de Pere Folch de Cardona (bisbe d'Urgell 1472-1515) construeix el super cardenal castellà, octogenari conquistador d'Orà, fundador d'universitats (Alcalà 1498/1508), flagel de conversos i heretges, però culte i refinat fins a l'extrem d'avançar-se a l'avantguarda intel·lectual d'Europa que encarna Erasme. I amb unes idees gairebé antiluteranes abans, fins i tot, que Luter salti a la fama europea. La història castellana està farcida d'inquisidors que arrenquen confessions sota tortura pel matí, i a la tarda escriuen veritables joies literàries del Siglo de Oro espanyol: Lope de Vega, sense anar més lluny. Tot és una immensa martingala. En de la Enzina, aleshores, em temo, de burgalès en tenia poc, i de traductor del NT al castellà encara menys. Ens hauríem de situar a València, en el context de l'esborrada universitat d'Alacant (suplantada per Alcalà). I seria traductor al català. La Bíblia Políglota d'en Cisneros és la reedició de la Bíblia Valenciana, ara en les tres llengües cultes (llatí, grec, hebreu) i en una quarta llengua, el caldeu? NO: el ca...talà. Fixa't que surt a la llum el dia 10 de juliol de 1517: diada de Sant Cristòfol (ep! Homenatge a en Colom? ai, ai, ai...), i que en aquest moment, no hi ha inquisidor general castellà als regnes catalans. L'inquisidor és el bisbe de Tortosa i preceptor de Carles V, Adrià Florença, també dit Adrià d'Utrecht, futur papa Adrià VI. Un plaer.

  89. Ivan Gimenez
    26-07-2013 01:11

    Hola, en referència a un comentari d’en con-cue on admet que s’ha equivocat al fer una afirmació i el Pep li respon textualment “possiblement nosaltres som els que ens equivoquem més, perquè sempre treballem amb hipòtesis que solen anar en contra d'una bona quantitat de documents molt fefaents i sovint signats per secretaris reials. Sí que ens equivoquem: constantment. Però dins l'error, crec que moltes vegades estem més a prop de la veritat que la documentada i certificada Història oficial”. Voldria dir que en referència a aquest article, on podem estar més o menys encertats és a la conclusió que hi arribem després d’exposar en paral•lel tota la informació dels dos personatges descrits. Però és precisament en aquesta informació on no podem estar ni errats, ni encertats. Perquè simplement el que faig és exposar les dades que oficialment i per unanimitat estan acceptades i comparar-les de forma horitzontal entre dos personatges. Per cert Raimon Balagué gràcies per comentar i afegir una “curiositat” més en aquest cas de possible desdoblament de reis. A Joan del Riu en el comentari on dius: “M'inquieta especialment el paper del personatge d'Enric IV”. De moment he trobat moltes coincidències de la descendència de Joan II d’Aragó i més o menys les tinc ordenades. Però he preferit seguir els possibles desdoblaments de reis/personatges de forma ascendent, per arribar a entendre si és un cas puntual o és una norma aquestes casualitats. És a dir, el pròxim article que estic preparant és Jaume I i els seus possibles desdoblats. I anar desgranant tot aquest entramat a partir d’aquest rei. Tanmateix si que et podria comentar el personatge que segons aquestes casualitats podria ser Enric IV, a falta de fer un estudi més profund; Alfons V de Portugal (neix 5 de gener 1432 – mort 25 d’agost 1481). Si comparem amb Enric IV ( 15 de gener 1425 – 11 de desembre 1474) es duen 7 anys tant a l’edat de néixer com en la seva defunció. Tots dos viuen 49 anys amb una diferència exacte de 7 anys com em vist. Tots dos es casen dues vegades, però clar, si fossin el mateix personatge es casaria amb la seva pròpia filla Joana la Beltraneja, llavors qui és Joana la Beltraneja...doncs poder és Joana d’Aragó... filla de Joan II d’Aragó amb Joana Enríquez. I si Joana d’Aragó és la segona esposa de Ferran de Nàpols que a sobre coincideix que Joana la Beltraneja és la segona esposa d’Alfons V i que Alfons es casa per segona vegada l’any 1475 i Ferran I de Nàpols ho fa l’any 1476; d’això podríem deduir que serien possibles desdoblats. Perdo per tot l’embolic, però dintre de les meves limitacions he volgut contestar a tothom. Gràcies pels vostres comentaris. Fins aviat.

  90. Francesc
    25-07-2013 23:31

    Con-cue,....buffff... Cisneros..... Un Enzina a Burgos.... Mau...

  91. con-cue
    25-07-2013 11:54

    Pep: existieron dos Inquisiciones: la "Vella", religiosa (episcopaliana: nada que con los EE.UU., y la Iglesia de Inglaterra), en activo desde el s. XIII hasta el s. XV (Baja Edad Media); y la "Nova" (Edad Moderna), política, y sometida a la autoridad regia. En el Reino de Castilla tuvieron como Inquisidor al célebre erasmista, y reformador de la Iglesia castellana, el cardenal Francisco Jiménez de Cisneros. Cometes un error de facto al pretender achacar todos los males religisosos del Reino de Aragón... al Inquisidor de Castilla. Te recuerdo que la Inquisición (esté localizada en donde esté localizada), perseguía a los "malos" conversos, protestantes como Francisco de Enzinas (burgalés que tradujo el "Nuevo Testamento" a la lengua castellana), pero no a judios y musulmanes. Si te interesa el tema, cuelgo el enlace de la "Congregación para la Doctrina de la Fe" (http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cfaith/index_sp.htm), o Nueva Inquisición.

  92. Esteve Renom
    25-07-2013 09:59

    Blavet, perdona el 'però' del meu anterior i recent missatge, perquè el que hi dic ja està inclòs i està d'acord en el que tu meteix dius en el teu darrer escrit.

  93. Esteve Renom
    25-07-2013 09:47

    Blavet, d'acord amb tot això que dius. Però ens cal tenir en compte les circumstàncies diferents de tots els catalans, que hem de respectar i comprendre. L'important és valorar l'esperit obert en tothom.

  94. Pere Blavet
    25-07-2013 02:27

    Esteve Renom,

    gràcies per al teva reflexió constructiva sobre el meu comentari.

    Quan tinguis un moment si us plau torna'l a llegir. Interpretes un pensament i intencionalitat a les meves paraules totalment oposades al que dic. En el meu comentari em limito a dir que:

    1. Contestar en castellà no és pot considerar una falta de respecte. 2. Que seria preferible evitar l'automatisme de contestar en castellà. 3. Que dit automatisme és totalment comprensible o lògic o legítim depenent d'una sèrie de circumstàncies, entre elles l'origen o Reorigen si ho prefereixes. 4. Per lo que diu algú per aquí l'autor de l'article que origina aquests comentaris sobre la llengua usada aquí és castellanoparlant, amb lo qual dins el meu comentari ja queda exclòs del conjunt de catalans que lamento que caiguin en l'automatisme de posar la nostra llengua per sota de l'altra.

    I ara afegeixo que en el cas d'aquells qui són castellanoparlants ni tant sols hauriem de dir que és un automatisme, és simpement un fet natural.

    En canvi si que és un automatisme per tots els que a la que parlen amb un estranger o es dirigeixen a un desconegut o parlen en reunió o entren a l'àrea metropolitana inmediatament passen a menysprear la seva pròpia llengua i n'adopten una que si coneixem i es també nostra ha estat per la imposició violenta. Molts cops fent aques cagamandurrisme acabem marginant a gent que voldria parlar i viure en català però que els propis catalans els en privem amb aquesta complexe d'inferioritat. I quan un català fa aquesta demostració de feblesa, això sí que no és pas un fet natural.

  95. Anna
    24-07-2013 22:55

    No estic al dia, però la història de Joan II de Catalunya em sembla força enrevassada de per sí. Quan la vaig preparar l'any passat pels nois d'ESO vaig pensar que era ben estrany. De fet recordo que és Joan de Castella i s'està conxorxant per ser rei allà. De sobte el trobes aquí enfrontat a tothom per dominar la noblesa i amb el seu fill Carles també enfrontats. L'inici de la guerra remença. Un bon embolic!

  96. con-cue
    24-07-2013 18:52

    Pep, un apunte histórico, que quizá consideras irrelevante cuando afirmas alegremente: "Quan el 1484 Ferran II imposa la Inquisició castellana els regnes catalans, el que fa, possiblement per primera vegada des del punt de vista d'un rei, és garantir-se la complicitat político-religiosa de l'aparell manipulador que durant segles ha refet a conveniència el relat de la realitat històrica". Dejo este enlace de una página web de la Gene. para que veáis todo el error al afirmar categoricamente que "en 1484 Ferran II impuso la Inquisición castellan a los reinos catalanes". La Inquisición ya estaba aquí desde mucho tiempo antes, como lo demuestra la figura del Inquisidor de Aragón (desde el año 1357) Fray Nicolau Aymerich (os dejo enlace de su obra "Directorium Inquistorum": http://books.google.es/books?id=N8ZJkWRUYSQC&hl=es&source=gbs_similarbooks). Por favor, los que realmente estén interesados en la materia, léan la página 65 y ss. de las diapositivas: http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_15946708_1.pdf Respecto a la afirmación que hice antes, todos nos podemos equivocar, aunque vosotros, trolls, no lo hagáis nunca.

  97. Pep
    24-07-2013 17:39

    Hola, companys. Tinc el gust de conèixer l'Ivan personalment i sé que és una persona educada sobretot en castellà, que viu en família de parla castellana i que, per tant, la seva resposta natural a una interpel·lació o comentari en castellà tendirà a ser en castellà. El castellà, però, no li ha impedit de pensar críticament i de copsar les coincidències tan cridaneres que hi ha entre les figures de Joan II de Castella i Joan II d'Aragó. Sobretot, el que cal valorar aquí és això. Les properes respostes o comentaris segurament els farà en català: aquesta és la seva intenció. A mi em sembla que està molt bé que ho procuri fer en català, però que ho faci com més còmode se senti per argumentar i dir allò que hagi de dir. Al marge d'aquest aspecte lingüístic, el panorama que ens obre la seva recerca (de la qual en tinc cada setmana testimoni directe) és d'una vastitud i una complexitat difícils d'assumir. La manipulació històrica no seria una pràctica propiciada per Ferran el Catòlic i duta a l'extrem per Felip II i després Felip V, sinó que tindria arrels en el naixement del catolicisme i la necessitat d'expandir aquesta fe per Europa tot aprofitant les estructures de l'Imperi Romà que s'estaven esquerdant. La Bíblia no seria res més que un relat literari. La figura de Jesús, igualment fantàstica, respondria a una construcció inspirada en un dels més ferotges cabdills rebels dels zelots, ètnia insubmisa a l'Imperi romà (un "etarra" del segle I abans de Crist, per entendre'ns), combinada amb els atributs divins i elements biogràfics del faraó Akenaton, que va existir 3000 anys abans de Crist. Amb Constantinoble i Roma com a capitals de les potes oriental i central de l'antic Imperi romà mediterrani, la nova fe s'aniria estenent per les classes dirigents de la pota occidental (l'actual França i la península ibèrica), però estaria molt lluny d'arrelar en les societats ibèriques. Seguint en part les tesis de l'Emilio González Ferrín, no hi hauria invasió muslmana de la península ibèrica el 711, sinó una guerra civil entre catòlics i arrians, amb intervenció de tropes procedents del nord d'Àfrica, vàndals, berbers, bizantins... La famosa Reconquesta, de la qual dubtava fins i tot Ortega i Gasset, seria el truc del catolicisme per imposar-se de manera menys traumàtica: "Hispània era cristiana, però van venir els àrabs i la van prendre per a l'Islam. Amb la Reconquesta, els cavallers catòlics la recuperen per a la cristiandat": així s'hauria escrit la història d'allò que, en realitat, seria una imposició del catolicisme a cops d'espasa. Un catolicisme que venia d'Europa, sobretot dels francs, que haurien trobat en la seva complicitat amb la Roma catòlica un mitjà per anar eixamplant les seves fronteres polítiques. La "Reconquesta", aleshores, no seria cosa de Don Pelayo i els seus abrandats asturs, que anirien guanyant terreny de nord a sud, sinó que entraria des de l'est, des de Catalunya i Occitània, i aniria conquerint-catequitzant per fases, aprofitant les fronteres naturals dels grans rius i sistemes muntanyosos en el sentit dels paral·lels. Primer fins al Duero, després fins al Tajo, i anar fent. Les ribes marítimes, per la seva benignitat climàtica i els mitjans de vida (, fertilitat de les hortes, pesca, comerç marítim) aleshores, serien fàcils de repoblar amb societats cristianes, però repoblar la Meseta seria exigir un sacrifici brutal. Qui se'n va a fer d'agricultor a 1000 metres d'alçada sobre el nivell del mar, en paratges àrids i inhòspits? La meseta se la repartirien els ordes militars (Santiago, Calatrava, Alcántara), els monjos guerrers, que només tindrien pastors i quatre ramaders en règim gairebé d'esclavitud, però no hi trobarem comerciants, burgesia, metges, notaris... En la pau de la Castella que no es disputa ningú, la Inquisició -emanada de Roma i d'acord amb la Santa Seu- que vetlla per la fèrria imposició catòlica s'acostuma a reescriure la història, a parlar de reconquesta quan es tracta d'una ocupació político-religiosa amb tots els ets i uts. Fins i tot s'estableixen pautes i patrons -per deixar-los als inquisidors que han de succeir els qui es van morint-, de manera que hom sàpiga com es fa per desvirtuar la història de manera versemblant, quina documentació falsa cal generar, quins mites (Jaume I el Conqueridor, Fernando III el Santo, Alfonso X el Sabio) cal escampar perquè cada territori glorifiqui el seu guerrer evangelitzador amb reverència pels segles dels segles. La història i la seva manipulació seguirien el seu curs fins que té lloc la transcendental invenció de la impremta el 1440. Això amenaça l'escampament de la informació sense control del vell aparell redactor de la història. Quan el 1484 Ferran II imposa la Inquisició castellana els regnes catalans, el que fa, possiblement per primera vegada des del punt de vista d'un rei, és garantir-se la complicitat político-religiosa de l'aparell manipulador que durant segles ha refet a conveniència el relat de la realitat històrica. La naturalesa del pacte fa que Ferran i Isabel hagin de perseguir els jueus i expulsar-los, així com acabar amb l'últim reducte (islàmic o bizantí?) de credo diferent a la península, Granada. La Inquisició, per la seva banda, garantirà als Reis Catòlics -a través dels seus tradicionals mètodes de reescriptura de la Història- l'espoli de la nissaga Colom-Urgell que amenaçava de proliferar al Nou Món. Un Nou Món que aprofitarà per adscriure documentalment a la Corona de Castella, per bé que la conquesta i colonització durant els primers 70 anys fos nítidament catalano-aragonesa. Però només Castella garantia l'expansió de l'integrisme catòlic al Nou Món. Els nostres regnes encara estaven plens de moriscos (fins al 1609) que professaven la seva antiga fe "pagana" amb l'aquiescència dels nostres nobles, molt més laxos en temes de religió (en Sanç de Cardona, casat amb Maria Colom, deia als seus moriscos que aparentessin ser cristians per fora, però que d'amagat continuessin amb el seu credo: acabà arrestat per la Inquisició valenciana). Quan en Franco es vantava que "España es la reserva espiritual de Occidente", deia gairebé la veritat: Castella havia estat (encara ho és!) la reserva espiritual de l'integrisme catòlic des dels primers anys de la "Reconquesta". Perdó per l'extensió.

  98. Esteve Renom
    24-07-2013 14:00

    Ivan, no passa res per haver respost en castellà. Aquesta vegada, a diferència de moltes altres, no em sembla oportú el comentari d'en Blavet. Està molt bé fer l'esforç d'intentar parlar el màxim en català, perquè no quedi en l'oblit, com jo faig, però crec que és millor l'exemple, que no els consells.

  99. joan del riu
    24-07-2013 02:21

    Blavet, has copçat a la perfecció el sentit del meu suggeriment pel que fa a mantenir la llengua catalana en un fòrum com aquest. De fet, en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana a casa nostra ho hauríem de fer. Això si volem un futur per a la nostra llengua i cultura, que jo no puc entendre l'una sense l'altra.... Dit això, vull insistir en el gran interès del treball de l'Ivan. M'inquieta especialment el paper del personatge d'Enric IV, rei de castella que esdevindrà temporalment rei dels catalans a l'inici de la guerra civil catalana, quan la Generalitat rebutja Joan II d'Aragó. Esperem que aviat ens aporti noves sobre tot plegat. La bomba mode ON

  100. Raimon Balagué
    24-07-2013 01:05

    Bon article Ivan! Joan II de Castella va atorgar el títol de Mossèn a Diego de Valera, oficialment nascut a Cuenca, un fet insòlit ja que a Castella s'emprava el Don, potser et pot servir en la teva investigació.

  101. Pere Blavet
    24-07-2013 00:58

    No em sembla que hagi de ser una cosa tant de faltar o no faltar al respecte a ningú sino de intentar ser conseqüent amb els temps que vivim i el lloc on escrivim. Desgraciadament el fenòmen de "l'automatisme" és una de les grans victòries castellanes sobre els catalans, l'han aconseguit a base de garrotades, però ara això ja se'ls hi hauria d'haver acabat. Tot depèn de les experiències, edat i entorn en el que ha crescut i viu cadascú, fins i tot el seu orígen, però en tot cas subordinarse a l'automatisme quan ells mai tenen aquest automatisme ni per deferència és perpetuar la seva victòria i el seu status, per això és convenient des del respecte a les opcions de cadascú promoure que al castellà se li contesta en català, i si no l'entén se li fan senyals com li faries a un esquimal.

    Em sorprèn quan s'espera que a una persona gran castellana se li parli en castellà per respecte.... però mai he sentit a un castellano-parlant monolingüe i negacionista fer l'esforç de parlar en català a ningú, ni tant sols a una persona gran...

  102. Ivan Gimenez
    24-07-2013 00:29

    Hola Joan, no era la meva intenció falta el respecte a ningú ni molt menys als lectors d'aquest fòrum. És més li he contestat en el seu idioma per pur automatisme (he llegit en castellà, he contestat en castellà) i realment en con-cue ha d’entendre el català per tal de llegir l’article i poder comentar...malgrat tinc els meus dubtes si l’ha llegit del tot o s’ha quedat al anunciat. Demanar disculpes si he sigut irrespectuós. Gràcies pel comentari.

  103. Joan del riu
    23-07-2013 22:57

    Molt interessant l'anàlisi de l'Ivan Giménez. Ja havia sentit, no fa gaire, rumors sobre la misteriosa figura de Joan II, esperarem doncs amatents les noves publicacions d'aquesta investigació. També suggereixo -i li agrairia molt- que, si ho considera adient, mantingui el català en les respostes al senyor con-cue, atès que ell demostra que el llegeix i l'entén perfectament, com a deferència a la resta de seguidors del fòrum. Sospito que con-cue és una nova mutació d'un personatge que transita sovint per les pàgines d'aquest web, fàcil d'identificar per la seva peculiar dialèctica, malgrat els sovintejats canvis d'àlies. Cordialment

  104. Ivan Gimenez
    23-07-2013 18:22

    Hola con-cue, a ver intentaré contestar todos los puntos a los que me haces referencia: respecto a las fuentes me da a entender o que has leído el artículo en parte o que sólo has leído el anunciado y ya está, porque el tema las fuentes en el apartado conclusiones ya digo que se puede cotejar toda la información expuesta en el escrito en cualquier enciclopedia electrónica o convencional. Más fácil no puede ser para quien quiera comparar la información. En cuanto al tema de las actas hay una historia escrita que por supuesto está ahí, pero según todas estas casualidades encontradas puede ser sólo eso, una historia escrita! Solamente con este artículo puede seguramente ni se crea la duda. Pero como he dicho en el mensaje anterior si hay paciencia en próximas publicaciones veremos otras muchas “coincidencias”. Se abren muchos interrogantes que si durante siglos han podido reescribir la historia (de momento he llegado hasta Hug Capet), no pretendas que con sólo este escrito y unos mensajes se conteste a todas las cuestiones. Insisto que con paciencia se tendrá, sino todas, gran parte de las preguntas una respuesta. Per cert Pere, Valladolid per Vall d’Olite ….si que és curiòs. Gràcies per comentar.

  105. con-cue
    23-07-2013 16:57

    ¿Qué me dices de las crónicas del "Ovidio castellano", y contemporáneo de Juan II, de Castilla, Fernán Pérez de Guzmán (1376-1460 y su obra: "Crónica del señor don Juan, segundo de este nombre en Castilla y en Leon / compilada por... Fernan Perez de Guzman, con las generaciones y semblanzasde los señores reyes don Enrique III y don Juan II". Su lectura no da a entender en ningún momento, y siempre citándote que: "siguem davant d'un únic i mateix personatge", es decir, Juan II de Castilla, y Juan II de Aragón, sean la misma persona.

  106. con-cue
    23-07-2013 16:43

    Ivan: ¿has comprobado/cotejado las actas de las Cortes de Castilla en tiempos de Juan II y su primogénito, Enrique IV, para comprobar realmente lo que dices? ¡Has escrito un artículo sin citar una sóla fuente! Me parece algo cuanto menos cuestionable. ¿Cómo se puede hacer una manifestación en Historia sin aportar la fuente? En enlace que he dejado en el post anterior, pertenece a la biblioteca de la Univesidad de Valladolid, y hace referencia al Manuscrito, Tomo XV, de las "Cortes y Ordenamientos del Reino Castilla". Con ese pedazo que he escrito antes: "Don Johan por la Gracia de Dios, Rey de Castilla y León... Al principe Don Enrique mi muy caro è amado fixo (hijo) primogenito heredero...", tú artículo se viene a abajo, puesto que hay un reconocimiento explícito a la figura del primogénito de Juan II, es decir, Enrique IV, el Impotente. Yo si fuera tú, haría desaparecer éste artículo, porque no has contrastado suficientemente bien la información, y te expones a que te censuren de manera cruel. No tengo nada personal en contra tuya. Reconozco que hay que tener valor para colgar según que artículos, pero por favor, ¡contrasta las fuentes! Hasta que no estés muy, muy seguro de lo que escribes, hazte un favor, y no lances al ruedo la información.

  107. Ivan Gimenez
    23-07-2013 16:05

    Hola con-cue, vergüenza ajena es ver todas las “casualidades” descritas en el artículo y no hacer ni la más mínima reflexión. Dos personajes que se casan dos veces cada uno, coincidiendo en los mismos años, con el mismo número de hijos y que a la vez coinciden en sexo tanto en el primer matrimonio como en el segundo. Si profundizamos más vemos no sólo eso sino que del primer matrimonio tanto uno como el otro tienen una hija que nace en el 1423 y mueren el mismo día 22 de agosto de 1425. Vergüenza ajena es creerse sin replantearse nada el Atraco de Tordesillas. Etc… A pesar de que si tienes paciencia verás como en próximas publicaciones no es un caso aislado éste y quizás… de vergüenza ajena…. pases a la reflexión. Que realmente es lo interesante del artículo no es tanto la suplantación de un gallego por un vasco o de un catalán por un castellano, porque en próximas ediciones hay para todos… sino de ver solamente la posibilidad de que esa manipulación que dicen que nunca ha habido…. quizás sí que ha podido existir. Gràcies per comentar.

  108. con-cue
    23-07-2013 12:34

    Siento vergüenza ajena al leer este artículo y los comentarios a favor. Existen actas de las Cortes celebradas por Juan II de Castilla, como las celebradas en Burgos en el año 1453: http://uvadoc.uva.es/handle/10324/189 (os dejo el enlace por si os pudiera interesar), en el que se puede leer: "Don Johan (no Cruyff) por la Gracia de Dios, Rey de Castilla y León... Al principe Don Enrique mi muy caro è amado fixo (hijo) primogenito heredero...". El "fixo" no es otro que Enrique IV, el Impotente. Tenemos al padre y al hijo, estando de sobras acreditada la continuidad de la casa bastarda Trastamara en el Reino de Castilla. Imagino que la madre de Juan II de Castilla, Catalina de Lancáster (¿los castellanos emparentaban con lo más granado de los reinos europeos? Y mira que yo pensaba que eran pobres, y pastores, y que vivían aislados del mar, etc.), era imaginaria. Jamás dio a luz a su hijo, fruto de su matrimonio Enrique III de Castilla, el Doliente. Pere Blavet, mide tus palabras, macho. ¿Cómo hablas del "negacionismo" de esta manera? ¿Por qué no te vas a Irán con Ahmadineyad a negar la "Shoah"? Ahora bien, si queréis creer que habéis descubierto una bomba capaz de revolucionar la historia del antiguo Reino de Castilla... ¡allá vosotros! Luego os enfadáis porque no os toman en serio, pero la verdad, hacéis méritos para lograrlo.

  109. Pere Blavet
    22-07-2013 20:46

    llons aquí ja!

    retroca trombons!

    Españolitos que se us enfonsa el xiringuit!

    Una cos està clara: Valladolid == Vall d'Olite! Un italià ho prouniciaria Vall'a dolid'a

    Bé, no està gens clar de fet, però és sospitós... o almenys per tocar els collons amb els negacionistes.

  110. lluís M.Mandado
    22-07-2013 20:21

    Ha esclatat la bomba

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
17321

Aconseguits 3720€
de 3500€


Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va escriure Bernal Díaz del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España o ho va fer el...[+]
Leandre Martí descobreix un missatge en clau enviat des de la Barcelona del 1910 i a l'INH ens hem quedat amb la...[+]
Si els catalans van ser els primers descobridors d'Amèrica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]