NOTICIES » 08-05-2012
6075 lectures
|
Amèrica, catalana
Article d'Isabel-Clara Simó publicat a ELPUNT AVUI+ el 8 de maig del 2012.
Tinc poca o nul·la simpatia per les teories conspiratives, que sempre m'han semblat una fugida d'estudi per no afrontar uns fets que ens amoïnen. Tanmateix, fa potser una dècada vaig començar a llegir els llibres de Jordi Bilbeny sobre la catalanitat de Colom i, més enllà del meu escepticisme inicial, hi vaig trobar arguments incontestables i que, oh meravella, no es reflectien en cap dels manuals a l'ús que tenia a la mà. La teoria va aixecar una onada d'incredulitat i de riures i el pacient historiador va continuar la seva tasca.
Tinc el convenciment que el que aprenen les nostres tendres neurones en els anys escolars es grava a foc i és molt difícil desfer-se'n. Només així entendrem que els tòpics, irrisoris, sobre els catalans, siguin acceptats per tanta gent i que hi hagi qui diu, sense anar després a la presó, que la nostra cultura és "cultura de pie de página" i no cultura de debò com la castellana.
Ara he estat llegint i mirant (la profusió de mapes originals és irrebatible) un llibre extremadament interessant: Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica, del professor Enric Guillot. No glossaré l'obra perquè ja ho ha fet, magníficament, Cesc Batlle en aquestes mateixes pàgines (17/4/2012), però sí que voldria dir que els mapes originals, rescatats de diversos indrets, demostren la catalanitat de la conquesta amb una claredat eixordadora. Les veritats que s'hi veuen ultrapassen les fantasies amb què s'ha bastit el mite clau de l'espanyolitat. Cap mitologia no suporta cap anàlisi.
Estem vivint, des del tossut combat intel·lectual de l'Institut de la Nova Història (que presideix Bilbeny), la constatació d'un altre espoli: l'espoli de la nostra història. I no és l'únic cas. El segon espoli és el fiscal. El tercer és esportiu: el malson de cedir, per a Espanya, els gols que marquen els jugadors del Barça en un invent fruit d'un màrqueting acurat, que es diu la roja.
N'hi ha més, d'espolis. I això vol dir deslleialtat. No descobreixo res, ja ho sé. Però la nostra passivitat sovint m'esparvera. Potser hauríem de fer cas de la lletra del nostre himne: "Ara és l'hora." Sí, president Mas: ara és l'hora. Diguem prou.
versió per imprimir
Simulador Economico-Militar i Polític basta en la Vida real gratuït i per internet, eRepublik! Uneix-te al nostre Partit (Esquerra Independentista i aconseguim la independència de Catalunya al joc! almenys mentre no tenim la real) Enllaç al joc: http://www.erepublik.com/en/referrer/Naboal
Brutalita en la conquesta: Conec un estudi fet amb els hosos dels indis morts en les batalles de la conquesta, que deixa molt clar que la gran majoria de les morts, foren fets amb les armes dels indis americans alçats contra les dues dictadures imperants en aquell temps.
Seguint el firl argumental del Pep, pens que es molt important estudiar molt pregonament les personalitats intel.lectuals conegudes com Francisco de Vitoria, Alonso Cano i Francisco de Suárez.. Ho dic perque`llurs escrits reflecteixen molt bé el sistema constitucional català i debaten amb profunditat sobre les qüestions morals que es deriven de la conquesta d'America.
Tal com va dir en Jordi Bilbeny a la presentació del llibre de l'Enric Guillot, els catalans hem de començar a assumir la quota de responsabilitat que ens correspon com a descobridors i conquistadors d'Amèrica. L'argumentació d'en Francesc em sembla molt afinada i pertinent. Ens hem de situar al marc i a l'època, i no caure en la categorització simplista. Colom s'autorebateja com a "Cristòfor" per identificar-se i restar inscrit en la Història com a l'equivalent del gegant que travessa les aigües amb el nen Jesús a coll. Colom es veu a si mateix, en primer lloc, com a agent evangelitzador d'uns pobles que vivien en pecat. Al mateix temps, és clar, es fa atorgar dignitats hereditàries i una participació en els beneficisde tot aquell qui comerciï amb els nous territoris. Alhora, però, també busca un espai de llibertat per a tots aquells que se sentien oprimits per l'autoritarisme de Ferran el Catòlic. I és així que segurament el seu nét serà el primer d'intentar la creació d'una colònia, en un indret sense mines d'or ni explotacions sucreres, que volia seguir les pautes de l'"Utopia" d'en Tomàs Moro, imbuït també dels conceptes de beneficència per als pobres i progrés social que va deixar escrits Joan Lluís Vives sota l'ombra d'Erasme. Carles V, malauradament, no va deixar prosperar aquest intent. Simultàniament a tot això i a les lloables fundacions del pare Casaus, també hi hagué explotació, esclavisme, brutalitat en la conquesta i lesió de drets humans en la colonització. I tot va ser perpetrat per catalans, aragonesos, valencians, mallorquins, a més d'alguns sards, napolitans i sicilians, i encara alguns flamencs i alemanys dels països de l'Emperador. Més tard, amb Felip II, arriba la temible Inquisició castellana al Nou Món (ja hi era d'abans, però amb Felip actua com a arma política per a castellanitzar mitjançant una severa repressió). És probable que amb la castellanització forçada dels catalans residents a Amèrica, també augmentés la prepotència i la intolerància vers la diferència, aquest tret tan característic de Castella. Però desenganyem-nos: eren els descendents dels descobridors i primers colons, els néts dels conquistadors catalans... amb els cognoms canviats i parlant per obligació aquest castellà sense zetes que ha quedat a tota Llatinoamèrica. El conjunt de la Corona Catalana -que esdevindrà l'Imperi dels Àustries amb Amèrica- era l'Estat més potent del seu temps al tombant dels segles XV i XVI. Coneixeu algun Estat capdavanter del món, de qualsevol època, innocent i bon jan? No, oi? Doncs nosaltres teníem els defectes i els tics dels estats poderosos. Ni més ni menys. Bo i així, en Hugh Thomas diu que cap altre imperi de la Història (ni el britànic, ni el francès, ni el rus..., esmenta) es va qüestionar com ho féu "el imperio castellano" la justícia de les actuacions amb els indis, ni va crear comissions per debatre sobre els drets dels colonitzats. Cap altre imperi de la Història s'ha qüestionat les seves actuacions. El nostre, sí. Això vol dir que entre nosaltres hi havia qui podia ser tan pervers i bèstia com un inquisidor castellà, i també qui podia ser tan crític i socialment avançat al seu temps com el pare Casaus, en Vives, o els Colom mateixos.
Respecte al problema de la crisi, vull dir-te, que una de les solucions perquè s'arregli l'economia seria que el govern tragués els diners dels rics i poderosos. Ho farà? No ho farà, perquè el govern està al servei dels rics i poderosos. Pel que aquesta crisi, com l'anterior, com totes, l'han de pagar els pobres. Només s'ha de veure si els pobres accepten el greuge que és solucionar la crisi en contra d'ells. Si no ho accepten, ja sabem que hi haurà revoltes i violències, com ja sabem que altres vegades Respecte al problema de la crisi, vull dir-te, que una de les solucions perquè s'arregli l'economia ha passat. A les teves mans també hi ha el que no es diguin mentides i falsedats -que es diuen moltes- i atenir-se a la realitat. Quan diem què tothom és igual davant la llei, és això veritat? No ho és. Això és una il•lusió, una mentida, ja que hi ha castes, no som veritables, vivim de l'engany per treure favors i beneficis. T'adones on som? Com més mentides i falsedats, més irritabilitat, més odi i ira contra els rics i poderosos. No has captat de què es tracta? Ara us ho explico: haven vist que no hi ha cap solució per fer-ho tots alhora, al mateix temps, que cadascú faci seva la solució. Així que, si un no vol corrupció que ell no ho sigui, que no vol robatoris ni furts que ell no els faci, que no vol l'anarquia i el desordre, que sigui acurat i diligent. I així amb tot. Ja tenim clar que cap govern, mentre no canviï el paradigma de corrupció i immoralitat, podran solucionar els nostres problema. Llavors, què cal fer? Cadascú que faci la revolució que voldria que fessin els altres, els demés. Això és tot. t’Adresse aquest text que parla sobre la violència. Amb afecte i amb carnyo. Hi ha quelcom que crec que estaràs d'acord: hi ha infinites maneres i possibilitats de negar la guerra -la violència, la brutalitat, la crueltat, etc.-. Però. hi ha també infinites maneres i possibilitats d'aprovar i afirmar la guerra. Per tant, cadascú que faci el que vulgui, que faci el que hagi de fer. Perquè, si jo t’imposo el meu criteri començarà el conflicte i la contesa, després la violència i la matança de la guerra. I, si tu m’imposes el teu criteri, segurament passarà el mateix: hi haurà divisió i conflicte, violència i guerra. És una mica com el foc, quan comença es pot apagar i sufocar amb facilitat, però quan s'expandeix i engrandeix no hi ha res que ho pot controlar o apagar. En el cas dels conflictes, la violència i la guerra, passa el mateix: només el que venç ho fa perquè l'altre ja se li ha extingit la seva força, el seu odi i set de destruir a qui creu que és el seu enemic. I encara que perdi té el mateix paradigma del vencedor: guanyar com sigui ia costa del que sigui. Per això, quan diuen que un bàndol és molt assassí, també haurien de referir-se al d'ells que fan el mateix. I si no ho fan és perquè no poden, algú més poderós l'hi impedeix, o la por i la vergonya pels seus prejudicis o la moral. Per això, els nazis i altres van fer el que van voler, perquè no tenien por de ningú al món, ni a la seva pròpia moral. Doncs, ells havien inventat i adoptat una nova moral i paradigma. Però, bàsicament són el mateix que els altres, ja siguin perdedors o vencedors. Per això, una persona a la pregunta: Què hauria passat si els nazis haguessin guanyat? Va contestar: "No hauria passat res, hagués estat un altre imperi" És a dir, hagueren presentat la història de tot el que va succeir i van fer de manera que fos acceptable, com ho fan tots els vencedors, per cruels i assassins que siguin. Per això, tot el problema és de cadascú. El meu problema és el que jo faig amb la meva vida, i tú el que fas amb la teva vida. Escudar-se i justificar-se en els altres, en l'autoritat, en la religió organitzada, en les opinions dels altres, és una cosa tan banal i superficial que no soluciona els problemes, el nostre problema. Perquè, tot el que et digui jo, tu ho has de saber perquè som bàsicament iguals psicològicament. Llavors si jo et dic o conte una mentida o falsedat, tu ho has de saber. I si és en veritat una cosa negativa, descartarla radicalment. Tota la resta, el que facin els altres no té importància, perquè nosaltres no podem fer res per aturar-los canviar-los. Només tenim una manera per influir en la societat, al món, i és la manera com vivim. http://tsegarsigmailcom.blogspot.com Si tens problemes amb aquest enllaç per accedir al bloc, pots entrar al meu portal posant en el cercador "La veritat, és llibertat". O també per "Toni Segarra" veient que coincideixi l'enllaç, que l'acompanya, amb el qual ja t'he posat. Twitter: Mussol
Colom, també El Quixot... Lladres globals, no pas al servei de Catalunya..."Comencem a segar el blat, i amb ell les males herbes..." NO més por, denunciem, aixequem la veu...
Em congratulo de la qualitat i del respecte d'exposició que veig en les opinions aqui manifestades, aquest és el clima bàsic del nostre poble. En altres fòrums he hagut de denunciar la grolleria, fanatisme, pocasoltada de molts participants. Dóna gust estar aquí. M'agrada l'exposició feta pel Francesc. No he tingut ocasió de llegir cap llibre sobre el tema, tot i que en tinc uns quatre o cinc que parlen de les estafes històriques. Certament recolzo que es treballi per a una història el més objectiva i justa del nostre poble. Sense amagar res. Tinc l'edat de la I.C. Simó, i des de ben jove he conegut l'autorepressió dels catalans, posant com a exemple la meva pròpia família. Quan jo trobava en una llibreria de vell algun llibre sobre catalans i entrava per la porta de casa, misteriosament el llibre desapareixia per la finestra. No me'n vaig adonar fins al cap de molts anys. La por, la terrible por que estava en totes les cases, i parlo de Gràcia on encara quedaven restes de resistents culturals. Aquesta por encara la veig en gent que suposadament es creu generosa i que defensa els treballadors. Em recorden també aquella mare que en una reunió de pares deia...'si no puedes contra ellos únete a ellos'. I era una noia francesa! Hi ha gent que té por de la pròpia personalitat col·lectiva (ometo identitat), i l'excusa que donen és que és millor federar-se... encara que els altres no vulguin i que el que pretenguin sigui cruspir-nos. Se m'entén? Ah, ni socialista ni convergent, independent per necessitat!
Segurament, teniu raó. Va ser en gran part un genocidi iniciat per catalans, continuat sota responsabilitat dels castellans durant tres segles i pels mateixos estats independents d’Amèrica. Del genocidi dels argentins d'origen europeu envers els nadius al XIX no se’n parla i el que es practica encara ara amb el poble maputxe per l’estats xilè tampoc, ni el que es fa amb els nadius de Xiapes a Mèxic. El dels anglòfons estatunidencs tampoc. Els ianquis, que es traslladaven a Amèrica en famílies van ser molt més carcamals, perquè l’únic indi bo que veien era l’indi mort, per això en queden tan pocs als EUA. La barbàrie ianqui s'ha de conèixer amb tots els ets i uts. Des de Catalunya qui anava cap a Amèrica eren homes que emparentaven amb dones d’allí. D'indis, no en mataven tants, doncs, tot i ser horrorosos els 'actes de matances Altrament, tenim el pare Cases o Casaus -de Barcelona- que va fer el possible i l’impossible per deturar les matances i respectar els indis, com va fer Cristòfor Colom mateix. No em vull excusar -o sí- , però trobo que és important posar les coses al seu lloc.. D’altra banda, abans de prendre una posició més o menys definitiva davant el tema cal saber realment que va passar i qui en foren els actors. A més a més, tenim la cosa de la falsificació premeditada, conscient, sistemàtica de la nostra història i la dels nostres exploradors, cosmògrafs, navegants i nautes que van donar la volta al món. I sobretot, de la nostra literatura i de la nostra cultura, compartida entre la gent del Principat, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i la Franja. Tota ella, traduïda al castellà: Quixot, novel.la picaresca, Garcilaso, la Celestina etc… Si els catalans, una vegada destapat tot, hem de fer un acte de contrició, com fan els alemanys amb els camps de concentració, doncs l’haurem de fer. Però no hem de ser els únics. Mentrestant, hem de lluitar amb tots els mitjans democràtics i pacífics per la supervivència com a poble diferent i diferenciat: Catalunya Nord, Principat, País Valencià, Franja, Andorra i Iles Balears. O si no, mireu en Bauzá a l'ensenyament, per exemple. En Bauzá, fill de militars de la més rància escola franquista i autoritària, que no vol ni un mot en català. En tot cas, genocidis, mai més en la,història de la humanitat. Que la humanitat aprengui ja d'una punyetera vegada de la part més fosca de la seva història!
Això de que no erem imperialistes és una mica farigola... que li preguntin als grecs de l'època o fins i tot als d'avui en dia que encara associen els catalans amb l'home del sac... La ingenuïtat d'en Joan Solanes no la puc compartir, i em sembla força il·lògica i pitjor documentada.
Algú de vosaltres a llegit Paquimeres? Crec que ell no estava massa d'acord amb el vostre esperit intrínsec pacífic dels catalans. Les cròniques són plenes d' aquest esperit. Sento ferir la vostra sensibilitat, però no erem cap Sant. Es veritat que els reis de la crueltat eren els francesos i la tendència catalana era pactiste, però sempre darrera d'un senescal d'almogàvers o mariners preparats per desembarcar.
La conquesta d'Amèrica per part dels reis de Catalunya i Castella va ser una empresa bàsicament comercial, com molt bé comenten les fonts anglo-saxones, la conquesta es va dur des d'una òptica burgesa i comercial, amb el cabotatge típic del mediterrani, les empreses eren pagades per burgesos i rics hòmens i pactades amb la cort reial... aquesta és la participació tipica catalana, la resta de la conquesta ja la sabem.
Jo pense que es deuria deslligar la conquesta, que totes les probes diuen que nomes va ser capitanejada per Catalans i feta reialment per els pobles oprimits per les dues grans nacions imperants al nort i al sud del continent y les cruels masacres de la Inquisició.
Els escrùpols d'en Pere Blavet no els puc compartir, i em semblen força il.lògics, però centrant-me en el tema de la pretesa conquesta catalana d'Amèrica, crec que és una tesi que no ens afavoreix gaire, als catalans. D'una banda perquè la dita conquesta va ser un autèntic GENOCIDI perpetrat amb una crueltat que s'ha fet famosa a tot el món, sobre tot després de l'obra de Bartolomé de las Casas (aquest sí que potser era català i es dèia Bartomeu Casaus). Descobridors sí, conqueridors no. El caràcter català NO és imperialista com el castellà: la història ens ho demostra. I no seran unes senyeres quatribarrades que qui sap qui va pintar en els mapes, les que puguin demostrar res de res, i menys encara una pretesa ambició imperial dels catalans.
Un aclariment: Ja he vist des del principi que l'article és original del AVUI, però que ningú no es pensi que no tenen previst el potencial de que surti publicat en aquest o altres webs afins.
Espero que aquesta no sigui un intent de començar a polititzar i podrir aquest lloc web i aquesta fundació amb polítics de fireta. Fins ara anàvem força bé, no veig que aquest article d'opinió aporti res de valor i en canvi posa cara partidària a un grup d'investigadors i a milers de seguidors condicionant la percepció que seguidors i nousvinguts puguin tenir sobre el rigor dels temes que aquí es publiquen. Si poseu cares de polítics fent discurs polític us esteu tancant moltes portes per a glòria de quatre matats, que, en aquest cas concret, fins fa quatre dia tenien amnèsia nacional i ara invoquen la responsabilitat d'un president Mas quan ells en van posar un que ni tant sols sap escriure en català. Amb tot el respecte i estima cap a la vostra feina, reflexioneu-ho. Que no malbaratin la vostra tasca amb finalitats electoralistes.