Projecte de recerca sobre:
Lletres Catalanes (Segle d'or)
El projecte sobre les lletres catalanes al Segle d'Or revela una realitat literària profundament manipulada: moltes de les obres que conformen el suposat apogeu de la literatura castellana dels segles XVI i XVII serien, en realitat, traduccions o apropiacions d'obres escrites originàriament en català. La censura d'estat, fidel al seu projecte uniformitzador, hauria suprimit els noms reals dels autors catalans o els hauria substituït per noms ficticis o castellanitzats, esborrant-ne l'origen i la llengua. Casos com La Celestina, El Lazarillo de Tormes o fins i tot El Quixot s’inscriuen dins d’aquesta operació de gran abast. El cas paradigmàtic és el de Tirant lo Blanc, que durant segles es va considerar un clàssic de la literatura castellana, llegit i elogiat per figures com Miguel de Cervantes, qui el qualificà de “el millor llibre del món”. Aquesta atribució es basava en traduccions castellanes que circulaven àmpliament, mentre l’edició original en català, publicada el 1490 a València, havia estat pràcticament invisibilitzada. Quan aquesta es va recuperar, es va poder demostrar que l’obra era de Joanot Martorell, escrita en un català viu i innovador que trencava amb els cànons cavallerescs de l’època. Gràcies a l’anàlisi filològica, documental i contextual de l’Institut Nova Història, s’estan reconstruint els veritables orígens d’aquest corpus literari i reivindicant la centralitat de la tradició catalana com a fonament autèntic del que avui s’ha presentat com el Segle d’Or espanyol, restituïnt així la memòria esborrada de les lletres catalanes dins la història cultural d’Europa.
Articles
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
![]() | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
|
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] Va ser àcrata En Salvat-Papasseit? Va ser autonomista o federalista? Va tenir alguna mena d’ideologia...[+] Tothom assegura que Jeronimus Bosch era un pintor flamenc, però en Pau Mora ha trobat una referència que ens fa...[+] L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre...[+] Sabies que la dona del gran compositor rus Seguei Prokófiev va ser la catalana Carolina Codina? En Bartomeu...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
| La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna |
EL MÉS LLEGIT
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.
|
SECCIONS |
RECERCA |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)






