Crea el teu compte
Accedeix
"La història és sempre una fantasia sense base científica, i quan es pretén aixecar un embull invulnerable i col·locar-hi a sobre una conseqüència, es corre el perill que una dada canviï i s'ensorri tota la carcassa històrica."
Pío Baroja (1872-1956)
NOTICIES » PROJECTE LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
Data de publicació: 17-09-2013  14340 lectures

Albert Codinas i Poch

Apareix un manuscrit en català de l'humanista Leon Battista Alberti

El 23 de juny del 2000, el diari Avui es feia ressò d'un estudi del manuscrit “Defira i Ecathonfila” atribuït a l'humanista Lleó Baptista Albert (Leon Battista Alberti).

La historiadora de l'art Magda Saura, amb l'assessorament de Miquel Batllori i Anscari M. Mundó, va estudiar el document en què s'inclouen 2 tractats de tema amorós. L'atribució a Alberti es fa a partir de la dedicatòria que dirigeix al seu oncle Nerozzo -establert a Barcelona-, en català. Al 1967, G. Mancini, va publicar la biografia més completa de l'Alberti, i ja apuntava l'existència d'uns escrits en un idioma estrany pròxim al provençal.

Saura veu ratificada la seva tesi sobre la proximitat de l'Alberti amb Catalunya. I, evidentment, reforçaria el lloc central que la cultura catalana va tenir des de l'Edat Mitjana fins al Renaixement, tal com des de l'INH diversos investigadors estan ampliant.

Reproduïm la pàgina sencera que acull la notícia al diari Avui, que incorpora un detall del manuscrit de la dedicatòria, en català.

feu clic sobre les imatges per obtenir-ne una versió ampliada

Albert Codinas i Poch



Redacció: Albert Codinas i Poch




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

  1. Lluís
    29-10-2014 22:07

    Recentment he pogut parlar amb qui està duent a terme la investigació, i diu que ha trobat molta més documentació en català de Leo Baptista Albert. N'està preparant un llibre ja de fa anys, amb molta cura, que encara no és a punt.

  2. Guerau
    26-09-2013 22:48

    Si el provençal, el llemosí formen part de la tradició nacional catalana, és per tant frança qui ha atacat més la cultura catalana (en l'ampli espectre occità) que la mateixa Castella, o per dir-ho ras i curt França va començar i Castella estava destinada a acabar la feina començada pels franximands, però em sembla que ha estat impotent en el final de cursa..encara que jo personalment crec que França també ha fracassat...i occitània renaixerà un dia o altre.

  3. David
    20-09-2013 21:36

    Doncs l'any 1967, el tal G. Manchini es va cobrir de glòria, eh? No va saber identificar la llengua en què estava escrit aquest document? I més si va arribar a determinar que era "pròxim al provençal [sic]"? Home, que no estem parlant d'un paio de Nova Zelanda, que és italià i, pel que diu, sembla que una mica llegit!

  4. Francesc
    17-09-2013 22:54

    Exacte, Xavier!!! Tomàs????

  5. Adria
    17-09-2013 20:51

    No ho entenc. Quina es la noticia? Que el 2000 es va trobar el manuscrit o que estudis posteriors n'han confirmat l'autoria?

  6. Xavier
    17-09-2013 19:04

    Ui,ui,uii, el famós article de l'Avui. Gràcies.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
39363 lectures
Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
Llista de reproducció de tots els videus de la 12a UNH
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]
Si En Colom a Castella va ser considerat sempre estranger, això volia dir que mai no hi va tenir casa. El fiscal...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]