Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicol√°s Avellaneda (1837-1885)
ARTICLES » 05-09-2012  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACI√≥
9036

Amagau lo valencià! (1/3)

Es van passar tots els escriptors catalans, d’un dia per l’altre, bruscament, a escriure en castellà, perquè era una llengua més noble? Per raons de mercat? O simplement per les coaccions, sancions i perills que van haver de patir per part de les autoritats competents i que, al final no van poder salvar? En Jordi Bilbeny ens ho explica en aquest document

Algunes dades sobre la traducció forçada d'obres literàries catalanes al castellà i el canvi de nom de llurs autors  al llarg del segle XVI

1.- Una llengua i una cultura normals per a un país normal

Molts dels erudits actuals continuen defensant que, d'una forma natural, els literats i escriptors catalans, impressionats per la gran força de la literatura castellana i pel poder de les seves lletres, i empesos per les noves perspectives de venda del nou mercat castellà que s'obria llaminer, s'hi van abocar plegats de cop, renunciant a la llengua pròpia.

Nogensmenys, jo no em crec que als catalans els preocup√©s ni gaire ni gens, abocats com estaven a It√†lia i al comer√ß internacional, poder obrir el mercat del llibre a Castella. Ni em crec que es pugui dir que el castell√†, com que era emprat a la cort, s'havia arribat a dotar d'una aur√®ola de dignitat, mentre que el catal√†, com a llengua del poble, havia quedat recl√≤s als calaixos de l'oralitat i la fam√≠lia. A Catalunya, el catal√† era la llengua tamb√© de la cort i de tota l'administraci√≥. La llengua amb qu√® es redactaven les lleis. A tombants del segles XV i XVI, amb Alexandre VI exercint el Pontificat, va ser tamb√© llengua oficial de la C√ļria romana. O com diu En Rubi√≥ i Balaguer: "acab√† per donar-se el cas d'un poble on tota la maquin√†ria administrativa tenia el catal√† com a idioma oficial"1.

I pel que fa als llibres i a les prefer√®ncies idiom√†tiques dels lectors, En Manuel Pe√Īa ens assegura que, a Barcelona, "des de final del segle XV fins al darrer ter√ß del XVI l'hegemonia del catal√† √©s quasi absoluta"2. Mentre que, per contra, les obres en castell√† eren quasi inexistents, car "la gran majoria dels llibres, i de vegades tots, de juristes, metges o professors universitaris era en llat√≠"3. I en aprofundir l'√†mbit de la inexist√®ncia de llibres en castell√† entre els barcelonins, s'adona que el que hi predomina s√≥n els llibres en itali√† i que l'h√†bit de llegir en itali√† m√©s que no pas en castell√† tant s'esdev√© entre la noblesa com entre els ciutadans honrats i els mercaders: "En Francesc Marquet (1514) no tenia cap llibre en castell√†, per√≤ dos en itali√†; En Francesc Vernegal (1524) posse√Įa 17 llibres en llat√≠ i 10 llibres en lleng√ľes vulguars, 4 en catal√† i 4 en itali√†, i nom√©s dos en castell√†.

"Per posar alguns exemples, com explicar que el jurista Jaume Antoni (1485) tingu√©s ¬ęun libre dels comptes del studi en itali√†¬Ľ, que el canonge Seraf√≠ de Masdovelles (1538) posse√≠s 14 llibres en itali√† i nom√©s 4 en castell√†? Potser sigui m√©s comprensible que el mercader Joan Ferrer (1530) tingu√©s al seu estudi ¬ęuna biblia toscana de paper de stampa [i] uns altres libres... anomenats en lengua toscana¬Ľ; que el mercader Mateu Capell (1487) posse√≠s dos dels seus quatre llibres en itali√†; que la Benedicta Salavert, v√≠dua de mercader (1516) tingu√©s 14 llibres, dels quals 10 eren en catal√† i 3 en itali√†"4.

I si aix√≤ passava a Barcelona, referent a Val√®ncia, En Philippe Berger, ha apuntat que des del 1474 al 1489 s'observa una producci√≥ del 33,33% d'obres en catal√† i el 66,66% en llat√≠, sense cap obra en castell√†. Cap ni una. I, encara, del 1490 al 1510, s'amplia encara m√©s l'edici√≥ d'obres catalanes, que suposaran ja un 46%; es redueixen les llatines al 49% i apareixen tres llibres estampats en castell√†, que computen un √≠nfim 4%5. I mentre anota que "del que ens precedeix hom pot pensar que la primera √®poca de la impremta a Val√®ncia ha estat essencialment girada vers el mercat interior, que satisfeia. √Čs l'√®poca daurada del valenci√†", per contra, objectiva que "durant aquest temps el castell√† √©s pr√†cticament inexistent"6.

Llavors, cal ser molt cauts a l'hora d'interpretar que, si, de cop i volta, entre 1510 i 1524, es produeix un augment desmesurat de l'edici√≥ de llibres en castell√†, que ara ja contempla un 45% de tota la producci√≥ editorial7, aquesta sigui per ra√≥ que els valencians escrivissin, de la nit al dia, en castell√†. Perqu√® un estudi m√©s personalitzat, d'autor en autor, ens indica que, l'edici√≥ d'una obra en castell√† era, molt sovint ‚Äďmassa sovint‚Äď el fruit de traduccions imposades i for√ßoses, amb tota mena de coaccions, que diversos autors coetanis ja denunciaven.

2.- La Història de València d'En Pere Antoni Beuter és feta recollir i se'l commina a traduir-la al castellà (1546)

Aquest √©s el cas, entre d'altres, d'En Pere Antoni Beuter, el qual, a l'edici√≥ castellana de la seva Historia de Valencia, ara ja titulada Primera parte de la Coronica general de toda Espanya, impresa al 1546, hi publica una carta adre√ßada al "Consell de la √ćnclita ciutat de Val√®ncia", on exposa que l'obra "imprimiose, pues, en lengua Valenciana, como yo la compuse"8, per√≤ denuncia que, acte seguit, "fue recogida en Aragon y Castilla"9. Llavors, matisa que el llibre "era necessario proveerle de lengua Castellana, con que fuesse entendida en los lugares do no entendieran la Valenciana"10. S'excusa de traduir l'obra, at√®s que, "siendo yo Valenciano natural, y escriviendo de Valencia, a los regidores della, escriva en Castellano, lengua estra√Īa para Valencia", perqu√®, havent vingut els diversos regnes d'Espanya "en un general y solo Se√Īorio, excepto el reyno de Portugal, paresce que el mesmo tiempo requiere que sea en todos una comun lengua, como solia en la Monarchia primera de Espanya en tiempo de Godos"11.

Amb la qual cosa, el que queda pal√®s que passava a Val√®ncia √©s que, encara que la llengua castellana sigui estranya al regne, cal que esdevingui la llengua comuna de tots els seus s√ļbdits pel fet ‚Äďper l'√ļnic fet‚Äď de ser la llengua del rei. I per aquesta ra√≥ s'ordena que es reculli la Hist√≤ria catalana d'En Beuter i es tradueixi degudament al castell√†. En Beuter va rebre l'ordre corresponent de traducci√≥ i, tot i aix√≠, sembla que no va ser gaire favorable a escometre-la, per√≤ no tenia m√©s alternativa. Ens ho explica ell mateix cap al final de la carta: "Con todo esto yo no lo hiziera, si consultando muchas vezes, no les pareciera bien a vuestras Magnificiencias"12. √Čs a dir, que hi va haver un cert debat, perqu√® En Beuter no ho volia fer. Per√≤, al capdavall, aquestes autoritats van tancar files i li van ordenar la traducci√≥ de forma immediata, puix l'autor ens assegura que les magnific√®ncies predites "se firmaron en ello [s'hi afermaren], quando por diligencia del Iurado Bernat Symon, me dieron mucha prissa para que saliesse a la luz la segunda parte, que en mi casa quedava"13. I per aix√≤ insisteix que, en cas de no haver-ho fet, hi podrien haver hagut repres√†lies: "Verdad es que me podrian algunos reprender, ya que en Castellano se havia de transladar"14. La rotunditat amb qu√® ho diu, posa d'evid√®ncia que l'obra "s'havia de traduir al castell√†" com un imperatiu legal, i que, si no ho feia, podia ser repr√®s. I llavors, per no dir-ho ell directament, porta a col¬∑laci√≥ una situaci√≥ semblant, en qu√® Cat√≥, a demanda d'Aule Gel¬∑li, que no sabia com enllestir una obra, li respon: "quien te for√ßava escrivir lo que no sabias. Assi lo recuenta Aulo Gellio. Mas yo podre le dezir a Caton, y a quien tal me dixesse, que me fue forzado trasladar yo mismo" el llibre15, tal vegada perqu√® no l'atribuissin a un altre autor. Cert: ell mateix va assumir el risc de la traducci√≥ for√ßada. I ho escriu sense embuts: el van for√ßar a traduir el llibre. I tot seguit hi insisteix, abans d'acabar la carta: "yo he trabajado en complir con el cargo que vuestras Magnificencias me impusieron"16. Hi va haver, doncs, una imposici√≥ ‚Äďdit tan ben dit com es podia dir‚Äď, de la qual, per b√© que ho va intentar, no se'n va poder deslliurar. I el llibre, un cop recollida l'edici√≥ catalana, va ser impr√®s en castell√†, a despit que, com ell mateix assegura, per deixar-ho pal√®s, el castell√† era "llengua estranya a Val√®ncia".

Era la imposici√≥ que ja va detectar En Berger, per tal com ens confirma que "podem considerar, doncs, que a partir del 1540 i 1550 s'obre el per√≠ode a partir del qual els editors valencians ja no deixaran als autors la facultat d'escollir la llengua que prefereixen. A partir d'aquests anys la llei del mercat imposa el castell√†, pr√†cticament sense discussi√≥. Un escriptor d'√®xit d'aquesta √®poca decisiva ho explica sense traves: J. Taix declara al pr√≤leg de la primera edici√≥ en catal√† de la seva obra sobre el rosari, que les dues anteriors s'havien impr√®s en castell√† perqu√® havia rebut l'ordre expressa de redactar el seu llibre en aquesta llengua"17. Llavors, si hi havia ordres expresses que no es podien defugir i, en el moment d'editar el llibre, els autors ja no podien escollir la llengua en qu√® el volien imprimir, la llei del mercat de qu√® parla En Berger, ha ser una altra mena de llei, perqu√® √©s de tothom sabut que el mercat, al segle XVI, no tenia cap tipus de llei que pogu√©s exercir aquesta mena de coaccions ling√ľ√≠stiques. Les √ļniques lleis que hi havia eren les de l'Estat i dels seus organismes controladors i coaccionadors. Aquestes s√≠ que eren lleis insalvables.

3.- En Lluís del Milà avisa a Lo Cortesà que els castellans ens furten la llengua i les obres i les fan passar per seves (1561)

En aquesta avinentesa precisa, En Beuter exposava amb una gran naturalitat i diplom√†cia que se l'havia for√ßat a traduir el llibre. I ell mateix signava i assumia l'autoria de l'obra. Per√≤ no era sempre aix√≠. En molts altres casos, les obres eren tradu√Įdes al castell√† i, esborrat que era el nom del seu autor, les feien c√≥rrer per Castella i Espanya com si realment fossin castellanes. Fins avui he tingut la certesa que aix√≤ era aix√≠, per√≤ no ho havia pogut documentar assenyaladament. I ha estat furgant m√©s enll√† dels apriorismes, i del que tothom diu i rediu, que n'he obtingut la prova definitiva. √Čs a la traducci√≥ castellana del llibre d'En Llu√≠s del Mil√†, Lo Cortes√†, del 1561 ("per√≤ escrit, en part almenys, abans del 1538", precisa En Rubi√≥ i Balaguer18), i del qual tampoc no se'n conserva l'edici√≥ en la llengua original. Tot i que, a l'"Epistola Proemial" l'autor hi deixa ben clar que el llibre "representa la corte del Real Duque de Calabria y la Reyna Germana: con todas aquellas damas y cavalleros de aquel tiempo" i "haziendo que hablen en nuestra lengua Valenciana como ellos hablavan"19, l'obra ja es va editar en castell√†. I la majoria hi parlen quasi sempre en aquesta llengua. Per aix√≤ En Vicent Josep Escart√≠ se sorpr√®n i escriu: "Sospitem, per√≤, que l'√ļs del catal√† entre la noblesa valenciana del XVI havia de ser molt m√©s habitual del que aquesta imatge de Mil√† ens ofereix"20. √Čs irrebatible que els personatges, tots ells catalanoparlants, havien de parlar sempre en catal√†. Si m√©s no entre ells. Aquesta era la realitat. Aquesta, la voluntat d'En Mil√†, que, a m√©s a m√©s, ho explicita encaridament a l'Ep√≠stola Proemial. Per√≤ quan el llibre s'edita ja parlen en castell√†. Hi tindria alguna cosa a veure que l'autor mor√≠s a l'agost del 155921, poc abans de l'edici√≥? Si el llibre es va enllestir en una data una mica anterior al 1538, com afirma En Rubi√≥ i Balaguer i es despr√®n pel context hist√≤ric de l'obra, per qu√® no es va editar fins despr√©s de la mort d'En Mil√†, ben b√© vint anys despr√©s? Per ell mateix sabem que el volia escriure i editar immediatament. A l'Ep√≠stola reconeix que certes dames de Val√®ncia li van donar l'enc√†rrec de fer-lo i editar-lo: "fuy mandado que pusiesse por obra el Cortesano que las damas mandaron que hiziesse: Y que lo dirigiesse a vuestra Real Magestad. Pues con mucha razon se le devia. Y assi tuve por muy buena ventura ser tan bien mandado como esta dirigido"22. L'Antoni Tordera reconeix que "l'enc√†rrec de les dames es f√©u als voltants del 1535"23. Per tant, aquesta Reial Majestat ‚ÄďC.[es√†ria] R.[eial] M.[ajestat], que s'invoca a l'inici de l'Ep√≠stola24‚Äď, havia de ser l'Emperador Carles. En Mil√† hi fa refer√®ncia al mateix text proemial: "Quod est Cesaris Cesari. Y assi presento al Cesar lo que es de Cesar"25. Llavors, com √©s que si s'ho havia proposat ja en temps de l'Emperador Carles, En Mil√† no arribaria mai a editar el llibre? Tot fa suposar que s'editaria precisament despr√©s de la seva mort a fi i efecte de poder-lo traduir sense traves ni l'oposici√≥ de l'autor i s'aprofitaria la dedicat√≤ria per rededicar-la al rei Felip II, que √©s a qui √©s dedica realment, segons el text. Perqu√®, si com assevera l'Escart√≠, "√©s evident que l'autor ja no va poder veure el llibre impr√®s"26, per tal com es moriria ben b√© un any abans, ¬Ņcom √©s que el colof√≥ expressa, contravenint les lleis de censura i control d'impremta, que l'obra fou "Corregida a voluntad y contentamiento del Autor"27? No seria que es voldria aparentar aquesta correcci√≥ impossible del mateix Mil√† a fi de camuflar com fos que realment l'obra havia estat corregida a voluntat i a contentament del "censor" ‚Äďde l'autoritat, civil o eclesi√†stica‚Äď, que l'havia ordenat? No en tinc cap dubte. Els indicis que aqu√≠ he mostrat i les traces ling√ľ√≠stiques del text ens demostren que som davant d'una traducci√≥. No s'explicaria tampoc de cap m√©s manera que l'autor volgu√©s donar el to de verisme i autenticitat que hi d√≥na, amb personatges reals de carn i ossos, amb nom i cognoms, que a la vida normal parlaven catal√† entre ells, i fent l'inc√≠s revelador que els far√† parlar "en valenci√†", i que a l'obra ells parlin majorit√†riament en castell√†. Aix√≤ sobta encara molt m√©s.

Doncs, b√©, √©s justament en aquest llibre que En Mil√†, en un debat entre diversos nobles, fa dir a la dama Joana Pallars: "Se√Īora do√Īa Violant: Amagau lo Valenci√†, que Castellans van per la terra: que per burlar de nostra llengua nos furten les paraules, y porten les a Castella per a fer far√ßes ab ella, que mones son de Valencia, parlant ab reverencia"28.

M√©s clar, impossible. Segons En Mil√†, hi ha una apropiaci√≥ de les lletres valencianes per part de Castella, que se les queda, les fa passar per seves i les representa com a tals en territori castell√† o, potser, fins i tot, espanyol. No ho ha vist ben b√© aix√≠ En Francesc Massip, el qual, desconeixedor de la problem√†tica del canvi for√ßat de llengua i de l'atorgament d'una autoria nova a l'obra, interpreta el passatge de la seg√ľent tenor: "Aix√≤ vol dir simplement que els primers dramaturgs c√≤mics espanyols han passat per Val√®ncia a aprendre teatre i han copiat els recursos, les situacions c√≤miques i fins i tot els girs ling√ľ√≠stics d'un teatre popular o burg√®s insinuat, per√≤ que no ens ha perviscut"29. Una interpretaci√≥ excessivament lliure i imagin√†ria, fruit de les lectures de la hist√≤ria oficial sobre literatura i teatre espanyols. Res d'aix√≤, per√≤, no diu el text, sin√≥ que parla obertament de furt: "nos furten les paraules", escriu En Mil√†. Es parla de furt; no pas d'imitaci√≥ o plagi. Nogensmenys, el que s√≠ que copsa En Massip √©s que En Mil√† hi fa esment d'un teatre "que no ens ha perviscut". Si nom√©s s'haguessin plagiat les obres valencianes, aquestes no haurien necess√†riament desaparegut. Una c√≤pia no implica la desaparici√≥ de l'original. √Čs senzill√≠ssim: si les obres no ens han perviscut √©s que no ens han perviscut. I no ha estat pas aix√≠ per inc√ļria o vergonya a la llengua mare, sin√≥ per la traducci√≥ sistem√†tica i el canvi for√ßat del nom o de naci√≥ dels autors. O d'ambdues coses alhora.

El furt d'obra valenciana a mans de castellans havia de ser conegut de tothom i socialment comentat i blasmat, perqu√®, acte seguit En Mil√† fa dir a En Joan Ferrandis que "Dessas monerias don Diego [Ladr√≥n] se ha burlado, con cuentos Valencianos de Castellanos, y hanse lo muy bien pagado (Que burlar del burlador es de avisado)"30. No cal ni dir que els contes d'En Ladron, en qu√® es feia burla dels castellans que ens furtaven les obres ‚Äďles paraules‚Äď i les representaven a Castella com si fossin seves, s'han perdut per sempre.

En aquest mateix sentit, quan al 1559 s'editava a Lovaina la Gramatica de la Lengua Vulgar de Espa√Īa, l'autor esborrat del llibre, en parlar de la llengua catalana ja ens feia saber que "hablase en ella en los reinos de Catalu√Īa, de Valencia, Mallorca, Menorca, Ivi√ßa, Cerde√Īa, i aun en Napoles; tiene esta lengua su lugar imediadamente junto a la lengua Araviga (dexando aparte muchas, i mui buenas razones) por esta solo, que, despues de los Araves, no se han escrito en Espa√Īa tantos, tan buenos, i tan sotiles libros en prosa, i metro, com en esta lengua Catalana"31. On s√≥n, doncs, tots aquests llibres, que feien de la llengua catalana la primera d'Espanya en quantitat i qualitat, per sobre del castell√†? S√≠: on s√≥n? √Čs evident que no van amagar prou ni "lo valenci√†" en particular, ni "lo catal√†" en general.

4.- L'editor de l'Espill recrimina que els llibres es tradueixin i s'hi canvi√Įn els t√≠tols i els noms dels autors (1531)

Per si encara no ens n'hagu√©ssim conven√ßut del tot que el furt d'obres catalanes i la subseg√ľent traducci√≥ al castell√† era una realitat ben viva i coneguda a la Val√®ncia del primer ter√ß del segle XVI, em complac a portar a col¬∑laci√≥ els mots introductoris que l'editor de l'Espill d'En Jaume Roig va fer estampar com a proemi de l'obra, a l'edici√≥ valenciana del 1531. Aix√≠, en uns versos destinats "Als perit√≠ssims lectors", s'hi deixa const√†ncia que l'editor, "criat en la patria que es diu limosina / no vol aquest libre mudar son lenguatge"32. D'on podem inferir-ne que, tal com era habitual, se li havia pregat que el tradu√≠s al castell√†, per√≤ no ho va voler. I acte seguit afirmava que l'han volgut estampar en la llengua original, sens alterar-lo gens, perqu√®, si el tradu√Įen, perdria l'eleg√†ncia en qu√® s'havia escrit, el conceptes volarien i se'n perdria la subst√†ncia. Gran culpa seria canviar-lo:

"Portant en sa lengua / tan gran elegantia

segons lo trobàrem / volguérem dexarlo

puix fora dificil / y gran arrogantia

pinçar tals conceptes / mudant la substantia

y vici y gran culpa / en res alterarlo"33.

I acaba concloent amb tots els ets i uts que s√≥n molts qui han tradu√Įt altres llibres i n'han tiranitzat el nom, la qual cosa fa que les obres quedin desflorades i a m√©s a m√©s de sembrar baladres, que √©s una planta verionosa per a l'home i mort√≠fera per als ases34, queden anorreades, perqu√®, per torna, s'hi usurpa el nom de l'autor i el t√≠tol:

"Son molts qui dels altres / tractats traduexen

hi·l nom tiranizen / ab sols hun capitol

y ab ell de les obres / les flors desfloreixen

y sembren baladres / arrullen y fleixen

per sols usurparse / lo nom i lo titol"35.

Més clar, impossible: hi ha alguns personatges que fan traduir les obres i n'usurpen el nom dels l'autors i en canvien els títols. Per això mateix, l'editor del llibre comenta al "Prolech" que demana la corresponent llicència d'impressió a En Jeroni de Cabanyelles, "triumphant y justisim portant veus de general governador en la ciutat e regne de Valencia"36, perquè així, dirigint i endreçant les obres "a tan ardua y gravissima persona", i "auctorizades ab la admissio de aquella", res no hi puguin "les impugnations dels verinosos detractors y diabolichs y envejosos [...] amb les pestiferes lengues, contradiccions e cavilloses intelligencies"37.

Ha estat En Rubi√≥ i Balaguer qui, adonant-se que el curador de l'Espill de l'edici√≥ de Val√®ncia es mostrava contrari a les traduccions, escriu: "La primera edici√≥ d'Ausi√†s March que fou publicada en aquella ciutat, per un valenci√† precisament, l'any 1539, va acompanyada d'una traducci√≥ castellana de les poesies. I com si volgu√©s protestar d'aquella tend√®ncia, que ja es degu√© fer sentir anteriorment, l'editor de Jaume Roig el 1531 declara que no vol fer com ¬ęmolts qui, dels altres, tractats tradueixen¬Ľ"38.

√Čs cert: l'editor no volia fer com tants d'altres, que es van veure for√ßats a traduir les seves obres al castell√†. En Rubi√≥ t√© ra√≥ de consignar que es tractava d'una tend√®ncia "que ja es degu√© fer sentir anteriorment". Per√≤ ho deixava com una mera sospita, com una conjectura sense m√©s conseq√ľ√®ncies. √Čs clar que li sobtava que la substituci√≥ de la llengua catalana per la castellana en la literatura i la desaparici√≥ d'autors de pes hagu√©s tingut un efecte tan empobridor sobre la nostra cultura, majorment perqu√® "els efectes d'aquest proc√©s es manifesten amb tanta rapidesa, que causen la impressi√≥ d'un enfonsament sobtat i que res no feia presagiar"39. No ho podia entendre de cap de les maneres, perqu√® era ben conscient que "les terres catalanes de la Corona d'Arag√≥ mantenen llurs institucions peculiars i formen part d'una gran monarquia que visqu√© la seva √®poca m√©s brillant en els regnats de l'Emperador i del seu fill. Les estades de Carles V a Barcelona no feien sospitar la progressiva provincialitzaci√≥ de la vida p√ļblica del Principat. Val√®ncia va viure en aquestes dates un dels per√≠odes m√©s brillants"40. I hi afegia, encara: "La puixan√ßa econ√≤mica que revela l'aflu√®ncia d'artistes a Catalunya en el segle XVI indica que la riquesa del pa√≠s havia renascut. Recordem tamb√© que l'ambient escolar de la Barcelona d'aleshores va tenir prou for√ßa per atreure i fixar a la ciutat el futur sant Ignasi de Loiola, quan inici√† els seus estudis gramaticals entre el 1522 i el 1526, i que al segle XVI correspon l'√®poca m√©s important de l'Estudi General de la ciutat, en el qual ensenyaren Hortol√† i l'hel¬∑lenista valenci√† P. J. Nunyes. Aquella cent√ļria no fou pas de decad√®ncia per a les terres de parla catalana en el conjunt de les manifestacions de la vida de l'esperit, sin√≥ exclusivament en el camp de les lletres en aquest idioma"41.

√Čs a dir, que tota la Naci√≥ catalana bullia econ√≤micament i culturalment, per√≤, curiosament i espec√≠ficament, nom√©s s'havien estancat les lletres. L'observaci√≥ √©s important, perqu√® denota que, precisament, passava una anomalia important a la llengua catalana. Una anomalia inexplicable, sobretot si tenim tamb√© en ment la gran pot√®ncia liter√†ria en llengua vernacla en qu√® s'havia convertit Catalunya en els darrers tres segles. Hi havia una anomalia greu. S√≠. Per√≤ una anomalia rar√≠ssima, al cap i a la fi. En Rubi√≥ la va intuir. Va remarcar-la. Per√≤ no en va saber escatir els or√≠gens, per b√© que l'editor de l'Espill li ho va posar a tret.

Qui s√≠ que se'n va saber adonar de ple va ser En Manuel Pe√Īa, pel qual, "al 1531, a la primera edici√≥ de l'Spill d'En Jaume Roig, que porta un pr√≤leg en vers, l'escriptor ataca durament uns individus, no identificats, acusats d'intentar usurpar els m√®rits dels grans autors valencians, aix√≠ com de corrompre llurs obres i llengua"42. √Čs exactament aix√≤ el que diu el pr√≤leg: hi ha uns personatges de qui no es pot parlar obertament, i que per aix√≤ no s√≥n identificats, que usurpen els m√®rits dels grans autors valencians. "Usurpar": aquest √©s el verb clau. Les obres s√≥n "usurpades". Les obres i els m√®rits que se'n deriven, √©s clar. Sense usurpaci√≥ d'obres no hi podria haver mai usurpaci√≥ de m√®rits. En Pe√Īa ho copsa plenament i ho ressenya. I si empra el mot que empra per definir el que s'esdev√© amb els llibres, la seva llengua i el seu contingut no √©s pas innocentment: √©s el mateix mot que fa servir l'editor per denunciar el que passa amb les obres liter√†ries.

L'Alcover-Moll, que recull diversos par√†grafs d'obres del segles XIV i XV on apareix aquest mateix verb, li atorga el significat "d'apropiar-se sense dret"43. El Diccionari de la Real Academia Espa√Īola, defineix el verb amb total transpar√®ncia: Usurpar √©s "apoderar-se d'una propietat o d'un dret que leg√≠timament pertany a un altre, en general amb viol√®ncia"44. Potser En Pe√Īa no ho imaginava de forma violenta, per√≤ s'imaginava el furt, l'apropiaci√≥ indeguda, la usurpaci√≥. Amb tot, encara s'adonava d'una cosa m√©s: aquests personatges sinistres, no nom√©s usurpen les obres, sin√≥ que les corrompen en subst√†ncia i en llengua, que √©s com dir que les manipulen i les tradueixen sense cap mirament, com diuen exactament els versos de l'edici√≥ de l'Espill del 1531. I, per aix√≤ mateix, creia que l'editor, amb la seva queixa contra aquests manipuladors invisibles de llibres, hi denunciava "una ¬ęconspiraci√≥¬Ľ"45. ¬†Una conspiraci√≥ que ell no acabava d'entendre ni de veure clara, per√≤ que s√≠ que comprenia que s'hi denunciava.

Jordi Bilbeny

SEGONA PART:  http://www.inh.cat/Articles/amagau-lo-valencia!-2-3-

NOTES I BIBLIOGRAFIA

1 JORDI RUBI√ď I BALAGUER, "L'ambient literari de la Catalunya del segle XVI", Humanisme i Renaixement; Biblioteca Abat Oliba-86, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1990, p. 116.

2 MANUEL PE√ĎA D√ćAZ, El laberinto de los libros. Historia cultural de la Barcelona del Quinientos; Fundaci√≥n Germ√°n S√°nchez Ruip√©rez, Madrid, 1997, p. 75.

3 √ćdem, p. 74.

4 MANUEL PE√ĎA, Catalu√Īa en el Renacimiento: libros y lenguas (Barcelona, 1473-1600); Colecci√≥n Hispania-4, Editorial Milenio, Lleida, 1996, p. 271.

5 PHILIPPE BERGER, "Contribution à l'étude du déclin du valencien comme langue littéraire au seizième siècle"; Mélanges de la Casa de Velázquez, XII (1976), p. 182.

6 √ćdem, p. 183.

7 √ćdem, p. 182.

8 PERO ANTON BEUTER, Primera parte de la Coronica general de toda Espa√Īa, y especialmente del reyno de Valencia; Ioan de Mey, Val√®ncia, 1546, foli ij.

9 √ćdem.

10 √ćdem, foli ij vers.

11 √ćdem.

12 √ćdem, foli iij.

13 √ćdem, foli iii vers.

14 √ćdem.

15 √ćdem.

16 √ćdem.

17 PHILIPPE BERGER, Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento; Estudios Universitarios-19, Edicions Alfons El Magnànim, València, 1987, tom I, p. 332-333.

18 J. RUBI√ď I BALAGUER, "Sobre el primer teatre valenci√†", Humanisme i Renaixement; op. cit., p. 151.

19 LUYS MILAN, "Epistola Proemial", Libro intitulado el Cortesano; en casa de Ioan de Arcos, València, 1561, foli A iij.

20 VICENT JOSEP ESCART√ć, "El Cortesano i Llu√≠s del Mil√†: notes al seu context", dins El Cortesano, de Llu√≠s del Mil√†; edici√≥ a cura de Vicent Josep Escart√≠, Universitat de Val√®ncia, Val√®ncia, 2001, vol. I, p. 71.

21 √ćdem, p. 51.

22 L. MILAN, "Epistola Proemial", op. cit., folis A iij-A iij vers.

23 ANTONI TORDERA, "Drames i estratègies escèniques en El Cortesano"; El Cortesano, op. cit., p. 164.

24 L. MILAN, "Epistola Proemial", op. cit., portada.

25 √ćdem, foli A ij vers.

26 J. V. ESCART√ć, op. cit., p. 52.

27 L. MILAN, op. cit., foli s/n.

28 √ćdem, Iornada Sexta, foli a ij.

29 FRANCESC MASSIP BONET, Història del teatre català; Arola Editors, S.L.; Tarragona, 2007, vol. I, p. 233.

30 L. MILAN, op. cit., Iornada Sexta, foli a ij.

31 Gramatica dela Lengua Vulgar de Espa√Īa; Bartholom√© Gravio, Lovaina, 1559, foli a ij vers.

32 Libre dels consells: fet per lo magnifich mestre Jaume Roig / los quals son molt profitosos y saludables axi per al regiment y orde de ben viure com per augmentar la devocio a la puritat y concepcio de la sacratissima verge Maria; Francisco Diaz Romano, València, 1531, foli ij vers.

33 √ćdem, foli iij.

34 Vg. GIN√ČS A. L√ďPEZ GONZ√ĀLEZ, Los √°rboles y arbustos de la Pen√≠nsula Ib√©rica e Islas Baleares; Ediciones Mundi-Prensa, 2a edici√≥, Madrid, 2006, tom II, p. 1303.

35 Libre dels consells: fet per lo magnifich mestre Jaume Roig; op. cit., foli iij.

36 √ćdem, foli i vers.

37 √ćdem.

38 JORDI RUBI√ď i BALAGUER, Hist√≤ria de la literatura catalana; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba-40, Barcelona, 1985, vol. II, p. 12.

39 √ćdem, p. 7.

40 √ćdem, p. 8-9.

41 √ćdem, p. 9-10.

42 M. PE√ĎA, Catalu√Īa en el Renacimento: libros y lenguas (Barcelona, 1473-1600); op. cit., p. 278.

43 MN. ANTONI M¬™ ALCOVER ‚Äď FRANCESC DE B. MOLL, Diccionari Catal√†-Valenci√†-Balear; Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1979, tom X, p. 633.

44 Diccionario de la Lengua Espa√Īola; Real Academia Espa√Īola / Espasa-Calpe, S.A.; vint-i-unena edici√≥, Madrid, 1994, tom II, p. 2052.

45 M. PE√ĎA, Catalu√Īa en el Renacimiento: libros y lenguas (Barcelona, 1473-1600); op. cit., p. 278.




versió per imprimir

  1. valencia
    19-01-2013 12:13

    ya vale de mentir que valencia no la reconquisto catalu√Īa sino aragon.auque os joooooddd... y el hala catalana es un dialecto del aragones oriental o valenciano.juaaaa

  2. Lluís
    22-10-2012 19:14

    Article realment molt interessant, sense cap mena de dubte. Tanmateix, em sorprèn el to dels comentaris. Certament, hi ha qui aporta dades d'interès i altres que fan preguntes. No crec que la pregunta o reflexions d'en Jordi Coll hagin de rebre qualificatius de cap mena ni el to d'algunes respostes. Crec que l'objectiu del web és difondre el coneixement, afermar-lo i resoldre dubtes, i això vol dir acceptar diferents punts de vista, altrament el debat es tanca en l'erudició d'aquells que comparteixen el mateix punt de vista.

  3. Pedrito
    14-09-2012 19:55

    Aixo és el que tens de fer amb els articles d'en Bilbeny donar-los per bons :-P

  4. Jordi Coll
    14-09-2012 18:43

    Pedrito.... doncs la "coincidència" deu ser perquè jo ho devia llegir al bloc de J.Ortiz i ho vaig repetir donant-ho per bo.

  5. Pedrito
    14-09-2012 13:46

    Jordi, tots dos no sabíeu que el personatge de la novel·la és el que dona nom a l'activitat.

  6. Jordi Coll
    12-09-2012 12:11

    Pedrito, et contesto. La resposta és que NO. I la veritat és que no sé pas com se t'ha acudit una cosa així.

  7. Lluís MªMAndado i Rossell
    10-09-2012 17:54

    M'ha semblat entendre que el dit "Manolo" diu que m'ha preguntat i ha comprés que a INH, practiquem la fugida d'estudi, quan ens fiquen entre l'espasa i la paret. Es que no recordo de quan parla, quan se m'ha adresat? I quan li he respost? Es que no recordo, o potser no el recordo. Si és tant insignificant que em disculpi.

  8. Pedrito
    10-09-2012 15:54

    Ja se que es d'un tal J. Ortiz, et pregunto si ell i tu sou la mateixa persona. La teoria del jueu convers √©s perfectament plausible, (tamb√© la apliquen al cas Colom) per√≤ no nomes no hi ha cap prova sin√≥ que no hi ha cap indici. Quina relaci√≥ hi veus entre el llibre i el m√≥n jueu? El Lazarillo √©s tamb√© un llibre Eramista, ra√≥ suficient per ser perseguit per la Inquisici√≥ i el Tirant en castell√† tamb√© era an√≤nim. No sentencio res per que estic d'acord que no es pot fer, per√≤ tots els indicis apunten cap a una mateixa teoria. Un altre possibilitat es que l'autor fos un jueu convers i Eramista; Vives. Per cert, tamb√© s'especula sense proves sobre que l'autor podria ser castell√† i ning√ļ no s'enfila per les parets . El terreny del "i si" a partir d'un indici el fa servir tothom.

  9. manolo
    10-09-2012 14:29

    Valent: sé que en aquest blog la meva paraula no té cap valor, però sàpigues que tot i el distanciament dels nostres punts de vista tens tota la meva consideració. Sincerament. Salutacions.

  10. valent
    10-09-2012 12:25

    L´intenci√≥ de la meva reflexi√≥ no era molestar a ning√ļ, ni que fos nom√©s un, que es pogu√©s sentir ferit, retratat, descobert o simplement molest pel t√≥ h√ļmil i sencill i gen√©ric de les meves paraules, pel poc mestratge de la meva escriptura, o per la poca erudici√≥ desplegada en ell, comparada amb la que llueixen plomes molt m√©s preparades, lluents i vistoses que no pas la meva, que ac√≠ es prodiguen. Un, curi√≥s, nom√©s un, per√≤ suficient perqu√© em dolgui. He oblidat que a voltes la sencillesa, l´humilitat, la bondat, tamb√© poden ferir a qui no les t√© o les desconeix . Mea culpa i demano perd√≥. Pel que fa a l´honor de fer al meu escrit mereixedor d´obrir uns jocs florals, en els que a Catalunya hi participaren i guanyaren tan grans poetes, que francament, no crec que ning√ļ ac√≠ gosi pensar-se a l´al√ßada, no dir√© que no ho meresc, per no repetir amb la humilitat l´ofensa. Simplement, per si guany√©s l´englantina d´or sapigueu per la molta simp√†tia que us tinc ja us la regalo, a tots si, tamb√© a t√ļ

  11. Jordi Coll
    09-09-2012 22:39

    Et responc, Pedrito. El bloc en q√ľesti√≥ no √©s meu, sin√≥ de J. Ortiz, a qui no conec. I pel que fa al "Lazarillo", la pregunta que fas t√© una respota simple, al meu entendre. L'autor del llibre (probablement valenci√†), essent jueu convers i per por a l'esgl√©sia, l'hauria publicat an√≤nimament. No hauria calgut, doncs, usurpar-ne l'autoria. √Čs el que jo penso. De fet, el "Lazarillo" va ser perseguit per la Inquisi√≥. El bloc de qu√® parlem ho explica perfectament.

  12. manolo
    09-09-2012 22:09

    "...aquell qui amb sencillesa, pregunta, amb √†nim de ser guiat, aclarit, complementat,..". Ostres, valent, o has anat de petit als "hermanos" o potser has seguit algun curset prematrimonial de l´esgl√©sia... Em ve una llagrimeta d´emoci√≥, tanta bondat, tanta comprensi√≥... quanta humiltat destil.len les teves paraules...! Aix√≤ s√≠, ho reconec, amb el teu post donem per encetada la convocat√≤ria als Jocs Florals del blog. Salutacions.

  13. valent
    09-09-2012 21:17

    De tant ent tant es cola algun "franc√©s" del XVIII que va de saberut, arrogant, prepotent, que ve a "riures" de nosaltres, i sempre en surt escaldat. S√≥n poca cosa. Si en fossin alguna, tinguessin alguna qualitat personal, tindrien el seu propi Web on vesar tanta perfecci√≥, bellesa i sabiduria i on tots plegats quedariem enlluernats. Per√≤ no la tenen. De fet no tenen res de res. Per aix√≤ l´√ļnica manera de que alg√ļ els escolti, els llegeixi, els faci una mica de cas, grans desvagats, parasits aborrits com s√≥n, √©s entrar amb el bombo fent for√ßa soroll en aquest web, i la millor manera, √©s presentar-se menyspreant-nos a tots i posant-se, ells solets, ja que ac√≠ ning√ļ creu en ells, damunt un altar, com aquells homes deificats del segle, que feren eixir a D√©u deixant-ne per√≤ el seu tr√≥ per a ocupar-lo ells, fent, la veritat, i arribats a un cert punt, molta pitjor cara. Es pot entendre aquell qui amb sencillesa, pregunta, amb √†nim de ser guiat, aclarit, complementat, es pot entendre aquell qui realment t√© alguna cosa que dir realment novedosa, que ens aclareixi quelcom i realment contradigui o desfaci el que ac√≠ s´innova, per√≤ venir a desplegar nom√©s una inmensa cua de pa√≥ que a ning√ļ deixa impresionat, √©s el que de deb√≥ no s´ent√©n. Si tant bonics s√≥n perqu√© ning√ļ els coneix ?. Jo crec que potser √©s que mai han tingut res m√©s que dir que repetir com lloros all√≥ que ja al 1950 s´explicava a les escoles franquistes. A banda d´aix√≤, res m√©s. s√≥n una creu que ens cal portar amb resignaci√≥. Sense l´oxigen d´aquest web la seva flama restaria tant apagada com ho ha estat sempre.

  14. Pedrito
    09-09-2012 20:18

    Jordi Coll, fes un esfor√ß. Si el personatge dona nom a l'activitat, una suposada primera edici√≥ en catal√† tindria com a t√≠tol Ll√†tzer i no pigall. Ho entens? Et recomano que llegeixis el "Lazarillo de Tormes" i ja veur√†s com et queda tot mes clar. La teoria de que l'escriptor fos valenci√† biling√ľe i l'escriv√≠s en castell√† es possible, per√≤ quina necessitat havia de esborrar el seu nom? Digues, l'article del bolc l'has escrit tu? Jo no t'he desqualificat pas, he dit que no aportaves arguments de nivell.

  15. Jordi Coll
    09-09-2012 17:03

    B√©, Pedrito, ja he deixat dit en aquest f√≤rum que si optem per la desqualificaci√≥ personal estem perdent el temps. √Čs un joc al qual no penso jugar. Pel que fa al bloc, que a mi em sembla interessant i que no poso com a exemple d'estudi erudit ni aprofundit, sin√≥ d'una opini√≥ diferent i argumentada, potser s√≠ que tens ra√≥ i que √©s el nom del personatge de l'obra (Lazarillo) el que d√≥na nom a l'activitat i no al rev√©s. en tot cas, si tens ra√≥, aix√≤ demostraria que l'obra mai va tenir una difusi√≥ en catal√†, at√®s que en la nostra llengua el mot "ll√†tzer" no significa "pigall". Pel que fa als altres arguments del bloc, veig que no en dius res i potser que els comentessis potser. A veure si els trobes tan erronis tamb√©. i, per cert, el que m'agrada del bloc √©s que l'autor ( a qui no conec) no pontifica: nom√©s diu que hi ha coses que no veu clares i que li provoquen dubtes. M√©s humilitat, impossible.

  16. Sita
    09-09-2012 15:04

    Jordi Coll. Avui a la Vanguardia on line, tant en llengua catalana com en llengua castellana apareix un article d'Enric Juliana que es titula "Gots de Plastic a Palazzo Chigi". Enric Juliana va ser corresponsal de La Vanguardia durant alguns anys a Roma i ara √©s corresponsal de La Vanguardia a Madrid. Enric Juliana no √©s sospit√≥s d'anar contra l'oficialitat ni contra la hist√≤ria oficial, per√≤ tants anys d'experi√®ncia com a periodista suposo que l’ han fet cr√©ixer a nivell intel • lectual. L'article que et comento parla d'It√†lia. Diu "el gran truc d'It√†lia √©s l'art de l'escena". Parla de trampes que porten al purgatori. Cont√≠nua dient referint-se als italians "Mestres, per tant, del relat hist√≤ric, que no hem de confondre amb la investigaci√≥ hist√≤rica". Juliana s'ha adonat que una cosa √©s el relat hist√≤ric i una altra molt diferent la hist√≤ria, √©s a dir, una naci√≥ o un pa√≠s pot inventar-se la hist√≤ria per crear-se una imatge determinada. Un relat hist√≤ric molt bo √©s la hist√≤ria de l'Apolo XI que aterra a la lluna, en canvi hi ha moltes persones que creeen que aix√≤ va ser un muntatge per fer creure al m√≥n que els USA eren invencibles. Jordi Coll, persones que no s√≥n sospitosos d'anar contra l'oficialitat un dia diran que la hist√≤ria oficial √©s un conte xin√®s, mentre tu et estar√†s preguntant si un escriptor que denuncia que ha estat forcat a escriure en castell√† √©s sospit√≥s de mentir

  17. Pedrito
    09-09-2012 13:43

    Jordi Coll, lo d'aquest bloc (http://lazarodetormos.blogspot.com.es) es per llen√ßar-se per la finestra; un dels arguments amb el que pret√©n desmuntar la teoria de una primera edici√≥ en valenci√† es el nom, del qual diu que "juga amb el nom del protagonista i la seva funci√≥ amb el personatge del cec, a qui fa de "perro lazarillo". En catal√† el joc ling√ľ√≠stic desapareix, perqu√® la funci√≥ de guia d'un cec en la nostra llengua √©s "pigall"". A mi em sembla que ja deu quedar molt poca gent en aquest pa√≠s que no sap que es exactament al contrari, el personatge del llibre √©s el que ha donat nom a persones o animals que fan de guia a persones cegues. Jordi, son aquests els tipus d'articles que t'agraden? trobes que aquest text "parteix de la realitat que coneixem"? Em fa gracia que valoris un article tan mal documentat i improvisat com el mateix bloc a on es escrit, el posis com exemple i al mateix temps exigeixes tanta rigorositat al altres. Crec que no aportes mai arguments s√≤lids i que no tens ni un m√≠nim de nivell (ni de vergonya) per discutir una sola cita de qualsevol article dels investigadors de l'INH. Aixo √ļltim es una opini√≥. Per cert, quina coincid√®ncia. Que potser l'has escrit tu mateix l'article del bolc?

  18. Jordi Coll
    09-09-2012 09:54

    Bé,,,, malgrat tot el control i la por de la gent, per sort hi va haver gent que en va voler deixar proves. Les edicions pirates existien (sense data ni lloc de publicació o bé amb les dades falsejades) i són dignes d'admirar els exemples de Barcarrota, població extremenya on, fa pocs anys, es van trobar amagats en una falsa paret 10 llibres "probibits" per la inquisició (en llatí, italià, portuguès i castellà). Entre els llibres trobats a Barcarrota, una edició desconeguda del "lazarillo" en castellà. Potser caldrà esperar a trobar una "Barcarrota" catalana i confiar que algun avantpassat nostre (amb visió de futur) decidís amagar els llibres catalans perseguits, prohibits, usurpats... per tal que els catalans del futur els trobessin.

  19. Roderic
    09-09-2012 06:37

    A en Jordi Coll: Crec que has de saber que no fa ni seixanta anys el dictador Franco va donar ordres que no es fessin fotografies dels camps de concentraci√≥ i de treball escampats per tota Espanya, els quals van durar fins ben entrats els cinquanta com a m√≠nim. No n’han quedat rastres, i el general va donar la ordre seguint la tradici√≥ nacional: no deixar testimoni que pogu√©s al√ßar l’acusaci√≥. On √©s, per exemple, la tomba de Lorca? potser encara √©s viu perqu√® la tomba encara avui ning√ļ no sap on para. Si fas recerca t’adonar√†s de dues coses: primera, que van existir tals camps i que hi ha entrevistes filmades de no fa massa anys de testimonis directes; i, segona, que com a tals, de camps, n’han quedat molt pocs rastres i poqu√≠ssimes fotografies directes dels mateixos, quan s’ha documentat que a tota Espanya hi van ser recloses milers de persones, per no dir centenars de milers. I avui dia, despr√©s de trenta anys de democr√†cia, encara √©s molt dif√≠cil poder fer recerca sobre el tema i trobar imatges i material gr√†fic directe. Penso que has de llegir teoria de l’Estat, per√≤ pel boc gros durant una temporada, i despr√©s analitzar la ra√≥ d’estat i els seus mecanismes d’acci√≥, i tornar-te a fer la pregunta de com √©s que no n’han quedat rastres. Despr√©s, per distreure’t una mica m√©s, llegeixes els nous estudis sobre el nazisme i el comunisme, despr√©s a diversos autors tipus Solzhenitsyn, i veur√†s el panorama al segle XX. I llavors t’has de fer la pregunta si les monarquies absolutistes i les no tan absolutistes eren d’un r√®gim inferior o superior a aquests fen√≤mens dels segle XX, per√≤ tenint en compte que els segles de la primera modernitat es cremaven no llibres sin√≥ homes i dones davant del gaudi del ‘populatxo’. A l’inici de l’era moderna el control sobre les societats era aclaparador, ning√ļ no es movia, i els que menys els impressors i els llibreters: controlant aquests, controlaves el flux d’informaci√≥, i les c√®dules i els permisos reals en s√≥n la prova. En definitiva, per fer ci√®ncia hist√≤rica cal de tot menys ser un ingenu. No obstant, penso que tot est√† amagat a l’Escorial al pis -235 (negatiu sota terra). Demana’ls que et deixin fer una ullada a veure que hi trobes. Ah, i a un altre nivell, tot aix√≤ que escrivim i que corre per internet i pels m√≤bils •G, TOT, absolutament TOT, est√† controlat pel ‘sistema’. I si no t’ho creus comen√ßa a enviar correus amb terminologia delicada, o parla per tel√®fon fent servir vocabulari pujat de to. Fes-ho, i ja veur√†s, que tindr√†s una alegre visita a casa teva amb regals d’aquests que necessiten que se t’emportin per poder-los gaudir. Que no saps que el nou Ipad ja identifica veus per donar ordres?

  20. Jordi Coll
    08-09-2012 21:12

    A mi m'agrada molt un article (http://lazarodetormos.blogspot.com.es) que corre per un bloc sobre el "Lazarillo" (o Llàtzer?) de Tormes (o Tormos?). Trobo que parteix de la realitat que coneixem i, tenint en compte les sospites i els dubtes que ens envaeixen, arriba a aventurar una conclusió especulativa que no es pot demostrar (per ara) però que, al meu entendre, s'acosta bastant al que devia passar fa uns quants segles. Esperant les PROVES definitives (algun dia sortiran, espero), és aquest tipus d'articles els que m'agraden i no els que fan volar colons, eleven una sospita a realitat incontestable i d'algun fet estrany, sorprenent, inexplicable a hores d'ara, en fan una teoria de la conspiració estil "cuarto-milenio". Res més, per ara. Gràcies.

  21. sita
    08-09-2012 11:14

    Manolo des del primer moment em vaig adonar que venies a destruir i no a construir. Com s'investiga?. Et molesta que fem preguntes del tipus "No podria ser que ...? O" No s√© si seria Molt aventurat pensar ... "" Tot Pot ser, Tot Pot ser, √©s clar” ... Gr√†cies a aquest tipus preguntes ara sabem positivament que la partida de naixement d’en Cervantes va ser falsificada, que mai va n√©ixer a Alcal√° de Henares, gr√†cies a aquest tipus de preguntes ara sabem que no nom√©s Bilbeny sin√≥ investigadors Nord-americans sostenen que la llengua d‘en Colom era el catal√† , gr√†cies a aquest tipus de preguntes sabem que els vaixells que apareixen a la Celestina no poden ser mai de Toledo sin√≥ de Val√®ncia. Gr√†cies a aquest tipus de preguntes sabem que l'escut d'armes d’en Leonardo es correspon amb l'escut del regne de N√†pols. Gr√†cies a aquest tipus de preguntes sabem que a la cort del rei Ferran de N√†pols es parlava en catal√†. Gr√†cies a aquest tipus de preguntes sabem que Caterina d'Arag√≥ parlava la mateixa llengua que Llu√≠s Vives i que era el seu compatriota ..... Hi ha una difer√®ncia entre en Jordi Coll i tu, ell no ve a destruir. Sota el meu punt de vista l'error que comet en Jordi Coll √©s que busca respostes en un format que no es donava en l'√®poca de la que parlem. Segurament no hi ha un impr√®s que digui " s’han de retirar tots els llibres en llengua catalana i s’han de substituir per llibres en llengua castellana". Era suficient que es present√©s una autoritat, una persona amb poder reial i et digu√©s "Aquest llibre s'ha d'escriure en llengua castellana". Era suficient per cagarte a les calces. No s√© si en Jordi Coll s'ha adonat que en aquell temps no existia la democr√†cia org√†nica, ni la declaraci√≥ dels drets humans, ni el concepte realitzaci√≥ personal. Tots els exemples que ens d√≥na Bilbeny en aquest text s√≥n exemples de persones que es queixen de que les obliguen a escriure en castell√†. No n'hi ha prou?. Manolo, per cert: Aix√≥ es investigar.

  22. manolo
    07-09-2012 22:38

    Benvolgut Jordi Coll: Perds el temps. Pensa que t´enfrontes (suspito) a una pl√®iade de funcionaris desvagats que aprofiten l´horari laboral per a cercar informaci√≥ del google, i que entren en una vor√†gine de desprop√≤sits que es retroalimenta amb la conniv√®ncia del senyor Bilbeny. (Hi ha alguna excepci√≥ honrosa, per√≤ no gaires). A un altre nivell √©s com entrar en un f√≤rum de futbol i argumentar si Bar√ßa o Madrid (adobat aix√≤ s√≠, amb quatre pinzellades culturals destriades en funci√≥ de la teoria que es pret√©n demostrar). Sempre s´ha parlat de l´arbre que no deixa veure el bosc. Ac√≠ el que es pret√©n √©s, a partir d´un arbre, la deforestaci√≥ del bosc sencer -sense cap mena de respecte cap a la natura, per supina ignor√†ncia, √©s clar-). Fixa´t fins on arriba el nivell d´argumentaci√≥ sense proves que pr√†cticament totes les entrades inclouen expressions del tipus "¬ŅNo podria ser que...? o "No s√© si seria molt aventurat pensar...". I el summum: "Tot pot ser, tot pot ser, √©s clar... Per√≤ ves a saber...". I on demanes rigor, i res m√©s que rigor, et surten amb que si tens "una visi√≥ laxa, permissiva i indulgent sobre el maltracte cultural que rebem, etc." O ets amb mi, o en contra meu. La clau me la va donar dies enrera el senyor Mandado: quan li rebats quatre punts (a l´atzar) sobre la teoria del siglo de oro escrit en catal√† (a partir de la utilitzaci√≥ de determinats vocables) ell argumenta que es centra en una √®poca determinada, que no ha anat m√©s enll√†, que potser caldria revisar tamb√© √®poques anteriors. Aquesta argumentaci√≥ "defug√≠vola" tipus matrioska russa ens duria a considerar una adulteraci√≥ de la hist√≤ria fins als temps de les cavernes, com que les pintures d´Altamira foren expoliades de les coves de Seriny√† (Pla de l´Estany). La llavor de tota aquesta q√ľesti√≥ rau (crec, potser agosaradament) en una influ√®ncia de la lectura joven√≠vola de "El nom de la rosa", d´Umberto Eco (I aquella enginyosa trama sobre un suposat libre sobre la com√®dia, d´Arist√≤til, silenciat i amagat pel clergat, etc. etc. - el Tirant lo Blanc del blog, vaja!). Aix√≤, que pot resultar estimulant i fins i tot divertit i no exent d´inter√®s, amb l´ajut d´Internet i la perspic√†cia, suspic√†cia i ignor√†ncia -la ignor√†ncia √©s la que ens fa agosarats i google √©s una de les formes actuals que adopta la ignor√†ncia- d´aquest equip de Guillems de Baskerville als que ens enfrontem, acaba esdevenint un vulgar complot tipus "Codi da Vinci". B√©, Jordi, passa-t´ho d´all√≤ m√©s b√© polemitzant, per√≤ quan et superi la indignaci√≥ (que succe√Įr√†) deixa-ho c√≥rrer. Arribar√†s a la mateixa conclusi√≥: que no paga la pena... Salutacions.

  23. VIDAL I VALIENTE
    07-09-2012 19:40

    Jordi Coll: Tot segueix una l√≤gica del moment i de l'√®poca que fins i tot podr√≠em entendre si pass√©s al 100% a l'actualitat. Quin era el mitj√† d'entreteniment m√©s com√ļ a l'√®poca: la m√ļsica i la literatura en veu alta; la creaci√≥ liter√†ria de la qual es feia lectura en p√ļblic (tamb√© el teatre, per descomptat) Actualment tenim les creacions audiovisuals. Per tant, qu√® passa si eixa literatura va destinada a una elit governant, una cort, que no parla ni enten l'idioma amb el qual se li est√† parlant i teatralitzant (Diego Hurtado de Medonza, Germana de Foix, etc, etc.) Doncs, aix√≤ que exigeix entendre-ho; pot fins i tot malpensar, perqu√® rialles en p√ļblic pot donar peu a pensar que se li estan burlant. I exigeix tradu√Įr-ho, i m√©s en un proc√©s b√®l¬∑lic entremig. Primer pas. Segon pas. Els estirajaquetes del moment, encara ho s√≥n, la curia eclesi√†stica, faria en seu paper en erigir-se com a garantia de la literatura ben feta i en idioma castell√† perqu√® s'havia de donar lectura en p√ļblic. I a m√©s, aconseguir la unitat i centralitzaci√≥, idea del Cardenal Cisneros, gran inquisidor. Tercer pas. Protesta en√®rgica dels autors catalans. Quart pas. Anul¬∑laci√≥ d'eixos escriptors perqu√® no molestin i traducci√≥ de les seues obres, t√≠tols, etc etc. No calen documents del moment, √©s un proc√©s amb un l√≤gica clara. Els qui manen decideixen. Si en aquell moment van agafar el poder els castellans, havia de ser tot en castell√†. Si molestava alguna cosa, s'havia de canviar. I aix√≠ seguim...

  24. Pere
    07-09-2012 18:01

    Jordi Coll: tens 185 pàgines d'estudi al pròleg del Lazarillo o Llàtzer de Tormos. Un estudi acurat i d'alta erudició. Altrament cerca-ho al web o posa't en contacte amb l'autor. Gestors del website: la lletra és illegible! Massa petita!!!

  25. Pedrito
    07-09-2012 13:23

    Sobre La Celestina un lector va publicar aquest enlla√ß en els comentaris d'un altre article. A mi em sembla interessant√≠ssim. Alg√ļ pot aconseguir aquest estudi? http://www.levante-emv.com/comarcas/2012/07/25/estudio-situa-sagunt-origen-accion-celestina/923789.html

  26. Jordi Coll
    07-09-2012 11:34

    No, sisplau, no comparem el segle XVI amb TVE, TV3, la Mireia Belmonte i els Jocs ol√≠mpics. No, sisplau. La discussi√≥ √©s una altra. Jo no nego el genocidi, ni la persecuci√≥ que hem rebut, ni poso en dubte la mal√≠cia dels espanyols. Jo s√≥c catal√†, catalanista, independentista i no dubto que els espanyols ens han volgut fotre, esborrar del mapa des de fa segles. El que jo demano (i em senmbla l√≤gic i raonable) s√≥n proves. No indicis o sospites, que les tenim tots, sin√≥ PROVEs. I aquestes les proves les tenim.... a partir del segles XVII i XVIII. El conde Duque de Olivares, Felip V i els seus sequa√ßos, etc. No tenien cap problema a promulgar lleis, edictes, normatives o a deixar per escrit en informes i cartes l'odi cap a Catalunya, els catalans i la llengua catalana. En tenim PROVES. Nom√©s cal anar al llibre de F. Ferrer i Giron√®s ("La persecuci√≥ pol√≠tica de la llengua catalana", Ed. 62) i hi trobarem recollits un munt de documents clarificadors. DONCS JO DEMANO PROVES TAMB√Č DE LA USURPACI√ď DE LES OBRES CATALANES AL SEGLE XVI. Aix√≠ de senzill (o no). No em val la sospita que el "Lazarillo", la "Celestina" o el "Quixot" potser van ser escrits origin√†riament en catal√† i despr√©s tradu√Įts.... Necessito les proves. Si deriveu la discussi√≥ cap a altres bandes o opteu per la desqualificaci√≥ personal, aleshores estem perdenty el temps. Gr√†cies.

  27. Pere Blavet
    07-09-2012 02:39

    I per √ļltim, benvolgut opinador Jordi Coll i tots aquells que tinguin una visi√≥ laxa, permissiva i indulgent sobre el maltracte cultural que rebem per part dels nostres ve√Įns for√ßosos: Et penses que tota la censura informativa que es fa en els mitjans estatals sobre catalunya est√† escrita en els llibres d'estil de TVE, A3, T5, Cuatro??? No senyor, no els hi cal i no ho faran mai, es fan reunions de directius, de subrodinats, dels que reparteixen la llenya, de tant en tant passa alg√ļ de la TRANSVERSAL, es foten un bon dinar i marquen pautes, i tots hi estan d'acord, ben sovint amb la conniv√®ncia de catalans, perqu√® mira que n'hi ha de catalans als mitjans de comunicaci√≥ castellans! Et penses que quan una empresa catalana crea un producte d'alta tecnologia per enviar a la ISS (estaci√≥ espaial internacional) √©s per accident que no ens expliquen ni la ciutat ni surt el nom del director del projecte als subt√≠tols, per√≤ aix√≤ s√≠, et diuen 5 vegades que ha sido una empresa espa√Īola… Quan un equip d'investigaci√≥ biom√®dica publica quelcom tant important que no es poden permetre el luxe d'ignorar-ho, que ho fa que ens explica un il¬∑luminat de la complutense la trascend√®ncia d'un descobriment fet per un equip de catalans a Barcelona? Quan la Mireia Belmonte guanya dues medalles de plata √©s per accident que nom√©s sigui espa√Īola espa√Īola espa√Īola per√≤ no catalana ni Badalonina? per√≤ aix√≤ s√≠, quan √©s una sevillana la que guanya una medalla llavors fan un homenatge a la guanyadora, a la familia i a la ciutat i ens diuen lo eixerits que son els sevillanos o lo gens dubtosa que √©s la seva espanyolitat? A part de que no √©s casualitat, apart de que √©s la norma, apart de que t√© una absoluta intencionalitat per eliminar la pres√®ncia dels catalans i els seus √®xits de la consci√®ncia col¬∑lectiva, apart de que els √®xits que no siguin catalans passen autom√†ticament a ser espa√Īoles (por lo tanto castellanos), apart de tot aix√≤, NO NECESSITEN DOCUMENTAR-HO, HO PORTEN A L'ADN CASTELL√Ä, O L'ADN BOTIFLER EN CASOS COM EL DEL JAVIER SARD√Ā I TANTS ALTRES ROSSEGADORS SUBURBANS de les families catalanetes, i els premis que reben per practicar-ho s√≥n molts, i sovint finan√ßats per natros. No senyor, no! NO SENYOR! Jo no necessito cap document per entendre que es pot conspirar contra nosaltres sense plasmar-ho en lleis, sense llibretetes ni manuals d'instruccions, ho fan cada dia, i nom√©s els ximples i els pobres d'esperit no se n'adonen, i desgraciadament en tenim massa d'aquests entre nosaltres, i a m√©s, sembla que els hi agradi ser-ho!

  28. Pere Blavet
    07-09-2012 01:50

    Apa Jordi! No volies xocolata…?

  29. Pedrito
    06-09-2012 15:48

    Jordi Coll, Revista Pedralbes num 17. El 25 de mar√ß del 1653, era feta p√ļblica una crida pels carrers de Barcelona, pel trompeta Joan Ratera, en nom de don Joan d'Austria i per ordre del rei, amb la resoluci√≥ seg√ľent: "Hase tenido por conveniente separar y quitar de lo p√ļblico los escritos, actos y papeles que se huvieren hecho en tiempo de las alteraciones desse Principado, en la formaque el S. rey don Juan el segundo lo mand√≥ executar el a√Īo de 1472 en las que entonces huvo, porque no solo sirvan de confusi√≥n a los enemigos de mi corona que las fomentaron, sin√≥ que se manifieste a todos que fue reprobado lo que illicitamente han obrado y executado. Para poder ordenar quales destos escritos y papeles se deven condenar y que no es bien que quedan consentidos, os encargo hagays que con todo cuydado se recojan todos los libros, privilegios, actos, deliberaciones, estatutos y escritos que se huvieren hecho por essa ciudad de Barcelona y Diputaci√≥n y por otras qualquier ciudades y universidades en tiempo destas alteraciones..." Atenci√≥ "en la formaque el S. rey don Juan el segundo lo mand√≥ executar el a√Īo de 1472..."

  30. Esteve Renom
    06-09-2012 15:02

    Jo no soc historiador ni tampoc gran coneixedor de la hist√≤ria, sin√≥ advocat. En tot cas, la l√≤gica em porta a fer les seg√ľents consideracions. Sembla que evidentment una planificaci√≥ d'un objectiu pol√≠tic ha de tenir una organitzaci√≥. Tamb√© em sembla clar que si es tracta d'una intenci√≥ que pot tenir oposici√≥, o crear malestar en una poblaci√≥, molta o poca, procurar√† de deixar el m√≠nim de rastres possibles (com tamb√© comentava en Llu√≠s M). Tamb√© hi ha el fet que els arxius han estat durant molt temps sota control del poder reial o central de l'Estat i s'ha pogut intentar d'eliminar certs documents (com ha passat amb els escrits originals de Colom). Per√≤ en tot cas, no s√≥n pas de poca transcend√®ncia les manifestacions que se'ns mostren a l'article d'un malestar de persones de l'√®poca en relaci√≥ a constrenyiments que sofreix la llengua catalana que, tot i que puguin apar√®ixer no perfectament definits, no es pot negar la certesa de l'exist√®ncia d'aquests. Cal a m√©s tenir en compte que aquestes manifestacions apareixen el llibres que tamb√© han passat de la censura i per tant no permeten una expressi√≥ totalment lliure. D'altra banda, aquests constrenyiments sembla que haurien de tenir una entitat de pressi√≥ o for√ßa amb una voluntat pr√≤pia, ja que, si es tract√©s del simple desprestigi de la llengua els comentaris es limitarien a aquest aspecte, cosa que es podria dir de manera m√©s clara, com passa amb molts llibres dels segles XVIII i principis del XIX. En tot cas, estic segur que aniran sortint m√©s coses, perqu√® el que es mostra en aquest i en altres articles, com en els referents al Tirant, t√© molta for√ßa.

  31. Brusli
    06-09-2012 15:01

    Potent, impecable, una demostracio més de com s'esborra una llengua, una nacio sencera d'una forma tant ben preparada com planificada. Les proves definitives romanen de ben segur als arxius del vaticà sota sum secret inquisitorial. Podria ser possible que a principis del XVI l'Urgellisme repel.lit al XV es transmutés en Germanies i Maulets posteriorment a través de nobles compromesos amb els Urgell en el contorn de la Confederacio Catalano-Aragonesa ? Ho dic perquè en un poble al Pais Valencià, Forcall (Els Ports), es parla de moltes families que varen participar alhora en contra dels Trastàmara i després es varen alçar durant les Germanies.

  32. Esteve Renom
    06-09-2012 14:27

    Pep, moltes gràcies. Disculpa no haver fet atenció a aquell article, que ara em llegiré.

  33. jordi coll
    06-09-2012 13:41

    A tots els Blavets i Mandados presents i futurs... Em sembla que una acci√≥ organitzada com aquesta no es pot portar a terme nom√©s en converses privades de taverna i sense deixar-ho per escrit. Estem p√†rlant del segle XVI (sense ordinadors, emails, ni tecnologies de la informaci√≥). Aix√≤ vol dir que per establir una xarxa de censors i policies pol√≠tics calia recursos humans, per√≤ tamb√© planificaci√≥ i organitzaci√≥. La censura no s'improvisa i l'extermini d'un poble o d'una cultura no es fa sobre la marxa. No dic cap bestiesa quan reclamo les proves doumentals. Imagino que les insinuacions de P.A. Beuter, quan parla de les pressions rebudes o que pot rebre, estan fonamentades i tenen noms i cognoms. Si els contemporanis del segle XVi es prenien a broma les usurpacions d'obres i autors catalans vol dir que l√Īa cosa no era greu. I si no s'ho prenien a broma, vol dir que tot plegat estava planificat i la cosa era prou greu com perqu√® n'hi hagi testimonis directes o indirectes. He dit.

  34. Pep
    06-09-2012 13:19

    Esteve, que el marquès de Pescara és un personatge relacionat amb la Nació Catalana o amb vincles familiars a Catalunya és gairebé una certesa. I el fet que tingui un pes important a les guerres italo-catalanes de finals del XV n'és un senyal que rebla l'evidència. Respecte al tema Cortès, jo crec tenir-lo identificat en la figura de l'Alfons Felip d'Aragó i Gurrea (1487-1550), el comte de Ribagorça, tal com dono a entendre a l'article d'aquest web "Ferran Cortès, fill de Maria de Torrelles, i el tresor de Moctezuma". Puc equivocar-me, però hi ha una suma d'evidències que no et reproduiré (són a l'article i n'hi ha més, que no poso) que ens duen a pensar que aquest noble de nissaga reial, per via ilegítima, podia ser el veritable conqueridor de Mèxic. La manera com tractà els seus descendents Felip II en seria un indici revelador (féu desaparèixer tres dels seus quatre néts masculins, els possibles hereus de Mèxic, vaja).

  35. Esteve Renom
    06-09-2012 10:08

    Pep, una mica en relaci√≥ amb aix√≤ que comentes amb el Gran Capitan, que seria un Cardona, vaig trobar a google books un llibre antic sobre la vida de Hernando de √Āvalos, Marqu√©s de Pescara publicat l'any 1555. En aquest llibre es diu que aquest Hernando pertanyia tamb√© a la fam√≠lia dels Cardona i havia tingut un paper important en les guerres a N√†pols i a It√†lia a finals del segle XV. L'escut d'armes que apareix impr√®s en la primera p√†gina s√≥n tres barres fosques obl√≠cues sobre blanc. Jo en s√© molt poc i nom√©s m'he repassat el llibre molt per sobre a internet. No s√© si seria molt aventurada la possibilitat que pogu√©s tenir alguna relaci√≥ amb Ferran Cortes. El per√≠ode temporal en principi s√≠ encaixaria.

  36. Pere Blavet
    06-09-2012 03:11

    A tots els Jordis Colls, tant si contribueixen amb comentaris o nom√©s llegeixen: Dir√© quelcom semblant al que han dit els altres per√≤ amb una visi√≥ al futur. D'aqu√≠ cent o doscents anys els nostres descendents parlaran de les grans gestes per la llibertat i la democr√†cia que EEUU i Europa amb la seva OTAN v√†ren fer enva√Įnt Iraq, Afghanistan, Iran, Birm√†nia i tot el que est√† per venir en els propers 15 anys… Llavors quan alg√ļ repassi la hist√≤ria de forma cr√≠tica dir√† que potser era per aquell l√≠quid negre que feia rics a tant pocs per√≤ que necessitaven tants i per aix√≤ se n'enviava a morir a tant√≠ssims… i que la llibertat i la democr√†cia eren fal√≤rnies. Per√≤ com que no hi haur√† proves perqu√® arreu ens diuen i es dir√† sempre que √©s per la llibertat (de les v√≠ctimes)… NO HI HAUR√Ä PROVES!!! Fins i tot hi haur√† il¬∑luminats que dubtaran del paper del petroli en l'economia del moment perqu√® en 200 anys ser√† dif√≠cil de comprendre l'absurditat del sistema econ√≤mic actual basat en cremar una cosa llardosa que est√† sota terra i costa molt m√©s d'obtenir que l'energia del sol que ens arriba regalada i que probablement ser√† en el futur l'√ļnica font energ√®tica necess√†ria. PER√í √ČS CLAR, no hi haur√† documents! No hi haur√† proves! i aix√≠ anar fent, i aix√≠ anar fent, in secula seculorum. Am√©n!

  37. Pep
    06-09-2012 00:20

    Jordi Coll, no calia un personatge de "ment malaltissa" que orden√©s tot aix√≤: nom√©s un aparell amb sentit d'Estat (d'Estat castell√†, √©s clar). Una part de l'aparell burocr√†tic que deixa Ferran el Cat√≤lic en morir t√© aquest sentit d'Estat, amb unes lleis de censura a favor, promulgades el 1502, que restringeixen les publicacions en determinades condicions. Cal traduir les obres de relleu i fer desapar√®ixer les originals, cal segrestar tota cr√≤nica que posi de manifest que les √ćndies foren descobertes i colonitzades per la Naci√≥ Catalana (la c√®dula que manava recollir tot aix√≤ es dict√† el 3 de novembre de 1571, Felip II amb el seu censor i cronista Juan L√≥pez de Velasco, el qui rep l'obra d'en Casaus, les d'en Gin√©s de Sep√ļlveda, les d'en L√≥pez de G√≥mara, etc. Al seus arxius es va trobar, fa poc, la versi√≥ castellana del Ll√†tzer de Tormos que s'atribu√Įa a un autor castell√†). L'article d'en Jordi aporta indicis m√©s que suficients (al marge de tot el que ja hi ha penjat en aquest web respecte a aix√≤) per explicar una situaci√≥ inexplicable, i √©s la decad√®ncia de la llengua catalana com a llengua liter√†ria, quan venim d'un segle XV esclatant i esponer√≥s, que pressagiava un veritable Segle d'Or al XVI. Un Segle d'Or que no es produeix i en canvi, √©s curi√≥s, esclata en castell√†, quan el castell√† no havia aportat gaireb√© res de relleu a la literatura del XV. Com s'explica? En Jordi t'ho explica. Si no t'ho creus i pretens que la substituci√≥ ling√ľ√≠stica es feia mitjan√ßant bans p√ļblics: "Avui substituirem per la traducci√≥ castellana el Tirant lo Blanc. Tot aquell que en tingui exemplar catal√† que el porti, que el tirarem a la foguera i n'hi darem un de castell√†". Exigeixes que t'aportem un cartell d'aquest, com a prova? O vols una carta de la correspond√®ncia secreta entre conspiradors d'elit? T'aportem all√≤ que els autors van ser capa√ßos de mig dir o mal dir en els pr√≤legs dels seus llibres tradu√Įts i manipulats, sempre amb l'ull de la Gestapo de l'√®poca (el Sant Ofici) mirant per sobre el clatell. Si encara et calen m√©s proves, no ho dubtis: √©s que ets la reencarnaci√≥ de sant Tom√†s. Celebrem-ho.

  38. Lluís MªMAndado i Rossell
    05-09-2012 23:59

    Ei, Jordi Coll, Has matat alg√ļ? I el teu sistema √©s que ho has filmat, i confessat i enviat al jurtge, oi? √Čs aix√≠ com es fa, o les maleses es fan en silenci, i que no en quedi const√†ncia? Per aquesta ra√≥ tant intel¬∑ligentsi no ho filmes, ni ho escrius, i destrueixes o guardes les proves. I pots dir que ets inocent. Que b√©, no queda res. Nom√©s el mort que tenia tant bona salut. felicitats.

  39. ramon
    05-09-2012 21:28

    Un article per seguir tancant boques... Jordi, no ens deixis mai!!

  40. Jordi Coll
    05-09-2012 21:25

    Interessant, l'article, per√≤ estem com sempre: no en tenim proves. N'hi ha indicis i sospites, mitges p√†raules i insinuacions per part dels autors, per√≤ cap prova documental (cap carta, cap llei, cap document) que provi la usurpaci√≥ de les obres catalanes per part de la corona castellana. Per qu√®, dic jo, hi devia haver un "cervell" oi, ? Tot aix√≤ devia sortir de la ment malatissa d'a√Īgun personatge, oi? I aquest personatge devia dictar instruccions, normes, o devia enviar cartes, oi? on s√≥n, aquests documents?

  41. vidal i valiente
    05-09-2012 19:09

    Que curiós que tot passa i es desencadena mentre i després de la Guerra de les Germanies la veritable història de la qual no està encara resolta ni ben estudiada. Excelent estudi Jordi, no s'ha de discutir ni una coma... Enhorabona!

  42. Jordi Bilbeny
    05-09-2012 18:59

    Ostres, Pep! Jo diria que no surt l'exemple d'En Boscà. No és que no agi volgut: és que no tenia ni temps ni espai. Si ho volia publicar en tres parts més o menys llegibles al web abans de l'11 de setembre, avia de condensar la informació. Com a molt 50 folis, dividits en tres parts. Sóc a la meitat del llibre. En Boscà, el pròleg extraordinari d'en Servent a La Galatea i altres comentaris sucosíssims i reveladors, els inclouré al llibre, així que acabi el de la llengua catalana com a llengua oficial i comuna d'Itàlia i el que li trepitja els talons, de la primera part d'En Lleonard i la Casa reial catalana d'Itàlia.

  43. Joan S.
    05-09-2012 18:40

    Molt bo! I encara hi ha gent que no s'ho creu això de les lletres apropiades per part d'un a potència estrangera

  44. Pep
    05-09-2012 15:13

    Excel¬∑lent primera part de tres. Excel¬∑lent i necess√†ria. Friso per veure si far√†s refer√®ncia a la sobtada mort d'en Joan Bosc√†, l'amic d'en Garcilaso de la Vega, quan estava en ple proc√©s d'edici√≥ conjunta de les obres de tots dos. El duc d'Alba, de qui Bosc√† havia estat preceptor quan Fernando √Ālvarez de Toledo era jove, el crida el 1542 perqu√® l'acompanyi a les campanyes militars al Rossell√≥ contra els francesos. En aquell moment, Bosc√† supervisava cada dia, p√†gina a p√†gina, la impressi√≥ de les seves obres amb les d'un altre autor, de qui no consta el nom. En tornant de la victoriosa campanya, Bosc√† es troba malament i morir√† a Girona. L'edici√≥ conjunta de les obres de Bosc√† i Garcilaso sortir√† en castell√† a Barcelona, el 1543, amb privilegi imperial i "perm√≠s" de la v√≠dua de Bosc√†. Curiosament, l'√ągloga II de Garcilaso √©s un paneg√≠ric excepcional de la fam√≠lia d'Alba, amb especial inc√≠s en la figura del duc victori√≥s al Rossell√≥. Consta que en Bosc√† era el dipositari de l'obra de "Garcilaso" des de 1529, que li deix√† despr√©s de fer testament a Barcelona pel juliol d'aquell any, en marxar per acompanyar a l'emperador a It√†lia. Tamb√© consta que Bosc√† rep del duc d'Alba, a finals dels anys vint i en la d√®cada dels trenta, diverses donacions per al seu casament, per√≤ en Bosc√† no es casar√†, diuen, fins al 1539. Per a qu√® eren aquelles remuneracions? ¬Ņ√Čs possible que el nostre Bosc√†, de qui coneixem l'habilitat com a traductor de prosa en la seva versi√≥ castellana (1534) d'El cortegiano d'en Castiglione, fes unes traduccions de l'obra catalana de Garcilaso (Galceran de Cardona) que tenia en dip√≤sit, per a gaudi privat del seu mecenes i antic deixeble? Si fos aix√≠... ja tindr√≠em pecat i pecador: Alba fa desapar√®ixer Bosc√† quan √©s a punt de sortir l'obra conjunta amb la d'en Galceran de Cardona, i el 1543 surt la col¬∑lecci√≥ immortal de les poesies castellanes de Garcilaso de la Vega, amb exaltaci√≥ maj√ļscula de la nissaga dels √Ālvarez de Toledo. Aquell 1543 √©s, precisament, tamb√©, l'any que mor en Ferran Ramon Folch de Cardona, II duc de Cardona, oncle d'en Galceran de Cardona i veritable Gran Capit√†, a qui probablement anava dedicada l'√ągloga II en catal√†. Aquest duc √©s aquell que, quan Carles I li pregunt√† "Per qu√® no parleu mai en castell√†?", ell respongu√© "Per no mentir".

  45. Esteve Renom
    05-09-2012 14:37

    Potent!

  46. Jordi Bilbeny
    05-09-2012 12:59

    Tot pot ser, tot pot ser, és clar... Però ves a saber...

  47. Carles GARCIA
    05-09-2012 12:03

    No podira ser que tota la documentació oroginal de les cartes de colom, i de la conquesta estiguin al Vaticà, a la seu central de la inquisició??

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18283
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
A ran de la presa de consciència que hi ha a València el Carrer d'En Colom, dit així perquè un gran personatge...[+]
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la...[+]
Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]