NOTICIES » PROJECTE LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
Data de publicació: 17-09-2013 14340 lectures Albert Codinas i Poch |
Apareix un manuscrit en català de l'humanista Leon Battista Alberti
El 23 de juny del 2000, el diari Avui es feia ressò d'un estudi del manuscrit “Defira i Ecathonfila” atribuït a l'humanista Lleó Baptista Albert (Leon Battista Alberti).
La historiadora de l'art Magda Saura, amb l'assessorament de Miquel Batllori i Anscari M. Mundó, va estudiar el document en què s'inclouen 2 tractats de tema amorós. L'atribució a Alberti es fa a partir de la dedicatòria que dirigeix al seu oncle Nerozzo -establert a Barcelona-, en català. Al 1967, G. Mancini, va publicar la biografia més completa de l'Alberti, i ja apuntava l'existència d'uns escrits en un idioma estrany pròxim al provençal.
Saura veu ratificada la seva tesi sobre la proximitat de l'Alberti amb Catalunya. I, evidentment, reforçaria el lloc central que la cultura catalana va tenir des de l'Edat Mitjana fins al Renaixement, tal com des de l'INH diversos investigadors estan ampliant.
Reproduïm la pàgina sencera que acull la notícia al diari Avui, que incorpora un detall del manuscrit de la dedicatòria, en català.
feu clic sobre les imatges per obtenir-ne una versió ampliada
Albert Codinas i Poch
Redacció: Albert Codinas i Poch
Descarregar PDF de l'article
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Recentment he pogut parlar amb qui està duent a terme la investigació, i diu que ha trobat molta més documentació en català de Leo Baptista Albert. N'està preparant un llibre ja de fa anys, amb molta cura, que encara no és a punt.
Si el provençal, el llemosí formen part de la tradició nacional catalana, és per tant frança qui ha atacat més la cultura catalana (en l'ampli espectre occità) que la mateixa Castella, o per dir-ho ras i curt França va començar i Castella estava destinada a acabar la feina començada pels franximands, però em sembla que ha estat impotent en el final de cursa..encara que jo personalment crec que França també ha fracassat...i occitània renaixerà un dia o altre.
Doncs l'any 1967, el tal G. Manchini es va cobrir de glòria, eh? No va saber identificar la llengua en què estava escrit aquest document? I més si va arribar a determinar que era "pròxim al provençal [sic]"? Home, que no estem parlant d'un paio de Nova Zelanda, que és italià i, pel que diu, sembla que una mica llegit!
Exacte, Xavier!!! Tomàs????
No ho entenc. Quina es la noticia? Que el 2000 es va trobar el manuscrit o que estudis posteriors n'han confirmat l'autoria?
Ui,ui,uii, el famós article de l'Avui. Gràcies.