Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 16-01-2017  |  PROJECTE COLOM
1720

Aprofundint en l'expressió 'In senectute bona'

En Francesc Magrinyà ha completat la primera versió del seu article «“In senectute bona” també vol dir morir amb més de 80 anys». Aquí ha recollit noves dades on l'expressió llatina s'utilitza per designar persones que han mort tocant als 90 anys.

La majoria dels investigadors catalans que s'han ocupat de la vida del descobridor d'Amèrica han defensat que En Cristòfor Colom va morir a l'edat de 70 anys poc més poc menys. Per sostenir llur parer, tots ells han pres com a punt de referència la citació que fa l'historiador anomenat Andrés Bernáldez. L'expressió en concret està registrada a la seva obra Historia de los Reyes Católicos don Fernando e Doña Isabel, escrita el segle XVI, però que no va ser editada fins a mitjan segle XIX 1. La citació és la següent:

"El cual dicho almirante Christóbal Colon, de maravillosa memoria, natural de la provincia de Milán, estando en Valladolid el año 1506, en el mes de mayo, murió, in senectute bona, inventor de las Índias, de edad de 70 años, poco más o menos"2.

Ara bé, resulta curiós que a la plana següent de la mateixa obra de l’Andrés Bernáldez s’hi registri la defunció de l'Alfonso de Cárdenas, mestre de Santiago, amb un termes gairebé calcats:

"Murió el muy honrado cavallero, e muy leal a la Corona real, el maestre de Santiago Don Alfonso de Cárdenas de la villa de Llerena, de su muerte natural, en el mes de julio in senectute bona, de setenta años o poco menos o más"3-

Molts dels historiadors colombins de Catalunya han partit d'aquestes dues citacions per defensar que l'expressió morir "in senectute bona" volia dir a l'època –a final del segle XV i començament del XVI– que un decés "in senectute bona" es produïa a una edat que girava a l'entorn dels 70 anys. Amb tot, resulta que aquesta expressió d'"in senectute bona " també ha estat aplicada a persones que eren molt més velles i traspassaven en una edat molt més avançada. Per exemple, entre 80 i 89 anys. Així, ja als nostres dies, ens ho fa saber el papa més estimat de la història, Joan XXIII, en unes cartes que va trametre als seus familiars i que van ser publicades i comentades per Loris Francesco Capovilla, arquebisbe de Chieti, Itàlia. El diari del Vaticà l'Osservatore Romano va reproduir-ne la introducció4. Entre altres coses, l'arquebisbe L. F. Capovilla hi escriu el següent:

"Aquestes cartes són, per dir-ho així, una mena de catecisme familiar [...]. El Papa Joan [...] per ser venerats entre els sants, en els nínxols de la Basílica [de Sant Pere]".

I més endavant, el cardenal reprodueix les paraules del Papa.

"Els meus pares arribaren a viure més enllà dels 80 anys; el meu avi patern va morir a l'edat de 89 anys, i jo vaig assistir-lo en els seus darrers moments. Els seus quatre germans van morir a l'edat de 88, 87, 86, 85 anys, com els patriarques. Van viure una vida en pau. "Vixerunt in pace longaeva, sepulti in senectute bona (cfr. Gen. 15-15)".

D'aquestes paraules se'n poden treure un seguit de conclusions.

Com deia, la primera és que l'expressió morir in senectute bona no reflecteix només el fet de morir a l'edat de 70 anys, sinó que com a mínim podem allargassar el període uns 20 anys més. També s’hi mor amb 84, 85, 86, 87, 88 i, fins i tot, 89 anys. Així, doncs, tenim constància de persones el traspàs in senectute bona de les quals es va produir amb gairebé 90 anys.

La segona és que el text traspua una gran religiositat cristiana, que es fa palesa no només a partir del fet que hi apareguin termes com “sants”, “basílica [de Sant Pere]”, “patriarques” o que qui les pronuncia sigui un papa profundament creient, sinó també perquè s’hi reprodueixen mots de la Bíblia en llatí –llengua bàsica, com tothom sap, de les Escriptures del cristianisme occidental–. En concret, la frase en llatí pertany a la part de l’Antic Testament de la versió canònica del llibre sant, la Biblia anomenada Biblia Vulgata que va traduir Sant Jeroni. En efecte, tal com indica l'escrit, els mots llatins pertanyen a un passatge del Gènesi (Gen.15-15) --per bé que no reprodueixen exactament el versicle de la Vulgata, molt versemblantment perquè Joan XXIII citava de memòria— Él Gènesi és, com se sap, el primer llibre de la Bíblia. I és en el Gènesi que hom descriu, entre moltes altres coses, la mort del patriarca Abraham, despres de viure 176 anys, segons s’hi diu.

La tercera conclusió ve del fet que en el fragment s'hi parla de “patriarques” –el mot és en plural–. En altres mots, no només el patriarca Abraham sinó que també altres patriarques presents a la Bíblia van arribar a la mort, segons el llibre sagrat, d'un manera molt semblant. Per tant, la manera de morir in senectute bona d’aquests patriarques és descrita amb termes si fa no fa coincidents. Cito a continuació els passatges que he copiat d’una Vulgata online5 on apareix la nostra expressió..Per a la traducció al català m’he servit de la Bíblia Catalana Interconfessional6.

Gènesi: 15-15

Tu autem ibis ad patres tuos in pace, sepultus in senectute bona.

“Tu (Abraham) moriràs en pau i et reuniràs amb els teus pares; t’enterraran després d’una vellesa feliç.”

Gènesi: 25-8

Et deficiens mortuus est in senectute bona, provectaeque aetatis et plenus dierum: congregatusque est ad populum suum.

“(Abraham) va morir carregat d’anys, després d’una vellesa feliç i es va reunir amb els seus.”

Jutges: 8:32

Mortuusque est Gedeon filius Joas in senectute bona, et sepultus est in sepulchro Joas patris sui in Ephra de familia Ezri.

“Gedeó, fill de Joaix, va morir després d’un vellesa feliç; el van enterrar a Ofrà d’Abiézer, en el sepulcre del seu pare Joaix.”

1 Paralipomenon (Cròniques: 29:28)

Et mortuus est in senectute bona, plenus dierum, et divitiis, et gloria: et regnavit Salomon filius ejus pro eo.

“(David) va morir després d’una vellesa feliç, carregat d’anys, de riquesa i de glòria. I, en lloc d’ell, va regnar el seu fill Salomó”

Tobias (Tòbit) 14:13

Invenitque eos [soceros] incolumes in senectute bona: et curam eorum gessit, et ipse clausit oculos eorum: et omnem haereditatem domus Raguelis ipse percepit: viditque quintam generationem, filios filiorum suorum.

“(Tobies) va procurar als seus sogres una vellesa feliç i ell mateix els va tancar els ulls i va rebre tot el patrimoni de Ragüel. I va veure la cinquena generació: la dels fills del seu fill.”

La quarta i darrera conclusió és que l’expressió que venim comentant, més que fer referència a una edat concreta de morir de vell, més aviat qualifica la manera de morir d'aquestes persones ancianes. Els textos bíblics que acabo d’escriure així ho indiquen. També es desprèn aquesta idea de les paraules del Pontífex: la fórmula in senectute bona ha d'indicar una mort venerable, feliç o, fins i tot, santa i amb l'estimació de Déu,  atesa la manera tan afectuosa i agraïda amb què Joan XXIII parla del final no tan sols dels seus pares sinó també de l'avi patern i els seus germans. Segons el Papa Joan XXIII, tots ells, en efecte, acabaren llurs dies després de viure en pau una vida longeva i a la manera dels patriarques. I, per això, foren sepultats "in senectute bona". És a dir, moriren i foren enterrats després que assoliren d'arribar a una venerable, santa i feliç vellesa.

Francesc Magrinyà i Rull

Notes:

1.- Historia de los Reyes Católicos Don Fernando e Doña Isabel, por Andres Bernáldez. Biblioteca de autores españoles de Manuel Rivadeneyra. Tomo LXX [...]

2.- Idem.

3.- Idem.

4.-Letters of Pope John XXIII to his family –EWTN.com

https://www.ewtn.com/library/CHISTORY/LETTRJ23.HTM

5.-Latin vulgate (Clementine)

http://www.drbo.org/lvb/

6.-La Bíblia. Biblia Catalana. Traducció interconfessional. Associació Bíblica de Catalunya.

Editorial Claret. Societats Bíbliques Unides. Barcelona 1998.




versió per imprimir

  1. Francesc 2
    25-01-2017 01:58

    T'estàs obsedint i capficant fora mida. No et contestaré més, Pedro.

  2. Francesc 2
    24-01-2017 23:51

    Antón. No, home, no. Si t'estic donant en principi la raó a tu! I això de les catedrals castellanes és, pel que jo sé, un fort sotrac per al que aquí defensem! Per això dic que l'explicació des de NH que s'hagi de donar al que has afirmat ha de ser molt convincent. Jo no la sé. I el que dius s'ha de tenir molt en compte. Fixa't que la bibliografia que ha emprat l'autor de l'article és la majoria en castellà i feta en gran part per castellans.

  3. Antón Martín
    24-01-2017 21:57

    Si estás dispuesto a negar la existencia de las catedrales, entonces es que tienes un serio problema. Pero serio serio de verdad. También sería conveniente que alguna vez citaseis algo que no fuera del INH, es un principio básico para ser tenido en cuenta por la comunidad científica internacional. Hay que cruzar el Cinca por lo menos una vez en la vida.

  4. Francesc 2
    24-01-2017 21:49

    Antón, en Pep Mayolas ha fet un article sobre això de la pobresa de Castella molt complet.

    https://www.inh.cat/articles/Castella,-el-regne-mes-pobre-deuropa.

  5. Francesc 2
    24-01-2017 21:45

    Anton, cert. Això de les catedrals der Castella s'ha d'explicar. Algú ho ha d'explicar convincentment. Salutacions.

  6. Antón Martín
    24-01-2017 21:37

    Con premisas tan peregrinas, no es de extrañar que lleguéis a vuestras pintorescas conclusiones.

  7. Antón Martín
    24-01-2017 21:36

    'El regne més pobre d'Europa' debía de tener una varita mágica o un pacto con el diablo; de otro modo no se explica como pudieron levantar las catedrales góticas de Oviedo, León, Palencia, Burgos, Salamanca, Ávila, Segovia, Toledo, Sigüenza, Burgo de Osma, Cuenca, Murcia, Sevilla... Y además con fachada y todo. Otras tuvieron que esperar al siglo XX para verse concluidas.

  8. Arturo Rodriguez
    24-01-2017 17:23

    Francesc: ¿Que en Castilla no había infraestructura marítima? Entonces, ¿a qué corona pertenecían las naves de Vizcaya, las de ambas Asturias, los puertos gallegos, el puerto de Cádiz, el de Palos de la Frontera?¿A qué se dedicaban Alfonso Tenorio o Paio Gomes Chariño, almirantes de Castilla?¿Qué hay de los Enríquez?¿Y los ataques corsarios encargados por Alonso de Quintanilla contra naves portuguesas en la zona de Canarias?
    Castilla tenía infraestructura marina de sobra.

  9. Francesc 2
    24-01-2017 14:19

    Sí, Pedro, en Mitjana de las Doblas va fer una remenada fenomenal en tota mena d'arxius i va establir les bases de l'arbre geneològic de la família Colom-Bertran. Però exactament, fins on jo sé, no va ser ell qui va proposar aquesta família com la del Descobridor. Segons les meves notícies, el creador d'aquesta hipòtesi va ser el senyor Luís Ulloa, peruà. L'Ulloa va fer l'any 1927 un seguit de conferències a l'Ateneu de Barcelona on defensava la catalanitat d'En Colom. Aquestes conferències van aixecar una gran expectació entre els barcelonins. Però el senyor Ulloa sabia que a la Barcelona i Mallorca de la seva època ja hi havia estudiosos que també creien en la catalanitat del descobridor, els quals no la defensaven amb prou força "per timidesa", diu. És clar, hi havia tot l'aparell d'estat i la propaganda en contra. I això espantava. Altrament, al segle XIX tenim en Pròsper de Bofarull i en Víctor Balaguer i en Fèlix Torres i Amat que defensen també aquesta catalanitat. Al segle XVIII, fins on jo sé, En Serra i Postius. Als segles XVI i XVII hi ha tot un seguit d'historiadors catalans i aragonesos que també en parlen --per bé que les seves obres han patit importants retocs censors--.. Tornem a l'Ulloa, Després de les conferències de l?ulloa, tot un seguit de persones van començar a cercar més informació sobre la família Colom-Bertran o només sobre en Colom a les biblioteques i arxius. Entre ells, en Mitjana de las Doblas, l'Antoni Romeu d'Armas --que esdevingué president de la Real Academia de la Historia--, l'Antoni Rovira i Virgili, en Ferran Soldevila, en Josep Porter i Rovira, l'Antoni Palau i Dolcet, en Caius Parellada, l'Alba Vallès, la Teresa Baqué, en Gabriel Verd Martorell de Mallorca, l'eivissenc Nito Verdera i tots els estudiosos del Centre d'Estudis Colombins. I em deixo molta altra gent que ara no recordo. El que fa en Bilbeny i Nova Història és postular que, tota l'empresa del descobriment i de la primera colonització i primera conquesta d'Amèrica per als europeus, la va endegar la Nació Catalana sota la responsabilitat del noble barceloní Joan Cristòfor Colom i Bertran i sota les ordres del rei Ferran el Catòlic, el seu senyor natural. I ens fonamentem en darrera instància per defensar-ho en el fet que els títols de virrei, capità general i almirall general atorgats a en Colom i els seus descendents fins a la fi dels temps, eren càrrecs exclusius de la Nació Catalana i que només es podien atorgar a membres de la reialesa o de l'alta noblesa del país català. Que l'inici de la descoberta, conquesta i colonització d'Amèrica és cosa de catalans ho demostren les concordances que hi ha entre, d'una banda, el Colon de les croniques d'ïndies i les d'altres historiadors del segle XVI i XVII --totes elles passades pel sedàs de la censura i moltes (traduïdes al castellà), però que malgrat tot encara donen moltes pistes-- i, de l'altra, el que sabem, a partir dels documents d'arxiu, d'en Joan Colom i Bertran..Afegim-hi el centenar de mapes d'Amèrica on hi apareix la bandera catalana, els quals s'han conservat fora d'Espanya i el fet que Castella no tenia cap infraestructura marinera com sí que la tenia la Nació Catalana després de tres-cents anys, que Castella era el regne més pobre d'Europa, que la Nació Catalana va organitzar corts per finançar tot el procés, mentre que a castella no se'n van fer des del 1480. Bé, a la dècada dels anys 30 del segle passat la societat catalana del Principat ja tenia coll avall la catalanitat d'en Colom. Una de les primeres coses que fa en Franco després de guanyar la guerra és filmar --en Franco, sota el pseudònim Jaime de Andrade era un cineasta-- la pel·lícula Raza, Alba de América i reimposar "manu militari"la visió oficialista. També va imposar al currículum escolar la versió oficial del Colom genovès dels documents i que treballa per Castella. Però els nostres investigadors, com en Mitjana de las Doblas anaven fent investigació en silenci i deixant de banda la història i propaganda oficial...

  10. Francesc 2
    21-01-2017 22:17

    Pedro, home, amb tots els respectes, només has de fer una resta. En Colom mor el 1506 i hom postula que va néixer pels volts de 1435 seguint la citació de l'Andrés Bernáldez. Surt: 71 anys... En Mitjana de las Doblas diu: DEGUÉ néixer el 1435. Això ja indica "al voltant de". Quant a la personalitat d'Enric Mitjana de las Doblas i la seva obra, t'asseguro que és una cosa espeterrant, meravellosa, fora de sèrie. Digna de portar al cinema. Et recomano el llibre de totes totes.

  11. Francesc 2
    20-01-2017 13:52

    Pedro, bon dia. Vet ací la informació que em demanaves. Enric Mitjana de las Doblas, "Els Colom de Barcelona i les seves aliances", Llibres de l'Índex, Col·lecció Descoberta-60, Barcelona, 2015. Allí s'hi diu el següent:
    "Joan Colm Bertran, ciutadà de Barcelona, degué néixer en aquesta ciutat cap a l'any 1435", p. 128.

  12. Joan3
    19-01-2017 10:14

    Sé que costa resistir-se a la temptació, però...

    DON'T FEED THE TROLLS!

    Donec Perficiam ·X·

  13. Frede
    17-01-2017 23:25

    Rebony! A veure, Pedro, si ens trobéssim a l'ESO, suposo que l'has fet i, els teus pares anessin a una entrevista amb el teu tutor, segurament li explicarien que tens problemes de comprensió lectora. Llavors et posarien uns exercicis senzills on bàsicament hauries de llegir i apuntar en un quadern allò que has entés. O sigui, la meva recomanació és que ho tornis a llegir i veuràs que l'única cosa que es vol fer palés és que "in senectute bona" vol dir una mort digna a una edat avançada. Res més. No t'embranquis en supòsits que no hi són ni inventis afirmacions que no s'han donat en l'article.

  14. Gracienc
    17-01-2017 15:09

    En Pedro Sánchez, obnubilat per poder trobar sempre algun contraargument, no se n'adona de que l'autor no vol precisar cap edat (com afirma en P.Sanchez) sinó simplement dir que no té perquè ser només 70 anys.
    I, d'altra banda, no s'entén, si no és per masoquisme, que el tal P.Sánchez, només llegeixi els articles de l'INH per criticar-los: com si els usuaris de l'INH li féssim qualque cas; el màxim que fem, de tant en tant, és perdre el temps (que és el que fem si li contestem).

  15. Francesc 2
    17-01-2017 14:09

    Sí, Cesc. És així com tu dius. Morir "in senectute bona" no implica "per se" haver d'escriure immediatament l'edat de qui mor, perquè l'expressió vol dir "en una vellesa feliç". Els primers testimonis de l'expressió es troben en aquests textos de l'Antic Testament..A la Bíblia els veiem en el paràgraf darrer que tanca, a manera de cloenda final,la biografia del patriarca en qüestió. Ara bé, és normal que, com que s'hi fa una recapitulació final d'una vida ja extinta,sovint hi aparegui també l'edat del qui fina. I així es veu en el primer dels patriarques: al paràgraf final hi surt que Abraham morí amb, diu la Bíblia, 176 anys . Pel que fa als altres patriarques,no apareix l'edat de la seva mort. Aquesta s'ha de buscar per altres llocs. Com sempre, el primer recurs és la wikipedia. Per a Gedeó tenim uns 60 anys, per al rei David,uns 70 anys i, finalment, pel que fa a Tobies no en sé trobar el període vital. D'altra banda, pel que he anat trobant per la xarxa la nostra expressió va convertir-se a l'Edat Mitjana en part d'una fórmula que es troba al final de testaments, de biografies de personatges o de llibres d'història en general. En aquesta fórmula sí que hi sol aparèixer l'edat del finat, a més de l'expressió "in senectute bona". Es tracta de fer un rastreig per la xarxa hi anar cercant les persones que van morir "in senectute bona" i aïllar-ne l'edat. Això queda per a un altre article. En tot cas, l'afirmació que traspassar "in senectute bona" vol dir nomes morir més o menys amb 70 anys no és correcte. Ho refuta l'edat de mort segons el Gènesi del patriarca Abraham i els exemples que addueix el papa Joan XXIII. Morir in senectute bona també vol dir morir molt més enllà de 70 anys.Fins ara, Cesc!

  16. CescT
    17-01-2017 09:55

    D'edat de 70 anys a la frase d'Andrés Bernáldez sembla un aclariment, com si algú volgués remarcar que la persona que va morir " en senectude bona" tenia un nombre d'anys - 70 -, una edat avançada que tendeix a mínims. La mínima edat avançada

    A la resta de frases que ens mostra en Francesc ja sigui del Gènesi, Jutges, 1 Paralipomenon (Cròniques: 29:28), Tobias (Tobit) 14:13, no apareix el nombre d'anys acompanyant l'expressió "senectude bona" en lloc. S'entén que el personatge té una edat molt avançada

    Sembla que l'expressió "senectude bona" hauria de substituir el nombre d'anys, però Andrés Bernáldez fa apareixer ambdós "senectude bona" + el nombre d'anys. Pot ser un afegit

    Fins i tot Joan XXIII per generalitzar que els membres de la seva família van morir a una edat avançada diu "Vixerunt in pace longaeva, sepulti in senectute bona"

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
20509
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+]
En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant...[+]
En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]
Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+]